Skip to content

Archive

Category: Temps de Franja

/ Roberto Albiac

Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.

Continuar llegint… Source: A l’hort, un home mort » Temps de Franja

Source: Jo no parlo chapurriau » Temps de Franja

// Ana Soriano Barberán

Vaig nàixer a Vall-de-roures el 1955 i vaig anar al col.legi de les monges fins els 12 anys, que vaig anar interna a Alcanyís. En aquella època, estave mal vist parlar la nostra llengua; sovint, si mos sentien, aquelles santes dones saltaven: “¡Hablad cristiano!”. Jo, innocent, pensava que els que parlaven castellà eren més cultes, més educats, més distingits, més rics…

Una vegada, a mitjans dels 60, no recordo com ni perquè, vaig copsar que una de les monges mos entenie quan les xiquetes parlàvem entre natres en el que anomenàvem “chapurriau”, i a més no mos renegave. La sorpresa va poder més que la timidesa: “vostè mos entén!”, li vaig dir un dia, i ella, rient: “És clar!, sóc catalana”. Així que allò que parlàvem no ere ‘chapurriau’, ni ‘balbuciau’, ni ‘susurrau’… ere català!

Aquella monja, que es deie Gertrudis Castells i ere de Vilassar de Mar, mai més va voler parlar català en mi; ni Déu la lliurave de tindre por. Però en va haver prou, perquè vaig comprendre que aquell parlar nostre no ere el que mos volien fer creure, un costum estrany de gent inculta, i mai més em vaig avergonyir de la meua llengua materna. Més tard, a Barcelona, la vaig estudiar i vaig saber que és extensa i variada. I ara, si viatjo a qualsevol lloc on es parle català, no puc evitar escoltar les converses de la gent gran, només fixant-me en les paraules; en trobo de noves, de conegudes que deien los meus iaios i feie temps que no sentia, algunes que no volen dir lo que pareix i em fan buscar al diccionari… I és que estimar és conèixer, no?

 

Source: Qualitat, varietat i molt talent al III Mequineza International Film Festival » Temps de Franja

Source: XXI edició del Descens Internacional del Cinca » Temps de Franja

Source: Lletania del bon barbut » Temps de Franja

// Patrici Barquín

Source: Presentació d’«Esclat» a Bot » Temps de Franja

Source: Activitats d’estiu de l’Associació Amics d’Alaó de Sopeira » Temps de Franja

Source: Convocatòria de candidatures al Premi Galan » Temps de Franja

Source: ‘Esclat’ es presenta al Museu Etnològic de Nonasp » Temps de Franja

Source: Proposta de candidatures a rebre el Premi Franja «Cultura i Territori» 2017 » Temps de Franja

Source: Quan estarem À Punt? » Temps de Franja

Source: Lo meu 68 » Temps de Franja

Source: “És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud…”* » Temps de Franja

Source: Cloenda Serretenca del Juliol » Temps de Franja

Source: Uns ‘Espills trencats’que també són nostres* » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: