https://vimeo.com/91180949
” Esfendemos as luengas” denuncia el tractament dels “Premis de la Música aragonesa XV” amb l’aragonès i el català
La música és una de les més populars expressions de la cultura que, a Aragó, ens ha deixat a més molts artistes amb molt talent i projecció. La conservació de les nostres llengües s’ha donat suport també d’una manera bastant important en els músics i lletristes que les han utilitzat. Per això, des de “Esfendemos as luengas”, considerem força important l’ús de les llengües d’Aragó, aragonès i català, en el món de la música i el reconeixement a les persones que, utilitzant, ajuden a la seva conservació, prestigi i extensió.
Precisament per això, creiem que el tracte que han rebut les nostres llengües en les últimes edicions dels Premis de la Música Aragonesa és més que millorable.
Ja des de l’any passat hi va haver un inexplicable canvi de nom. El premi que, des de 2005, s’havia anomenat “Premio a la mejor canción en lengua minoritaria aragonesa”, va passar a cridar-se en a XIV edició “Premio a la mejor canción en lengua autóctona aragonesa”, donant així espai, no sabem si voluntàriament o no, a les teories a-científiques i lingüicides del govern d’Aragó.
Tant en el propi nom del premi, com a la gala, en els XV premis de la música aragonesa es va tornar a amagar el nom de les llengües, aragonès i català, nomenant al primer amb el més que caspós i vulgaritzador nom de “fabla” i oblidant la segona.
El lliurament del premi no només va esquivar qualsevol tipus de reivindicació lingüística, el que es podria fins i tot entendre, sinó que des dels guionistes de la gala es va menysvalorar el premi cualificándolo com “l’única oportunitat de moltes bandes per alcanzad un”. Tampoc els entregadores ni els premiats van fer cap gest amb les llengües. No entenem les raons de l’organització per infravalorar un premi que ells mateixos convoquen i donen.
Des de l’organització dels premis de la Música Aragonesa es treballa en una imatge d’avantguarda cultural que, sovint, es veu reflectida en els autors i autores premiat / es i fins i tot en la pròpia gala, la web i els recursos emprats. També es fa un gran treball en l’expansió de la música i la cultura amb més projecció recolzant moltes músiques i músics aragonesos, amb un reconeixement que poques vegades els arriba des dels mitjans de comunicació generalistes o fins i tot especialitzats.
Tanmateix, en el que toca a la seva relació amb les llengües d’Aragó i la defensa d’aquesta part tan important i en perill de la cultura aragonesa, ens trobem amb tòpics, folklorisme i un desconeixement bastant preocupant de la situació i realitat de l’aragonès i el català.
” Esfendemos as luengas” denuncia el tractament dels “Premis de la Música aragonesa XV” amb l’aragonès i el català
La música és una de les més populars expressions de la cultura que, a Aragó, ens ha deixat a més molts artistes amb molt talent i projecció. La conservació de les nostres llengües s’ha donat suport també d’una manera bastant important en els músics i lletristes que les han utilitzat. Per això, des de “Esfendemos as luengas”, considerem força important l’ús de les llengües d’Aragó, aragonès i català, en el món de la música i el reconeixement a les persones que, utilitzant, ajuden a la seva conservació, prestigi i extensió.
Precisament per això, creiem que el tracte que han rebut les nostres llengües en les últimes edicions dels Premis de la Música Aragonesa és més que millorable.
Ja des de l’any passat hi va haver un inexplicable canvi de nom. El premi que, des de 2005, s’havia anomenat “Premio a la mejor canción en lengua minoritaria aragonesa”, va passar a cridar-se en a XIV edició “Premio a la mejor canción en lengua autóctona aragonesa”, donant així espai, no sabem si voluntàriament o no, a les teories a-científiques i lingüicides del govern d’Aragó.
Tant en el propi nom del premi, com a la gala, en els XV premis de la música aragonesa es va tornar a amagar el nom de les llengües, aragonès i català, nomenant al primer amb el més que caspós i vulgaritzador nom de “fabla” i oblidant la segona.
El lliurament del premi no només va esquivar qualsevol tipus de reivindicació lingüística, el que es podria fins i tot entendre, sinó que des dels guionistes de la gala es va menysvalorar el premi cualificándolo com “l’única oportunitat de moltes bandes per alcanzad un”. Tampoc els entregadores ni els premiats van fer cap gest amb les llengües. No entenem les raons de l’organització per infravalorar un premi que ells mateixos convoquen i donen.
Des de l’organització dels premis de la Música Aragonesa es treballa en una imatge d’avantguarda cultural que, sovint, es veu reflectida en els autors i autores premiat / es i fins i tot en la pròpia gala, la web i els recursos emprats. També es fa un gran treball en l’expansió de la música i la cultura amb més projecció recolzant moltes músiques i músics aragonesos, amb un reconeixement que poques vegades els arriba des dels mitjans de comunicació generalistes o fins i tot especialitzats.
Tanmateix, en el que toca a la seva relació amb les llengües d’Aragó i la defensa d’aquesta part tan important i en perill de la cultura aragonesa, ens trobem amb tòpics, folklorisme i un desconeixement bastant preocupant de la situació i realitat de l’aragonès i el català.
—