Skip to content

MAGAZIN 23 de setembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Afectes i polítiques ” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 14.- Entrevista a Jesús Guallar Rodrigo. L’artista del ferro. Està treballant per obrir, pròximament, al carrer Major de Favara un “Espai artístic”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Yolanda Abad, Josep Mª Ráfales i Elías Satué.

Las actividades de esta celebración promovida por el Consejo de Europa se desarrollarán en Aragón hasta el 29 de septiembre. Por otro lado, el 29 de septiembre a las 18.00 se entregará en el Pabellón Municipal de Alcampell (Uesca) el Premio Desidei Lombarte 2017.

Origen: Una película en aragonés ansotano para celebrar el Día Europeo de las Lenguas – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: Jornada CINGA FÒRUM 2017 | Lo Finestró


 

La jornada  CINGA FÒRUM 2017 tindrà lloc el dia 23 de setembre al Palau Montcada i que enguany porta per títol “MEMÒRIA GRÀFICA 1647-1939: UNA ULLADA A LA HISTÒRIA”, on es tractarà la importància documental que representen, per a la història de Fraga i el Baix Cinca, les imatges on van reflectir la seua visió del moment nombrosos visitants i viatgers.

PROGRAM DE CINGA FORUM 17

Origen: Respaldo institucional a la Vía de Val de Zafán, que llegará hasta el mar | La Comarca

Origen: Autos locos a Pena Roja – Ràdio Matarranya

Origen: Una película en aragonés ansotano y la entrega del Premio Desideri Lombarte marcan las actividades del Gobierno de Aragón para celebrar el Día Europeo de las Lenguas – Aragón_hoy

Las actividades de esta celebración promovida por el Consejo de Europa se desarrollarán en Aragón hasta el 29 de septiembre

AragonésEl Gobierno de Aragón –a través de la Dirección General de Política Lingüística- celebra el Día Europeo de las Lenguas –instituido por el Consejo de Europa- con un programa de actividades que promueven el aprendizaje de lenguas y su divulgación. Esta jornada se celebra todos los 26 de septiembre desde 2001 y los estados miembros del Consejo de Europa organizan actividades en torno a ese día para animar a aprender más lenguas a cualquier edad, dentro y fuera de la escuela. El Consejo de Europa promueve el plurilingüismo en toda Europa convencido de que la diversidad lingüística es una herramienta para lograr una mayor comprensión intercultural y un elemento clave en la rica herencia cultural.
“Desde hace tres años nos sumamos a todos los pueblos de Europa que reconocen su pluralidad y diversidad como una riqueza, como un patrimonio único a preservar y legar a las generaciones futuras. El plurilingüismo es lo normal en nuestra sociedad; en los 47 estados miembros del Consejo de Europa conviven 225 lenguas, por tanto este día debe servirnos para fomentar el respeto y el cariño hacia ellas y en especial, en nuestro caso para nuestras lenguas propias el catalán y el aragonés y muy especialmente hacia esta última por ser la única lengua que solo se habla en Aragón”, ha explicado el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín.
En este marco, el Gobierno de Aragón comenzará sus actos el 20 de septiembre a las 19.00 en el IAACC Pablo Serrano de Zaragoza. Allí se proyectará la película “Borregueros. Desde Aragón al oeste americano”, obra de Carlos Tarazona y rodada en aragonés ansotano. Esta cinta cuenta como en los años 1950-60, un centenar de aragoneses partieron hacia el oeste americano y cuál fue la realidad que encontraron allí. Este trabajo aporta luz sobre el proceso de migración pastoril que, a su vez, forma parte de una poco estudiada diáspora aragonesa. El autor ha realizado un arduo trabajo de investigación y ha recabado gran cantidad de testimonios, documentos y fotografías inéditos.
Por otro lado, el 29 de septiembre a las 18.00 se entregará en el Pabellón Municipal de Alcampell (Huesca) el Premio Desidei Lombarte 2017. En esta edición, el galardón recae en el Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, que fue elegido por su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística.
Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Después de la entrega del premio habrá una actuación del cantautor Antón Abad.

La matrícula de l’assignatura s’ha obert a tots els alumnes de primer i les sol·licituds pràcticament s’han duplicat. L’assignatura de català a tres hores s’aplicarà de manera progressiva en els altres cursos d’ESO

La ‘vuelta al cole’ ja està aquí. Demà tornen els xiquets d’infantil i primària a les aules. I a secundària ho faran de manera progressiva des del pròxim 12 de setembre. Un curs, el present 2017-2018, que a l’IES Matarraña arribe amb algunes novetats. Una d’elles està relacionada amb l’assignatura de català. I és que a 1er de la ESO català tindrà tres hores per setmana. Una dignificació de l’assignatura que ha vingut acompanyada per un increment significatiu de la matrícula. Si el curs passat aproximadament un 25% dels alumnes es matriculaven a català, enguany este percentatge pràcticament s’ha duplicat, tenint en compte també que enguany hi ha més estudiants de 1er de la ESO que el curs passat. De fet, este curs tindrem pràcticament dos aules senceres de primer curs que fan l’assignatura. Català, això si, es manté com a assignatura optativa. A diferència d’anys anteriors, on els alumnes que necessitaven reforç a matemàtiques o llengua no podien fer català, ara si que la podran estudiar. A l’hora de fer la matrícula, els alumnes de 1er han hagut de triar entre català o música.

Ignacio Belanche és director de l’IES Matarraña, i explique que “enguany, a 1er curs, l’assignatura de català passe de dos a tres hores, i pensem que ha segut una decisió que ha tingut molt bona acollida entre els alumnes perquè pràcticament hem duplicat a la gent que vol fer l’assignatura”. A diferència de cursos anteriors, “tots els alumnes que vulguen fer català podran cursar-lo. Anteriorment, aquells que tenien dificultats en les assignatures de matemàtiques o llengua no podien estudiar català”. Al mateix temps, Belanche va apuntar que la formació de l’assignatura de català de dos a tres hores anirà aplicant-se de forma progressiva, de tal manera que el pròxim curs afectaria els cursos de 1er i 2on de la ESO. Lògicament, a l’hora d’palicar una assignatura de tres hores de català, ho fa en detriment d’altres assignatures. En el cas de primer curs de la ESO, els estudiants fan plàstica com assignatura obligatòria, i han de triar entre català i música com a opció. Tot i això, l’assignatura de música serà obligatòria a 3er de la ESO i serà matèria optativa a 4at de la ESO.

En relació a l’inici de curs, estos dies s’han fet els exàmens i avaluacions de setembre, i els alumnes tornaran a les aules a partir del 12 de setembre. Primer ho fan els alumnes de 1er y 2on de la ESO. El dia 13 entraran els estudiants de 3er i 4at, i a partir del 14 de setembre ho faran els estudiants de Batxillerat i de la Formació Professional. Este curs 2017-2018 destaque perquè s’ha produït un increment de l’alumnat. De fet, i a falta de tancar matrícula, l’institut del Matarranya té ara mateix 390 alumnes, que són 20 més que el curs passat. Això també té una repercussió en el professorat, que passarà a ser de 51 docents. En total, 390 alumnes, que en el cas de 1er de la ESO s’ha passat de tres a quatre grups. “A nivell pràctic és molt interessant”, va defensar Ignacio Belanche. I és que “passem de tindre classes de 27 o 28 alumnes a classes de 20 a 21 a primer”. Per tant, per un costat “tindrem algun professor més a l’institut, i per un altre tindrem unes ràtios més reduïdes”.

Un curs 2017-2018 on per un altre costat s’ha consolidat el número de docents naturals del Matarranya. “Això és molt bon senyal”, va considerar el director. “Estem encantats que persones de la comarca, o inclús antics alumnes d’este centre que s’han format fora, tornen aquí a exercir la seua professió. És un professorat que coneix la zona i té moltes coses positives que aportar”. Un curs que manté els batxillerats, amb totes les branques d’estudi possible, de la mateixa manera que ho fa també a la Formació Professional. I és que l’IES Matarranya conste d’una Escola d’Hostaleria bastant consolidada. Tot i això, i encara que els estudis de primer estan assegurats, des de l’institut engegaran una campanya per arribar als 10 alumnes de primer que se’ls hi demane. Un curs acadèmic on l’IES Matarranya vol potenciar la internacionalització i la formació en idiomes. Cal recordar que enguany s’ha mantingut l’Erasmus+ per als estudiants de segon de cuina, i que el centre ha rebut un altre Erasmus+ per a la formació de professors a l’estranger en aprenentatge basat en projectes.

Origen: L’assignatura de català tindrà tres hores a la setmana a 1er de la ESO – Ràdio Matarranya

Unas jornadas que se celebran este fin de semana en Zaragoza pretenden impulsar los vínculos culturales y sociales de la Comunidad aragonesa y la región francesa de Occitania. La iniciativa cuenta con talleres, juegos tradicionales, bailes y un mercado, entre otras actividades.

Origen: Unas jornadas impulsan los vínculos culturales y sociales de Aragón y Occitania – 20minutos.es

Origen: Plantean una balsa en Alcañiz tras el fiasco de las plantas de purines | La Comarca

Origen: Assemblea General d’ASCUMA | Lo Finestró

Fotografia de la nova Junta. Enmig el nou president Joaquim Monclús

Dissabte 9 de setembre es va celebrar a la seu de l’Associació Cultural del Matarranya a Calaceit l’Assemblea General Ordinària i Extraordinària d’entitat que tenia com a finalitat la renovació de la meitat de la Junta Directiva de l’entitat. Entre els nous membres a escollir la del seu president perquè durant el mes de juny Juan Luis Camps havia presentat la renúncia al càrrec després de dos anys de mandat. Durant este curt període de temps els dos vicepresidents havíem assumit la presidència de manera transitòria. Durant la convocatòria de l’associació, on es va analitzar la situació econòmica de l’entitat i es van enumerar les activitats dutes a terme l’any passat, es va escollir la nova Junta Directiva d’ASCUMA presidida pel calaceità Joaquim Montclús i Esteban; President d’Honor, Artur Quintana i Font; Vicepresidenta 1a., Maria Dolores Gimeno Puyol; Vicepresident 2on., Carles Sancho Meix; Secretari, Javier Arrufat Molinos; Tresorer, Hipòlit Solé Llop. Vocals: José Miguel Gracia Zapater, Francisco José Celma Tafalla, Pietro Cucalon Miñana, Celia Antolín Bellès, Ramon Mur i Juan Luis Camps Juan. El nou president, Joaquim Montclús, inicia esta nova etapa de l’entitat, de 28 anys d’història lligada al territori, amb renovada il·lusió per a continuar sent una associació dinàmica i de referència amb nous projectes culturals i consolidant i continuant els que ja funcionen satisfactòriament. Al final de la reunió es va parlar d’augmentar la presència d’ASCUMA a totes les poblacions amb noves iniciatives i renovar la junta amb la necessària participació de gent més jove. Desitgem força d’èxit al nou president i nova i ampliada junta en el nou període que s’obre a partir d’ara.

If you are keen to pay someone to do your article for you, ensure to pick a trustworthy business or author. For those individuals who have decided you’ll compose the essay by yourself WritingElites.net offers you top notch, excellent article writing suggestions that may make it possible for you to finish a successful composition. continue reading…

Origen: La DPT reivindica desdoblar la N-420 y la N-211 y crear el eje Tarragona-Madrid | La Comarca

Los presidentes de Teruel, Tarragona y Guadalajara acordaron ayer presentar el proyecto de autovía al Ministerio de Fomento

Tarragona, Teruel y Guadalajara suman fuerzas para pedir una autovía entre la capital tarraconense y Madrid. Representantes de las tres administraciones acordaron ayer en Teruel presentar al Ministerio de Fomento un proyecto para desdoblar las carreteras N-211 y N-420. La vía uniría Madrid con el puerto de Tarragona pasando por Guadalajara, Alcolea del Pinar, Monreal del Campo, Alcañiz, Calaceite, Reus y Tarragona.

El acto tuvo lugar ayer en la sede de la Diputación Provincial y contó con la presencia del presidente de la Diputación turolense, Ramón Millán, el presidente de la Diputación de Guadalajara, José Manuel Latre, y el diputado de Promoción Económica de la Diputación de Tarragona, Juan José Malrás, que acudió en representación del presidente. El encuentro contó también con la presencia del vicepresidente provincial, el popular Joaquín Juste, quien se comprometió a defender el proyecto ante el ministro y a encabezar su visibilización
De este modo las tres administraciones, explicaron, trabajarán aprovechando sus «buenas relaciones» e «intereses comunes» en favor de sus respectivas provincias por lo que solicitarán de manera conjunta poder da ra conocer el proyecto. La construcción de la vía sería un revulsivo para el territorio y convertiría al Matarraña y al Bajo Aragón en un importante nudo de comunicaciones.

Se trata además de la ruta más corta entre la ciudad tarraconense y la capital del país. Actualmente los conductores que optan por la ruta más rápida tomando la autopista AP-2 y la autovía radial A-2 deben recorrer 547 km para cubrir el desplazamiento, sin embargo el recorrido por la ruta turolense tiene una longitud de 515 km, 32 menos que la actual ruta habitual.
De igual modo, son numerosos los conductores del territorio que prefieren dar un rodeo de más de 40 km e ir hasta la capital de España pasando por Zaragoza e incorporándose allí a la A-2 en lugar de utilizar la N-211.
La autovía además atravesaría una de las zonas más despobladas de España e incluso de Europa. «Estamos viviendo unos tiempos muy duros por la despoblación. La creación de un eje vertebrador sería vital para nosotros», añadió Latre. Cabe recordar que gran parte de las comarcas de Teruel, Guadalajara e incluso la tarraconense de la Terra Alta muestran registran densidades de población similares a las de Laponia. «Nuestra oblicación es demostrar la viabilidad de esta vía y creo que tenemos argumentos suficientes. Uno de ellos es la lucha contra la despoblación que las tres provincias compartimos», explicó Ramón Millán presidente de la Diputación Provincial de Teruel.
La reivindicación de una autovía entre Alcolea del Pinar y Monreal del Campo data de 2009 cuando se planteó el desdoblamiento de la N-211 sólo entre estas dos poblaciones.
Sin embargo, el actual equipo de Gobierno de la Diputación de Teruel planteó el pasado año su prolongación hasta Alcañiz y continuar hasta Tarragona pasando por el Matarraña en la N-420, para enlazar con la futura A-68 y crear así un «eje transversal» con el que se lograría una mejor vertebración territorial. «Si queremos aproximar nuestras empresas al interior y propiciar flujos económicos esta vía es indispensable también para Tarragona», apuntó por su parte el diputado catalán Malrás.
Pese a que tan solo es un proyecto y no se contemplan plazos de actuación, la idea de una autovía Tarragona-Madrid parece convencer en el territorio. «Sin duda es un proyecto muy interesante. Todo lo que sea mejorar la comunicación es bueno para nosotros», afirmó Jose María Salsench, alcalde de Calaceite.

Alguna vegada hem comentat l’important treball que Comarques i administracions haurien de jugar en la conservació d’un ric patrimoni cultural, la llengua aragonesa i catalana a Aragó. Aquestes institucions són les encarregades de recollir les subvencions europees destinades a la conservació d’aquest patrimoni.

No obstant això Comarques com Sobrarbe o Parcs com el de “Ordesa y Monte Perdido” s’entesten a protegir, conservar i revitalitzar qualsevol patrimoni amb excepció del lingüístic.

En una entrevista a “AragónTv” per al programa “Tempero”, tant tècnics de la Comarca de Sobrarbe com el director del Parc Nacional, es neguen a reconèixer el valor de la llengua aragonesa com a Patrimoni Cultural, mentre es parla de la importància d’aquest patrimoni. I en preguntar a un dels tècnics sobre l’origen de la paraula “Mallata” evita en tot moment al·ludir a la “llengua aragonesa”, i la defineix com “sinònim de “Majada” en castellà”. En lloc d’emprar “traducció de la versió aragonesa del castellà Majada”.

Des de “Esfendemos as Luengas” seguim sense entendre cóm tècnics de cultura i patrimoni de la Comarca de Sobrarbe continuïn fent la seva feina evitant la llengua d’aquest territori. El Protocol de Donostia’16 cita en un dels seus punts que “Educació: 1.3. Els centres que, no tenint titularitat pública, directament o indirectament reben finançament públic també han de presentar un projecte lingüístic “;” Cultura: 2. Les administracions públiques reserven fons específics, amb un percentatge dins dels seus pressupostos generals, per al foment de la cultural en la llengua minoritzada i per garantir l’accés a la cultura universal a través de la llengua minoritzada.”; en cas contrari haurà de ser denunciat. Pàgines com la de la Comarca de Sobrarbe continuen sense dedicar ni un sol apartat a l’aragonès.

Origen: Tehuelches i calchaquíes | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

–Avi, has vist gaires indis a l’Argentina?

–Ben pocs, tret d’uns quants guaranis a San Ignacio-Miní, al nord, a tocar del Paraguai, a la província de Misiones.

–I com és això?

–Com vols que sigui? Les matances, això que els espanyols en diuen “El Descubrimiento”, van començar l’any 1492, i des d’aleshores han continuat sense parar. Al poc temps s’hi van afegir els portuguesos, i després els holandesos, anglesos i francesos, si més no. I avui encara continua, sobretot al Brasil, però també a l’Argentina mateix. Sembla que els únics que no s’hi van dedicar han estat els russos a Alaska i els danesos a Grenlàndia.

–I els catalans?

–Al principi els castellans no ens deixaven anar a les Amèriques a participar en les seves matances, perquè allò era assumpte exclusiu de la Corona de Castella, i la d’Aragó, on érem els catalans, no en formava part, per més que compartíssim el mateix monarca. Però a mitjan segle XVIII, quan la Corona d’Aragó va ser sotmesa per la de Castella, van permetre als catalans de passar a les Amèriques.

–I aleshores els catalans hi devien anar encantats de participar en les matances, oi?

–Justa la fusta! Així va ser. Quan les grans matances argentines de la dita Guerra del Desierto, a finals del XIX, amb la neteja ètnica de l’Argentina Central, on no va quedar cap indi baró viu i les dones índies van ser violades pels soldats invasors, hi van participar batallons de voluntaris catalans.

–Uff!

D’Estampes de família.

Artur Quintana

Origen: A l’Aragó se parla català | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca, 1 setembre 2017)

Fa algun temps, els chapurrianistes de la dreta rància aragonesa, van escriure a la Real Academia Española de la Lengua, demanant que el nom de la nostra llengua sigue CHAPURRIAU. I els acadèmics de Madrit, en bones paraules se’ls van treure de davant.

Vergonya se n’haurien de donar persones en aparença educades de dir que quan parlen xampurregen, perquè xampurrejar és parlar mal. Es verdat que la gent dels nostres pobles, especialment el més joves, ja no tenen el ric vocabulari ni enraonen en la traça que es feia abans. Però jo que parlo a sovint en amics i coneguts de diferents pobles de la Franja, mai he notat que ningú s’embolico al parlar ni faigue cap cosa rara que es pugue identificar com xampurrejar .

Quina mania en voler que la llengua del Matarranya i altres trossos del Baix Aragó tingue un nom tant dolent i denigrant com CHAPURRIAU. Tanta mania, que eixe grupet incansable de defensa del nom miserable, fa un parell de mesos, es van cansar de replegar firmes en la intenció de rebentar la decisió del Govern d’Aragó de posar en marxa l’Academia Aragonesa de la Lengua (Català i Aragonés), per donar compliment, d’una volta, al que diu i obliga la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès de 1999. Llei que, per cert, es va aprovar a les Corts d’Aragó governant el PP junt en lo PAR. Els firmants que vulguen saber la contestació del Govern d’Aragó, la poden llegir per internet: BOA 14-08-17 ANUNCIO de la Dirección General de Política Lingüística.

El debat entre Català (nom científic i oficial) i eixe insult castellà (Chapurriau) que molts parlants inconscientment han agafat com a propi, afortunadament s’està superant, salvat alguns racons com la Codonyera, on no accepten que els mestres de català de la DGA, ensenyon als xiquets lo més bàsic de la nostra llengua, com es fa a la resta dels pobles d’Aragó que parlen com naltros.

Tomàs Bosque

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: