Skip to content

Source: La promesa – La Comarca

J.A. Carrégalo

En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.

Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.

A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.

Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.

 

Aquest any se celebra a XIX edició dels Premis de la Música Aragonesa, uns premis vinguts a més amb el suport d’institucions culturals i la subvenció del Govern d’Aragó. Denunciable és que en la secció de “Mejor canción en lengua autóctona” portin des de 2009 sense donar un premi a una cançó en català, llavors van ser “Los draps” amb “Cultura popular” en català. Però indignant és que en un any en què “Los draps”, grup de Matarranya (Terol) cantant en català, tornaven als escenaris amb un tercer disc, no figuri ni tan sols entre els candidats a millor cançó en llengua autòctona.PremiosMúsica2018

Els fidels seguidors d’aquest grup s’havien encarregat amb fervor de proposar i votar les seves cançons a l’apartat del web, prèvia a l’elecció del jurat. Un apartat, i unes votacions, que es presenten, ara Sí, més que manipulades i esbiaixades d’una discriminació al català.

L’elecció d’aquestes cançons ja es presentava d’inici més que viciada i plena de desídia. Els organitzadors dels Premis només havien agafat el disc “O Zaguer Chilo” d’AC. Nogará, amb cançons en aragonès, algunes noves, però moltes altres reeditades, i les havia bolcat en aquest apartat. Grups com “Eixam”, que normalment canten en català, només els havien triat la seva cançó en aragonès! Situació que ja s’havia viscut amb “Los Draps” i la seva cançó “Isto ye” fa anys.

PremiosNominauLa desídia ha complert les seves expectatives quan el cantautor “Francho Serrablo” ha tornat a ser elegit candidat per segon any consecutiu, amb la mateixa cançó que l’any passat “Entalto Pirineu”. Demostrant el poc cura, ni tan sols en comprovar si aquesta cançó ja havia estat nominada altres anys.

Des de “Esfendemos as luengas” ja havíem denunciat el tracte de la seva presentadora en l’edició XV dels premis, fent burla del seu valor i el seu objectiu, i utilitzant noms despectius com “fabla”. També denunciem en els XIV premis, el canvi de nom “Millor cançó en llengua minoritària aragonesa” a “Millor cançó en llengua autòctona”. Eliminant i amagant els seus noms científics, aragonès i català, just en els anys que coincidien amb la llei del LAPAPYP i LAPAO.eixam-caratula

No volíem entrar a valorar els criteris musicals de “Aragó musical” en l’elecció dels candidats, almenys des d’una plataforma de drets lingüístics. Però som segurs que des d’uns criteris tan esbiaixats i discriminatoris el món de la música també es veu ressentit i coix. Estem convençuts que qualsevol de les cançons de l’últim disc de “Los Draps” “La PenúltimaBala” mereix estar entre les quatre candidates a millor cançó en llengua autòctona. També ho podrien haver estat grups com “Eixam”, “Omeveigues”, “Txirigol”, “Duo Recapte”, “Temps al temps”, … en altres anys. Des de llavors, aquests premis ja han quedat totalment desacreditats com a referents a Aragó.

Des de “Esfendemos as luengas” animem a la resta de grups nominats amb les seves cançons en aragonès a no acudir als premis com a senyal de protesta per aquesta discriminació.

 

Source: Què se n’ha fet, del lleidatà dels padrins? | Esteve Valls – Academia.edu

(…) Saidí, com a símbol
El bitllet, d’anada. Finestres enfora, tot era fosc. El sol ens ha trobat quan passaven cinc minuts de dos quarts de vuit a l’enclavament xiïta de Saidí (ep!, tan sols en termes històrics), just abans d’entrar a Espanya. Un poble de petita dimensió que ha vist néixer els escriptors Mercè Ibarz i Francesc Serés. Talment com si fos un senyal de la història, la llum del dia ha dibuixat una terra que la divisió del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó seguint la línia de la clamor d’Almacelles va deixar a la banda aragonesa. Un fet que les corts de Catalunya no reconegueren mai. Havent deixat enrere aquest país fructífer, hem passat molts minuts de terra erma i paisatge pelat. Potser aleshores ens hem sentit més desprotegits. Una mica, al ras. (…)

Source: La ficció, el símbol de Saidí i la frase que perseguirà Llarena: un viatge amb Mireia Boya cap a Madrid | VilaWeb

Source: · PRESENTACIÓN DE “REBOST. MATERIALES DIDÁCTICOS DE Y PARA LA RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Graus, espacio Pirineos, viernes 16 de febrero de 2018 a las 19,00 horas.

Este trabajo no es solo el resultado de un año de esfuerzo de una maestra, es, sobre todo, el resultado del amor por la cultura y las lenguas de un país.

Nuria Sesé tiene el catalán del Isábena como lengua materna, y conoce de primera mano el aragonés baixo ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente trabaja como maestra en un centro de enseñanza público en Fraga.

“Rebost”, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua (sea el aragonés o el catalán) no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y los niños y niñas de la comarca.

Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y el cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela.

Todo el material está en:

http://lenguasdearagon.org/rebost/

Source: Festa de la Llegua Materna 2018 al Matarranya | Lo Finestró

Noticias, documentación, servicios y proyectos del departamento de deportes de La Comarca del Matarraña.

Source: Ya están abiertas las inscripciones para participar en la Marcha Senderista de la Comarca. Este año será el 11 de marzo en La Portellada

Source: Arde un coche en la N-232 entre Monroyo y Torre de Arcas – La Comarca

Source: Ribarroja y Mar de Aragón contarán con nueva señalización de zonas de pesca

MAGAZIN 17 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
( A les 11:20 hores, José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà els Carnavals del diumenge, dia 18)
11:55- 12:30.- Àgora :”Els Carnavals, les disfresses”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Carnavals a Maella. Yolanda Abad.
12:40- 12:55.- La secció del sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- La mal anomenada “Grip espanyola” de 1918.
13:40- 14.- Entrevista a…un membre de l’associació FEC ( Fundación por una economía circular). L’economia linial : fabrica, consumeix, llença… ha de canviar; la terra té límits. Hem de ser capaços de produir d’una altra manera…
Participants: José Francisco Brunet, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més

Les peces corresponen a unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que després van passar a pertànyer al de Barbastre-Montsó
Redacció
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida

Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida

Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.

Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:

“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”

Història d’un litigi

El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.

El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.

El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.

Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.

La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.

Haciendo uso del atributo de partido mutante, tal y como aparece en un diario de tirada nacional, una vez más, y  no es causa de sorpresa en Aragón,  Albert Rivera en Zaragoza hace unas declaraciones que la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán considera fuera de lugar.

Si tener en cuenta el cómo y de qué manera, desde  nuestra Guerra Civil y hasta los años 90  en los que  las monjas que habitaban  el Monasterio de Sijena, llevaron a cabo una venta ilegal de unos bienes que no eran de su propiedad,  las plataformas y movimientos ciudadanos aragonesas – jamás los políticos de turno aragoneses que ahora se cuelgan los laureles -,  han llevado a cabo una lucha dura pero convincente para recuperar los bienes del Monasterio, con sentencias judiciales favorables, y haciendo frente a infinidad de recursos y excusas por parte catalana.

Que ahora, cuando a Albert Rivera se le pregunta cuál es su opinión al respecto, responda textualmente  que defiende el cumplimiento de las sentencias judiciales, pero también los acuerdos en lugar de los litigios en los tribunales, y que pueda haber colaboraciones con convenios para que se puedan visitar de una manera u otra y las comunidades puedan “compartir la riqueza”, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán las considera unas declaraciones totalmente absurdas y fuera de contexto.

Si ya con el tema de las lenguas en Aragón, se han desmarcado en gran parte en la defensa de la identidad aragonesa, con estas declaraciones no hace sino constatar cuál es la deriva auténtica de C,s en nuestra CA.

Para colmo, en un encuentro de este partido en Zaragoza, la portavoz en Cortes de Aragón, Susana Gaspar, ha declarado que “Ciudadanos defiende las mismas ideas en cualquier parte de España”, cuando es público y notorio que no deja de ser una simple frase hecha y según las circunstancias.

Source: IV Sessió del Seminari Aragonès de Sociolingüística | Xarxes socials i llengües

El 19 de febrer tindrem una marató al Seminari Aragonès de Sociolingüística. Aquí va la nota de premsa:

Doble presentación el 19 de febrero por la tarde en Zaragoza con motivo del día internacional de la lengua materna:

1. “Estudio sociolingüístico de la Jacetania” (IV Sesión del SAS) 17:30 Paraninfo

2. “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas, aragonés y catalán” (Zaragoza Lingüística, UNIZAR) 19.30 Filosofía y Letras

1. PRESENTACIÓN DEL “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”.

El día 19 de febrero, el Seminario Aragonés de Sociolingüistica presentará a las 17’30 h., en la sala Pilar Sinués, del Edificio Paraninfo (Pza. Basilio Paraíso), el “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”. Se trata del primer diagnóstico comarcal sobre la diversidad lingüística aragonesa, realizado por Anchel Reyes y Natxo Sorolla, por encargo de la Comarca de Jacetania y subvencionado por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.

El estudio concluye que “el aragonés está vivo en la comarca, pero su uso puede desaparecer en la siguiente generación si no se hace un trabajo serio de revitalización”. En las tres últimas décadas la cifra de hablantes de aragonés ha caído en picado. En el censo de 1981 el 13% de la población jacetana declaraba saber hablar aragonés, habiendo 2.160 hablantes. En el censo de 2011, sin embargo, solamente 1312 personas declaraban hablar el aragonés (7,3% de la Jacetania) y 2356 entenderlo (13,2%). El aragonés está presente en todo el territorio comarcal, pero con intensidades distintas: en el Valle de Echo saben hablar 472 personas, en Ansó 119, en Aragüés y Aísa 84, en Jaca 483 y en otros pueblos de la comarca 154. Un dato a resaltar es que únicamente 116 menores de 15 años sabían hablar aragonés en 2011 en la Jacetania. Las prioridades lingüisticas en la Jacetania, según el estudio, deben estar orientadas a una mayore presencia en la escuela que compense la perdida de hablantes familiares, un programa de revitalización lingüística contando con las familias del territorio que deciden transmitir la lengua a sus hijos y la creación de un organismo público de fomento del uso que permita difundir y hacer visible la lengua en la comarca.

2. IMPACTO DE LAS RELACIONES SOCIALES EN LAS LENGUAS MINORIZADAS (CATALÁN Y ARAGONÉS)

Esa misma tarde, a las 19’30 h., en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla también presentará la conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”. Esta actividad está organizada por el Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de las actividades de “Zaragoza Lingüística”.

Toda la información sobre estas investigaciones está disponible en: http://semarasoc.wixsite.com/blog/single-post/2018/01/17/D%C3%ADa-de-a-Lengua-Materna-2018-actividaz-de-socioling%C3%BCistica

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)

Source: Solo el Matarraña acogerá actos por el Día de la Lengua Materna – Aragón Digital

Cartel del Día de la Lengua Materna que se celebrará el 21 de febrero

Cartel del Día de la Lengua Materna que se celebrará el 21 de febrero

La Comarca del Matarraña será la única de la provincia de Teruel que acogerá algunas de las actividades organizadas con motivo del Día de la Lengua Materna, que el Gobierno de Aragón conmemora a partir del día 21 de este mes con un programa de actos que se prolongará  en marzo y abril. El Día de la Lengua Materna es una jornada instituida por la Conferencia General de la Unesco en 1999 con el fin de promover el multilingüismo y la diversidad cultural.

La mayoría de los eventos programados se concentrarán en la provincia de Huesca, algunos en Zaragoza capital y en localidades catalanoparlantes de esta provincia como Mequinenza, Maella o el CRA Fabara Nonaspe. De las 120 actividades preparadas, sólo 16 recaen en la provincia de Teruel, y eso que en esta edición, según el Ejecutivo, ha habido un incremento de un 30% del número de actos con respecto a los organizados el año pasado. Todas, además, se concentrarán en la comarca del Matarraña y ninguna en el Bajo Aragón, donde el catalán de Aragón se habla en los pueblos de la antigua mancomunidad del Mezquín.

Hasta finales de abril, habrá actos en 62 localidades. La mayoría de las preparadas en Teruel tendrán lugar a través de los CRAs Algars, La Fresneda y Matarranya o del Instituto de Educación Secundaria (IES) de Valderrobres. Una estará organizada por la Comarca del Matarraña -la lectura pública Quedaran les paraules – otra por la Asociación Cultural del Matarraña -la conmemoración del Día Internacional de la lengua, acto programado en el marco de la ‘28ª Trobada cultural’- y otras dos por Clarió, la Asociació de pares del Matarranya per la llengua. Clarió preparará los días 21 y 24 de febrero una fiesta de la lengua materna en Valderrobres y otra en Cretas, respectivamente.

Entre todos los eventos previstos, hay una charla en el IES de Valderrobres sobre el rock de la comarca, una exposición de oficios antiguos, un programa de radio, actividades relacionadas con recetas de cocina tradicional de la comarca, juegos tradicionales y charlas con autores de la tierra, además de lecturas públicas de poesías.

La celebración del Día internacional de la Lengua Materna arrancará el próximo día 21 en Jaca, con el reconocimiento a los maestros Carmen Castán y Manuel Ramón Campo, que han dedicado 20 años a la enseñanza del aragonés y que siguen en activo. Según el Ejecutivo, también se podrá ver en Jaca el anuncio creado por la dirección general de Política Lingüística para la efeméride. (El último video hecho público ese departamento se centra en el aragonés y no aporta apenas datos sobre el catalán de Aragón, lengua minoritaria propia de la provincia que en Aragón hablan alrededor de 60.000 aragoneses).

Matrículas en catalán

En Aragón, se han matriculado en la asignatura de catalán este curso 4.539 los alumnos en infantil, primaria, secundaria y bachillerato, un número similar  a los alumnos que optaron por estudiar esta lengua el curso pasado, según fuentes del departamento de Educación.

Web solo en castellano

El Gobierno de Aragón puso en marcha el año pasado una web oficial para el reconocimiento y promoción de las lenguas propias de Aragón: aragonés y catalán (www.lenguasdearagon.org) donde, según el departamento de Educación, se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el reconocimiento de la realidad lingüística. Según el departamento de Política Lingüística, es el mayor “contenedor de la tradición oral en aragonés y catalán de Aragón”, ha duplicado su archivo de  con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán. El repositorio llega ya a los 1.700 documentos, pero la mayor parte del archivo sonoro está en castellano o en aragonés, y además la web sólamente está escrita en castellano. Los links de traducción al catalán y aragonés no funcionan.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: