COM AFECTA LA LOMCE A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A LA FRANJA – Lo Reguer.
El conjunt d’atacs cap al català per part del Govern d’Aragó ha causat un gran desconcert en molts fronts. En poc temps s’ha canviat la Llei de Patrimoni Cultural, esborrant els noms de català i aragonès, i s’ha aprovat la LOMCE amb l’assignatura Lenguas Propias de Aragón com a matèria de Lliure Configuració Autonòmica. Això ha provocat que alguns sectors mesclen conceptes i no s’hagi arribat al fons de la qüestió, que és molt més greu i complicada del que es percep a simple vista.
Des d’algunes associacions es va arribar a publicar que per culpa de la LOMCE el català i l’aragonès no serien obligatòries per al proper curs, quan en realitat mai ho han estat en el sistema educatiu aragonès. Va ser gràcies a la Declaració de Mequinensa que els alumnes de la Franja van poder començar estudiar el català, com assignatura optativa, durant el curs 1985-86. Això continuarà igual que els darrers anys: ensenyament del català dos hores a la setmana i de manera optativa, tot i que des de començaments d’aquest curs aquesta situació no està garantida. En alguns centres es dona una hora de català i hi ha hagut cursos en que no s’han fet classes en alguns col·legis i instituts. La novetat de la LOMCE rau en la possibilitat d’estudiar també Lenguas Propias de Aragón -que a 1er, 2n i 3er de l’ESO seran l’alternativa al francès- sempre que el centre en qüestió done l’assignatura. Dos dels instituts més importants de la Franja, l’IES La Llitera de Tamarit i l’IES Baix Cinca de Fraga, ja han anunciat que no oferiran l’assignatura. Aquests centres deixen clar que no donaran Lenguas Propias de Aragón per tres raons: perquè no estan d’acord amb la política lingüística del Govern d’Aragó, perquè no existeixen professors per impartir la matèria i perquè es calcula que la demanda serà inexistent.
Quan a la legislació de la comunitat autònoma d’Aragó es nombra l’assignatura Lenguas Propias de Aragón s’entén que es refereix a més d’una llengua. En canvi, a la pàgina web del Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport de la DGA només apareix el desenvolupament del programa educatiu de la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica, és a dir, el que tota la comunitat científica coincideix en denominar “aragonès”. Per tant, s’entén que de la Lenguna Aragonesa Propia del Área Oriental no hi ha programa, cosa que fa inviable que algun centre pugue impartir l’assignatura.
Pel que fa al català, tot i que pugue parèixer que mantindrà el seu ensenyament i el programa bilingüe -o trilingüe en algun cas-, en realitat la seua situació continua molt perjudicada. Com que dins dels horaris oficials de la DGA no hi ha un espai específic per al català, els instituts de la Franja han de treure un parell d’hores a la setmana d’allà on poden i presentar la graella modificada al Departament d’Educació, que els ha d’aprovar el projecte. Els últims anys, a l’IES La Llitera s’aprofitava una hora setmanal de tutoria i una d’algun altra assignatura, que variava segons les necessitats de cada curs. En aquest aspecte cal dir que la LOMCE també retirarà hores de tutoria, pel que trobar hores a l’assignatura de Llengua Catalana serà molt més difícil per als instituts de les nostres comarques. L’altre punt agredolç és el programa bilingüe: és cert que es mantindrà la possibilitat de cursar una assignatura en català per curs, però cal analitzar bé la situació. En el cas de l’IES La Llitera, les assignatures que s’ofereixen als alumnes dins del programa bilingües són Ciències Socials a 1er, Tecnologia a 2n i 3er, i Educació Física a 4t. Per tant, trobem que en tres dels quatre cursos d’ESO les assignatures que es poden fer en català tenen molta part tècnica i poc marge per posar en pràctica la llengua, quan precisament això és el que es busca amb la immersió lingüística.
L’any que ve, per tant, es quasi segur que cap Institut de la Franja oferirà Lenguas Propias de Aragón i que l’ensenyament de Llengua Catalana continuarà pel mateix camí que els darrers 30 anys. Tot i així, episodis com els de l’IES Matarranya o el col·legi de Mequinensa ens fan estar alerta. (Tot i que la implantació de les noves matèries sigue molt complicada per falta de professorat i l’oposició dels instituts més importants de la Franja, no es poden reduir les esperances en creure que la resistència d’un equip directiu o consell educatiu en concret assegurarà la supervivència de l’ensenyament de la nostra llengua als nostres instituts en els propers anys.