La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentA pesar de los gritos constantes de diputados del PP y que los 3 de Vox abandonaron el Pleno, me expresé en castellano, aragonés y catalán, por la protección de nuestras lenguas y variedades lingüísticas propias.
No te pierdas el vídeo ¡y difunde! 🎙🖥❤️https://t.co/ElsojuSoMY
— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 10, 2021
Acabo de intervenir en las Cortes de #Aragón en castellano, aragonés y catalán. Los diputados del PP no han parado de gritarme en todo el rato. Los 3 de Vox se han ido.
Seguiremos charrando y vivindo, mirando de trobar dialogo y protección d'as nuestras luengas. Habrá vídeo. pic.twitter.com/pDPFj7YdzH
— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 9, 2021
Sense cap mena de formació o experiència audiovisual, vaig decidir gravar i editar aquest documental per donar veu a la saviesa dels majors. Els ancians són un tresor: escoltem-los.
Figuera a l’entrada del poble de Maella.
El que resta del castell al fons
Figuera rebrotada de la soca.
Figues a l’arbre (Maella 14-Agost-2007).
Figa típica de la varietat.
Figa típica de la varietat.
Figa típica de la varietat.
Del meu terrat, any 2015.
Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d’estiu a partir de la segona quincena d’Agost..
Varietat amb característiques properes a la Bourjassot Blanca.
És originària de Maella, poble de l’Aragó de parla catalana a tocar de Batea.
Les figues seques de Maella varen ser durant molt de temps més famoses i apreciades que les de Fraga. Eren anomenades i conegudes per Cervantes.
Varietat unífera. Arbre de creixement important que cal controlar amb esporgades per millorar-ne la qualitat dels seus fruits. Suporta bé les baixes temperatures.
Fruit de pell dura blanca verdosa. Fulles penta-lobaulades i tri-lobulades en proporcions semblants.
Fulles resistents amb marges serrats i pilositat apreciable al revers.
Fruit d’una exquisida dolçor, carn vermella i aromàtica. Si bé va ser principalment utilitzada per assecar és de les més bones per menjar fresques.
Es comença a collir a mitjans d’Agost. En tardors caloroses n’arriben a madurar fins a finals d’octubre.
Aquesta figuera, supervivent i centenària és testimoni d’un passat que aviat serà del tot oblidat.
Sembla reivindicar, cada cop que és tallada, el seu lloc en la memòria d’aquest poble, rebrotant de nou amb molta més força.
Fulla típica de la varietat.
Durant aquest estiu hem vist passar diferents notícies i comunicats relacionats amb el nomenament oficial de l’Acadèmia aragonesa de la llengua (27 juliol), uns més encertats que d’altres. En general alegrant amb una notícia molt esperada, com el nomenament oficial dels 15 primers membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
No obstant una minoria amenaça des de llavors amb desestabilitzar la política interna aragonesa. En concret, voldríem denunciar la multitud de missatges i comunicats contra Institut Aragonès de l’Català, en gran part des de l’entorn de l’chapurrianismo i negacionisme de la llengua catalana a Aragó.
https://www.elconfidencial.com/espana/2021-08-16/creacion-institut-aragones-del-catala_3232950/
Posicions negacionista que en gran part es mouen al voltant de la dreta i un partit com el PAR, que amenaça de bolcar el seu president Arturo Aliaga en un Congrés que es farà en els pròxims mesos, i de pas a un quadripartit aragonès que per a un sector d’aquest partit ha traspassat tota les fronteres, acceptant l’existència de l’català a Aragó. Els crítics d’aquest partit demanen un canvi en la direcció d’aquest, i explorar vies de col·laboració amb Ciutadans.
https://www.elmundo.es/espana/2021/08/09/610fd960e4d4d8a7788b463b.html
https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/institut-aragones-del-catala/
https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/par-institut-aragones-catala/
https://www.lavanguardia.com/politica/20210814/7661566/catalan-aragon-mito-sisifo.html
A les ja típiques al·lusions a la conservació de les modalitats o fablas; i el finançament i sous per als membres d’aquesta Acadèmia. Cosa de el tot rebutjable, ja que segons els estatuts de l’AAL dels membres no tenen sou, i només es pagaran les despeses de viatge i dietes si cal (que normalment no caldrà perquè es preveu la participació telemàtica).
Una allau de notícies, procedents de la ja típica maquinària propagandística chapurrianista, va arribar al voltant de la segona setmana d’agost. La majoria relativa a la creació d’aquest Institut Aragonès de l’Català que només buscava desestabilitzar la política aragonesa des del fanatisme ascientifico.
Entre elles l’elaboració d’un comunicat de part de totes les alcaldies que el PAR posseeix a les comarques de Baix Aragó i Matarranya (Codonyera, la Ginebrosa, La Canyada de Beric, Fórnols, Ràfels, Penyarroya de Tastavins, Fontdespatla i Torredarques). A més dels regidors en El Torricó, Vall de l’Tormo, Tamarit de Llitera o Aiguaviva, i algun altre Comitè i Assemblea local sense representació en els seus ajuntaments (Fonz, Azanuy o Saragossa). Exigint la supressió de la Institut Aragonès de l’Català i la creació d’un organisme que protegeixi i reguli el “chapurriau”, altrament portarien aquesta Creació cap als Tribunals.
Des Esfendemos as Luengas tornem a insistir que s’acabi amb aquesta politització de la llengua, especialment a les comarques orientals aragoneses i molt en particular des de l’entorn social de l’PAR. I es faci cas a la comunitat científica per definir la llengua que es parla a les comarques orientals d’Aragó.
Esfendemos as Luengas continue reading…