Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, va participar en una trobada organitzada pel diputat del Parlament Europeu François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en temes europeus, ha participat aquesta setmana en una trobada organitzada a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les, convidat pel diputat François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües. L’objectiu d’aquesta taula de treball era recopilar en un document general l’opinió de representants del Consell d’Europa, de la UNESCO, de la Xarxa per a la promoció de la diversitat lingüística (NPLD) i de convidats experts en el tema (entre els quals es trobava el representant de CHA).
Miguel Martínez Tomey va posar sobre la taula “l’incompliment sistemàtic i deliberat per part del Govern d’Aragó i el Govern estatal de la Carta Europea de protecció de les llengües minoritàries”. El Govern d’Aragó, en concret, “vol acabar amb les llengües d’Aragó a través de l’incompliment sistemàtic de la Llei de Llengües i d’una nova Llei més feridor encara. Fins i tot adopta decisions contràries a l’actual llei sense esperar a la seva derogació, com la convocatòria del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, en la qual desapareix el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó “.
Tomey va denunciar “el caciquisme intel · lectual del PP-PAR, obsessionat per la unificació lingüística de l’Estat en una ostentació d’espanyolisme a l’estil de la passada dictadura”. Per al representant de CHA “Europa ja ha advertit al Govern d’Aragó i Govern estatal que estan incomplint la normativa europea però, ambdues institucions només escolten d’Europa el que volen”.
De la reunió mantinguda a Brussel · les es destaquen algunes conclusions bàsiques. D’una banda, la necessitat que la UE destini pressupost a la promoció i cura de les llengües minoritàries. D’altra banda, la necessitat que es posin en marxa línies d’actuació política per recolzar-les. Entre aquestes destaquen: el seu ús en l’ensenyament, el foment de la producció literària, audiovisual, documental …, el foment de les llengües dins de l’ús quotidià en els llocs on es parlen ia l’hora de dirigir-se a les administracions públiques.
La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.
El català –sosté l’estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d’atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d’una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.
Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s’han pres els últims anys en àmbits com ara l’educació i la justícia. El cas de l’ensenyament és paradigmàtic. El model d’immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d’un setge sense precedents, tot i que la demanda d’escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d’immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Sota mínims
Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s’ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l’administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d’un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.
La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l’Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L’exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.
40
per cent
dels andorrans cursen l’ensenyament en català.
7
milions
de persones saben escriure en català.
Doble criteri en les lleis d’etiquetatge
Manifestació a favor de l’escola en valencià Foto: ARXIU.
A l’Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n’hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.
Llengua de transmissió al marge de l’origen
Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.
El vint-i-dosè idioma més traduït del món
El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d’idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l’eslovac i el grec. En volum de traduccions d’altres llengües, ocupa la 26a posició.
La setena llengua més apresa a la Unió Europea
El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l’Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d’aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.
Situació greu al País Valencià i a la Franja
Catalunya està sent víctima en els darrers anys d’una ofensiva contra el seu model d’escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.
La Comarca del Matarraña fortalecerá los vínculos económicos, culturales y turísticos con las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre
El Presidente de la Comarca del Matarraña ha mantenido una reunión con sus homólogos de las comarcas catalanas
Representantes de la Comarca del Matarraña y de las comarcas catalanas de la Terra Alta y Baix Ebre han mantenido una reunión en la localidad de Gandesa. Este encuentro, es una primera toma de contacto con los responsables de estos territorios y sigue la línea de la reunión que tuvo lugar la semana pasada con los empresarios y el Ayuntamiento de Morella.
Desde la Comarca del Matarraña se apuesta por estrechar lazos con estos territorios por la relación económica y social que siempre ha existido entre sus habitantes. Francisco Esteve, presidente de la Comarca del Matarraña, asegura que son muchas las cosas que nos unen con estos territorios, son zonas muy similares a la nuestra con las que podemos colaborar en diversas materias. Para Esteve, el hecho de ser de tres comunidades autónomas diferentes no debe suponer un problema: son divisiones administrativas que no atienden a las relaciones de la sociedad; los matarrañenses siempre han tenido una gran relación con los habitantes de estos territorios, es una relación que no entiende de líneas de división administrativas. Desde el Matarraña, no se entiende, en muchas ocasiones, las polémicas que se crean con los territorios vecinos, muchos matarrañenses tienen más relación con los ciudadanos de los territorios colindantes de otras comunidades que con los del propio Aragón.
Los encuentros mantenidos son el punto de partida de futuras colaboraciones en materia turística, cultural, social y que abren las puertas de cualquier tipo de entendimiento en otras materias. Además, sirven para exponer la forma de trabajar de cada una de estas administraciones, aportando ideas y soluciones, ya que los problemas de estos territorios son muy similares.
Para Francisco Esteve, “estos encuentros son siempre muy positivos, de todos se aprende. Además en la situación económica actual, hay que sumar para poder seguir adelante. Crear sinergias entre todos estos territorios es muy importante a corto, medio y largo plazo”.
Próxima reunión
Tras las fechas de Semana Santa, técnicos del Matarraña y de las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre, en materia de Turismo, Cultura, Patrimonio, Deportes… se reunirán para perfilar las posibles líneas de actuación y proyectos que se pueden emprender conjuntamente, con la idea de crear sinergias entre los tres territorios. Un claro ejemplo es la posibilidad de gestionar, dinamizar y promocionar la Vía Verde, que pasa por los tres territorios y es uno de lugares con más afluencia de visitantes. Precisamente, los visitantes no distinguen, cuando realizan este recorrido, que transiten por tres territorios diferentes, pero en cambio, sí que se necesita una unidad de criterios y trabajo para que la Vía Verde sea un recurso de calidad, que cree un impacto económico, del que se vean beneficiados los tres territorios.
Las Cortes de Aragón acordaban por unanimidad instar al Gobierno de Aragón a que se dirija al Ministerio de Fomento para solicitar la urgente derogación o corrección del Real Decreto 1422/2012, de 5 de octubre, por el que se establecen las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lleida-Alguaire para el territorio altoaragonés.
El diputado portavoz del Partido Aragonés (PAR) en la Comisión de Obras Públicas, Manu Blasco, era el encargado de defender la continuidad de las acciones puestas en marcha en defensa de las competencias e intereses, tanto autonómicos como municipales, derivados de las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lérida-Alguaire.
En la versión aprobada por unanimidad, se insta al Gobierno de Aragón a que se dirija al Ministerio de Fomento para solicitar la urgente derogación o corrección del Real Decreto 1422/2012, de 5 de octubre, por el que se establecen las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Lleida-Alguaire, en el sentido de observar y respetar la participación y competencias de la Comunidad de Aragón, y para que establezca la mejor fórmula de cooperación entre el Ministerio de Fomento y los Gobiernos autonómicos de Aragón y Cataluña para buscar la mejor solución a este asunto consiguiendo optimizar el ejercicio de las competencias de las administraciones implicadas, para cumplir así los establecido en los respectivos Estatutos de Autonomía en cuanto al alcance territorial y efectos de las competencias.
De este acuerdo unánime, se remitirá copia al Ministerio de Fomento, a la Generalitat de Cataluña, a la Diputación Provincial de Huesca, a la Delegación del Gobierno en Huesca, a la Delegación del Gobierno en Lleida, a las comarcas de Cinca Medio y La Litera y a los municipios afectados.
Porto escrivint sobre el tema de la Travessia Central Pirenaica (TCP) i el Corredor Mediterrani (CM) uns quants anys y sempre he manifestat la inviabilitat d’aquella per diverses raons: mai ha quedat demostrada la seua rendibilitat per la elevadíssima inversió que implicaria, França no té cap interès en la seua realització i sempre ha estat rebutjada per la UE o l’ha deixada ad calendas graecas. I, malgrat l’aparença, Aragó sortiria guanyant amb el corredor Mediterrani, si sabés utilitzar la seua situació estratègica. I el centre-sud d’Aragó, província de Terol inclosa, molt més encara. La cohesió territorial política no compta quant la Comissió Europea tracta d’aquests temes perquè ha de prioritzar els recursos i ha de cercar la rendibilitat.
El Corredor Mediterrani és, des de l’octubre del 2011, oficialment una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Com a eix ferroviari de mercaderies Brussel·les subvencionarà el CM (centre d’Europa, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. I des d’Almeria, passant per Granada hauria d’arribar a Algesires. Només s’esmentava la connexió Algesires-Madrid-Saragossa i el Corredor del Nord a molt més llarg termini i es descartava la Travessia Central.
El dilluns passat la ministra de Foment, Ana Pastor, va signar a Brussel·les un acord amb els seus homòlegs italià, francès, eslovè i hongarès per impulsar el transport ferroviari a Europa mitjançant un “Corredor Mediterrani” que aparentment oblida Castelló i Tarragona i que passa per Madrid i Saragossa. En una nota del Ministeri de Foment parla ja de licitació d’obres. El resultat és la conversió del corredor Mediterrani en el Corredor “Madriterrani” (així l’anomena l’economista Germà Bel). El secular despropòsit espanyol de voler fer passar tot per Madrid torna a prendre embranzida. No hi ha remei, Espanya és Espanya i Madrid és Madrid. “Si no quieres caldo, taza y media).
Estructura radial igual a centralisme i irracionalitat. Estructura rectangular igual a descentralització i racionalitat. En Espanya, la cohesió territorial ha estat sempre un concepte més polític que econòmic, més encara, només polític.
L'”Estira la llengua” és un programa de Ràdio Nacional d’Andorra cada dilluns a les 18.00h a Ràdio Nacional d’Andorra, dimecres a les 19.00h a Ràdio Arrels i a internet a http://www.rtva.ad/difusio/Rna.htm.
La manca d’oficialitat del català a la Franja, “una aberració del segle XXI”
>> El català està en un procés “galopant” de substitució lingüística. Ho ha explicat al programa de Ràdio Nacional d’Andorra Estira la llengua! Quim Gibert, un dels organitzadors de les jornades Llengua i seducció que s’han fet aquest cap de setmana a la principal ciutat de la Franja de Ponent, Fraga, al Baix Cinca. Les jornades, que es fan des de l’any 2000, busquen dignificar el català a aquestes comarques i evitar l’autoodi, que fa que la llengua hi estigui en perill d’extinció.
Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
La Franja de Ponent, un territori actualment aragonès, format per les comarques de tradició catalana del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera, i la Ribagorça, és dels pocs llocs on el català, tot i ser-ne la llengua pròpia, no té cap reconeixement legal. L’únic idioma oficial és el català, allà. Aquest fet tan senzill d’explicar es veu com el desencadenant principal de l’estat de salut preocupant de la nostra llengua en aquest territori que té uns 70.000 habitants.
El psicòleg Quim Gibert ha estudiat la Franja de Ponent des d’un punt de vista psicosocial i veu que els habitants d’aquest territori “se senten afeblits perquè les institucions no responen a l’hora de fer costat a l’ús de la llengua i difícilment faran servir la llengua. Perquè si emprar una llengua porta dificultats, enfadaments i nota que ser catalanoparlant és un inconvenient, la resposta més corrent serà deixar d’exercir de catalanoparlant”. I aquí hi apareix l’autoodi, aquesta situació en què un només parla en la seva llengua amb aquells que sap del cert que també la parlen. En la resta de situacions quotidianes, sistemàticament, parlarà castellà. I tot això s’intenta atacar amb les jornades Llengua i Seducció, que fa tretze anys que se celebren a Fraga, al Baix Cinca. Són un conjunt d’activitats que duen un cap de setmana i que volen fomentar la creativitat per recuperar la llengua. Es vol “començar a deixar la teoria i passar a la pràctica”. En aquest sentit, cita l’exemple d’una ciutadana que, des de la individualitat, edita una revista de cultura i història íntegrament en català, Fogaril i calaixera, i que té molt seguiment i que és una forma de fomentar la lectura en català. Així, per les jornades hi ha passat aquesta ciutadana, Mari Zapater, així com el sociolingüista valencià Ferran Suay o el mediàtic Màrius Serra.
Quim Gibert, que és un dels organitzadors de Llengua i Seducció, compara la situació lingüística de la Franja de Ponent a la de durant la dictadura a la resta de territoris sota jurisdicció espanyola: “Deixarien fer els Pastorets en català, però la llengua vehicular de les coses importants és el castellà”. I rebla: “Hi ha aquest buit i això és una a aberració el segle XXI i, en democràcia, dins d’Europa, això no s’explica”. Diu que el català es parla en la mateixa mesura que a suburbis barcelonins com Sant Roc, zones de Badalona, Cornellà o el Prat de Llobregat; “a Fraga es parla però de reculada. Tu vas a les escoles i cada cop el sents menys. Hi ha un procés de substitució lingüística galopant. El mite que la Franja és on es parla més el català és completament fals. Això algú s’ho va inventar”. Així, veu com les noves generacions abandonen el català perquè “la llengua de l’ambient, cada vegada de forma més taxativa, és el castellà”. Assegura que ha arribat el punt que “la gent acaba veient la seva llengua com una nosa, un inconvenient. I com que tothom domina el castellà, quines ganes de complicar-se la vida…”.
Malgrat el panorama desolador, Quim Gibert té clar que “sempre és possible remuntar la situació” i com a primer pas, cal aconseguir que hi hagi una consciència d’unitat social. “Hi ha gent que no sap que és catalanoparlant i es pensa que parla fragatí o que parla una cosa tan local que no té futur. Molts ignoren que parlen una forma dialectal catalana igual que a Barcelona es parla el barceloní o al Rosselló, rossellonès”. Per aconseguir això, Gibert recepta “unir esforços, passar a l’acció, fer servir la llengua i reclamar els drets lingüístics que qualsevol col·lectiu té pel simple fet d’existir”. Un primer pas que defensa és la implantació de TV3 a la Franja amb corresponsalia pròpia perquè els habitants d’aquest territori sentin aquest mitjà de comunicació com a propi, no aliè a la seva realitat com el veuen ara.
L’Ajuntament de Morella i les associacions d’empresaris turístics de Morella i Comarca i el Matarranya (Terol) s’han reunit aquest dilluns, en l’edifici consistorial de la ciutat dels Ports, per a estretir llaços de col·laboració. L’objectiu era plantejar accions promocionals conjuntes i analitzar altres serveis que es poden donar en cada un dels municipis. En la reunió han estat presents l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el president del Matarranya i alcalde de Pena-roja de Tastavins, Francisco Esteve, i els presidents i membres de les juntes de les associacions empresarials dels dos territoris. D’esta manera, Morella continua treballant amb zones pròximes, de les que rep un important volum de visitants.
El primer edil morellà afirma que “la trobada ha sigut positiva i s’han iniciat els contactes per a col·laborar entre els distints destins, perquè tenim una zona amb una gran varietat de recursos i possibilitats per a oferir als nostres visitants”. A més, afegia que “en moments de dificultat econòmica, és molt important la innovació, la col·laboració i la suma d’esforços entre territoris”. En este sentit, assenyalava que “el Matarranya i Els Ports tenen una gran potencialitat per a oferir una oferta molt completa als visitants i són dos territoris que mantenen importants relacions i similituds, donada la seua proximitat”. Entre elles, destacava molts dels recursos turístics, com la importància patrimonial, la naturalesa, la paleontologia, la col·laboració empresarial o la rellevància cultural.
En les pròximes setmanes tindran lloc noves trobades de caràcter tècnic per a concretar accions que puguen desenvolupar-se conjuntament.
.Festast
L’alcalde de Morella també destaca esta col·laboració entre territoris i ha posat com a exemple el reimpuls del Consorci dels Tres Reis, junt amb Alcanyís i Tortosa. Precisament, fruit de la reactivació d’este projecte, Morella està participant en Festast de Tortosa, una de les fires gastronòmiques més importants de la província de Tarragona. Durant tot el cap de setmana, la localitat ha exposat la nova marca de qualitat “Productes de Morella”, que ha nascut fruit de la col·laboració entre tres empreses privades i l’Ajuntament de la localitat.
L’objectiu de la mateixa és potenciar els productes que s’elaboren en la localitat i donar-los un valor afegit. En la jornada del divendres, van participar l’alcalde de Morella i el primer tinent d’alcalde, en la del dissabte i el diumenge, ho van fer les tècniques turístiques i, en la d’avui, últim dia de la fira, ho fan responsables de Carns de Morella, ja que és el dia dedicat a professionals del sector.
Desde el Rolde Aragonés de Barzelona y Chundarata! os queremos invitar al ensayo abierto que haremos este jueves 14 de marzo en el Centro Aragonés de Barcelona con motivo de la celebración del Dia Internacional de Acción Contra los Grandes Embalses.
Hemos pensado en una jornada festiva para esta fecha donde podamos celebrar la segunda sentencia en contra del Pantano de Mularroya y la creciente sensibilización de la opinión pública en contra del recreciemiento de Yesa.
Defensemos a tierra! No más pantanos!! No al trasvase!!
El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.
Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.
El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.
