Skip to content

Zoom Tendencias – El Matarraña, Teruel . Zoom Tendencias online, completo y gratis en RTVE.es A la Carta. Todos los programas de Zoom Tendencias online en RTVE.es A la Carta

Source: Zoom Tendencias – El Matarraña, Teruel – RTVE.es

Jiménez Losantos enmig d’una entrevista al candidat a l’alcaldia de Saragossa pel PP, Jorge Azcón, valorava negativament l’estrena d’un nou programa, per primera vegada en la història, en AragónTv, en aragonès, després de ser informat, entre somriures, per Jorge Azcón.

En l’entrevista, Jiménez Losantos informa erròniament sobre la història d’aquesta llengua pròpia d’Aragó. El periodista de Terol, establert a Madrid, indica que l’autor d’aquesta llengua és un mestre que va suspendre les oposicions de magisteri “Ánchel Conte”, que l’aragonès mai es va parlar a Terol (obviant els textos medievals en aquesta llengua) i que el ” castellà o espanyol “es va parlar abans a la vall de l’Ebre que a la del Tajo”, com si la uniformitat en un riu de 910km com el Tajo, i un altre com l’Ebre de 930 km, on han arribat a conviure unes 5 llengües, pogués demostrar l’existència d’una llengua o una altra.

El periodista de esRadio afirma entre bromes i desqualificacions, que l’aragonès és un “gallec malo”, que “mai ha tingut la consideració de llengua” (tornant a obviar tots els textos oficials del Regne d’Aragó) i que només existeix perquè “mestres i funcionaris puguin viure de les seves ajudes”.

Source: Cientos de ejemplares de cabra hispánica afectados por la sarna en el Matarraña

Source: Les Jornades d’Arqueologia de Calaceit » Temps de Franja

// Carles Sancho

El passat cap de setmana van celebrar-se les Jornades d’Arqueologia de Calaceit que commemoraven el centenari de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya i a la Terra Alta entre 1914 i 1923. La convocatòria var ser organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.

Divendres, 3 de maig, en el Saló d’Actes de l’Ajuntament de Calaceit hi va haver la presentació de les jornades amb la presència del president de l’IEC Joandomènec Ros, el president d’ASCUMA Joaquim Montclús, l’alcalde de Calaceit José M. Salsench, el president de la Comarca Rafael Martí i el director científic de les jornades Rafel Jornet, professor de la Universitat de Barcelona i vinculat familiarment a Calaceit. Núria Rafel, arqueòloga i professora jubilada va impartir la conferència inaugural dels actes culturals.

Dissabte 4, en el teatre de la Germandat, es desenvoluparen les sessions científiques de divulgació arqueològica i els debats que van centrar-se en l’àrea territorial de confluència entre l’Aragó, Catalunya i País Valencià, remarcant l’influència que van tindre les excavacions del 1914 al 1923 de l’IEC i la continuïtat de l’activitat investigadora en les nostres viles que s’ha perllongat fins la constitució de les Rutes Ibèriques del Baix Aragó, on quatre poblacions de la comarca hi tenen centres d’interpretació: Calaceit, Queretes, Massalió i la Vall del Tormo. I la constitució per part de la comarca del Matarranya dels itineraris arqueològics dels túmuls funeraris i la ruta dels nostres primers pobladors. Tant en les sessions com en els debats hi van participar els millors arqueòlegs i tècnics culturals especialistes en la temàtica presentada, que van seguir d’un centenar de participants amb molta atenció i interés la llarga jornada programada del dissabte.

Diumenge 5 hi va haver la visita comentada pel coordinador de les jornades Rafel Jornet als poblats ibèrics de Calaceit de Sant Antoni i al Tossal Redó, tots dos excavats en la campanya de principis del segle passat per l’IEC que liderava l’arqueòleg i professor, i més tard polític, Pere Bosch Gimpera. En acabat es va oferir als participants a les jornades un tast de cervesa artesanal Iberika, elaborada segons dades arqueològiques.







Algunes imatges de les Jornades. / Sigrid Schmidt von der Twer


Podeu completar la informació escrita i gràfica de les Jornades en aquesta crònica

Source: Fem Memòria Saidí – Inici

Source: El castellà, en perill per mitja hora de televisió en aragonès?

Source: Conciliació familiar, personal i laboral* » Temps de Franja

Source: Llibre-disc dels primers cantautors » Temps de Franja

Source: Àngel Villalba XII Premi Franja. Llengua i territori » Temps de Franja

Source: Un Sant Jordi aragonès 2019 a Barcelona » Temps de Franja

Source: Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón | Cursos de verano

Fecha evento:  15/07/2019 al 16/07/2019
Director/Directores:  Javier Giralt Latorre, Profresor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza.
Horas lectivas totales: 20
Horas lectivas presenciales: 15
Precio de la matrícula:
Tarifa general: 140 €
Tarifa reducida: 120 €
Objetivos:

En las ediciones anteriores de los cursos extraordinarios de la Universidad de Zaragoza se dedicaron sendos cursos a la estandarización (en 2017) y a la normalización social (en 2018) de las lenguas minoritarias de España, incluyendo el occitano. En ellos hubo también espacio para analizar la situación del aragonés y del catalán de Aragón en relación con ambos aspectos. En esta nueva convocatoria, parece oportuno proponer un curso que se centre exclusivamente en las dos lenguas minoritarias de Aragón, abordando cuestiones no tratadas en los cursos pasados y que, sin duda alguna, resultan también indispensables para conocer mejor la historia lingüística de Aragón.

En esta ocasión, pues, ofrecemos un curso en el que tendrán cabida ámbitos tan interesantes como el de la toponimia altoaragonesa, puesto que solamente en ella se han conservado rasgos constitutivos del aragonés o del catalán ribagorzano; el de la documentación medieval, porque los manuscritos son también un testimonio capital para el estudio de ambas lenguas en épocas pretéritas; el de los primeros estudiosos que se interesaron por la realidad lingüística de nuestra región, prestando especial atención a las investigadoras pioneras en esta parcela de la filología; o el del tratamiento de la Franja de Aragón en los atlas lingüísticos elaborados en España (ALPI, ALC, ALEANR y ALDC).

Programa:

Lunes, 15 de Julio

09:30 h.Inauguración del curso (1)

10:00 h.El aragonés a través de la toponimia (2)

12:00 h.El catalán ribagorzano en la toponimia (3)

16:00 h.El aragonés en textos medievales no literarios (4)

18:00 h.El catalán en textos medievales aragoneses no literarios (5)

 

Martes, 16 de Julio

10:00 h.La Franja de Aragón en los altas lingüísticos (6)

12:00 h.Los pioneros extranjeros en la investigación del aragonés y del catalán de Aragón (7)

16:00 h.Las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (8)

18:00 h.Clausura del curso (1)

Ponentes:

1. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza)

2. Jesús Vázquez Obrador (Universidad de Zaragoza)

3. Javier Terrado Pablo (Universidad de Lleida)

4. Francho Nagore Laín (Universidad de Zaragoza)

5. María Teresa Moret Oliver (Universidad de Zaragoza)

6. Pere Navarro Gómez (Universitat Rovira i Virgili)

7. Óscar Latas Alegre (Comarca del Alto Gállego)

8. Mª Pilar Benítez Marco (IES “La Azucarera” / Universidad de Zaragoza)

Alumnado:

• Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.

• Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.

• Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.

• Público general.

Reconocimiento de créditos:

Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.

0,5 ECTS

Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.

2. Reconocimiento como créditos ECTS en el Grupo 9 de Universidades (G-9): Más información enhttps://cursosextraordinarios.unizar.es/ (Apartado créditos)

3. Créditos ECTS en otras universidades.

Los estudiantes interesados en que su Universidad les reconozca como créditos ECTS por haber realizado un Curso de Verano de la Universidad de Zaragoza, deben consultar con la Secretaría de su Facultad o Escuela de origen tal posibilidad

Procedimiento de evaluación:

Asistencia al curso igual o superior al 85% de sus horas lectivas presenciales.

Alojamiento:

Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3, 22700-JACA (Huesca)

Precio del alojamiento durante el curso:
Precios (IVA INCLUIDO)
EN HABITACIÓN DOBLE A COMPARTIR (1 PLAZA)
Pensión Completa x 1 día =  38,59 euros
MP con cena x 1 día = 28,44 euros
MP con comida x 1 día = 28,44 euros
Noche y desayuno x 1 día = 18,29 euros
SUPLEMENTO POR HABITACIÓN INDIVIDUAL – 6,10 euros x día

Consultas y reservas de alojamiento:

Web http://www.unizar.es/resijaca

Tfno.: 974 36 01 96, e-mail: resijaca@unizar.es

Source: Última sesión de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón – Aragón_hoy

Durante los días 9 y 10 de mayo, la Comisión estará presente en la XII Jornada de Onomástica Hispánica en Valencia

Comisión de Toponimia

La Comisión Asesora de Toponimia de Aragón, creada en marzo de 2016 y adscrita al Departamento de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, ha celebrado su sesión número 16, última de esta legislatura. En la Comisión, además de cuatro expertos, está representada la Universidad de Zaragoza, el Instituto de Estudios Altoaragoneses, el Instituto de Estudios Turolenses, la Institución Fernando el Católico y el Instituto Geográfico de Aragón. Sus miembros desempeñan sus funciones sin contraprestación económica.

La determinación de la toponimia aragonesa forma parte de los mandatos de la Ley 3/2013, toda vez que en muchos casos habían sido deformados por castellanización, posibilitando la labor de esta Comisión la recuperación de las versiones populares y autóctonas.

En la reunión de hoy se han aprobado los topónimos de las comarcas de Somontano de Barbastro, Bajo Cinca/Baix Cinca, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Ribagorza, La Litera/La Llitera y Cinca Medio.

También se ha acordado dirigirse al Ministerio de Fomento a fin de que corrija algunos topónimos erróneos en la señalética de los nuevos tramos de la carretera N-330, tales como Atós (que aparece sin acento), Foz de san Climén, en lugar de un desconocido Congosto del Isuela, o Escusaguá, en lugar de Escusaguas como aparece en uno de los túneles. Durante la reunión se ha recordado que la Comisión ha aprobado un total de 2.300 topónimos de las 11 comarcas de los ámbitos del aragonés y el catalán de Aragón.

Durante los días 9 y 10 de mayo próximos, esta Comisión representará a Aragón en la XII Jornada de Onomástica Hispánica que se celebrará en la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia.

Source: Exònims | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Exònims són topònims d’una llengua en textos d’una altra llengua. Darrerament hi ha hagut un debat  entre els escriptors i traductors en  català a l’Aragó sobre com s’han de tractar topònims en català en traduir-los al castellà. Ras i curt: hem de dir o escriure Zaidín, Mequinenza, Benabarre, …, o Saidí, Mequinensa, Benavarri, …? Abans de tirar-nos els plats al cap, mirem què passa en altres llengües: si traduïm  d’una llengua oficial ben reconeguda tant a l’estat on es parla com internacionalment, posem de l’alemany al castellà, veurem que si els topònims alemanys són els d’una gran ciutat o territori, com ara Wien, Bern, Hamburg, Bayern,…, són sotmesos a traducció en passar a ser exònims en castellà: Viena,  Berna, Hamburgo, Baviera, … , i això també passa en alguns topònims alemanys menys importants –Regensburg, Speyer, Meißen, … –, que, per raons generalment històriques,  s’adapten al castellá com Ratisbona, Spira, Misnia, … . Però la immensa majoria de topònims alemanys  menors es mantenen en alemany, sense cap mena d’adaptació al castellà, i així topònims com Sankt Märgen, Sankt Peter, Berghausen, Hanhofen, Allerheiligenstraße…, no es transformen en Santa María, San Pedro, o en uns possibles Casas de Bergo o del Pollo, o Calle de Todoslossantos, … . L’actitud d’escriptors i traductors  canvia quan els topònims són d’una llengua sense ple reconeixement, sotmesa a una altra que generalment la vol fer desaparèixer, com en els topònims en llengua catalana, que en la seva totalitat, tant si són dels nostre país, com de Catalunya,València o les Balears tenen traducció o formes adaptades al castellà: Lleida, Les Paüls, Vic, Alacant, …, o els noms de tots els carrers de Barcelona o Vall-de-roures, …, passen a Lérida, Laspaúles, Vich/Vique, Alicante, …, o la barcelonina Plaça d’Espanya esdevé Plaza de España …., i tots els Sant, Vila, Nova són Santo, Villa, Nueva, …: Sant Boi, Sant Cugat, Vilanova, …, són San Baudilio, San Cugat/Cucufate, Villanueva … . El títol de la novel·la rodorediana La Plaça del Diamant es transforma en La Plaza del Diamante en la traducció castellana mentre roman La Plaça del Diamant  en la versió alemanya. I ara DECIDIM!

Artur Quintana

Del 29 de maig al 2 de juny, en el marc de la Fira del llibre Ebrenc i Litterarum de Móra d’Ebre, s’ha preparat un programa adreçat a estudiants i professors de llengua i literatura catalana de la Xarxa Llull i la Xarxa Vives, que inclou:

  • Conèixer de primera mà la literatura ebrenca de la mà dels seus escriptors
  • Projectes de llengua i literatura catalanes amb experts
  • Autors de l’àmbit lingüístic català i espectacles literaris en llengua catalana
  • Estudis de diversitat i estandardització lingüístiques
  • La nova convocatòria de la Beca Joan Veny
  • Visites al patrimoni cultural-històric-literari ebrenc amb guies professionals
  • Participació en les activitats programades en el marc de les dos fires: Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum Móra d’Ebre 2019
  • Trobada amb estudiants de diferents països, autors, investigadors, editors, programadors i llibreters.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és donar la possibilitat a estudiants i professors d’Universitats de la Xarxa Vives de filologia catalana de participar en aquests programa d’activitats especial i únic a Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

A tal efecte, des de l’Institut Ramon Muntaner s’ofereixen 8 beques. Cada beca cobreix l’allotjament de dimecres a diumenge, els àpats, l’assistència al conjunt dels seminaris i els materials, les visites culturals programades, el desplaçament fins al lloc de les visites i l’accés gratuït a les activitats de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum Móra d’Ebre.

Le persones interessades en una d’aquestes beques caldrà que presentin el full de sol·licitud adjunt a aquesta notícia i un currículum breu a la seu de l’Institut Ramon Muntaner (Mas de la Coixa, Rotonda Eix de l’Ebre, s/n 43770 Móra la Nova) i a l’adreça lkhatnani@irmu.org abans del dia 20 de maig de 2019. Caldrà que la sol·licitud estigui avalada per un centre o institut d’estudis de recerca local i comarcal. Les sol·licituds es valoraran per ordre d’arribada i en funció del currículum presentat.

Trobareu el document de la sol·licitud a l’arxiu adjunt de l’enllaç https://www.irmu.org/news/2338.

Institut Ramon Muntaner www.irmu.org

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: