Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Tots els lingüistes coincideixen que l’estàndard és l’eina que permet a les llengües minoritzades posar-se a mateix nivell i amb les mateixes oportunitats que la resta de llengües majoritàries.

El PP ho sap, i una vegada que no pot lluitar contra l’evidència de l’existència d’l’aragonès ni la seva història, s’agafa a aquesta estella, que és l’oposició al seu estàndard.
L’estandardització d’una llengua possibilita que aquesta s’incorpori a àmbits fins ara vetats: ensenyament, administració, mitjans de comunicació, literatura escrita …

És cert que queda encara un llarg camí per recórrer per situar-se a l’una que les altres llengües, però amb aquesta eina es demostra que l’aragonès està capacitat per poder ser usat en el camp que sigui necessari, sempre que compti amb les condicions polítiques i recursos econòmics que li calguin.

Permet que moltes persones puguin aprendre la llengua sense la necessitat de viure en un poble aragoneso parlant per aconseguir-ho. Persones residents en zones on l’aragonès s’havia perdut o on no consta que parlés mai, fins i tot en pobles de l’món lluny d’Aragó.

La parla guanya prestigi. Ja no es considera un conjunt inconnex de “dialectes” sinó una llengua a el mateix nivell que la resta de llengües del món.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Libro en formato electrónico las Actas X Jornada del Murciano, celebradas en la Universidad de Murcia en noviembre de 2018, en este caso tituladas La influencia del aragonés en el murciano. La edición corresponde a L’Ajuntaera, DL y ha contado con la ayuda de la Fundación CajaMurcia.

El texto se inicia con la Presentación, por parte del investigador murciano Juan José Navarro Avilés, coordinador de la obra, p. 7 y 8.

Se contienen dos trabajos excepcionales en estas Actas, de relevancia más que notoria:

– “Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de Aragón, Valencia y Murcia”, del filólogo Artur Quintana i Font, p. 9 a 34.

– “La influencia aragonesa en murciano”, del filólogo José Fernando Domene Verdú, p. 35 a 58.

El trabajo del Dr. Quitana i Font contiene, respecto al catalán/valenciano, en toda la frontera lingüística, desde los Pirineos hasta más abajo de Orihuela, información documentadísima, incluido el catalán/valenciano actual en la Región de Murcia, en la zona del Carche (en catalán/valenciano, el Carxe), también como realidad estudiada por él mismo, y en donde aparecen también aparece citado mencionado Navarro Avilés y uno mismo, sobre descubrimientos sobre El Carche. Y, respecto al aragonés, la descripción en todos los territorios -actuales o pretéritos- de esta lengua y su influjo no puede ser más lúcida, concienzuda y metódica; de verdadero sabio en lo científico, y de difusor convencido en lo humano.

Nos felicitamos por el acierto de esta Jornada organizada por L’Ajuntaera, en particular por cuanto supone de explicación del substrato y del adstrato del murciano y su íntima relación con el lenguaje que, desde los Pirineos, expresa su influencia en Murcia y más allá, hasta buena parte del antiguo Reino de Granada, por allí donde comienza auténticamente Andalucía.

Eivissa, 29 de noviembre de 2019.

Ángel C. Navarro Sánchez.

Source: Política lingüística a les Corts d’Aragó: primers posicionaments de la X legislatura » Temps de Franja

// Juan Pablo Martínez Cortés

El passat 15 de novembre va comparèixer Felipe Faci, Conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, davant la Comissió d’Hisenda, Pressupostos i Administració Pública de les Corts d’Aragó, per explicar el projecte de pressupostos de 2020 pel que fa al seu Departament, dins el qual està inclosa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Essent una de les primeres ocasions en què s’ha parlat (tot i que sigui només una mica) de política lingüística en aquesta legislatura, hem volgut escoltar i analitzar les breus intervencions del Conseller i dels diferents grups de les Corts, per tal de veure si hi ha hagut canvis de rellevància en les posicions d’aquests. A continuació tenim uns resums telegràfics de les intervencions:

Intervenció inicial del conseller: Desprès d’esgranar els plans de la resta de direccions generals, va dir que es continuarà amb el foment i la promoció de les llengües pròpies (aragonès i català d’Aragó). Les línies principals seran difusió, ensenyament, sensibilització social i la valorització d’aquest patrimoni. També va fer referencia a que seguiran amb els diferents premis literaris i artístics.

Desprès van intervenir els representants del grups, de menor a major representació:

Intervenció d’Álvaro Sanz (IU): Va dir que esperava que es constitueixi l’«Acadèmia de l’Aragonés, de la llengua aragonesa», i que es faci com més aviat millor. Trobava a faltar als pressuposts algun programa de l’aragonès a l’aula, i va preguntar per les polítiques que es farien per a desenvolupar les mesures proposades.

Intervenció d’Esther Peirat (PAR): No hi fa cap referència.

Intervenció de Marta Fernández (Vox): Va criticar que, de 675.000 €, la meitat es dediquessin a depeses de personal. Consideren que no és un tema prioritari perquè no hi ha una autèntica demanda social. Tampoc no era necessària una DGPL per a la defensa del patrimoni lingüístic aragonès, es podria fer aquesta política des de la DG de Cultura. El ciutadans demanen que els seus fills estudien en col·legis en condicions dignes més que no que aprenguin aragonès i català. Considera que el que passa és que s’està donant la mà a la expansió pancatalanista.

Intervenció d’Isabel Lasobras (CHA): Considera que hi ha continuïtat de les línies de 2019. Diu que l’objectiu és garantir l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, la seva dignificació, recuperació, protecció, promoció i difusió. L’aragonès és l’única llengua exclusiva d’Aragó, però no és oficial i el seu estat és precari. És el nostre patrimoni. És la llengua dels nostres avantpassats, no cal amagar-se ni avergonyir-se’n. Res d’expansió pancatalanista. Cal presumir de la nostra llengua, la dels nostres avantpassats, que és l’aragonès.

Intervenció d’Erika Sanz (Podemos): Va dir que hem de posar en valor la defensa i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. És vergonyós que s’ataqui a les més de 55.000 persones que parlen català a l’Aragó. Hem de defensar la convivència, la pluralitat i la diversitat a la nostra Comunitat Autònoma. Considera que els franquistes han entrat de nou a les institucions i que volen tornar a la prohibició de parlar aragonès i català d’Aragó, les llengües reconegudes a la nostra comunitat.

Intervenció de Carlos Trullén (C’s): Va dir que la DGPL és, per a ells, un xiringuito polític, i ho considera una vergonya. Diu que en C’s sí que creuen en la necessitat de continuar impulsant i promovent les llengües pròpies d’Aragó, perquè fan part del nostre patrimoni cultural i, per tant, és necessari defensar la seva investigació, promoció i ús. Però no pas amb una DGPL en que el sou del DG és l’11% del pressupost total, i un 50% de les inversions totals, i per això la considera un xiringuito. Va tornar a repetir que és necessari impulsar i promoure les llengües pròpies d’Aragó, criticant que es redueixin els ajuts a entitats sense ànim de lucre i ajuntaments, i que s’incrementi el pressupost per a anuncis en premsa. També diu que els 25.000 euros pressupostats per a l’Acadèmia ja es van pressupostar en 2018 i no es va constituir l’acadèmia. Ara el 2020 es tornen a pressupostar quan encara no està constituïda.

Intervenció de Pilar Cortés (PP): Va dir que considera que la DGPL és prescindible. El PP defensa i defensarà les llengües pròpies, però considera que tot això s’ha de fer des de la DG de Patrimoni, perquè les llengües són patrimoni. Sobre els 25.000 € de l’Acadèmia, reconeix que no és gaire, però, 25.000 € per a res, és excessiu, perquè a l’Acadèmia no s’ha fet, ni es fa res. És sospitós que l’ensenyament d’aragonès i català s’estengui a tots els col·legis i que això mateix no es faci amb el programa de bilingüisme en anglès BRIT. Conèixer les llengües pròpies és important, però és més important saber anglès.

Intervenció d’Ignacio Urquizu (PSOE): Va dir que la nostra cultura també és el català i l’aragonès. Es transmeten de pares a fills. Allò que no va aconseguir fer el franquisme, no ho hem de fer nosaltres en democràcia. Les llengües fan part de la nostra societat i de la nostra forma de relacionar-nos.

Respostes finals del conseller: Fa una apreciació «per a tots»: «M’estan demanant que es desenvolupen les lleis més recents, però quan es mira de desenvolupar la llei 3/2013, tot els sembla malament». Recorda que la proposta dels membres per a l’Acadèmia és de febrer o març de l’any passat.

En resum, es mantenen les posicions de la darrera legislatura, encara que se senten alguns canvis de música, propiciats potser pels canvis d’aliances, la renovació de les persones i l’aparició de Vox. Sembla significatiu que el PAR no hagi fet cap menció a les llengües, que la CHA i IU hagin parlat només de l’aragonès, sense nomenar el català i que el PP hagi centrat la seva posició, criticant la DGPL però sense impugnar la existència d’una política lingüística o de les pròpies llengües (abandonant les posicions ultramuntanes de la darrera legislatura cap una posició més semblant a la de C’s). Les altres posicions, PSOE i Podemos favorables a la promoció de les llengües pròpies, i C’s crític amb la DGPL, però favorable a la promoció de les llengües, són gairebé les mateixes que a l’anterior legislatura.

 



El conseller de Conseller d’Educació, Cultura i Esports Felipe Faci. / Aragón Hoy

MIÉRCOLES, 27 DE NOVIEMBRE
17:30 h. SESIÓN II
Javier GIRALT (Universidad de Zaragoza). El cancionero popular de la Franja de Aragón: entre cançons, folies i romanços.

VIERNES, 29 DE NOVIEMBRE
16:00 h. SESIÓN VII
Maite MORET (Universidad de Zaragoza). Las fiestas de San Blas y Santa Águeda de Mequinenza. Tradición y patrimonio de identidad cultural.

Més informació

Source: Renovados los cargos de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón – Aragón_hoy

En los próximos meses se trabajará en la toponimia de Los Monegros, Bajo Aragón y Altas Cinco Villas
Se ha presentado ante la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón el proyecto para el Inventario Toponímico del municipio de San Juan de Plan/ San Chuan

Comisión Asesora de Toponimia de Aragón

El consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, José Luis Soro, ha presidido la reunión de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón en la que, entre otras cuestiones, se han renovado los cargos.

Soro ha recordado la importancia de esta Comisión Asesora de Toponimia, que es un órgano consultivo que sirve para la determinación de los nombres geográficos y la toponimia a incluir en el Nomenclátor Geográfico de Aragón. El consejero ha señalado que “sirve para garantizar que el Nomenclátor sea dinámico e incluya actualizaciones; para normalizar los nombres geográficos y promover el conocimiento, uso normalizado y valor de los mismos como patrimonio cultural inmaterial”.

La vicepresidencia de la Comisión Asesora de Toponímia está compuesta por el director general de Ordenación del Territorio, José Manuel Salvador; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; y el director general de Administración Local, José Ramón Ibáñez. Además, también se cuenta con la participación del director del Instituto Geográfico de Aragón, IGEAR, Fernando López. El secretario de la Comisión seguirá siendo Francho Beltrán.

Como representante de la Universidad de Zaragoza continúa Javier Giralt, como representante de la Institución Fernando el Católico, José María Enguita y como representante del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Jesús Vázquez. La nueva representante del Instituto de Estudios Turolenses es Elena Albesa.

Aumenta de cuatro a cinco el número de expertos invitados a la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Está formada por María Teresa Moret, Pascual Miguel, Chesús Casaus, Sergio Monteagudo y José Antonio Saura.

José Luis Soro ha destacado que hoy se ponen las bases “del trabajo que se realizará en los próximos meses entre los que destaca abordar la toponimia de las comarcas de Los Monegros, Altas Cinco Villas y Bajo Aragón”. En la reunión de hoy se han aprobado también los criterios y las normas de funcionamiento de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón en la que se recoge la normativa existente, las administraciones implicadas y los acuerdos adoptados hasta ahora.

Un ejemplo de las cuestiones que se tratan en este documento lo encontramos en los criterios que se adoptan para la elección de la forma oficial de un topónimo en el caso de que se deba elegir entre varios. En este sentido se establece que en el caso de tener que elegir, se seguirá como pautas que: a igualdad de carácter autóctono, será oficial la forma que usan los hablantes del lugar; si hay dos o más formas autóctonas que se usan, se propondrá la que es histórica y propia del lugar; si hay dos o más formas que sean históricas y propias del lugar, se propondrá la que los hablantes consideren más genuina o tradicional.

Proyecto para el Inventario Toponímico de San Juan de Plan / San Chuan
El alcalde de San Juan de Plan/ San Chuan, Roberto Serrano, ha participado en la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón para presentar el proyecto para la realización de un inventario toponímico. Este documento tiene como objetivos registrar los nombres del municipio, regular la nomenclatura mostrando el doblete aragonés/castellano cuando exista y evitando formas ajenas, y elevar el resultado del estudio a otras instancias oficiales para que se actúe en consecuencia.

Con este proyecto se busca la elaboración de un mapa completo que recoja la riqueza toponímica del término municipal para poder difundirla a través de la edición de mapas. Tal y como ha señalado el alcalde de la localidad “con el objetivo de prestigiar el patrimonio, la cultura y la herencia y reforzar el sentido de memoria colectiva”.

MAGAZIN 30 de novembre de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:15.- Entrevista a Xabi Leoz ,coordinador d’ONGs que treballen per la infància.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Els murs, les fronteres, quin sentit tenen en un món global??? Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Entrevista a Lola Martínez, pintora que exposa a La Casa dels Ferros, de Favara.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è i 6è del Cra Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”. Ens explicaran coses interessants de les seves activitats.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Lola Martínez, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 30 de novembre, a les 19:00 hores, en el Local social de Villella. En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, així com les Beques Amanda Llebot.

El «Premi Josep Galan», que reconeix les persones o entitats de la comarca que utilitzen normalment la nostra llengua en les seues activitats públiques, ha recaigut en esta ocasió en l’Àngel Cabrera Callizo, regidor de Compromís per Fraga en l’Ajuntament d’esta localitat, per l’ús habitual que fa de la nostra llengua tant en els plens de l’Ajuntament, com en les seues intervencions en els mitjans orals o escrits.

Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

La nota artística correrà en aquesta ocasió a càrrec del grup de teatre La Garbinada, de Mequinensa, que oferirà una selecció dels contes de Jesús Moncada que han adaptat per al seu nou espectacle El rovell de l’ou.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Un informe denuncia “la manca d’autoestima lingüística” entre els catalanoparlants de la Franja – Racó Català

Source: Bones pràctiques en aragonès i català

 El català i l’aragonès a Aragó compten amb la manca d’una legislació que les doti d’estructures fermes per la seva continuïtat i possibiliti els seus parlants el dret a desenvolupar les seves vides en la seva llengua. Per tant, les iniciatives per la revitalització de la llengua en aquestes zones lingüístiques sorgeixen per part de la societat civil que mitjançant l’associacionisme està duent a terme pràctiques de socialització en català i aragonès que tenen com a objectiu la dinamització i l’ús de la llengua. En el treball s’analitzen dues d’aquestes iniciatives que sorgeixen en la darrera dècada amb l’objectiu de revitalitzar la llengua partint de les necessitats del territori i dels parlants d’aragonès, en el cas de la iniciativa “Trobada – Vivir en aragonés” i de català, per l’Associació de pares del Matarranya, Clarió. Clarió neix en 2012 per un grup de pares i mares que, preocupats per la continuïtat de la llengua entre els seus fills i filles, decideixen crear una associació per potenciar l’ús de la llengua en contexts quotidians a la vegada que es defensa la situació del català a l’escola. Des de llavors, ha realitzat més de vuit activitats arreu de la comarca. Entre les activitats principals destaquen l’“Alifara Clarió”, una trobada entre pares i mares que serveix per consolidar la dinàmica interna de la mateixa associació i la jornada de “Llengua i escola” que se centra en les possibilitats d’ampliar l’oferta educativa en català a la comarca del Matarranya i en el conjunt de la Franja. Trobada neix el 2014 com una iniciativa centrada a acostar la realitat dels neofablants de l’aragonès als pobles de l’Alt Aragó on es parla la llengua, propiciant l’encontre com a parlants inicials i persones que han adoptat l’aragonès com a segona llengua. Per això, treballa des de la perspectiva del turisme rural sostenible i la immersió lingüística, oferint un cap de setmana d’activitats, modernes i atractives tant pels participants externs com per la població local. Fins al 2018, s’han organitzat vuit edicions de la Trobada, passant per diferents punts de la geografia altoaragonesa. L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant una sistematització d’ambdues experiències, amb l’objectiu de veure els elements en comú que presenten ambdues iniciatives i de quina forma poden servir com a model de bona pràctica de socialització per la revitalització del català i l’aragonès a Aragó.

DESCARREGAR INFORME ACI

Mos complaem en invitar-vos a la presentació del darrer treball editat per l’Associació Cultural del Matarranya, Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, de Francesc Teixidó Puigdomenech, que tindrà lloc el proper dissabte 16 de novembre a les 12, a la biblioteca municipal de Llinars del Vallès. La presentació la faran el Dr. Artur Quintana i la Dra. Maria Dolores Gimeno.
Hi estem tots invitats!
(Les mesures tradicionals i antigues a la Franja de Francesc Teixidor Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. Treball extraordinari i imprescindible sobre les antigues mesures, que ens permet conèixer les unitats de mesurar la cabuda, el pes, la mida… de tots els elements i productes que es compraven, es venien i s’organitzaven en la nostra societat. És interessant tant a nivell popular com per a estudis posteriors que en puguen fer enòlegs, historiadors i altres investigadors. Els socis de l’Associació Cultural del Matarranya l’han rebut  al seu domicili  el mes de juny.).

Source: Convocatoria de la primera beca de investigación ‘Villa de Fonz’ – Cultura – Radio Huesca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: