Skip to content

Archive

Category: Bens de la Franja

Source: Una manifestació d’aragonesos a Lleida reclama 111 obres d’art més

Source: Les monges de Sixena es rebel·len contra el govern aragonès

El president d'Aragó, Javier Lambán / ACN

L’advocat s’ha queixat que a l’exposició de les obres de Sixena es paga una entrada que no va a parar a les monges. I el govern aragonès té el compromís de pagar la llum de les instal·lacions, però no s’aplica. “La instal·lació té un manteniment molt car que genera unes despeses molt grans de llum i fa 4 mesos que el govern no les paga”, diu l’advocat.

“No podem oblidar que aquest monestir té vida religiosa i s’han de seguir els horaris de culte que tenen les monges que hi viuen”, ha insistit. Segons l’advocat, un problema afegit és que la visita a les obres de Sixena és molt curta i la gent vol veure després el monestir. “Però això no és sempre compatible i s’ha de respectar”, ha afegit.

Les monges es mostren sorpreses per la situació creada amb l’obertura de l’exposició amb les obres retirades del Museu de Lleida, i tot indica que n’estan fins al capdamunt. “Les monges no volen polèmiques. Si arriben a saber que passa tot això, haurien marxat del monestir”, ha assegurat Millán.

Source: Conferència a Rubí sobre les obres d’art de Sixena | Lo Finestró

Source: L’Ajuntament de Sixena demana que es detingui el conseller de Cultura Lluís Puig | VilaWeb

Source: Puig, sobre Sixena: ‘M’agradaria que s’aturessin tanta bogeria i tant desgavell’ | VilaWeb

Source: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més

Les peces corresponen a unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que després van passar a pertànyer al de Barbastre-Montsó
Redacció
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida

Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida

Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.

Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:

“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”

Història d’un litigi

El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.

El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.

El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.

Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.

La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.

https://twitter.com/natxosorolla/status/959713268796411905

Source: La jutgessa d’Osca atura el trasllat de les obres de Sixena que són al MNAC | VilaWeb

Source: Aragó s’emporta el quadre de la Immaculada del Museu de Lleida

Source: Indignació amb el govern de l’Aragó per un llibre que ha regalat als ajuntaments pròxims a la Franja | VilaWeb

Source: La Generalitat presenta dos recursos al Suprem per a recuperar els béns de Sixena | VilaWeb

Javier Lambán fa el discurs de Cap d’Any al monestir d’Osca com a símbol d'”autoestima” de la comunitat aragonesa després de guanyar el litigi a Catalunya

Source: El president d’Aragó acomiada l’any amb les obres de Sixena

Source: Els presidents autonòmics espanyols farceixen de retrets contra Catalunya els discursos de Cap d’Any | VilaWeb

La situació política de Catalunya ha estat molt present en els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics espanyols. Tanmateix, els missatges no han estat precisament en to conciliador. Javier Lambán, president de l’Aragó, ha estat un dels més durs amb Catalunya, també amb la posada en escena. El socialista es va dirigir als aragonesos des del monestir de Sixena, envoltat d’algunes de les obres que fins fa poc s’exposaven al Museu de Lleida.

Lambán va ser molt crític amb la classe política catalana per l’afer de Sixena i els va acusar d’actuar de manera irresponsable i il·legal. Sobre el procés va dir que és el problema més gran que té l’estat espanyol. ‘Segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és una obligació, també per a defensar els nostres interessos’, va afegir.

Source: La frontissa trencada (Francesc Serés)

La frontissa trencada

A la Franja hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons

En parlem a Saidí amb l’Albert Velasco, una de les persones que més ha treballat sobre les obres del Museu de Lleida; parlem dels arguments que hem hagut de fer servir per posicionar-nos. La complexitat del conflicte de les obres és un desdoblament de la història de les relacions entre Espanya i Catalunya durant els darrers quaranta anys. Arrenca dels primers moviments de reacció a l’estat de les autonomies, via segregació de les diòcesis de Lleida i Osca, i arriba fins a l’aplicació de l’article 155. En parlem també, tot dinant, amb en Manel Riu, professor de literatura a Tremp, a qui han denunciat per uns tuits crítics amb les càrregues de l’1-O.

Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres, deia Fuster. De vegades les vivències desmenteixen els grans llibres com la Constitució. Els textos poden ser reivindicats, fins i tot exhibits com a mal menor, però no poden ser eternament contradits sense que siguin revisats o sense que siguin considerats pura ficció. En Manel i la seva dona, la Mir, recorden una Saragossa hostil (direm només hostil, ja ens entenem) amb el català. Jo recordo professors arribats d’arreu d’Espanya i de l’Aragó per fer classes a la Franja que, en la seva majoria, eren absolutament refractaris a qualsevol cosa que tingués a veure amb la llengua i la cultura catalanes.

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per fer una aportació a una altra Espanya possible

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per assajar noves formes de convivència, l’espai per fer una aportació a una altra Espanya possible: hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons. Això hauria volgut dir, emperò, reconèixer que n’hi havia dos, de mons: justament el que la uniformització de les autonomies negava. Això era durant els vuitanta, quan no és que no es pogués culpar l’independentisme dels malentesos, és que encara no es podia culpar ni tan sols Pujol. Durant els vuitanta, quan ni tan sols s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, ja comença una involució preventiva, cautelar.

L’intercanvi era inevitable. Vaig estudiar belles arts i vaig conèixer professors i alumnes dels restauradors dels frescos de Sixena. Una vegada vaig dormir a Bandaliés, a prop d’Osca, on el propietari de la masia que ens acollia tenia tres talles romàniques meravelloses. Les tenia en un pessebre, en una menjadora d’animals, amb boles de càmfora i embolicades amb plàstic. No el culpeu, Osca es va despoblar com ho van fer les províncies de Saragossa i Terol, en molts llocs no hi quedava res. La realitat descrita des de les institucions, ho veiem aquests dies, no sempre casa amb la realitat.

Els llibres van per un lloc i la vida per un altre. L’Albert ha hagut de defensar públicament un llegat artístic, però també una cultura i una història que estrafan fins a falsificar-la. En Manel, professor de literatura, coneixedor i amant com pocs de la literatura i la cultura popular espanyoles, s’enfronta a un judici on en realitat el que es jutja és la ridiculesa d’un estat que ha perdut els papers.

Hem viscut tots tres la història de la degradació d’un espai geopolític que es va malbaratar abans de crear-se. Recordo els que se la van jugar, com Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, polític aragonès de formació catalana i europea. També el conseller Bada, que se la va jugar per l’ensenyament del català a la Franja. Dos socialistes i dues bones persones a qui el seu partit, acomodatici, va deixar sols davant del PAR i el PP, disculpin la redundància. No tots els polítics són iguals, cal honorar el record de Beltrán i l’obra de Bada i, en tots dos casos, la vigència de la generositat. Ells, i altres com ells, haurien pogut representar un altre tipus de relació entre Espanya i Catalunya. Els van substituir gent com Marcelino Iglesias i Àngel Ros, gent que ha tingut poder però que no ha tingut política, gent que ha deixat un Aragó i una Lleida que són una caricatura d’allò que haurien pogut ser.

Entremig, la Franja de Ponent, la Franja d’Aragó. Entremig, la Guàrdia Civil obrint un museu de nit, anant a buscar un professor d’institut. Entremig, l’erosió sistemàtica d’una llengua i la creació d’una malfiança que durarà dècades. Entremig, el resum de quaranta anys.

El monasterio recupera sus obras artísticas después de una larga jornada que comenzó de madrugada con la llegada de los técnicos del Gobierno de Aragón al Museo de LleidaCientos de personas siguieron los acontecimientos fuera de la instalación y los Mossos d’Escuadra realizaron cargas contra manifestantes que trataban de romper el cerco de seguridadAragón denuncia la falta de una de las piezas, una pintura del siglo XVIII que, finalmente, fue localizada en el obispado de Lleida, y el mal estado de algunas de ellas¿Quién reembolsará a Catalunya lo que pagó a las monjas que le vendieron los bienes de Sijena?

Source: Así fue el “día histórico” en el que Aragón recuperó los bienes de Sijena

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: