Presentació de “La col·lectivització de Queretes” a Barcelona | Lo Finestró

Presentació de “La col·lectivització de Queretes” a Barcelona | Lo Finestró.

 

Queretes 1

 

Autors del llibre: Encarnita i Renato Simoni.

 

Pròleg de Julián Casanova.

 

Edició a cura d’Artur Quintana i Carles Terès.

 

Traducció de Carles Terès.

 

Editat per l’Associació Cultural del Matarranya. Col·lecció L’Aladre

 

Queretes 2Queretes 3Queretes 4

 

L’interès que va despertar l’acte de presentació del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) a la Universitat Central de Barcelona, el dimarts 1 d’abril, es demostra pel fet d’haver-hi de canviar l’aula per una més gran, vist el nombre d’assistents que romanien dempeus.

 

Obrí l’acte el catedràtic de la Universitat de Basilea i expert en filologia romànica i lexicografia catalana, Germà Colón Domènec, el qual donà la paraula a Artur Quintana, expert filòleg de català occidental i membre de l’IEC, que, entre altres coses, destacà la nul·la importància que la majoria dels historiadors li donen a la llengua, però que no era el cas dels autors del llibre que es presentava. Carles Terès va fer esment a la casuística dels treballs de la traducció del llibre: dialectització, alternances del català occidental i oriental, diferents versions del llibre… Si bé, la base per a la traducció ha estat la versió castellana publicada, ha tingut sempre al costat les versions francesa i italiana, així com les nombroses ampliacions que els autors han fet més recentment.

 

Queretes 5Queretes 6Queretes 7

 

Tots dos autors van parlar del llibre distribuint-se els continguts i l’estructura. I així, Renato Simoni es va referir a Queretes com a una experiència única al món de l’anarquisme, per a parlar després de les formes de poder en aquells moments, de la estructura i formes de la propietat, de l’analfabetisme i, per sobre de tot, de les fonts del treball —poca documentació escrita i el gran i imprescindible valor de les 40 llargues entrevistes. Encarnita Simoni dedicà les seues paraules a distingir les dues parts del llibre —de principis del segle XX fins a la República y la segona part dedicada a la República i més concretament a la col·lectivització—, amb les seues imbricacions i ruptures.

 

Val a dir, per acabar aquestes línies, que el llibre és del tot interessant, fàcil de llegir i molt ben documentat: un treball de molts anys. Si bé es refereix a l’exemple de la col·lectivització a Queretes, el llibre no és pas localista, va molt més enllà del poble, de la comarca i de la província. De fet es pot considerar com un estudi dels precedents i pràctiques llibertaries a tot l’Aragó (Consell Regional de Defensa d’Aragó), un estudi rigorós i desapassionat i sense prendre cap partit o bandera. Sobre la traducció al català, val a dir també que la possible heterodòxia dialectal li dóna un plus al llibre que les versions anteriors —francesa, italiana i castellana—, lògicament no el podien copsar. Força recomanable la seua lectura.

 

Queretes 8Queretes 9

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja