Skip to content

Archive

Archive for agost, 2017

 

La Empresa Ágreda, concesionaria del servicio entre Zaragoza y Lleida suprime la línea de autobús de primera hora de la mañana con salida de la capital aragonesa, no pudiendo realizarse el citado trayecto hasta las 14:30h, así como el de vuelta a las 14:30 con salida de Lleida

Fraga, 23 de agosto de 2017.- La Asamblea Local de IU en Fraga lamenta públicamente la pérdida de un nuevo servicio, esta vez la supresión de dos trayectos de autobús de la línea entre Zaragoza y Lleida con parada en la capital del Baix Cinca.

La empresa concesionaria del servicio, Ágreda Automóvil ha suprimido concretamente el autobús con salida a las 6:45 de la capital aragonesa y con parada en Fraga aproximadamente dos horas después, y el de salida de Lleida a las 14:30, con parada en Fraga aproximadamente 45 minutos después.

“Esta medida obligará a los ciudadanos fragatinos que se desplacen a Zaragoza a utilizar vehículo particular y prácticamente dejará incomunicada la capital aragonesa con la capital del Baix Cinca por autobús, perdiendo otro servicio más y agravando las dificultades ya existentes de las personas de la Comarca para enlazar mediante transporte público con las capitales de provincia más cercanas”, apuntan desde la formación política y social.
La medida, para IU, causa un grave perjuicio a muchos viajeros que utilizaban este servicio, tanto de Fraga como de otros municipios como Candasnos cuyos habitantes pierden la conexión para entrar a trabajar por la mañana a Fraga.
IU insta al Ministerio de Fomento, responsable último de la reducción de horarios al ser una línea que cubre el trayecto entre dos comunidades, a reunirse de urgencia con la empresa Agreda y se restablezcan estos dos trayectos suprimidos.

Origen: Más de 300 personas claman por una carretera digna en Tronchón | La Comarca

Origen: La Comarca del Matarraña cierra un multitudinario Ciclo de Órgano | La Comarca

Origen: Victoria local en la cita del Campeonato de Aragón de Morra | La Comarca

Origen: A la recerca de la poesia infinita. (Obituari de Pilar Gómez Vedate) | Mas de Bringuè

FOTO: Pedro Madueño. La Vanguardia.

Les tòrrides terres del cementeri de Calaceit ja allotgen, des de fa uns dies, les cendres de Pilar Gómez Bedate, professora de literatura, poetessa, crítica literària, editora i traductora. Les seves restes reposen al costat de les del seu marit, el poeta simbolista i traductor Ángel Crespo.

Des de la mort del seu marit han estat uns quants els actes que s’han fet en aquesta vila del Matarranya rememorant la seva vida i la seva obra. A Calaceit es va presentar per primera vegada l’edició de l’obra poètica completa d’ Ángel Crespo, amb la presència imprescindible de la seva dona, i a finals del mes de juliol passat Pilar Gómez mateixa va coordinar a Calaceit la I Biennal de Poesia i Traducció, organitzada en homenatge al seu marit. Durant aquesta aquella última visita en terres aragoneses, l’escriptora va patir un vessament cerebral que es va complicar amb una pneumònia. Va haver de ser traslladada d’urgència a l’hospital Miguel Servet de Saragossa, on va morir el dia 13 d’agost.

Dona de gran sensibilitat intel·lectual i molt treballadora, va ­ bolcar la seva activitat en la seva gran passió, la literatura, en les seves diverses facetes d’investigadora, ­divulgadora i docent. Doctora en Filosofia i Lletres, va ser catedràtica de Literatura Comparada a la Univer­sitat de Puerto Rico (1967-1988), professora titular de Filologia Espanyola a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on es va jubilar.

Els últims anys va decidir traslladar la seva residència de Barcelona a Madrid, on va mantenir constant relació amb els seus amics escriptors i preparava diferents edicions de l’obra del seu marit, el poeta i traductor Ángel Crespo, i escrivia els seus propis contes i poemes que apareixeran la tardor que ve al segell Polibea.

Pilar Gómez Bedate va néixer a Zamora el 1936. Es va traslladar a Madrid als anys seixanta, on va exercir la crítica d’art en revistes com Ínsula i Cuadernos Hispanoamericanos. En aquella època va conèixer i va unir el seu destí al d’ Ángel Crespo. Junts van viure posteriorment a Puerto Rico, a Uppsala ( Suècia), al Brasil i finalment a Barcelona.

A mitjan dels anys vuitanta, i seguint els passos que abans van emprendre altres amics seus com l’escriptor José Donoso, el pintor Ràfols Casamada, l’editor i narrador Toni Marí o l’escultor Fernando Navarro, la parella va començar a visitar la vila de Calaceit, al Matarranya, on van acabar comprant una casa on passaven llargs estius llegint, escrivint i organitzant activitats culturals que van dinamitzar la vida social d’aquesta població.

Com a filòloga i crítica literària, Pilar Gómez Bedate es va especialitzar en llengües romàniques. Va editar i va traduir Giovanni Bocaccio, entre d’altres la seva obra mestra, El , i Stéphane Mallarmé, un dels seus poetes favorits. Va preparar l’edició de diversos llibres de Juan Ramón Jiménez, José Luis Giménez Frontín i Carlos de la Rica i és autora d’una antologia de la poesia modernista. Aquests darrers anys va coordinar la reedició de diversos llibres del seu marit, poeta d’inspiració simbolista. Així mateix, va participar en el consell de redacció de diverses revistes literàries i va pertànyer al comitè assessor d’editorials com Igitur. Des de la seva inauguració el 1984, va col·laborar activament en les sessions de les Jornades de Poesia de Cuenca, patrocinades per la delegació provincial de la Conselleria d’ Educació i Cultura de Castella-la Manxa, i ha format part del consell de redacció de la revista Hora de Poesía (Lentini Editor, Barcelona) i de la revista Salina, editada per la facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser sòcia de l’ ACEC i va formar part de la junta directiva. Com a traductora, va traslladar a l’espanyol l’escriptor João Guimarães Rosa i els italians Primo Levi i Natalia Ginzburg.

Autora del poemari La peregrinación (1966), els darrers anys va decidir publicar Las aguas del río (2011) a la prestigiosa editorial aragonesa de poesia Olifante. D’aquesta obra, el poeta i crític José Corredor Matheos va dir: “Un homenatge, ja explícit, rememoració d’una vida en l’espera de l’estimat i de ràpid recorregut vital en la seva companyia, que finalitza en la solitud del seu record. Però no es tracta d’un llibre elegíac, perquè, encara que l’enteli sovint la tristesa, pot més la presència de l’ Absent, que continua marcant amb força la seva silueta”.

Origen: Fomento repara el talud derruido del túnel de Monroyo de la N-232 | La Comarca

Origen: Las carrozas ponen el colofón a las fiestas de Aguaviva | La Comarca

Origen: 20 pueblos 20 citas – La Codoñera | lacomarca.tv

Origen: Situen en l’any 1.555 el primer aval del català a la Franja | Xarxes socials i llengües

Un recent article de l’historiador Guillermo Tomás situa el primer testimoni sobre el català a la Franja l’any 1.555 en lletra d’Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei. La troballa se situa 2 anys abans de l’al·lusió que se’n fa a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Podeu revisar a lafranja.net altres múltiples testimonis sobre la llengua a la Franja i la concepció que en tenen propis i estranys al llarg dels segles:

Al final del fragmento el autor retomó la cuestión del catalán, en esta ocasión para negar el vínculo entre Tarragona y Aragón que había apreciado Antonio de Nebrija. El razonamiento del arzobispo era el siguiente: nadie en Cataluña hablaba aragonés, ergo era imposible que esa ciudad hubiese pertenecido a Aragón, ergo era inconcebible que un lugar hubiese tomado el nombre del otro. Para reforzar tan débil argumento recurrió de nuevo a un hecho lingüístico contrastable: frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán —también llamado lemosín— propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Conde, La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia. El territorio catalanohablante que dibuja ese listado se ajusta prácticamente a la situación actual, salvo por algunos detalles: Monzón perdió su lengua autóctona a favor del castellano —tal vez en el transcurso de la guerra de Secesión del siglo XVII—; Ribagorza —en coherencia con lo que se había afirmado antes— se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —que no se citan, lo cual es significativo— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón, que precede en dos años a la alusión que se hace en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Tomás Faci, G. (2016). Las lenguas de Aragón en el siglo XVI según el arzobispo Hernando. Alazet, (28). http://revistas.iea.es/index.php/ALZ

Origen: Església Plural carrega contra la “desafortunada” homilia d’Omella

Origen: Lo Cinca es vestí de colors i piragües en el seu vintè Descens Internacional | Mas de Bringuè

Origen: Finalizan los trabajos de reparación de la torre de la Iglesia de Calaceite | La Comarca

Origen: El Matarraña protagonista de un documental sobre jóvenes rurales | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: