Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

3 abril, 2013 | A Llitera, Cultura | Autor: Arredol |

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

El bilingüisme del PP-PAR deixarà sense drets a milers d’aragoneses/os | Puyalón de Cuchas.

El 26 d’abril era el dia en què PP-PAR canviarien oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó. “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO)” per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. L’anunci i presentació de la nova llei de llengües ha col · locat al govern aragonès en la banda dels ridículs més absoluts de la comunitat científica mundial.

Quan el 9 maig la majoria PP-PAR votin a les Corts, el català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó i un altre dret se’ns haurà estat robat. Aquesta vegada sense cap excusa econòmica, malgrat els intents de confusió populistes de M º Jose Ferrando, amb l’ocupació dels “pinganillos”, eina quotidiana del seu treball a Brussel · les.

Puyalón de Cuchas no pot entendre com aquests mateixos partits ja s’han encarregat d’acabar amb els tradicionals premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillén Nicolau (català) de literatura, unificant i desacreditándolos fins a quedar deserts. Ni fins i tot els mitjans més afins com Heraldo sabien com entendre la decisió.

Mitjans aquests, per altra banda, que ja van obrint camí des de fa alguns mesos, intentant assimilar la lluita pels drets lingüístics, el multilingüisme, o l’ensenyament en una altra llengua que no sigui el castellà, en una lluita pels drets en pro de un bilingüisme forà anglès-castellà, francès o alemany. Puyalón de Cuchas vol denunciar que l’única finalitat d’aquesta obsessió és la de tancar el debat de l’ensenyament en llengües minoritzades a l’Estat espanyol. L’anunci, dia sense altre, del nou Pla de Bilingüisme del Govern d’Aragó, l’aparició de les APA s en una lluita per aquest ensenyament públic bilingüe forana, i la publicació d’aquesta notícies en mitjans no molt habituaus a això, en són bona prova d’ això.

Des de sectors polítics com Puyalón de Cuchas portem anys defensant els avantatges d’aquest sistema. Tanmateix, mentre els mitjans oficials ens van acostumant insistentment a aquesta nova situació bilingüe, des de sectors de l’esquerra i / o lluita treballadora també s’ha obert un debat, que ja crèiem ho havien tancat. Per les mateixes dates que les Corts d’Aragó votaran i aprovaran la negació del català i aragonès, CGT organitza un Congrés sobre el bilingüisme a Saragossa.

Puyalón de Cuchas sempre serà a favor del multilingüisme, per descomptat, no anem a descobrir ara els beneficis d’aquest sistema. Discutits durant segles per l’espanyolisme. Però un multilingüisme respectuós amb les denominacions internacionals i acadèmica, on l’administració ha d’assegurar la disponibilitat lingüística i on l’alfabetització general del sistema educatiu sigui almenys en la llengua materna d’aquests pobles al llarg de segles.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.

Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.

05/05/2013

Hubo un tiempo en que los dirigentes del PAR y los del PP, si bien estos con algún reparo, admitían la realidad trilingüe de Aragón y así llegaron a admitirlo en la legislación autonómica. Entonces supieron discriminar los criterios científicos de los políticos, asumiendo que compartir una lengua –en este caso el catalán– con otras comunidades u otro país no supone la absorción ni la anexión de una por parte de la otra. Fue en la legislatura 1995-1999. Como ahora, el PP gobernaba en coalición con el PAR. Javier Callizo, actual director general de Patrimonio fue consejero de Cultura con el PSOE y en el 2001 presentó un anteproyecto en el que admitía sin complejos las tres lenguas aragonesas.

En marzo de 1999 entraba en vigor la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés, en cuyo artículo 4 recogía sin ambages: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”.

Pero Aragón era un poco más Aragón en los 90 y las Cortes elaboraron un dictamen redactado por la comisión especial sobre la política lingüística en Aragón, que no tuvo ningún voto en contra (únicamente la abstención del PP). Ahí se reconocía “la realidad multilingüe de Aragón” en la que junto al castellano, “conviven otras lenguas, que son el catalán y el aragonés, con sus distintas modalidades” y se reconocía la “igualdad de tratamiento legal para las dos lenguas aragonesas minoritarias” y la garantía del “uso y la enseñanza del aragonés y del catalán con arreglo a los criterios de voluntariedad y respeto, de acuerdo con la realidad sociolingüística de Aragón”. Se hizo un plan de toponimia y señalizaciones y se defendió el “apoyo a publicaciones, manifestaciones y medios de comunicación en las lenguas minoritarias”. Asimismo, se instaba a un grupo para la normalización de las lenguas aragonesas.

El PP hizo un voto particular en el que llegó a admitir –de común acuerdo con todos los criterios científicos que ahora vulnera para hilaridad de la comunidad académica internacional y mezclándolo con criterios políticos– que en Aragón se hablaba el “catalán noroccidental empleado en forma de variedades locales diversas”.

El nuevo texto solo admite el aragonés y el ‘aragonés oriental’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. I. I. 05/05/2013

La futura Ley de Lenguas puede vulnerar hasta diez normativas – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/05/2013

Una coordinadora formada por 14 entidades presentaron esta semana una queja al Justicia de Aragón. Foto: EL PERIÓDICO

• El nuevo texto solo admite el aragonés y el “aragonés oriental”
• Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán

Anticonstitucionales, analfabetos y mentirosos | Lo finestró del Gràcia.

(Artícle publicat el divendres 3 de maig a La Comarca d’Alcanyís)

                                                                                         “José Miguel Gràcia*

La Comisión de Enseñanza, Universidad, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón ha aprobado recientemente el Proyecto de Ley de Uso, Protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón (Ley de Lenguas). Esta Comisión está formada sólo por miembros del PP y del PAR, porque los demás grupos —PSOE, CHA e IU— la abandonaron por las disparatadas y demagógicas declaraciones que hizo la coordinadora, María José Ferrando, del PP, y por la imposibilidad de llevar adelante ninguna de las enmiendas que habían presentado.

No dicen la verdad el PP y el PAR, de entrada, porque el proyecto que han aprobado ni protege, ni fomenta el uso de las dos lenguas propias de Aragón, ni de sus modalidades, todo lo contrario, está pensado para hacerlas desaparecer. Tanto es así que se les niega su propio nombre. No dicen la verdad porque el objetivo más importante que tienen es la derogación de la Ley del 2009. Si no existiera dicha Ley, no hubieran osado hacer ninguna otra. Lo dijeron en más de una ocasión durante la campaña electoral y antes de la misma.

Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ¿qué otra cosa se puede decir ante el hecho de ignorar los criterios científicos de todos los académicos, filólogos, lingüistas, escritores, asociaciones culturales, …? Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ni saben, ni pueden, ni quieren proteger realmente el catalán y el aragonés, ni ninguna de sus modalidades. Sólo les haré una pregunta: nos podrían decir cuáles han sido sus asesores técnicos —académicos, filólogos, lingüistas y escritores— de esta nueva ley. Sería muy interesante conocerlos.

Son anticonstitucionales porque no respetan el artículo 3, apartado 2 de la Constitución española que dice. “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.” Si el Estatuto no declara la cooficialidad de las dos lenguas —catalán y aragonés— es inconstitucional. Son anticonstitucionales también porque la ley que han aprobado tampoco respeta realmente lo que dice el artículo, 3, apartado 3: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” ¿Dónde está el respeto, si en lugar de denominar a las dos lenguas propias, catalán y aragonés, se les llama en el proyecto de ley que han aprobado: LAPA (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) y LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fuera un escarnio, me pondría a reír indefinidamente.

Y una cosa más para acabar: el Gobierno de Aragón no ha aplicado ni ha desarrollado ni una sola línea de la Ley de Lenguas, aun vigente desde 2009. Miren que decía no hace mucho el portavoz parlamentario del PPC, Enric Millo, en el Parlamento de Cataluña: “un Gobierno que no cumple las leyes ni las sentencias no tiene legitimidad para exigir nada a la ciudadanía”. Se refería a la no consideración del castellano como lengua vehicular en Cataluña. Seguro que el Sr. Millo les habrá dicho a sus compañeros aragoneses que han de establecer en la nueva ley, que el castellano, el catalán y el aragonés sean lenguas vehiculares optativas en Aragón. Ahora si que he empezado a reír: —Ja, ja, ja…

¿Es un delito incumplir las leyes? ¿Son delincuentes los que no las cumplen? ¿Y si es el Gobierno el que no las cumple?”

                                                                            *Economista y escritor”

Sobre el tema a El Periódico avui: notícia 1,      notícia 2,    noticia 3

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

Fotos de la cronologia.

Âqûí hävèû d’ûńä śâĺĺãĉŝìó dã ḿótŝ qûé ćóńfìŕḿãń qûé’ś ḿãńòŕqûí ńò ãŝ pàś bâĺéà, è pĺáńtêjâ qûê’ś bâĺéà śỳà ûń dîàĺètté dé’ŝ ćâtäĺà. Gûäïtàü.

Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.

Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”

“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.

Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.

El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 | Mas de Bringuè.

El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.

Foto: Sigrid Schmidt von der Twer

Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.

Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol Premi perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria.  La suposada  manca de qualitat o l’escàs nombre d’obres presentades ha fet la resta.
El jurat del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 ha estat compost per Humberto Vadillo, M. Luisa Arnal Purroy, Francho Beltrán Audera, Javier Lozano Serra, Fernando Romanos Hernando i Fernando Sánchez Pitarch.

 

Per altra banda, el jurat del premi Miguel Labordeta 2012 ha estat format per Humberto Vadillo, Ignacio Escuin Borao, Magdalena Lasala Pérez, Trinitat Ruiz Marcellán, David Major Orguillés i Almudena Vidorreta Torres.
Altres premis que sí s’han atorgat a algú i que no han quedat deserts són el del millor llibre editat a Aragó en 2012, que ha recaigut en el titulat ’Del enebro’, editat per Jekyll & Jill. El jurat ha justificat sa decisió ”per ser una aposta decidida en presentar un llibre de forma diferent, en el qual es conjuga lo clàssic amb les noves concepcions de les arts gràfiques, pel respecte als cànons clàssics i a les característiques formals que ha de presentar tot llibre, per la qualitat del paper i la tipografia escollits, i pels elements introduïts en l’enquadernació “.

El jurat ha estat compost per Humberto Vadillo, José Luis Acín Fanlo, Eva Cosculluela Quintín, José Luis Marquina García, José Luis Melero Rivas i Palmira Vicente Sanz.

El  premi que reconeix la millor trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó, ha estat per a Juan Francisco Pons, propietari de la Llibreria Pons de Saragossa, especiaitzada en bibliofília i en la publicació de llibres científics i tecnològics.

Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè.

L’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón, i membres de la coordinadora “Aragó Trilingüe” lliuren una queixa a la seu d’aquesta institució en defensa  de l’aragonès i el català.   (De surda a dreta: Emilio Gastón, Antoni Bengochea, Bitoria Rivero, Miguel Martínez Tomey,  Alberto Celma, Mario Sasot i Nacho López Susín)

El passat dimars, 30 d’abril a la tarda,  un grup de representants de la Coordinadora “Aragó Trilingüe”, acompanyats de l’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón Sanz, es van reunir amb el titular d’aquesta institució, Fernando García de Vicente, per fer-li lliurament d’una queixa per la situació de paràlisi en què es troba el desenvolupament i aplicació de la Llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com pel retrocés en el reconeixement i protecció del català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat que suposa la Llei presentada pel govern davant les Corts d’Aragó i que es troba en tràmit parlamentari.

Després del lliurament de l’escrit de queixa al registre, el Justícia mantingué un distesa i franca conversa de més de dues hores amb Gastón i els representants de la Coordinadora, acompanyat de la seua assessora en temes estatutuaris i lingúístics, Itziar Ochoa. Durant la reunió, García  de Vicente posà l’accent en estacà  la necessitat de buscar punts de consens entre els partidaris de l’actual Llei de Llengües i els de la futura Llei i va mostrar la seva disposició a plantejar a l’actual govern PP-PAR la possibilitat d’ampliar l’actual Projecte de Llei en alguns punts  com la possibilitat d’aprenentatge de les llengües pròpies a tot el territori aragonès i l’admissió d’escrits en aquestes llengües per part de les diferents administracions autonòmiques. Fins i tot comentaren la possibilitat de sugerir al govern PP-PAR la possibilitat d’establir dues seccions diferents a la possible Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El problema és que si una secció seria la de l’Aragonès, quin nom tendria l’altra? Aquí és on es va atascar la qüestió, perquè des de la Institució que té que defendre els drets de (tots?) els aragonesos, es veia com a “molt problemàtic” intentar mantenir el nom de català com a definició de les “parles d’ús predominant a l’Aragonès Oriental”.

Contra la paràlisi i el negacionisme

En l’informe de queixa presentat al Justícia d’Aragó, els membres de la Coordinadora “Aragó Trilingüe •”, que agrupa 14 entitats que treballen pel reconeixement i conservació d’aquestes dues llengües, denuncien la paràlisi i l’incompliment de terminis en el desenvolupament de la Llei de Llengües aprovada en la passada legislatura, el que va provocar la dimissió del president del Consell Superior de Llengües d’Aragó i l’informe desfavorable al nou Projecte de Llei per part d’aquest organisme i del Consell Escolar d’Aragó. Respecte al nou Projecte de Llei presentat pel Govern PP-PAR a les Corts d’Aragó, els signants de la queixa consideren que aquest “nega l’existència de les dues llengües minoritàries (aragonès i català) que reconeix la ciència romanística internacional i els organismes internacionals com el Consell d’Europa o la UNESCO “. Finalment, el document adverteix del “perjudici irreversible” que la desprotecció legal i jurídica actual i l’aprovació de la nova Llei puguen causar a les dues llengües minoritàries d’Aragó, “especialment la més desprotegida i feble: l’aragonès”, recordant que «la diversitat lingüística constitueix un patrimoni immaterial d’incalculable valor, la regulació ha de seguir el que estableix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que forma part del dret intern espanyol des de 2001 “. La Coordinadora “Aragó Trilingüe” està actualment integrada per les següents entitats: Consello d’a Fabla Aragonesa, Rolde d’Estudis Aragonesos, Associació Cultural Matarranya, Ligallo de Fablans Saragossa, Chunta Aragonesista, Centre d’Estudis Ribagorçans, Sindicat Obrer Aragonès-Sindicat d’ Treballadors d’Aragó, Institut d’Estudis del Baix Cinca, AC Sant Severo, Federació de Ligallos de Fablans, Iniciativa Cultural de la Franja, AC Biella Nuei, A. Estrela i Societat Cultural Aladrada.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

• Legislatura: VIII
• Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
• Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
• Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
• Informe de Ponencia pendiente
• Dictamen de la Comisión pendiente
• En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez