Skip to content

Archive

Category: Franja

La Guardia Civil multa a los separatistas de la cadena de Matarraña | Política | DiálogoLibre.

Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite

Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite

REDACCIÓN

La Guardia Civil es la única institución que ha mostrado firmeza ante las cadenas separatistas que se están formando en Cataluña en los últimos meses, a modo de entrenamiento y preparación de la que debe organizarse el próximo 11 de septiembre.

Entre las desarrolladas este sábado en diversos puntos –Gerona, Pica d’Estats, Mataró (con una cadena submarina)–, la que se formó entre los municipios de Caseras (Tarragona) y Calaceite (Teruel), en la comarca aragonesa de Matarraña, se encontró con algunas dificultades, ya que los agentes de la Benemérita multaron a los propietarios de los vehículos que lucían la pegatina ‘CAT’, una irregularidad no permitida por la ley y objeto de sanción, aunque en Cataluña se haga la vista gorda.

En esta cadena, formada en el puente sobre el río Algars, que separa las regiones de Cataluña y Aragón, se aprovechó para reivindicar la unidad de la lengua catalana y se rechazó la denominación de LAPAO, acrónimo de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’, que los nacionalistas catalanes utilizan habitualmente para mofarse del nombre aprobado por las Cortes aragonesas el pasado 9 de mayo.

Una cadena humana al pont entre Calaceit i Caseres vol demostrar que la llengua no entén de fronteres | Comarques Nord.

La llengua no entén de fronteres. I els veïns d’un costat i altre de l’Algars comparteixen molt més que història. La frontera política -que no lingüística- que separe Catalunya de l’Aragó pel Matarranya viurà demà dissabte un acte simbòlic en defensa de la llengua catalana. L’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre ha organitzat per demà una cadena humana al pont de la N-420 sobre l’Algars entre Calaceit i Caseres on estan convidats tots els veïns del Matarranya i de la comarca veïna de la Terra Alta. L’acte ha estat impulsat per la ANC davant l’agressió que ha patit la llengua amb l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó que no la defineix ni pel seu nom el català de la Franja.

Paulí Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va concretar que “dissabte tindrem un acte a la frontera política, perquè no ho és lingüística. Una acció que ha arribat a través de l’Assemblea Nacional Catalana, que està fent una sèrie de cadenes humanes. I esta s’ha fet pensada per la unitat de la llengua catalana, una llengua que ens uneix i que està sent agredida a tots els territoris dels Països Catalans i que, curiosament, està sent agredida pel partit del govern”. Fontoba va explicar que hi ha prevista la concentració a partir de les 19.30 hores al pont de la N-420, a la frontera, i que faran falta unes 200 persones per omplir este tram de carretera.

El regidor d’Entesa per Calaceit va defensar l’acció, va denunciar l’agressió política que pateix la llengua catalana a l’Aragó amb el LAPAO i va recalcar que “el més important és salvar la llengua del territori”. Fontoba va reconèixer que “les dates són una mica complicades. Són festes a molts municipis i és dissabte, dia que molta gent vol anar a la platja. Però la llengua bé s’ho mereix”. Primer hi ha prevista una reunió de l’Assemblea Nacional a Calaceit, a partir de les cinc de la tarde, i la concentració al tram previst serà a partir de les set i mitja de la tarde. A la mateixa N-420 es farà la cadena humana i es llegiran uns manifestos en defensa de la unitat del català.

Denúncia a la guàrdia civil perquè no es retornin al Museu de Lleida els quadres cedits a l’Aragó – VilaWeb.

Amb tot, el batlle vol complir l’acord

 

 

 

El litigi per l’art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d’origen, l’església de Sant Esteve d’Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Ahir va ser l’últim dia d’exposició abans de tornar al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutja, fins al punt que un advocat aragonès va presentar una denúncia a la guàrdia civil perquè no permetés que les obres d’art tornessin a Catalunya. El que havia de ser una festa major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d’Eixea ha acabat essent un maldecap per al batlle, José Maria Ariño, que assegura que complirà l’acord amb Catalunya.

La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del Pirineu d’Osca, on viu una seixantena de persones, es va trencar el cap de setmana per la polèmica de l’art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tan sols si era cert, perquè des del 1894 eren al bisbat de Lleida. Ara, durant la festa major han observat atents els dos olis del segle XVIII, ‘El càstig d’Ananies’ i ‘Jesús cura un cec’, que s’han col·locat a banda i banda de l’altar. Sorpresos, els veïns no entenen per quin motiu avui dilluns els tècnics del Museu de Lleida s’han d’emportar aquestes dues obres d’art que havien estat propietat del poble i que ara el batlle havia aconseguit retornar.

 

El batlle, admirat i criticat

 

José M. Ariño és batlle d’un ajuntament rural i gestiona, amb dos regidors més, la Vall de Lierp. Després d’una sèrie de negociacions, va aconseguir que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya es veia com una bona possibilitat per a calmar els ànims a l’Aragó dins el litigi per l’art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa, que no s’esperaven, segons que han dit.

 

Però el batlle, a més d’admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven que havia aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen per què els ha de tornar. Segons Ariño ‘l’únic objectiu de l’acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l’oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es continuï retardant la devolució’. Una devolució que Catalunya no reconeix perquè les obres d’art són protegides com a part d’una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida, segons la Llei de patrimoni de la Generalitat. L’Aragó, però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del bisbat de Barbastre.

 

El batlle es va limitar a dir que havia de complir l’acord amb el Museu de Lleida i el bisbat.

 

Esperen la reacció de la guàrdia civil

 

L’últim dia d’exposició dels dos quadres es va viure a Eixea amb una certa esperança que tard o d’hora aparegués la guàrdia civil per evitar que el Museu de Lleida se’ls emportés.

 

Els maldecaps van arribar el cap de setmana, quan la premsa aragonesa es va fer ressò de la denúncia que havia presentat l’advocat Jorge Español a la guàrdia civil per un suposat delicte d’apropiació indeguda de les obres d’art per part del Museu de Lleida. Español es basava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó, que reconeixen que les obres formen part de l’inventari del Patrimoni Cultural aragonès. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la guàrdia civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons que han dit els veïns.

Cadena humana contra la LAPAO a la Franja – VilaWeb.

Aquest vespre s’uniran els municipis de Calaceit (Matarranya) amb Caseres (Terra Alta)

Aquest vespre una cadena humana pretén unir, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Aquesta cadena duu per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i pretén mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).

Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i és previst que la cadena es faci a les 20.00. Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena.

La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

Les Terres de l’Ebre també faran una cadena humana, a l’Ampolla. Serà avui al vespre, a partir de les 20.00, a la plaça de Catalunya del port pesquer. L’associació cultural de l’Ampolla organitza una cantada d’havaneres, seguida de diferents parlaments i de l’actuació musical de ‘Los Sirgadors’.

A poques setmanes de l’Onze de setembre, diferents punts del terriotori se sumen a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Dissabte passat Prada de Conflent es va converir en el primer municipi de la Catalunya Nord que l’assajava, coincidint amb la jornada inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

L’Alguer la farà l’11 de setembre mateix a les 18.30, a la plaça del Portal.

A Palma una cadena humana acabarà formant un mapa dels Països Catalans. L’acció es farà el 10 de setembre a les vuit del vespre a la plaça Major i l’estan preparant la branca mallorquina de l’ANC i l’Obra Cultural Balear.

El compositor Carles Santos i la família de Guillem Agulló enllaçarn simbòlicament el Principat amb el ramal de la Via Catalana que baixarà pel País Valencià l’11 de setembre. 

Amb el títol Córrer per Catalunya, la branca nord-catalana de l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una cursa que anirà paral·lela al ramal de la cadena humana a la Catalunya Nord que unirà el Pertús i el Voló, l’Onze de Setembre.s’ha organitzat cap al País Valencià.

Gibraltar, Malvines, Ceuta, Melilla… | Lo finestró del Gràcia.

PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC recorren al TC la llei aragonesa que rebateja al català com Lapao.

Ley Lenguas

Published on agosto 13, 2013 with

Izquierda Unida, junto con Partido Socialista y Chunta Aragonesista, ha presentado hoy ante el Tribunal Constitucional un recurso contra la Ley de Lenguas que aprobó el pasado mes de mayo el Gobierno de Aragón. El texto  presentado cuenta con más de 60 firmas de diputados del Congreso. Un equipo jurídico de la Universidad de Zaragoza se ha encargado de la redacción del recurso que se sustenta en la vulneración de la Constitución, del Estatuto aragonés y también de varios textos internacionales.

El documento también sostiene que la nueva ley supone “una discriminación real para los hablantes de lenguas minoritarias” y que se contradice con otras normas que también aprobó la coalición PP-PAR.

IU apuesta por la cooficialidad de estas lenguas. Al respecto, el Coordinador General de IU Aragón, Adolfo Barrena, considera que habría que definir los territorios en los que se daría esta cooficialidad y que se trata de “una cuestión de derechos”.

Urgen la remodelación de la línea Fayón-Ribarroja.

La bajada de las temperaturas puede ser uno de los factores primordiales para que el sistema de control de tráfico su paso por Fayón-Ribaroja haya dejado de dar problemas. En el último mes y medio los trenes que realizan el recorrido Barcelona-Zaragoza debieron circular en el tramo que une la comunidad catalana con la aragonesa a una velocidad de cinco kilómetros por hora por cuestiones de seguridad. Esto suponía un retraso de más de 45 minutos.

Parece ser que el sistema de control emitía una señal falsa de alerta al control centralizado, ubicado en Zaragoza. Por este motivo, los conductores recibían la orden de aminorar la marcha. Fuentes ferroviarias a puntan a que ese problema estaba provocado por la dilatación de los materiales que forman el sistema de control. De ahí que exijan las preceptivas reparaciones.

El LAPAO, al Constitucional – VilaWeb.

Diputats de CHA, CiU, ERC, ICV, IU i PSOE presenten un recurs contra la llei de llengües de l’Aragó

Un total de 63 diputats del congrés espanyol presenten avui al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès. La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).

Entre aquests 63 diputats hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui. Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.

La nova llei, imposada pel PP i el PAR

La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.

A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

Publicat a La Comarca

Llegué tarde pero allí estaban todos. Los que venían del norte y del sur, los que hablaban Lapao, valenciano y catalán. Qué curioso que nos entendiéramos todos. Los que me recuperaban desde mi añorada comarca de L’Alcalatén, los que me saludaban de nuevo desde La Jana y Alcanar, los que conocí de Tamarit y Alcampell. Los que me aguardaban desde el Matarraña. Un Matarranya con ‘ny’ que late en la intimidad de un catalán adulterado pero jamás silenciado. Una comarca que lleva décadas acompañando a los territorios vecinos que se dan cita en los diferentes Aplecs que cumplen años en Els Ports de Castelló. Se trata de una zona cuya capital queremos recuperar como parte de los Tres Reyes pero ante la que cerramos los ojos en temas culturales porque hablan y defienden un idioma que complica las digestiones. Llegué tarde pero allí cantaban todos. En nuestro idioma, el catalán de todos, gentes de Aragón, País Valenciano y Cataluña respondimos a Pepet i Marieta que nos mola «que te cagues», nos mola «perquè sí». Reivindicamos con Aspencat que «mai perdrem la nostra dignitat». Nos lamentamos porque no sabemos lo que nos pasa a los valencianos, «on està la identitat?».
Reímos mucho. Tanto que nos dimos cuenta de que la fuerza de 15.000 personas no entiende de conflictos sociolingüísticos. Y aún así nos dio la noche para debatir sobre los mejores lugares para «detectar» restos de la Guerra Civil y para averiguar las posibilidades de los juegos tradicionales valencianos como tema de investigación de una tesis doctoral. Lo viejo y lo nuevo, el hilo de una herencia que se materializa en un idioma del que muchos presumimos. El catalán al que personalmente considero como el legado más rico que me han proporcionado mis abuelos y mis padres. Con todas sus letras, catalán. Que no morirá. Porque por muchas leyes de lenguas que se quieran sobreponer a la realidad, el domingo volvimos a sentir que «som el poble per construir». Puede que el respeto al catalán llegue tarde. Pero allí estaremos todos, haciendo Aplec y país.

Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terrassa – [Agenda Òmnium].

Òmnium Terrassa

Rambla d’Ègara 340 (Centre Cultural)
08221 Terrassa
Catalunya

 El President i la Junta Directiva de la seu territorial d’Òmnium Cultural a Terrassa es complauen a convidar-vos a la inauguració de la

NOVA SEU D’ÒMNIUM CULTURAL DE TERRASSA

i a la conferència “La Franja de Ponent o les franges avui”
que pronunciarà l’historiador Carles Barrull, del Centre d’Estudis Ribagorçans.
L’acte tindrà lloc el dijous dia 19 de setembre a les 19h a
la nova seu que es troba situada a l’edifici del Centre Cultural de Terrassa a la
Rambla d’Egara no 340, de Terrassa.
Terrassa, setembre de 2013

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Llengua catalana. Generalitat de Catalunya.

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

Calaceit, 21 de setembre de 2013

Organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit, la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc a Calaceit en el marc de la XXIII Trobada Cultural del Matarranya el dissabte 21 de setembre de 2013.

Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur.

 

Programa

11 h Acreditacions i recollida de material.
11.15 h Benvinguda i inauguració institucional de la Jornada

Conferències de la II Jornada de Llengua i Societat
11.45 h Marc demogràfic i metodològic
Andreu Domingo
Montserrat Martínez
12.30 h Situació de la llengua als territoris
Coneixements i usos del català als territoris. Natxo Sorolla.
Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres.
13.30 h Debat
14.30 h Dinar
17 h Conferència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda.
17.30 h Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó.
18 h Cloenda i actuació artística

 

Inscripcions

Les inscripcions es gestionen través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüística http://www.gencat.cat/llengua/bustia. Cal que a l’assumpte indiqueu “Inscripció II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana”. El termini d’inscripcions acaba el 13 de setembre.

 

#jornadaCalaceit2013

A través de l’etiqueta #jornadaCalaceit2013 podreu seguir la difusió de la Jornada a Twitter.

Ha llegado el lapao al servicio contestador de correos.

Algunos usuarios se muestran sorprendidos por el lenguaje utilizado por la grabación de la empresa que utiliza palabras como “horariu”, “veranu” o “exceptu”

Vida | 31/07/2013 – 00:04h | Última actualización: 31/07/2013 – 09:16h

El extraño catalán que habla Correos El contestador del servicio de atención al cliente de la compañía está más próximo al lapao que al catalán

Redacción. (Barcelona).- “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30”. Cuando Felip llamó a Correos para solicitar una información que tenía que ver con su trabajo y le saltó el contestador, no podía creer lo que estaba oyendo. Su intención era averiguar los horarios de una determinada oficina, aunque se encontró con una sorpresa con la que no contaba: “una nueva lengua, se parece más al lapao que al catalán, aunque no es ni una cosa ni la otra”. Perplejo ante el mensaje que estaba escuchando llamó otra vez para constatar que no había sido ningún error y le volvió a salir esta grabación que ahora reproducimos y que también podéis escuchar en el video que acompaña a esta noticia.

Transcribimos el mensaje tal y como lo reproduce el contestador fonéticamente: “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30 y de sábadus de 9:30 a 13:00 exceptu fiestas nacionalas”. Desde Correos se han mostrado sorprendidos por la existencia de esta grabación de la que aseguran “no tener constancia”, aunque han querido dejar claro que “una vez se constate el error miraremos de subsanarlo lo antes posible”. Desde la empresa, también afirman que no han recibido ninguna queja formal por la existencia de este contestador, y animan a que si los usuarios detectan este tipo de errores se tramite la pertinente denuncia para poder solucionarlos lo antes posible. Casualidad o no, en las últimas horas la compañía ha decidido retirar los contestadores del servicio de atención al cliente en detrimento de operadores “que agilizan mejor las numerosas peticiones que estamos recibiendo estos días”.

La torre del Palau: Ni Lapao ni subterfugis valencians, català.

El Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí ha
expressat el seu posicionament unànime a favor de la unitat del català. El consell ha
celebrat recentment una reunió ordinària en que s’ha tractat aquest tema, arran
alguns fets recents que qüestionen aquesta unitat per part de determinades
institucions.

El regidor de Cultura i president del consell, Amadeu Aguado, s’ha mostrat “rotundament en contra de proposicions merament polítiques i al marge de qualsevol rigor lingüístic que s’han proposat recentment des de diverses comunitats del domini lingüístic català, com ara la confusa designació de la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent o les sorprenents propostes anticientífiques sobre la naturalesa de la variant lingüística valenciana”.

Aguado ha afegit que “aquests gestos són maniobres polítiques sense cap argumentació vàlida, que no tenen més objectiu que atacar la nostra llengua i la nostra cultura i que no podem tolerar”.

El Consell de Centre del CNL de Terrassa i Rubí està format per representants dels
ajuntaments de Terrassa i de Rubí i dels departaments d’Educació i de Cultura de la
Generalitat, per personal tècnic del Centre i per representants d’entitats ciutadanes
relacionades amb el foment i l’ús de la llengua catalana. El de Terrassa i Rubí és un
dels 22 centres territorials del Consorci per a la Normalització Lingüística desplegats a tot Catalunya. El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació de la política lingüística del Govern català, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

A la pàgina 20 del nou número de la revista… – Moviment Franjolí per la Llengua.

A la pàgina 20 del nou número de la revista d’ERC n’ix un reportatge sobre l’ASCUMA: “Ascuma, en defena del català de la Franja”http://es.calameo.com/read/0001995331618bd5cd1f0

Esquerra Nacional 213

www.calameo.com

 

Sempre ens ‘Quedarà la paraula’ | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Pena-roja . diumenge, 21 de juliol de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

El passat diumenge 21 de juliol, els municipis de Mont-roig, Pena-roja i Vall-de-roures van aplegar una apassionant i sentida ‘Bouesia’. Poesia de frontera que va comptar amb la presència de diversos poetes del Matarranya, que van fer un recorregut literari pels racons més emblemàtics del nucli històric d’estos pobles. A més, la Mare de Déu de la Font va acollir un emotiu acte que va servir per a recordar l’obra poètica de Desideri Lombarte, un dels grans escriptors que ha vist créixer la nostra comarca. El ‘Bouesia’ es complementarà amb els ‘Amics dels Clàssics’ d’este diumenge, que tornarà a la Mare de Déu de la Font per a recitar l’obra de l’emblemàtic poeta pena-rogí.

Joan Arrufat, el coordinador d’esta ‘Bouesia’, va explicar que “fem servir les paraules de Desideri vers què és de la comarca. I d’alguna forma, hem volgut posar un peu al Matarranya perquè som la mateixa gent, la mateixa parla i els mateixos sentiments”. Arrufat va concretar que “hem reprès les paraules de Desideri, que són molt sentides, i ha segut molt engrescador”. A la Mare de Déu de la Font es va recitar dins el claustre i es va fer inclús alguna poesia a quatre veus. Més tard es va baixar als xorros, on es van explicar uns “contes bastant picants”. Primer es va anar a Mont-roig, amb recital, jotes i tastet de pastes i mistela. La ‘Bouesia’ es va tancar a Vall-de-roures en dinar i recital.

Diversos autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el País Valencià van recórrer la nostra comarca. Arrufat va recalcar el bon caliu i la proximitat que es respira en estes terres, i va reconèixer que “sorprèn arribar a una terra nova que no coneixies”, on els sentiments que transmet la poesia de Desideri Lombarte “els trobes com a casa”. Joan Arrufat va fer un balanç positiu de la ‘Bouesia’, un festival que ha estat “molt íntim. La poesia no és un estil de multituds, però esta singularitat i este minimalisme li dóna encant i proximitat. Aquí, de qualsevol racó et surt algú que et recita un vers. I això és màgic, com el Matarranya”.

La ‘Bouesia’ i l’homenatge a Desideri va comptar amb la presència de la seua vídua, la Rosalita Gil, qui va dir que “és un dia molt emotiu. Però porto molts de dies emotius, perquè cada dos per tres fan coses. Desideri està en la memòria del poble i això és molt d’agrair”. Per la seua part, Miquel Àngel Marín i Xavier Caballero, directors d’este projecte, van recordar que “la ‘Bouesia’ és un festival pludisciplinar que fa nou anys que es celebra a Deltebre i, dins esta vocació nòmada que ens caracteritza, hem anat escampant-nos pel territori. I un lloc que tenien al cap des de fa anys era el Matarranya, pels lligams culturals i de territori a tots els nivells”.

Enguany, la ‘Bouesia’ ha volgut reunir tres formes de parlar diferent, la parla del Baix Ebre, la parla valenciana i la de la Franja. I això s’ha concretat en diverses trobades a diferents llocs. Enguany, la ‘Bouesia’ també s’ha centrat en el paisatge sonor, tant en l’humà com en l’animal. Per això, i en el marc del dinar recital de cloenda, “animarem a la gent que xiule, una cosa tan propera i quotidiana, que és senyal del bon humor, del que tenim més a mà. De cara a la pròxima setmana en el marc dels Amics dels Clàssics, hi ha actes previstos al convent de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan, a Arnes, Vall-de-roures i la Mare de Déu de la Font de Pena-roja.

La Franja