Presentación de la iniciativa Aragón 3L Nuestras Lenguas

(cat) Denunciem la inacció de la Conselleria d’Educació i DGPL en l’elecció de llibres de text amb errors sobre la realitat lingüística aragonesa

Des de “Esfendemos as Luengas” hem vingut denunciant l’ús de llibres de text en l’educació pública i concertada aragonesa, de al menys 4 editorials de diferent procedència, Santillana, Oxford, SM, SUA en revistes, i fins i tot 1 aragonesa EDELVIVES, amb errors sobre la denominació i situació lingüística aragonesa.

L’últim cas ha estat l’editorial “Casals”, que segons assenyalen des de la DGPL ja va ser apercebuda el curs passat per errors clars. En aquest llibre de text, utilitzat i.e. “IES Valdespartera de Saragossa”, es qualifica la llengua aragonesa de ” variedad del castellano denominada habla aragonesa el baturra”.

Seguim sorpresos que, tot i que aquesta editorial i diverses altres no hagin rectificat en les seves definicions, segueixin sent emprades en els diferent trams concertats i classes de l’Educació Pública aragonesa.

Tot això ve a confirmar que no hi ha cap control sobre els continguts dels textos amb els que els nostres fills i filles són educats en l’escola pública i / o concertada aragonesa. I ens temem que aquesta educació no sigui tan lliure i plural com ens fan creure.

Podríem trobar en aquestes editorials textos que posessin en dubte l’esfericitat de la Terra? L’existència d’una llengua anomenada aragonès és igual o més de científic, i aquestes editorials han de ser eliminades de les escoles aragoneses si no rectifiquen.

Source: ¿Sabes cómo se dice en aragonés: “Estoy resfriado”?

El régimen monolingüe es a la diversidad lingüística lo que el patriarcado es a la igualdad entre hombres y mujeres

Hoy #Heraldo @Laura_Uranga y P. Ferrer califican el #catalan como "chapurriau"

Una democracia no puede admitir el supremacismo lingüístico https://t.co/Ux3jLEn1i2 https://t.co/SoxfrMTQbC pic.twitter.com/X7BvGYS4XD

— Apoyo Mutuo Aragón (@ApoyoMutuoAra) October 4, 2020

Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.

A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.

COMENÇA EL TERMINI DE PREINSCRIPCIÓ PER A SOL·LICITAR PLAÇA PRESENCIAL A LES EEOOII D’ARAGÓ

La Catxipanda

Escrit per Patrici Barquín al 16 de setembre de 2020. Publicat a Columnes, Se va solsint

Fa poc diba(m) ací que la cartografía de l’aragonés historico ye un desastre: extensión irreal enta el sur, isocronas de castellanización arbitrarias, etc. Enta estar constructivo, he feto dos mapas de llengua oral y escrita a la Corona d’Aragón y redolada a la baixa Edat Media. pic.twitter.com/xlMza2cJbj

— Guillén Tomás (@esforigador) September 9, 2020

#VII Certamen Tomeo_Bases (pdf)

– ¿La existencia de tres lenguas diferenciadas en el periodo medieval -aragonés, castellano y catalán- complicaba las cosas?

– No podemos olvidar que son tres lenguas románicas muy próximas entre sí, así que no había problemas de comprensión. Las cosas se complicaban cuando las lenguas se asociaban a esas identidades políticas, y comenzaban a utilizarse para oponer los diferentes territorios. La lengua aragonesa se convirtió en un símbolo político del reino, y el uso de otro romance podía entenderse como un elemento de alteridad. De ahí que te encuentres que localidades como Fraga o Tamarite de Litera, donde siempre se escribía en catalán, cuando se dirigían a las Cortes de Aragón abandonaban su lengua propia y se pasaban al aragonés. Debían de creer que el hecho de hablar en catalán podía ser interpretado por el resto como un signo de exclusión.

Source: Guillermo Tomás Faci: «El aragonés ayudó a construir una identidad política» – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

Source: La DGA impulsa “la difusión del aragonés y el catalán de Aragón en centros educativos”