S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.
El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.
El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes. El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.
Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:
Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.
Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta) defensa d’allò aragonès poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.
En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.
Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…
Aragó imposa el lapao al currículum escolar | Nació Digital.
La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana afecta a més de 5.000 alumnes aragonesos, que estudien i són avaluats de català o en català. A més, la modificació curricular afectarà també la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català.
A Xàtiva demà, per respondre-li, penjaran crespons negres als balcons i les finestres. Per Xàtiva. Però també per Manresa i Vila-real, per Quart de Poblet i Castellterçol, per Dénia i Calaceit, per Terrassa, Ares de Maestrat i les quaranta-tres ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre el 1707 i el 1714, ara fa tres-cents anys justs. Llegiu més… El menyspreu filipista – Editorial – VilaWeb.
Moviment Franjolí per la Llengua: Per una escola digna i en català, també a la Franja.
Aquest proper dissabte 14 de juny es durà a terme una cercavila a Barcelona en defensa del model d’escola catalana, um model que porta dècades en ús a Catalunya i que té com a pal de paller la llengua catalana com a vehicular a l’educació. La plataforma educativa Somescola.cat convoca la concentració i crida a la participació en un acte festiu i reivindicatiu.
A la Franja també tenim el català com a llengua pròpia, la llengua (encara) majoritària a les viles i comarques franjolines, dels pirineus al matarranya. I tanmateix, aquí s’acaben les semblances, car la presència del català a l’escola es redueix, únicament, a ser una assignatura optativa dins un entorn totalment castellanitzat, i a on està per veure quines seran les conseqüències a l’ensenyament d’anomenar la llengua com a “Lapao”.
Avui dia, cada colp més, la llengua de comunicació dels infants i jovenets del territori és el castellà, i aquesta situació pot esdevenir en el risc de la substitució lingüística en benefici del castellà i a la progressiva pèrdua de pes de la llengua pròpia en tots els àmbits.
I tot això només ho pot aturar l’escola, una escola on la llengua de la gent, la llengua del poble, sigui emprada amb normalitat i ajudi així a la seva dignificació, perquè a la Franja es parla una llengua digna, vàlida per a qualsevol cosa, una llengua tan digna com qualsevol altra, i els xiquets i xiquetes tenen tot el dret d’aprendre-la. Una llengua que es feia digna als llavis de Desideri Lombarte, exemple de dignitat lingüística ala nostra terra.
I és per tot això, perquè trobem normal que la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, comenci per l’escola que demanem una eduació de qualitat, digna i en català.
Moviment Franjolí per la Llengua 13/06/2014
II CAMPUS 2014 triptic oficial PDF
II CAMPUS 2014 triptic paginat 
Luis Felipe Navarro presenta su última obra “de viaje” un fotolibro que contiene imágenes tomadas entre los años 2006 y 2013. aragón, cataluña y valencia, desde el pirineo al mediterráneoPresentado en el Ateneo Mercantil de Valencia, el escritor valenciano de origen aragonés, Luis-Felipe Navarro, vuelve al Matarranya el sábado 7 de junio, para presentarlo y firmar ejemplares en la Librería Serret de Valderrobres, y por la tarde a las 19 h, el libro se presentará en el hotel Font del Pas, de Beceite, con la participación del autor y de Pasqual Vidal i Fígols.
DE VIAJE
En esta obra, el autor muestra una faceta desconocida del corpus de su obra: la fotográfica. DE VIAJE es un fotolibro que contiene imágenes tomadas por Luis-Felipe entre los años 2006 y 2013. Aragón, Cataluña y Valencia, desde el Pirineo al Mediterráneo. El Matarraña está muy bien representado, dada la querencia que el polifacético escritor manifiesta por nuestra tierra.
El libro es una colección de recuerdos visuales de viaje sin comentarios literarios ya que se pretende, según su autor, que las imágenes hablen por si solas. El libro se ha ido gestando a lo largo de estos años y, finalmente, se seleccionaron únicamente 68 imágenes. La mirada del escritor ve muchas y distintas bellezas a su alrededor y da fe de ellas en esta colección. Una puerta, un árbol, un camino…
La edición, cuidada al máximo, consta de sólo 130 ejemplares de 30 x 25 cm, encuadernados en tapa dura ilustrada, y estampados en papel Couché Arte de 150 g, con las fotografías reproducidas a su tamaño original de 25 x 20 cm.
Octavio Serret – llibreria Serret
http://www.serretllibres.com/autorsebrencs
http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb
http://www.facebook.com/llibreria.serret
http://twitter.com/serretllibres
http://es.slideshare.net/serretllibres
https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed
http://www.serretllibres.com/forums
Luis Felipe De viaje Navarro.jpg
|
||||
|
|
||||
|
|
||||
Dende o Taller d’o Curso d’Aragonés tos queremos combidar a ra chornadas que ímos organizau chunto con l’Espai Gastronòmic i Cultural El Velòdrom de Sabadell iste sabado.
https://www.facebook.com/events/876890852324242/?ref_dashboard_filter=upcoming
O Corrinche.
Jornada d’Aragó
17,30h. Inauguració Exposició l’Aragones Luenga Biba.
19,30h. Passe curtmetratge “Cosetas d’adentro” de Lola García i col·loqui amb la directora.
23,00h. Concert de Gaire, presentant el disc “Largo y luen”.
Dissabte 31 de maig
El Velòdrom
Carretera Prats de Lluçanès, 2
08208 Sabadell
Benvolguts amics,
Ja podeu consultar els resums de les comunicacions de la trobada i, al programa actualitzat, l’hora aproximada en la que es presentaran
Inscripció
Us preguem que, si encara no ho havieu fet, formalitzeu la vostra inscripció en un termini el més breu possible, efectuant una transferència bancària o una imposició.
Cordialment
José Enrique Gargallo i Pau Arbués
El ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va aprovar el passat dilluns, 19 de maig de 2014, la incorporació de Nicolau Dols Salas (Mallorca, 1967) i José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960) com a membres numerari i corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, respectivament.
José Enrique Gargallo, professor titular del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, és expert en dialectologia en els àmbits fronterers de la península ibèrica, ha estudiat la frontera catalanoaragonesa, els parlars gallegoportuguesos de la província de Càceres i és un bon coneixedor de l’aranès. Actualment, dirigeix el projecte ParemioRom (Paremiología Romance: refranes meteorológicos y territorio) i ha coordinat en els darrers anys la publicació de diverses obres sobre l’àmbit: Paremiología romance. Los refranes meteorológicos (2010) i I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanica (2011).