Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

// Marina d’Algars

Estem de tertúlia una alcaldessa de la Ribagorça, un diputat en actiu i una servidora. Comentem el premi Desideri Lombarte i la difusió important de l’obra de Jesús Moncada que fa el grup de teatre La Garbinada de Mequinensa. Estem d’acord que Camí de sirga ens va marcar com a lectores, com a lectors, com a persones. Mentrestant l’alcaldessa parla amb el mòbil: sí, sí… és lo camí de cabres de la partida nord. Disculpeu, ens diu. I continuem. De nou el telèfon: No et preocupos que ara miraré si avui s’acaba el termini per a la subvenció, tranquil, ara ho miro i te truco. Ho sento, perdoneu però és urgent. Consulta uns BOAs des del telèfon i marca el número anterior per a fer uns comentaris sobre unes subvencions. L’amic diputat i jo parlem de literatura a la Franja. L’alcaldessa intenta participar de la nostra conversa però torna a sonar el telèfon: Sí, sóc jo, no, no avui estic fora, a Saragossa, per qüestions de l’alcaldia, tornaré dilluns però quan arribi ho prepararé i ja ho tindràs. I així durant molt de temps fins que decideix desconnectar el mòbil per a poder dinar i participar de les nostres converses. L’alcaldessa comenta: Al meu poble ningú vol presentar-se a l’alcaldia. El polític proposa fer una crida amb el perfil de les candidates i candidats a alcaldesses o alcaldes: Es busca persona disposada a treballar 24 h al dia, amb capacitat de resolució de totes les qüestions que es puguin platejar amb eficàcia i diligència, disposada a rebre crítiques habituals a la seua gestió municipal, solidària i desinteressada ja que si es fixa un sou serà considerada com a oportunista. No és estrany que hi hagi una vacant a l’alcaldia. Potser s’haurà de posar als nostres ajuntaments un cartell: Tancat per falta de titular.

Continuar llegint… Vacant a l’alcaldia » Temps de Franja

MAGAZIN 27 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Llenguatge escrit, llenguatge oral”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín
13:10- 13:25.- La dietista- nutricionista, Laura Gandul, nos hablará del tema: “Alimentación y menopausia”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- En directe, “La Sartanè” maellana i els seus protagonistes; ens arribaran de la mà de la nostra corresponsal Yolanda Abad.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, José Manuel Pelegrín, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.

(Publicat el 19/4/2019 a Viles i gents, La Comarca. )

Natxo Sorolla

Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al  Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.

I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.

Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:

Source: Viles i gents – La Comarca

La panaderia (II)

Lo temps es va encarregar de confirmar que la decisió dels meus pares d’obrir una panaderia a Mont-roig com a complement de la tenda va ser encertada.

Sorolla’t

l passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó

Fa 80 anys

Fa 80 anys mig milió d’espanyols van travessar la frontera francesa per escapar de les sarpes de les tropes franquistes, que liquidaven la II República amb la conquesta de Catalunya a sang i foc

Ensòmic o premonició

Un home pinxo en posició de mascle alfa, muntat sobre un cavall, recorre al galop tirat els pobles del Mesquí, Matarranya i Bergantes, ficant per davall de les portes de la gent

Pau

He tingut el privilegi de fer la traducció a la nostra llengua del llibre Records per a la pau, d’en José-Ramon Bada, editat per la comarca del Baix Aragó-Casp

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

Source: Nogará, junto a otras siete asociaciones, presentan un manifiesto por la pluralidad lingüística | Arainfo

Source: El grupo de teatro Garbinada, Premio Desideri Lombarte 2019 – Aragón_hoy

El galardón al grupo de Mequinenza, que se entregará en septiembre en el Día Europeo de las Lenguas, reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán de Aragón

Jurado premio Desideri Lombarte
El “Grup de teatre Garbinada” de Mequinenza ha sido elegido Premio Desideri Lombarte 2019 “por la continuada labor, de especial notoriedad e importancia, que ha desarrollado en beneficio del catalán de Aragón, especialmente en lo referido a la dignificación, difusión y exaltación del escritor mequinenzano Jesús Moncada, constituyendo un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa”.
El “Grup de teatre Garbinada” es una entidad sin ánimo de lucro fundada en 1999 por la asociación de la mujer mequinenzana La Dona. Las primeras representaciones teatrales de este grupo fueron en español –con obras de Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela o Hart y Braddell. Sin embargo, en 2001 iniciaron un nuevo reto con la representación de la obra “Els Pastorets” en catalán y, posteriormente, comenzaron a adaptar textos de las obras del escritor mequinenzano Jesús Moncada (premio de las Letras Aragonesas 2004). “D’un temps, d’un poble” es su obra más aclamada hasta la fecha, es una adaptación teatral de textos cortos que Jesús Moncada ambientó en su Mequinenza natal y constituye un particular homenaje al autor.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.
La entrega del premio tendrá lugar en septiembre con motivo del Día Europeo de las Lenguas.
El jurado ha estado compuesto por el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y José María Becana Sanahuja, Mercedes Llop Alfonso, Lourdes Pena Subirá y José María Agustín García como secretario.
Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

MAGAZIN 13 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Canvi climàtic”. Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Rubén Martín, xef favarol a “Casa y Tinelo”ens presentarà:“Cuina de setmana Santa”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:40 – 14.- Entrevista a la Fundación Secretariado Gitano de Aragón…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Yolanda Abad, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

https://twitter.com/marcelpena_/status/1115899720382201862

Source: Presentació d’”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona | Lo Finestró

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Source: Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

 | 6 abril, 2019 07.04
Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista)

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.Continuar llegint… Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

Source: Agora x l’aragonés: Actualidat

Dende siempre Tintín ye estato una referenzia en a particular costelazión d’estrelas d’o mundo d’o nueno arte de MilCómics. Nos ha feito content@s, y emos vendito os suyos albums en castellano, franzés, anglés, catalán… e mesmo en tibetano.
Manimenos dica agora nunca no yera publicata una edizión de Las Aventuras de Tintín en aragonés. Pa MilCómics mos fa argüello e mos enfuelga convitar-te a ra presentazión de “As choyas d’a Castafiore”, o primer álbum d’a colezión “As aventuras de Tintín”.

A presentazión se ferá en a nuestra librería Milcomics.com en l’avenida de San José nº15 de Zaragoza, o venién día chueves 11 d’abril dende as 19.30 horas.
L’auto sera moderato per Javier Marquina, guionista, divulgador e critico de comic, e contará con a partizipazión de José Ignazio López, Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d´Aragón, Chusé Aragüés, traductor de Gara d’Edizions e autor d’a traduzión d’o cómic, e Daniel Viñuales, editor de GP Ediciones, editorial que también cuenta entre as suyas publicazions con comics en aragonés.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: