Skip to content

Source: La singular fábrica Bonica de Valderrobres, del siglo XVIII, entra la Lista Roja del Patrimonio de monumentos en riesgo de desaparecer

Source: Walter Katz, el vigilante de la noche

Renato Simoni publica la biografía de un piloto alemán encargado de repeler los ataques nocturnos contra Barcelona durante la Guerra Civil

2017-02-05 14:33:21Walter Katz, segundo por la izquierda, con otros pilotos republicanos. Del libro ‘Mitos y verdades. La aviación de caza en la guerra española’, de G. Lacalle.Archivo G. Lacalle.

Aunque la principal implicación alemana en la Guerra Civil llegó de la mano de la temida Legión Condor y de los suministros de materiales del régimen nazi al ejército franquista, también hubo una significativa implicación de antifascitas germanos con el lado republicano. Entre estos, destaca Walter Katz, doctor en derecho, deportista e hijo de una acomodada familia judía, que terminó sus días en noviembre de 1938 combatiendo como jefe de una unidad aérea especializada en vuelos nocturnos en Serós, localidad leridana limítrofe con Aragón.

Entre las acciones en las que participó el joven piloto -tenía 25 años cuando fue derribado-, destaca la sangrienta batalla de Belchite, librada en el verano de 1937. El historiador Renato Simoni, estrechamente vinculado a Cretas (Teruel) y especialista en el anarquismo bajoaragonés, recoge la apasionante, pero breve, vida de Katz en ‘Aviador al servicio de la República (1936-1938)’, un libro recién publicado por la Universitat Rovira i Virgili dentro de su colección ‘Estudis sobre Conflictes Socials’, dirigida por Alberto Reig Tapia y Josép Sánchez Cervelló.

El libro relata como el hijo de un prestigioso abogado judío socialdemócrata amante de la buena vida y estudiante ejemplar termina sus días implicado a fondo en la lucha por defender la II República. El origen judío es clave en una evolución personal e ideológica que va desde un progresismo impreciso hasta conseguir la nacionalidad española y un férreo compromiso antifascista que le lleva a morir en defensa del Gobierno legítimo del país de adopción. La familia de Walter sufre el creciente acoso de las leyes nazis a partir de la proclamación de Hítler como canciller de Alemania en 1933. El brillante estudiante es apartado de la facultad de derecho por su origen racial, el padre fallece en el Reino Unido cuando buscaba una salida para su familia lejos de Alemania y la madre y el hermano menor, Willi, tienen que exiliarse. Con el ascenso nazi, la vida, para los judíos alemanes, “se está degradando rápidamente”, cuenta Simoni.

El historiador Renato Simoni, estrechamente vinculado a Cretas (Teruel) y especialista en el anarquismo bajoaragonés, recoge la apasionante, pero breve, vida de Katz en ‘Aviador al servicio de la República (1936-1938)’

Las ansias de aprender y el enrarecido clima que se apodera de la sociedad alemana empujan al frustrado estudiante de derecho a partir en dirección a España, donde, además de completar sus estudios y doctorarse, ejerce como periodista y ofrece clases de idiomas en el periodo prebélico. Kutz domina el inglés y el francés, además del alemán. Su siguiente meta es aprender el castellano y, llevado por su simpatía hacia la cultura hispana, adquiere la nacionalidad española poco antes del estallido de la Guerra Civil. En 1936, se incorpora a la fuerza aérea republicana como piloto de los Polikarpov I-15 de fabricación rusa, popularmente conocidos como ‘chatos’ por su achatada silueta. Asume el mando de una escuadrilla de estos aparatos pero, más adelante, recibe el encargo de liderar una unidad más especifica: una escuadrilla de vuelo nocturno dedicada a impedir o minimizar los efectos de los ataques de la aviación franquista en las costas de Cataluña y Levante.

Sin embargo, es lejos de la vigilancia costera donde el caza de Katz es derribado y el aviador pierde la vida. El libro cuenta que “la escasez de aviones obligaba a las fuerzas aéreas de la República a emplear todos los medios disponibles en la ofensiva que debía aligerar el peso de la terrible batalla del Ebro”. Así, un piloto adiestrado para repeler los ataques nocturnos sobre las ciudades del litoral y un avión adaptado a esta función son empleados para atacar las posiciones franquistas a pleno día en el frente del Segre el 11 de noviembre de 1938.

El cadáver de Walter Katz fue inhumado inicialmente en Igualada y luego, definitivamente, en el cementerio judío de Les Corts, en Barcelona. Simoni cuenta que la investigación de la vida de este singular combatiente republicano nació de un vínculo personal, al entablar amistad con una sobrina de Walter, Sylvie Katz, hija de Willi. Eran los años setenta del siglo XX, y entonces se puso en marcha el proyecto biográfico que cincuenta años después ha visto la luz.

LA FICHA

‘Walter Katz. Aviador al servicio de la república (1936-1938)’. Renato Simoni. Universitat Rovira i Virgili: Estudis sobre Conflictes Socials. Tarragona, 2020. 152 páginas.

La Catxipanda

// Patrici Barquín

La catxipanda é un plat molt popular a la cuina fragatina i a d’altres cuines del voltant, com correspon a la cuina popular, que, bàsicament, consisteix a collir les verdures més abundants de l’hort i fer un bon estofat. Ja sé que ara, que som persones més cartesianes, la catxipanda queda una mica més limitada quant als ingredients, però aquelles que inventaren eix plat no eren tan mirades a l’hora d’establir los canons del bon menjar. Així podem dir que los ingredients més ortodoxes serien: una bona ració d’albergines, pebrots, cebes, tomates, alls i, depenent de les possibilitats, un tall d’abadejo, o bé un tros de llonganissa, o bé una mica de conill, o bé uns cargols… Però queda clar que lo principal de la recepta ve donat per l’abundància de determinats ingredients que serien les verdures de l’hort, ja que, com tothom sap, l’abadejo i la llonganissa no són massa propicis a brotar per estes terres, sigue per que són massa argiloses, per la falta de precipitacions o perquè se planten massa fondos. Continuar llegint… La Catxipanda » Temps de Franja

Source: Bielorússia | Lo Finestró

(Publicat al Viles i gents de La Comarca de 11/9/2020)

Natxo Sorolla

«50 sombras de Grey» va tindre un èxit brutal entre les lectores d’aquí, i va despertar uns quants debats iniciats per ells: com podeu llegir això, si és pornografia i dominació sexual!? Però per què cony va tindre tant d’èxit? La resposta pot ser complicada, per als estudiosos. Però no és gens difícil plantejar la pregunta i buscar la manera de respondre-la: s’agarren los llibres d’èxit i es comparen en les novel·les que no el tenen.

Aixina ho fan estudiosos com Jockers, Blatt o Archer. I expliquen que el sexe és un tema molt poc tractat a la literatura. Tampoc hi ha massa drogues ni rock’n’roll. La clau de l’èxit de Fifty Shades of Grey no va per aquí. Si no que enganxe perquè el relat se centre en lo conflicte intern que viu una xica pels desitjos de dominació sexual que li impose la relació en un alt executiu. Trenque aquella estructura bàsica d’introducció, nugo i desenllaç, i fa respirar l’obra entre onades emocionals, que pugen i baixen. És un conflicte intern que debat a la protagonista contínuament, i això enganxe.

L’enigma, la trama i el ritme és allò que manté viva una sèrie, una pel·lícula o un llibre. Per això el més vist a la tele són futbol i reallities. Mantenen lo cuquet del «què passarà ara?». Perquè si ho mireu al cap d’uns mesos i sabent lo resultat, és ben insípid. Quan esteu enganxats a una sèrie americana arribe un moment que, perduts entre tant personatge i històries, feu memòria per a reprendre el fil. És l’instant per a escoltar-se i pensar el ridícula i inversemblant que és la trama. Tan ridícula com Doña Adelaida explicant Cristal. Però els mateixos estudiosos proposen que eixos debats íntims, que formen un tema, són la segona clau del llibre. En les 50 ombres de Grey, bona part del text són converses íntimes, i ésta és la temàtica clau que els investigadors detecten a tots los èxits de vendes. Tots tenen moooolta conversa íntima entre els protagonistes, i així mos fa intimar en ells.

L’última clau que destaquen los estudiosos és l’estil. Diuen que cada persona té una forma d’escriure, tant identificativa com l’ADN. I per l’estil d’escriure es va descobrir l’autor de les cartes explosives d’Unabomber (tos recomano la sèrie Manhunt). Aixina, l’estil que identifique els llibres d’èxit és simple i clar. Cada vegada s’escriu en menys paraules i en paraules més simples. Se narre la història sense floritures. Poques exclamacions, pocs adjectius, pocs adverbis. Sense sobreactuació. La intensitat recau en la història. Punt.

Source: Presentació de Memòria ofegada a Mequinensa » Temps de Franja

// Carme Messeguer

Dissabte 6 de setembre, la Sala Goya de Mequinensa va acollir la presentació de Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963) de l’historiador Jacinto Bonales, edició conjunta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i de l’associació mequinensana Coses del Poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa.

Tot i que va eixir d’impremta a l’abril i es va donar a conèixer a les xarxes –llegiu-ne la ressenya al digital Les notícies de Temps de Franja 97–, la presentació del llibre en societat no s’havia pogut fer fins ara per les restriccions en les trobades socials de tots conegudes.

Després de la projecció d’un audiovisual introductori, Lourdes Ibarz, en representació de Coses del Poble, va repassar l’extens currículum de Bonales, trempolí afincat a Mequinensa, i la seua implicació en Coses del Poble, mentre que Pep Labat, per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, va donar compte de les accidentades circumstàncies motivades per la pandèmia que van fer endarrerir la que havia de ser la novetat de Sant Jordi 2020.

Cinto Bonales signant exemplars de la seua obra. / Carme Messeguer

Bonales va explicar que la inquietud per la recerca del passat recent mequinensà va estar originada per la incongruència entre els comentaris que li arribaven, una vegada establert al Poble, sobre els tèrbols motius de la construcció d’un pantà (el de Riba-roja) que hauria de negar la vila i l’absència d’estudis sobre la conca minera de l’Ebre i Segre en aquest període tan turbulent a la resta d’Espanya, que s’explica a priori per la situació perifèrica de les poblacions que formen la conca respecte als respectius centres provincials de referència. Així, a partir d’entrevistes, de la recerca en la premsa de l’època i de la consulta de diversos arxius, va anar reconstruint la memòria laboral i reivindicativa de la Mequinensa de finals del segle XIX fins a 1963, moment en què la imminent construcció de la presa de Mequinensa va deixar en segon pla la problemàtica vinculada a les explotacions mineres que, d’altra banda, anaven en decadència. Bonales va fer esment dels entrebancs que va trobar a l’hora de consultar determinats arxius públics i va agrair la disponibilitat de persones particulars i dels seus arxius familiars per poder anar teixint la història del moviment obrer de la conca minera mequinensana.

La meitat del volum la constitueix el recull de breus històries de vida de gairebé dos-cents mequinensans i mequinensanes protagonistes dels moviments socials estudiats a manera de memorial.

 



Vides de telenovel·la

Si aquest estiu heu seguit la telenovel·la de sobretaula de la televisió autonòmica aragonesa o catalana, una sèrie sobre un magatzem de modes en la Milà dels anys 50, recordareu un jove personatge supervivent de l’incendi de la mina de Marcinelle, districte de Charleroi, a Bèlgica, que va acabar amb la vida de 262 treballadors.

Segons explica el company Lluís Rajadell a TdF 138 (de juliol-agost de 2018), la catàstrofe de 1956 a Marcinelle va posar fi a l’arribada de mà d’obra procedent d’Itàlia, que va ser substituïda per treballadors espanyols, entre els quals miners procedents de Mequinensa i Vall-de-roures.

De Mequinensa van marxar una dotzena de treballadors, en un moment en què la mineria del carbó es va veure afectada per la construcció del pantà de Riba-roja, que acabaria negant algunes explotacions. Entre aquests, José Soler Cuchí, que havia treballat de llaüter transportant carbó, però que coneixia el treball de la mineria. A Charleroi, Soler no va fer de picador, sinó de mecànic, per passar posteriorment a treballar en una fàbrica de maquinària pesada. Soler estava casat amb la mequinensana Montserrat Vidallet Roca, una de les “nenes de la guerra” que havia estat evacuada a Bèlgica durant la Guerra Civil espanyola. La noia va mantenir el contacte amb la família belga que l’havia acollit com a refugiada i va poder comptar novament amb el suport d’aquesta família ara com a emigrada econòmica.

La Montserrat ha estat una de les informants de Bonales per al seu estudi.

 

Source: Desalojado un local de ocio en Fraga con 80 personas sin mascarilla y fuera de horas

Source: Adéu amic! | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’agost del 2020)    

Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en la manera de ser” o també “Falta de naturalitat i senzillesa”. Efectivament tot el que envolta als reis és afectat, és a dir: extravagant, presumptuós (orgullós), gens natural i gens senzill. En una paraula: és una “mariconada”. Sembla increïble que després de 72 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, les monarquies contradiguin totalment els articles fonamentals d’aquesta Declaració: “tots els éssers humans són iguals i tenen els mateixos drets, i no poden ser discriminats per raons (entre moltes altres) de naixement”. Perquè és clar continuar llegint… Mariconades de reis | Viles i Gents

Source: Xapurriam u parlam?

Si busco en cualquier dizionario lo senificau d’a parabra “Chapurrear” leigo que ye “hablar imperfectamente un idioma ajeno

Xapurriam u parlam?

Si busco en cualquier dizionario lo senificau d’a parabra «Chapurrear» leigo que ye «hablar imperfectamente un idioma ajeno», u siga, parlar malamén una fabla forana. No entiendo, ni en comparto, que una presona de difuera d’as redoladas orientals d’Aragon, digan que chapurrean os lugarencos d’ixos lugars por charrar en una luenga «forana», ta los que asinas opinan. Ni ye forana ni lo fan malamén. No entiendo, ni en comparto, que as presonas, no todas pero sí muitas, abitáns d’istas redoladas clamen a la suya luenga «chapurriau» u «xapurriat». Dende chicos a viellos fablan a variedat lingüistica d’o suyo lugar. Con cualo, no chapurrean pas.

Fa una treintena d’añadas ya esistiba la conzorzia respeutibe a qué charran. Unas esfendeban, y esfienden, que ye catalán. Otris, sin de reblar, esfienden que ye «chapurriau», tamién os que prefieren clamar-lo aragonés oriental e, mesmamén, os que dizen lo fragatí, lo maellá, ezt. Uey agún no se meten d’alcuerdo ni os diferéns partius puliticos ni, e isto ye lo pior, os ziudadáns d’istos lugars.

CHA, igual como yo, esfiende la denominazión de catalán d’Aragón porque anque tienga una radiz común con o catalán, o vocabulario aragonés ye bien amplo y que fa que un fablán d’a Ribagorza u de Bielsa, goso dezir que tamien d’as vals pirinencas más ozidentals, s’entiendan perfeutamén con un abitán de Belmonte de San José (Bellmunt), La Codoñera u de Torrevelilla por poner bels exemplos.

Ye agora inte de prinzipiar a conzorziar, debatir, entre todas as opinanzas, ascuitar-se todas as partis, ziudadanía, responsables puliticos d’istas redoladas, Direuzión Cheneral de Politica Lingüistica, lingüistas, ezt, con l’ochetivo d’aconseguir alcuerdos. Sólo que asinas ye posible una futura, por o menos soniada, Coofizialidat d’as luengas minorizatas d’Aragón.
Ye tiempo de trobar soluzións. Ye tiempo de conzorzia. Ye tiempo de determinar, dezidir u escair, entre toz, si xapurriam u parlam.

Marco Negredo – CHA Andorra

Source: Les notícies de Temps de Franja 116

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 116 • 8 de setembre de 2020

Convocat el 7è Certamen de microrelats «Javier Tomeo»

// Redacció

L’Associació Literària Poiesis i la revista Compromiso y cultura, convoquen el VII Certamen de Microrelats «Javier Tomeo» per tal de promoure la creativitat literària i abordar la reflexió sobre el compromís de la literatura amb la realitat social. Una de les categories és per a narracions en llengua catalana, adreçada a autors nascuts abans de 2005, originaris o residents a les comarques aragoneses del Baix Aragó, Matarranya, Maestrazgo, Baix Aragó-Casp, Andorra-Sierra de Arcos, Bajo Martín i Cuencas Mineras.

Llegir-ne més.

El Govern d’Aragó convoca els premis ‘Arnal Cavero’ i ‘Guillem Nicolau’ i el concurs ‘Antonio Artero’

// Redacció

El Butlletí Oficial d’Aragó publica avui la convocatòria i bases de el Premi ‘Arnal Cavero 2020’, el ‘Premi Guillem Nicolau’ i el II Concurs ‘Antonio Artero’. Tots ells van destinats a reconèixer la tasca en foment de la difusió de l’aragonès i el català d’Aragó.
El ‘Premi Guillem Nicolau’, dotat amb 3.000 euros, ha de reconèixer una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català.

Llegir-ne més.

Krabat*

// Artur Quintana

Aquests dies s’ha projectat als cinemes la pel·lícula Krabat, en la línia de El senyor dels anells i més de Harry Potter, vist però amb ulls alemanys que, encara que això no corresponga al clixé que en tenim, són més dolços i tendres —Rússia i la seua melangia abans feien frontera amb Alemanya.

Llegir-ne més.

Festes i festejamentes*

// Mar Puchol

Estos dies pensava en les festes, enrecordant-me de quan era menuda. Tot l’any esperant les festes d’agost. Anàvem pels pobles, tant del Matarranya com dels pobles veïns de les Terres de l’Ebre, fent un recorregut que repetíem pràcticament igual cada estiu. Quin és lo significat d’eixos dies tant senyalats? Significats i vivències cada u ne tindrem los nostres, però veem com en lo pas del temps i les generacions han anat canviant, encara que se mantenen les més tradicionals.

Llegir-ne més.

Tot no és responsabilitat*

// José Miguel Gràcia

Surts al carrer i tothom –no diré l’expressió carrinclona “tots i totes”– llueix obligatòriament, però responsablement les corresponents mascaretes multicolors. Entres a un supermercat o a una botiga del tipus que sigui i igualment tants caps tants barrets, vull dir, tantes cares tantes mascaretes. Ablució de mans abundant amb un gel alcohòlic i tots els avisos legals a la vista o per megafonia. La gent es comporta força bé i guarda les distàncies. Res a dir.

Llegir-ne més.

*Publicat al Diario de Teruel disabte 1 d’agost del 2020

Surts al carrer i tothom –no diré l’expressió carrinclona “tots i totes”– llueix obligatòriament, però responsablement les corresponents mascaretes multicolors. Entres a un supermercat o a una botiga del tipus que sigui i igualment tants caps tants barrets, vull dir, tantes cares tantes mascaretes. Ablució de mans abundant amb un gel alcohòlic i tots els avisos legals a la vista o per megafonia. La gent es comporta força bé i guarda les distàncies. Res a dir. Tot i que… Continuar llegint… Tot no és responsabilitat* » Temps de Franja

*Publicat al Diario de Teruel diumenge 9 d’agost

Estos dies pensava en les festes, enrecordant-me de quan era menuda. Tot l’any esperant les festes d’agost. Anàvem pels pobles, tant del Matarranya com dels pobles veïns de les Terres de l’Ebre, fent un recorregut que repetíem pràcticament igual cada estiu. Quin és lo significat d’eixos dies tant senyalats? Significats i vivències cada u ne tindrem los nostres, però… Continuar llegint…Festes i festejamentes* » Temps de Franja

*Publicat a Diario de Teruel. 1 de maig de 2010.

Aquests dies s’ha projectat als cinemes la pel·lícula Krabat, en la línia de El senyor dels anells i més de Harry Potter, vist però amb ulls alemanys que, encara que això no corresponga al clixé que en tenim, són més dolços i tendres —Rússia i la seua melangia abans feien frontera amb Alemanya. Tracta d’un xicot, Krabat, que per mor de les guerres —l’acció se situa al segle XVII— va perdut per la Lusàcia, una regió alemanya repartida entre Brandenburg i Saxònia, a tocar ara de la frontera txeco-polonesa. Mig mort de fam… Continuar llegint… Krabat* » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.