Skip to content

Archive

Category: Bens de la Franja

Origen: Pepe Serra: ‘Amb les pintures de Sixena no es pot dir: Vinc, m’ho emporto i passa’m el tornavís’ | VilaWeb

Conferencia: LOS LITIGIOS DEL OBISPADO DE HUESCA CON EL REAL MONASTERIO DE SIJENA a cargo de D. ILDEFONSO SALILLAS LACAS, Alcalde de la villa de Villanueva de Sijena. Día: 29 de marzo de 2017 a las 19 horas. Centro Joaquín Roncal, calle San Braulio 5-7 de Zaragoza. Entrada libre hasta completar el aforo.

sala-capitular

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya Sixena i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.    

Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró

Escric això el dia després de l’emissió del documental «Sixena: art de frontera», que ha estat realitzat per Eva Pelegrí i Àlex Francès. Les xarxes bullen. Les opinions flueixen. Hi ha qui no es mostra sorprès per res del que vam veure, mentre altres s’escandalitzen per algunes coses que es van mostrar i explicar. És un tema molt complex, amb múltiples derivades, i és normal que el ciutadà es perdi. Per això, cal agrair la tasca dels responsables del documental, que han hagut de glossar-ho tot en trenta minuts, quan segurament això no s’hauria aconseguit ni amb el doble de temps.

Origen: Sixena, last minute | Lleida.com

Accés al documental: Sixena: art de frontera – 30 minuts – Televisió de Catalunya

La disputa entre els governs d’Aragó i de Catalunya per les obres d’art allotjades en el passat en el monestir de Sixena.

“Tornar els frescos a la seva antiga seu, des del punt de vista teòric, seria just. Però, ara, la història ha fet el seu camí i ja no tenen ni la mesura per tornar a les parets antigues. És una intervenció que seria molt nociva.”

Així de contundent és Gianluigi Colalucci, la màxima autoritat  del món en pintura mural, quan es refereix a la sentència d’un jutjat d’Osca que obliga a traslladar una de les joies de l’art romànic del MNAC, els frescos del monestir de Sixena, al seu lloc d’origen.

En aquest “30 minuts” hem parlat amb experts per mirar de saber si hi ha riscos en el cas que els murals es restitueixin a la sala capitular d’aquest temple situat als Monegres. Hem donat veu tant a la part catalana com a l’aragonesa per analitzar des de tots els punts de vista un conflicte en què s’ha barrejat art i política.

En el reportatge també tractem la reclamació del govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, de les peces d’art que van sortir del monestir i que ara són al Museu de Lleida. En aquest cas un altre jutge ha sentenciat que les obres s’han d’entregar als antics propietaris.

El president a Espanya del Consell Internacional de Museus (ICOM) i director del Museu de Lleó, Luis Grau, qüestiona el fet que un patrimoni que s’exposa en un museu públic pugui retornar a mans privades a través d’un procés judicial finançat amb fons públics.

Ens aporten també la seva visió conservadors i restauradors d’art com Alberto Velasco, del Museu de Lleida, o Guillermo Torres, de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’Aragó. A més, hem entrevistat persones que han estat clau en aquest litigi, com l’alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, i l’advocat d’aquest ajuntament, Jorge Español, o els directors del MNAC, Pepe Serra, i del Museu de Lleida, Josep Giralt.

Un conflicte que va més enllà d’una simple disputa per unes obres art. Santi Vila, conseller de Cultura, afirma que “és evident que si no hi hagués el context polític que estem vivint i una llarga tradició de catalanofòbia, segur que aquest judici no s’hauria fet mai.”

Ens preguntem si realment un patrimoni que explica una història comuna de Catalunya i Aragó durant vuit segles ha acabat esdevenint una nova frontera.

Editorial de Locus Amoenus, una revista científica publicada pel Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica articles d’història de l’art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. Podeu revisar la resta d’articles a:  http://revistes.uab.cat/locus/index

Origen: La justícia no és el bàlsam de Ferabràs | Lo Finestró

 (Article publicat a la revista Compromiso y Cultura d’Alcanyís)

Sala Capitular de Sixena després de l'incendi de 1936. Foto de Josep Gudiol

Sala Capitular de Sixena després de l’incendi de 1936. Foto de Josep Gudiol

Josep Miquel Gràcia

Allà per l’any 1748, Montesquieu va publicar l’obra L’Esprit des Lois on establí, com sabem, la divisió de poders de l’Estat en les tres ben conegudes branques: la legislativa, l‘executiva i la judicial. Totes tres són importants i necessàries, però cadascuna en el seu àmbit i actuant sense interferències. Quan algú dels tres poders envaeix els terrenys dels altres per desistiment, imprudència o manca de responsabilitat, els resultats solen ser injustos i antidemocràtics. Però, encara més, si se n’aprofiten d’ algú o d’alguns dels tres poders per resoldre temes que en res tenen a veure amb els poders de l’Estat com són les ciències, l’art o la tecnologia, els resultats solen ser catastròfics.

El tema és ben ampli, tot i que ara només em referiré a la justícia i, mitjançant un parell d’exemples, fer més visibles els seus límits, altrament dit, que la justícia no pot ser el bàlsam de Ferabràs –poció màgica que per tot serveix, la qual n’apareix al Quixot abastament, i prové d’una novel·la occitana de temàtica èpica carolíngia del segle XIII. Per començar, a Sancho Panza no li va anar massa bé.

Anem al cas dels dos exemples, dels quals en vull parlar: de plena actualitat, encara que ve de lluny, hem de qualificar el conflicte explícitament judicial, però tan o més tàcitament polític, com és el de les pintures i obres d’art, provinents del cenobi montnegrí de Sixena (Osca) reclamades insistentment pel govern d’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena a la Generalitat de Catalunya, i més concretament al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida (MdLL). En aquest cas, com en tants altres, només un acord amistós entre les partes hauria pogut posar fi al conflicte; doncs no, les peces d’art eren “de retop” a Catalunya i el seure’s al voltant d’una taula a negociar, escoltant les raons de l’altre, ja era perdre, pensarien ambdues parts, dic jo, quan ben al contrari, és guanyar. Les paraules robatori i espoli dirigides a Catalunya no han afavorit gens ni mica l’entesa, oblidant-se’n d’unes altres, com abandó i desídia secular –que han florit conseqüentment– referides a l’Aragó. En realitat el conflicte és doble, d’una banda estan les restes de les pintures murals de la Sala Capitular, salvades després de l’incendi de 1936 pel català Josep Gudiol, arquitecte i professor d’art, i que ara hi són exposades al MNAC de Barcelona, degudament restaurades i restituïdes. D’altra banda tenim 44 peces o obres d’art al Museu de Lleida, provinents d’una compra de l’any 1983  de la Generalitat a les monges sanjoanistes de Valldoreix, hereves del monestir de Sixena. Aquestes 44 obres estaven dipositades al Museu de Lleida des de l’any 1972. És mes que probable que si aquestes obres no les hagués preservat i comprat la Generalitat, les monges les haguessin venut a qualsevol antiquari per acabar les obres del convent de Valldoreix com ho vam fer amb joies i petits objectes valuosos. Que bé, ara no tindríem el conflicte!

Les dues jutgesses d’Osca que porten les causes separadament han dictat, fins avui, sentències favorables al Govern d’Aragó i a l’Ajuntament de Vilanova de Sixena. Cal no oblidar que el Tribunal Constitucional havia dictat una sentència el 2012, després de 24 anys, de tipus menys concret i favorable a la Generalitat. Cap de les raons de la Generalitat, que ha recorregut les sentències de les jutgesses d’Osca, han estat tingudes en compte. Malgrat que les sentències no són fermes, les magistrades han dictat ordres a fi i efecte que els dos museus catalans retornin ja les obres a Sixena –els terminis ja s’han esgotat. I ara entrem en allò que s’escapa de la justícia: quins són els coneixements o autoritat d’una jutgessa per avaluar els danys segurs, segons experts internacionals, d’arrencar i retallar les restes de les pintures murals del MNAC i portar-les a Sixena? Tindrà la Sala Capitular de Sixena, que s’està restaurat novament ara, les condicions, tant ambientals com de suport adequades? Els tècnics diuen que no. Llavors, abans de fer despeses improductives i pledejar a fons, no hagués estat més raonable consultar els tècnics i experts en art i provar d’arribar els polítics a acords amb la part contrària? La catalanofòbia ha jugat i juga el seu paper. El lloable gaudi de l’art és una altra cosa.

L’altre conflicte o plet es centra en la devolució de les 44 obres d’art a Sixena que ara hi són al Museu de Lleida. Recordem que 55 peces d’escàs valor artístic, no catalogades ni exposades ja han estat retornades a Sixena. La jutgessa ha declarat nul·la la compra de la Generalitat, fonamentalment per dos motius, perquè es va fer després de l’any 1923 –any de la declaració de Sixena com a Monument Nacional– i per la manca d’exercici del dret de retracte –no existia encara la DGA–, sense admetre almenys com a atenuant la insistència de les monges en vendre les peces, mitjançant el bisbe Malla, ni la conservació i protecció dels béns per part de la Generalitat durant tan llarg període. No cal dir que obres importants d’art de Sixena n’hi ha als museus d’Aragó, a altres museus espanyols i per tot el món. No és casualitat que tot el focus es centri sobre les de Catalunya. No vull deixar-me al tinter que Vilanova de Sixena va pertànyer al bisbat de Lleida fins l’any 1995, la qual cosa explica en gran part els fets. Ara ha sortit una nova dificultat en declarar-se el Museu de Lleida com a museu d’interès nacional, amb lo qual la sortida de pecs de la col·lecció esdevé força difícil. Per què no s’ha cercat una solució política que fes possible la interrelació del Museu de Lleida amb els museus aragonesos i amb exposicions temporals o temàtiques a Sixena, en una sala preparada a l’efecte, de béns de Sixena o més enllà dels de Sixena? Cercar una solució és el camí casi segur de trobar-la.

Posem-nos en el cas que in extremis i per la força, el Museu de Lleida ha de tornar les 44 obres d’art a Sixena. Per exemple, els tres sarcòfags s’haurien de col·locar a l’església per complir la sentència que diu que han de recuperar “la ubicació original”. I d’altres peces que la ubicació original ja no existeix? Fins on arriba la unitat  indivisible del Monument Nacional? S’hi imagina el lector la quantitat d’euros que fan falta per convertir uns espais com els de Sixena –Sala Capitular, dormitoris i església– en un museu com caldria. Pensem també en el seu manteniment. Parlem-ne clar, el problema real que tenim va més enllà dels diners, i no és altre que la manca de visitants als museus, especialment els de les petites poblacions. I a més, no deixaria de ser una victòria pírrica el trasllat de les 44 peces, perquè la mateixa sentència, en fixar l’any 1923 com a punt crític, impedeix la recuperació d’obres emigrades a Saragossa, Osca, Toledo, el Prado i qui sap en quins llocs més, a part de les que hi ha al MNAC, es clar. M’agradaria conèixer l’opinió dels directors dels museus de Saragossa i d’Osca al respecte. Suposo que les competències de les jutgesses en poc poden ajudar en aquests problemes ben reals.

L’altre exemple que volia posar, on la política ha desistit o està utilitzant la justícia gairebé espuriament és el del procés català. Si un 80 per cent dels catalans desitgen decidir sobre el seu futur en el sentit de formar un estat propi o no, volen vostès un exemple més clar d’utilització de la justícia per part de l’executiu? Què s’està aconseguint jutjant càrrecs electes o inhabilitar-los? A quants s’han d’inhabilitar o empresonar? La democràcia no és perfecta, tot i que ofereix les urnes per resoldre els grans problemes. La justícia té unes altres tasques, també importants, però diferents.  No incidiré més en aquest tema atenent que ja el vaig exposar en un ampli article en aquesta mateixa revista fa algun temps. Només volia portar-lo a col·lació com a exemple del tot adient al tema.

Reproducció de la Sala Capitular de Sixena . Foto de Josep Miquel Grácia

Reproducció de la Sala Capitular de Sixena . Foto de Josep Miquel Grácia

Origen: Inauguració dels espais restaurats i l’exposició a Sixena | Lo Finestró

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d'El Heraldo

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d’El Heraldo

El president d’Aragó, Javier Lambán, acompanyat de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el conseller José Luis Soro i l’alcalde Vilanova de Sixena han inaugurat avui els espais restaurats del monestir de Sixena, l’antic dormitori i la Sala Capitular. L’exposició només compta, per ara, amb els 51 bens retornats, —hi manquen dos encara—, provinents del MNAC. Sota la responsabilitat de Patrimonio de Aragón, les visites guiades per al públic comencen avui mateix i continuaran els divendres, dissabtes i diumenges en horari de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. No s’ha complert el que es va dir, que serien les monges de Betlem les responsables. Aquestes seguiran obrint només els dissabtes l’església i el claustre, com fins ara.

El president aragonès, afirmant que era un dia històric, ha demanat a les institucions catalanes que actuïn amb el “sentit comú i amb l’alçada que cal exigir a qualsevol institució democràtica”, però ha insistit que no dubtarà a reclamar la intervenció policial si es produeix resistència al compliment de les sentències. Ha subratllat que les 95 peces del tresor artístics del monestir, van ser “espoliades” per Catalunya, i traslladades de “forma impròpia” al seu territori. Amb relació als frescos de la Sala Capitular, de la qual “mai havien d’haver sortit”, ha dit, van ser arrencats de forma “absolutament il·legal”. Tot i la manca de voluntat demostrada fins ara, ha dit Lambán, confia en què les institucions catalanes “estiguin a l’alçada” i ha desitjat mantenir una bona relació amb la comunitat veïna, ara bé, “sense haver de pagar el preu de renunciar als nostres drets”. No sé si les expressions “espoliades”, “absolutament il·legal”, “forma impròpia” i una presumpta manca de “sentit comú” contribuiran massa a mantenir una bona relació.

A les fotografies s’observa que el sostre de la Sala Capitular ha estat modificat o substituït per un altre convencional, i de les parets perimetrals s’ha arrencat la capa d’arrebossat que es va col·locar quan l’anterior restauració. La pedra ha quedat tota a la vista, completament nua. El sostre és pla i no hi ha entrades de llum com abans. En el seu origen, com sabem, l’estança estava arrebossada i després pintada, i el sostre amb el magnífic enteixinat mudèjar, que es convertí en cendres i fum l’any 1936.

Òscar Adamuz Acció Cultural dels Països Catalans Si un dia qualsevol aturéssim una persona pels carrers de Barcelona o Saragossa preguntant per les obres d’art del monestir de Sixena, segurament en una proporció alta no en sabrien explicar gaire cosa, sobre la seva existència i ubicació, i encara menys quant a la història d’aquests béns i

Origen: “Sixena, com a símptoma”, per Òscar Adamuz – Lliure i Millor

Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten

Origen: Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten | VilaWeb

Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El MNAC ha presentat avui al Jutjat de 1ª Instància número 2 d’Osca l’informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l’estudi d’enginyeria “Interfaces. Engineering applied to conservation”, amb seu a Palerm, sobre les pintures murals de Sixena. L’especialista adverteix dels riscos: “el trasllat resulta impossible de realitzar sense danyar irremeiablement i de manera objectiva les pintures”. Els suports de les pintures, realitzats expressament per a la seva instal·lació al MNAC, “fan impossible el trasllat”, ja que la separació d’aquests suports “infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que tenen també valor patrimonial”. L’informe de Sajeva fa referència a les condicions de la Sala Capitular de Sixena a causa de “la presència de bacteris i sals minerals en les pedres dels murs que, durant decennis, fins que es va reconstruir la teulada en la dècada de 1990, han estat a la intempèrie. També assenyala la presència de ciments i de ciment armat, fruit d’anteriors restauracions del cenobi: “Avui és conegut que aquests materials són del tot incompatibles amb la conservació del patrimoni i encara menys amb la de pintures murals en un estat tan fràgil com les de Sixena “.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.
 
Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:
1.    Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.
2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.
3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.
4.    Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.
5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 
A continuació afegim la llista de signants inicials:
Signants col·lectius:
CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA
INTERSINDICAL-CSC
POBLE LLIURE
Signants individuals:
– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA
– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA
– Carles Barrull (historiador). FRANJA
– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA
– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA
– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN
– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA
– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA
– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA
– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER
– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA
– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA
– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA
– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA
– Josep Mesalles (professor). FRANJA
– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA
– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA
– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA
– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA
– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ
– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA

Origen: Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable | Lo Finestró

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable

sin-titulo

A 30 de novembre 2016  he decidit tancar provisionalment el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré “Seguiment de Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminableque aniré actualitzant

Podeu llegir el treball tancat, en format PDF en les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable o en format ISSUU (tipus llibre ) en https://issuu.com/graciaz/docs/les_pintures_i_obres_d_art_de_sixen….. He obert també, com podeu veure, una pestanya (Sixena) al meu blog on he penjat també el treball, i on penjaré el “Seguiment de…, així com altres temes relacionats amb Sixena.

Desitjo que tot el treball, al qual he dedicat força temps, sigui del vostre interès. En qualsevol cas els vostres comentaris, observacions i crítiques seran molt ben rebudes.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: