Skip to content

Archive

Category: Recerca

Source: La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) – Repositorio Institucional de Documentos

La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) : transcripción y estudio lingüístico

Albesa Pedrola, Elena
Enguita Utrilla, José María (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2017
(Lingüística General e Hispánica)

Resumen:
Esta tesis doctoral nace de la curiosidad por conocer qué lengua o qué variedad de lengua se empleaba en una región específica de Aragón –el Bajo Aragón turolense– en un momento crucial de la andadura del aragonés medieval: finales de la Edad Media. El objetivo primordial es, entonces, determinar si la lengua propia del reino de Aragón fue general en esta zona de frontera y si, a mediados del siglo XV, dicha lengua se mantenía con vitalidad o bien había ido dejando paso a un castellano con el que ya compartía ciertas características lingüísticas, como había sucedido, en algunos ámbitos lingüísticos, en otras zonas meridionales de Aragón como Teruel capital y alrededores. De este modo, este trabajo está constituido fundamentalmente por dos pilares: el estudio lingüístico de un corpus documental adecuado, pero también la transcripción de dicho corpus, original e inédito hasta el momento. Los documentos que constituyen el objeto de estudio de esta investigación son protocolos notariales, fechados todos ellos entre 1450 y 1453, pertenecientes a un único notario, Salvador de Aguas, habitante en la villa de Alcañiz, que se conservan en el Archivo de esta misma localidad. El análisis de sus principales características lingüísticas de condición aragonesa se dispone según es común en este tipo de investigaciones: grafías, fonética y fonología, morfología y léxico. Asimismo, se presta especial atención a la variación interna del aragonés medieval, puesto que el proceso de castellanización no se produjo de manera uniforme en el territorio aragonés; al contacto de lenguas, dada la situación de frontera lingüística de este territorio con áreas de habla catalana, y a las particularidades de los protocolos notariales así como su idoneidad para estudios lingüísticos de corte diacrónico. Los datos examinados revelan un mantenimiento todavía visible del aragonés medieval en diversos aspectos lingüísticos, si bien puede apreciarse una considerable castellanización en otros. Este panorama lingüístico es plasmado con prudencia y precisión y está acompañado por documentos gráficos que muestran al lector las peculiaridades de los manuscritos originales. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA: ALVAR LÓPEZ, Manuel (1953): El dialecto aragonés, Madrid, Gredos. ENGUITA UTRILLA, José María (1991b): «Aragón en la Edad Media: un bosquejo lingüístico», en Tomás Buesa Oliver y Aurora Egido Martínez (coords.), I Curso sobre Lengua y Literatura en Aragón (Edad Media), Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 49-66. ENGUITA UTRILLA, José María (2009): «Variedades internas del aragonés medieval», en Vicente Lagüéns Gracia (ed.), Baxar para subir. Colectánea de estudios en memoria de Tomás Buesa Oliver, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 111-149. ENGUITA UTRILLA, José María y María Luisa ARNAL PURROY (1993): «Aragonés y castellano en el ocaso de la Edad Media», Aragón en la Edad Media, 10-11, pp. 51-84. FRAGO GRACIA, Juan Antonio (1991): «Conflicto de normas lingüísticas en el proceso castellanizador de Aragón», en Tomás Buesa Oliver y José M.ª Enguita Utrilla (coords.), I Curso de Geografía Lingüística de Aragón, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 105-126. LAGÜÉNS GRACIA, Vicente (1999): «Estado actual de los estudios sobre el aragonés medieval», en José M.ª Enguita Utrilla (ed.), Jornadas de Filología Aragonesa. En el L Aniversario del AFA, vol. 2, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 163-264. TERRADO PABLO, Javier (1991): La lengua de Teruel a fines de la Edad Media, Teruel, Instituto de Estudios Turolenses, Excma. Diputación Provincial de Teruel

Pal. clave: lingüística histórica ; geografía lingüística ; historia de la iglesialingüística ; lingüística aplicada
Área de conocimiento: Lingüística general
Departamento: Lingüística General e Hispánica
Nota: Presentado: 15 12 2017
Nota: Tesis-Univ. Zaragoza, Lingüística General e Hispánica, 2017

Texto completo:
Descargar el texto completoPDF

Enlace externo:
Descargar el texto completoTexto completo

Source: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.

Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).

Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras,  Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.

Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.

Source: Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Source: Tierra de barrenaus: Pegallos de l’augua, la senda amarilla y l’aragonés en la Chacetania. Tierra de barrenaus 4×04

Empecipiamos l’anyo con un programa que se mira bien t’o norte d’o país y con muitas novedatz. Entre atras, quasi totz los colaboradors que charran por primer vegada en lo programa.

Acabamos lo programa con Ánchel, d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica, que nos presienta las conclusions d’o treballo que fació, de conchunta con Natxo Sorolla, sobre l’aragonés en la comarca d’a Chacetania.

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

// Juan Luis Camps

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarranya. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Si bé es cert que ja s’han fet alguns treballs en diferents pobles no estan a l’abast de la majoria de veïns i corren un greu perill de passar a l’oblit i desconeixement permanent. No de la seua desaparició, perquè molts d’ells es perpetuen per mitjà de les escriptures notarials, però com podem comprovar i així es va comentar a la xerrada, la castellanització ha donat lloc a noms esperpèntics: “la Val del Limón” per la Vall de Llimó, o “las Sietes” per la Font de les Aixetes. Lo treball ens ajudarà a corregir moltes de les seues transcripcions errònies.

Continuar llegint… Toponímia de la comarca del Matarranya » Temps de Franja

Source: 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Source: Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès | Xarxes socials i llengües

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

Source: Currubí Capdevila

Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya

Anna Currubí Capdevila

Resum

Aquest treball estudia la situació sociolingüística del català al Matarranya. Concretament s’investiga si es manté la continuïtat lingüística intergeneracional i intrageneracional del català entre els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Matarranya de Vall-de-roures, com a indicadors d’un possible procés de substitució lingüística a la Franja. Les dades s’obtindran mitjançant qüestionaris, i el trencament o manteniment de la continuïtat del català de pares a fills i entre els companys de classe es relacionaran amb diverses variables (sexe, classe social, llengua amb germans, llengua d’identificació, etc.) per mirar d’entendre les causes de la substitució, en cas que aquesta es produeixi. A més, aquestes dades es completaran amb entrevistes als pares, als educadors i als alumnes: les entrevistes dirigides als pares aniran encaminades a entendre els motius del trencament intergeneracional de la llengua i les entrevistes dirigides als educadors i als alumnes aniran adreçades a entendre els motius del trencament intrageneracional de la llengua entre els alumnes de l’institut.
Paraules clau: Franja, substitució, transmissió, intrageneracional, intergeneracional. Text complet: PDF

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Source: actividades – Cátedra Johan Ferrández d’Heredia

SEMINARIO: Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos

Centro Pignatelli
13, 22 y 29 de Noviembre de 2017

El Centro Pignatelli organizó el Seminario Las lenguas de Aragón: bases para llegar a acuerdos, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial de Aragón, de la Universidad de Zaragoza. El seminario ha tenido lugar los días 13, 22 y 29 de noviembre de 2017 en el Centro Pignatelli (Paseo Constitución, 6, Zaragoza).

Tríptico presentación (PDF)


RESUMEN DE LAS SESIONES:

Sesión 1

El acto del jueves 16 de noviembre estuvo presidido por José Domingo Dueñas, director de la Cátedra y Vicerrector del Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza, quien presentó las Jornadas y destacó la importancia de un acto de estas características, puesto que a través de las diversas ponencias y mesas redondas planteadas se intentaría exponer cuáles son las bases necesarias para desarrollar acuerdos que sirvan para unir y no para separar. Insistió Dueñas, además, que el objetivo debía centrarse en la vía del fomento, la difusión y la investigación de las lenguas minoritarias y, asimismo, del patrimonio inmaterial de Aragón.

A continuación, el Director General de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, agradeció la buena disposición del Director del Centro Pignatelli a la hora de acoger un acto de estas características, puesto que este lugar siempre ha destacado como centro de encuentro y reflexión. López Susín señaló que se está trabajando dentro de un marco jurídico para que las lenguas propias y sus hablantes alcancen el grado de dignificación que les pertenece; es por ello que se ha comenzado ya a proceder con diversas acciones, como la modificación  de la Ley de Patrimonio, la colaboración  con la Universidad de Zaragoza a través de dicha Cátedra y la puesta en marcha de una serie de nuevas tecnologías que ayuden a fomentar el uso de las lenguas, como un diccionario online o una plataforma educativa para el aragonés.

Una visión desde Europa de la cuestión lingüística aragonesa
Fernando Ramallo Fernández(Universidad de Vigo. Representante del Comité de Expertos del Consejo de Europa)

El primer ponente de la sesión del jueves fue Fernando Ramallo, profesor de la Universidad de Vigo y miembro del Comité de Expertos del Consejo de Europa, quien destacó que Aragón es un territorio ejemplar puesto que pocos tienen el lujo de que en un mismo territorio convivan tres lenguas. Asimismo, destacó su complicada situación sociolingüística como lenguas minorizadas, en especial del aragonés, pero insistió en que, pese a la situación de precariedad, es todavía posible un desarrollo garantizado y que tanto hablantes, como neohablantes, una zonificación estudiada de la lengua –es decir, que no se circunscriba únicamente a los territorios propios-, las acciones llevadas a cabo en política lingüística, junto a un marco jurídico adecuado y su enseñanza como materia vehicular, pueden hacer posible su pervivencia.

Fernando_Ramallo en El Periódico de Aragón (PDF)

 

La realidad lingüística de Aragón. Una aproximación
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (Filólogos. Universidad de Zaragoza)

Las siguientes exposiciones fueron a cargo de, por un lado, dos lingüistas de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien trató la situación del catalán, y Francho Nagore, la del aragonés, abordaron sus exposiciones desde una perspectiva histórica y dialectológica, así como la descripción de su visión más sincrónica de ambas lenguas.

El catalán en Aragón. Una aproximación diatópica Javier Giralt (PDF)

 

 

Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística
Natxo Sorolla Vidal (Sociólogo. Universitat Rovira i Virgili), Chabier Gimeno Monterde (Sociólogo. Universidad de Zaragoza), miembros del Seminario Aragonés de Sociolingüística

La parte más sociolingüística de este seminario se centró en la exposición de los diversos datos obtenidos sobre el censo de las lenguas de Aragón del año 2011 y, además, se presentó una sinopsis comparativa entre los estudios de tipo sociológico confeccionados desde 1994. Ambos investigadores insistieron en el hecho que debe ponerse solución al impedimento que supone la ruptura de la transmisión generacional, puesto que esta es una de las razones por las que ambas lenguas no evolucionen como deberían hacerlo. Hicieron hincapié en que la educación en la escuela, las políticas públicas y, por supuesto, la legislación en materia lingüística, son los pilares fundamentales para la conservación de nuestro patrimonio inmaterial.

Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística“ (ponencia) | Seminario Aragonés de Sociolingüística


Sesión 2

Un estudio de caso: testimonios vividos Lola Gracia Sendra, José María Satué, José Solana Dueso,José Ramón Bada Panillo, Carme Alcover i Pinós, Magda Godia Ibarz

 

 

Dar a conocer a la sociedad aragonesa nuestra realidad lingüística.Un reto pendiente
Representantes de El periódico de Aragón, Diario del AltoAragón, y del programa de ATV “Bien dicho”

 

 

 


Sesión 3

Las leyes de lenguas: ¿Solución o desencuentro? Ángel Garcés sanagustín, (Jurista. Universidad de Zaragoza)

Bases de un acuerdo Chaime Marcuello Servós y Antón Eito Mateo  (Sociólogos. Universidad de Zaragoza)

Conclusiones Carmen Magallón Portolés (Seminario de Investigación para la Paz)
Conclusiones

 

Source: · PRESENTAZIÓN D’O ESTUDIO SOZIOLINGÜÍSTICO D’A CHAZETANIA – Lenguas de Aragón

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

El Centro Pignatelli organizó el Seminario Las lenguas de Aragón: bases para llegar a acuerdos, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial de Aragón, de la Universidad de Zaragoza. El seminario ha tenido lugar los días 13, 22 y 29 de noviembre de 2017 en el Centro Pignatelli (Paseo Constitución, 6, Zaragoza).

Tríptico presentación (PDF)

La presentación del Seminario está disponible aquí

Source: “Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística“ (ponencia) | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Origen: Per què no vehiculem la recerca demolingüística? | Xarxes socials i llengües

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: