La Franja

Source: “No queremos ser maños, pero nos están echando de Cataluña” | Cataluña Home | EL MUNDO

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 7/12/2018)

Natxo Sorolla

Fa uns dies escrivia aquí que els pobles del Matarranya i la Franja que ixen a les estadístiques no són los més pobres d’Aragó (Favara, Maella, Calaceit i Saidí) perquè els estudis no incorporen los pobles menors de 1.000 habitants. I el número de persones que viuen a un municipi se correlacione en les rendes que tenen eixos habitants: los pobles menors de 1.000 habitants tenen només 12.000€ anuals de renda per persona, però els majors de 500.000 habitants dupliquen eixa renda per habitant, a 26.335€ per cap.

Però hi ha una cosa en la que no sempre pensem. Quina és la causa, i quina és la conseqüència? Lo que haig escrit més amunt porte a pensar que el número d’habitants d’un municipi és la causa, i les rendes són la conseqüència. Si un municipi té pocs habitants, té més pobresa. Però crec que és més realista pensar-ho a la inversa: si una àrea té rendes baixes, tindrà menys habitants. Posem-mos en lo cas d’una àrea agrícola de l’interior els anys 40, que té unes rendes baixes, associades a una agricultura sense mecanitzar, i que està expulsant a la seua població jove a zones industrialitzades. Si li posem nom, ho entendrem: los municipis del Matarranya es van despoblar, i els del Baix Llobregat se van expandir. I és que fa 150 anys l’Hospitalet de Llobregat tenie tanta població com Vall-de-roures en l’actualitat (!).

Però també s’ha de dir que la cosa no és tant senzilla com invertir la relació, i dir que més riquesa → més població. Perquè aquell territori que atrau població, també atrau gent jove, en ganes de viure, en talent i enginy, que aporte noves idees, i que pot acabar creant-te negocis de gran rendibilitat. A nivell global tenim un exemple a Silicon Valley, punt de reclutament de jóvens enginyers per Google, Intel, Apple… Per tant, l’equació se fa circular: més riquesa → més població → més riquesa → …

I és que a nivell local tenim altres exemples: les capitals de comarca (Vall-de-roures, Binéfar…), i les segundones, que en lo seu moment van ser contentades en lo títol de «capitals culturals» (Calaceit, Tamarit de Llitera…). Segurament que una de les raons bàsiques per a fer-se capital ere la mida del municipi: a més mida, més opcions de fer-se capital. Però una vegada s’és capital, hi ha més opcions d’incrementar la població a costa dels altres (concentració de servicis, etc). Ho diu l’aforisme anglès: los rics, se fan més rics (i els pobres, se fan més pobres). Esta és la cruga realitat. Ser el primer és important. Encara que sigue per poquet. Sempre i quan se vulgue créixer ;-)

Crònica legislativa de l’Aragó. Primer semestre de 2018

Source: Crònica legislativa de l’Aragó. Primer semestre de 2018 | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

Source: Gallina Blanca trasladará su planta catalana hasta Aragón – La Comarca

El DG de #PolíticaLingüística ha asistido en #Barcelona a la reunión con el Comité de Expertos del Consejo de Europa para constatar los avances de #Aragón en el cumplimiento de la Carta Europea de las #Lenguas pic.twitter.com/4rP7e2T98i

— Gobierno de Aragón (@GobAragon) December 12, 2018

Source: El president de l’Aragó titlla Torra d'”estrafolari” i “feixistoide”

Source: El Món | La consellera de Cultura d’Aragó afirma que les obres de Sixena “són signe d’orgull i identitat” | Política

MAGAZIN 15 de desembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Avui especial Nadal. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Dolç Nadal 2018”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Ah! Els dolços i els menjars nadalencs!! Laura Gandul, dietista-nutricionista.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Presentació del VIII Foro de l’Associació “Wirberto Delso” amb el títol “ Masclisme i voluntat de poder. A la recerca d’una comunitat entre persones iguals”, amb les ponents: Patricia Luquín, llicenciada en dret i diputada per IU a les Corts d’Aragó, Paloma Lafuente, treballadora social i activista feminista i Carmen Magallón, doctora en ciències físiques, presidenta de la Lliga Internacional de dones per la pau i la llibertat.
13:25- 13: 40.- Maellans pel món: Rumania. Diego Celma
13:40- 14.- Conexió en directe amb la XV ena assemblea de UAGA; d’on sortirà una nova executiva i uns nous representants comarcals. José Manuel Penella deixa la secretaria general després de vuit anys. Alberto Balaguer.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Laura Gandul, Diego Celma, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: · PRESENTACIÓN DE LOS LIBROS GANADORES DE LOS PREMIOS ARNAL CAVERO Y GUILLEM NICOLAU 2018 – Lenguas de Aragón

Source: · ES PRESENTA LA VALL DE BALAT, D’ARTUR QUINTANA – Lenguas de Aragón

Source: Lo Caspolino ya prepara su viaje entre la Costa Dorada y Caspe – La Comarca

Source: Passió pel conte a Barcelona » Temps de Franja

// M.D. Gimeno Puyol

La llibreria Documenta de Barcelona va reunir el dilluns 26 de novembre uns quants apassionats dels contes. Es tractava precisament de la presentació de Passió pel conte (Voliana Edicions, 2018), un recull de 32 relats breus, precedit de 6 reflexions sobre el gènere, à càrrec d’un total de 36 autors, que va congregar alguns d’ells i un bon nombre d’assistents. L’editor i també contista Jordi Solé Camardons va fer una reivindicació del conte, “fruit d’un impuls”, envers la novel·la, “fruit d’un projecte”; l’extensa relació dels seus contistes preferits era la prova de la seua vitalitat i qualitat dins de la literatura catalana, tot i que va constatar un cert menysteniment al moment actual, en què triomfen best sellers de moltes pàgines. Amb reflexions similars Isidre Grau —Premi Sant Jordi 1985, de Sabadell, amb vincles familiars a Beseit— va destacar la quantitat de contes que es publiquen, a pesar de la manca de prestigi entre llibreters i grans editorials, gràcies a les petites i als blocs, que han democratitzat i difós la seua escriptura; i comentar aspectes de la poètica, canvis de moda i sensibilitat. A continuació, Mònica Miró Vinaixa, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, va vincular poesia i conte ja que compartissin “la fogonada” detonant de la seua escriptura i la provocació d’un “efecte” singular en la seua lectura.

L’acte va continuar amb tot un recital, ple de sensibilitat i mestria: poemes a càrrec de la rapsoda i poeta lleidatana Montse Gort —amb casa a Torredarques— i, per suposat, contes de tres de les autores: Eva Arnal, Elisenda Solsona i Mercè Pardo. La tria no estava dins del llibre editat per a què el lector en descobrire de nous i tinguere el gust de sorprendre’s. En fi, lo conte d’autor està bé viu a les pàgines tan ben editades per Voliana i a les lectures orals compartides pels amants de la literatura assistents a la presentació, entre els quals Marta Momblant, recent Premi Guillem Nicolau. Una presentació que va esdevenir al mateix temps una bona ocasió de retrobar o conèixer franjolins errants.

 

Recital de Montse Gort, rapsoda, poeta, sòcia d’Ascuma. / Marta Momblant