Skip to content

Archive

Category: Franja

ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.

 

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

Presentació de Calaceitanes. 31 dones del segle XXI.

Twitter / natxosorolla: PeriódicoArag. amaga Informes ….

El Periódico de Aragón amaga l’Informe del  Consell d’Europa sobre la Llei de llengües, i publica que a la hi ha una de Fraga ¬¬

Una fragatina, en un partido catalán independentista – Aragón – El Periódico de Aragón.

30/10/2012

 

Fraga La formación independentista CUP ha incorporado en su lista por Lérida a las elecciones autonómicas del 25 de noviembre –las primeras a las que concurren– la vecina de Fraga, Berta Menén. Con la incorporación de Menén, la CUP quiere apostar “por la construcción nacional más allá de la Cataluña autónoma, así como su apuesta por la territorialidad y por los Países Catalanes”, según un comunicado del partido. Jarne calificó de “apartheid cultural” la política lingüística del gobierno aragonés y consideró necesario un Parlamento catalán que no dé la espalda a este territorio. E. P.

Les aventures del sastre Roc d’Arça « Lo finestró del Gràcia.

 

Les aventures del sastre Roc d’Arça, quart número de la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida per Artur Quintana i Font, i que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, ja ha sortit de la impremta. Segons hem va comunicar personalment el Sr.Gaudioso Sánchez, director de l’Instituto, està força interessat en la presentació del llibre a la vila de Pena-roja tan aviat sigui possible en un acte cultural que s’ha d’organitzar.

Per a què us feu una idea del llibre transcric la seua contraportada:

“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”

Alcaldes y políticos, contrarios al Decreto que deja en manos de la Generalitat su aprobación de planes urbanísticos y la reforma de los ya existentes | Piden una modificación de la norma y recalcan que, hasta nueva orden, son aragoneses

Malestar en 12 pueblos de Huesca por su

Doce pueblos de Aragón se sienten desconcertados y molestos tras la decisión del Ministerio de Fomento de dar a la Generalitat de Catalunya la potestad de intervenir en su urbanismo y en los procesos de concesión de licencias para actividades empresariales. Son los municipios más cercanos al aeropuerto de Alguaire, que tienen su propio radio de “servidumbre”, como todas las instalaciones aeronáuticas.

El conflicto comenzó el pasado 5 de octubre, momento en que se establecieron las servidumbres del Aeroport de Lleida-Alguaire. En primera instancia, el BOE computó en su Real Decreto 1422/2012 a doce municipios -Albelda, Alcampell, Algayón, Altorricón, Binéfar, Castillonroy, Esplús, Monzón, Peralta de la Sal, San Esteba, Litera y Valcarca- como localidades pertenecientes a la provincia de Lleida, error que subsanó a las veinticuatro horas. Eso sí, no introduce modificación alguna en lo referente a la pérdida de competencias del Gobierno de Aragón para decidir dentro del área de servidumbres del aeródromo. Tal es así, que desde el martes, la docena de municipios afectados quedan parcialmente en manos del propio Ministerio de Fomento y de la Generalitat de Catalunya, que podrán condicionar la aprobación de nuevos planes urbanísticos locales y las reformas de los ya existentes.

El revuelo no se ha hecho esperar y, pese a que muchos de los alcaldes desconocen en qué consiste esta sujeción, dejan claro que, hasta nueva orden, sus pueblos forman parte de Aragón y se rigen por las normas de su Gobierno. Tal es así que la alcaldesa de Albelda, María Ángeles Roca, destacaba: “Por nuestra ubicación, el aeropuerto puede tener una incidencia, aunque eso no debe suponer que exista ningún tipo de servidumbre”. Roca también quiso dejar claro que “todavía no tienen constancia de la magnitud del impacto”. Y “si algún día llega un documento de la Generalitat les tendremos que decir que, hasta que no nos demuestren lo contrario, somos aragoneses”, advierte.

En cambio, Josep Anton Chauvell, primer edil del ayuntamiento de Alcampell, quiso quitar hierro a la problemática: “En principio no pienso molestarme en ponerme en contacto con nadie. Sí hay cierta servidumbre que tendremos que cumplir, pero la Generalitat no tiene porqué intervenir en las licencias de nuestros municipios”. Dejó en una “anécdota” el hecho de que el BOE incluyera su municipio en el área de Lleida: “Ha sido un error del funcionario de turno que ya ha ocurrido otras veces, no pasa nada”.

Más tajante fue Rosa María Lanau, alcaldesa de Monzón, que pide “informaciones clarificatorias” al respecto y subraya que su equipo de gobierno “defenderá en todo caso los intereses de Monzón y de su sector empresarial”. Lanau explica que “la descripción de estas servidumbres debe ser más pormenorizada para tener plena conciencia de su alcance y gravámenes”. Del mismo modo, ve “absurda la dependencia de la Generalitat porque cuando se barajen proyectos urbanísticos o industriales parece más apropiada la comunicación directa entre los municipios y el Ministerio de Fomento que una consulta previa a Catalunya”.

El PAR (Partido Aragonés) y la CHA (Chunta Aragonesista) ven la norma como un error y piden su modificación. El CHA describe como un “primer fiasco” la inclusión de los municipios aragoneses en la provincia de Lleida y destaca que “la rectificación del BOE del día 20 no incluye al Gobierno de Aragón en la toma de decisiones relativas al aeropuerto de Lleida y las servidumbres que puedan derivarse”. “En este sentido, las propuestas para las servidumbres parten de la Generalitat sin que Aragón haya tomado partido y la documentación se remitirá a la Diputación de Lleida y las modificaciones o revisiones de los PGOU de los municipios aragoneses pasarán por la Generalitat catalana”, concluye.

El presidente intercomarcal del Partido Aragonés (PAR) en el Alto Aragón, Joaquín Serrano, ha anunciado que el PAR iniciará acciones para esclarecer el alcance del cambio y lograr que se corrijan “por completo los errores”. El PAR comunica que recabará la información precisa sobre algunos aspectos que, “a primera vista, podrían suponer que se condicione la implantación de industrias o incluso medidas concretas de conservación de la fauna”: “Esta cuestión es la más importante porque se podrá exigir que se eviten los fenómenos perturbadores mediante los dispositivos adecuados, llegando hasta la eliminación de dichas instalaciones si no se consiguieran evitar los riesgos indicados en forma eficaz”.

Te puede interesar: los usuarios que han consultado esto también han visto

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20121026/54353480237/malestar-pueblos-huesca-servidumbre-catalunya.html#ixzz2Agn8Z6wh
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

 

Fotos de la cronologia.


Tomo de José María Masgrau esta foto de la pasarela que se está construyendo entre las dos orillas del Noguera Ribagorzana en el pantano de Canelles. La foto, que creo que es de hoy mismo, está tomada en el lado aragonés, entre el congosto de Montrebei y Montfalcó.

Se agotan las opciones para impulsar la A-68 y la N-232.

Polémicas declaraciones de Manuel Pizarro, que ve la A-68 como “no prioritaria”.

Mas vol convertir els nostres germans valencians i aragonesos en estrangers – Notícies Política – e-notícies.

 

Camacho diu que el president “ha dimitit i s’ha embolicat amb l’estelada per tapar la seva mala gestió”

Camacho, durant la visita a Tarragona
Camacho, durant la visita a Tarragona

La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha lamentat aquest dijous que el president de la Generalitat, Artur Mas, “vol convertir els nostres germans valencians i aragonesos en estrangers”. “Però nou segles d”història compartida no es poden trencar per l’aposta per la divisió i la separació de Mas”, ha afegit.

En un acte a Tarragona ha lamentat que “aquest mateix full de ruta separatista és el que vol construir duanes a la N340 i a l’AP7, entre Alcanar i Vinaròs, un fet que cap persona sensata pot compartir”.

D’altra banda, ha comentat que “el projecte de l’arc mediterrani, en el qual Tarragona juga un paper capital, quedarà bloquejat per l’objectiu de CiU de posar fronteres”. Sánchez-Camacho ha contraposat aquesta actitud amb la del Govern del PP, “que aposta clarament pel corredor mediterrani: una nova línia de mercaderies del port de Tarragona amb una inversió de 160 milions d’euros el 2013, de la qual el Govern del PSOE no en va deixar ni una presentació en power point, i una altra inversió de 100 milions d’euros en el tram Vandellòs-Tarragona”.

També ha assegurat que “per al PPC la prioritat en aquesta campanya seguiran sent les mesures econòmiques per sortir de la crisi i crear llocs de treball”. Segons la presidenta del PPC, “Mas ha dimitit i s’ha embolicat amb l’estelada per tapar la seva mala gestió al capdavant del Govern. Però les dades reals són que des que Artur Mas és president cada dia gairebé 300 persones es queden a l’atur”. Així mateix, ha assenyalat que “el separatisme ens portarà encara més atur perquè, com ja ha dit públicament algun empresari valent, amb un procés de separació, haurien de marxar o abaixar la persiana”, ha afegit.

ERC de Calaceite critica el déficit de la residencia y la mala situación de sus empleados.

Miércoles, 17 de Octubre de 2012 00:00 Emma Zafón

Paulí Fontoba expuso los motivos de su dimisión como teniente de alcalde, que se hizo pública en julio

El pleno del Ayuntamiento de Calaceite celebrado el jueves aireó los motivos por los que el ex teniente de alcalde de izquierdas y catalanista, Paulí Fontoba, rompió su matrimonio político con el grupo municipal popular de José María Salsench, que ahora gobierna en mayoría simple (tiene cuatro de los nueve concejales). Paulí Fontoba, que incluso llegó a ser alcalde en funciones durante unos meses, renunció a ser el segundo de a bordo del Ayuntamiento calaceitano en julio. Entonces, las especulaciones apuntaban al malestar surgido con la nueva ley de Lenguas como causa principal del desacuerdo entre el único concejal que ERC tiene en Aragón y los miembros del Partido Popular. Pero tras la distendida aclaración de Fontoba el jueves quedó claro que la discusión sobre la lengua utilizada en la franja es la punta del iceberg de esta crónica de la ruptura anunciada.

De hecho, fue el cuarto y último motivo que expuso durante la sesión. El primero fue que el grupo municipal popular ha incumplido su promesa de auditar la situación económica del Ayuntamiento. La segunda razón remitía a la inviabilidad de la residencia de ancianos de la localidad. Y la tercera hacía referencia a la poca transparencia del grupo de Salsench, el cual y según Fontoba, «ha escondido información y no ha mostrado lealtad hacia su socio de gobierno».

Pese a las acusaciones de corte político vertidas por el edil de ERC, el punto candente del debate fue la residencia, servicio que está en el foco de las acusaciones entre los tres grupos municipales desde la anterior legislatura. El ex teniente de alcalde sostuvo durante la sesión que el centro es deficitario ‘per se’ y que los trabajadores tienen una sobrecarga laboral que no es admisible en una empresa pública. Según él, «el personal tiene una carga de trabajo muy grande y, si se contratan a más personas para solucionar esto, aumenta el déficit económico del centro. Es una rueda».
Fontoba fermentó un temporal que acabaría emergiendo con la posterior intervención del alcalde. Fue una tormenta política en el salón de plenos que se vio correspondida con una fuerte descarga de lluvia en la calle. Con su ex socio, Salsench hizo una réplica tranquila y sin muestras de nerviosismo. Le respondió que no se había auditado el Ayuntamiento por falta de dinero (el informe cuesta 15.000 euros) y que sus previsiones respecto a la residencia de ancianos son optimistas y auguran una ocupación del cien por cien antes de final de año para invertir la tendencia deficitaria. Con la sobrecarga laboral de los trabajadores, al alcalde se le fue un poco la mano señalando que «tienen suerte de tener trabajo en los tiempos que corren», un comentario que provocó murmullos entre las personas asistentes.
La tensión era sostenible hasta que intervino la tercera en discordia, Rosa Doménech, ex alcaldesa socialista e impulsora de la residencia. Empezó argumentando que el déficit del centro era excesivo, de 80.000 euros en seis meses, muy superior a los 1.500 mensuales que se perdían cuando ella gobernaba. «Le doy la razón a Paulí con el tema del déficit», fue el guiño que la ex alcaldesa calaceitana dedicó al concejal. Por primera vez, Doménech le bailaba el agua al republicano tras un año de acaloradas acusaciones.
Quizá fue porque ahora lo ve con los ojos de alguien que ha encontrado a un nuevo socio para desgastar a José María Salsench o, incluso, para arrebatarle la alcaldía (PP y PSOE empatan a cuatro concejales y ERC tiene la clave de la mayoría absoluta). Fiel a su amistad con el alcalde, Fontoba no entró al trapo y se mostró distante. De hecho, el de ERC aclaró que los motivos de su dimisión eran «políticos y no personales».

Ruina, deuda y público espontáneo

«Este modelo de gestión nos llevará a la ruina», sentenció Rosa Doménech siguiendo con la residencia. Fuera empezó a tronar, y dentro también. «Ahora te explicaré yo eso de la ruina», le espetó el alcalde haciendo referencia a los números heredados de la antigua Corporación socialista. Salsench destapó que la deuda total líquida del Ayuntamiento asciende a 1,2 millones de euros. Dividido entre los habitantes, a cada calaceitano le corresponde un endeudamiento de 1.122 euros. Según el alcalde, pasarán tres legislaturas hasta que el Ayuntamiento pueda sanearse.

Fue entonces cuando se produjo hasta una intervención del público. «¡Aún les parecerá poco!» dijo un señor de la segunda fila en referencia a los socialistas. Rosa Doménech explicó que no les parecía poco, pero que no era todo responsabilidad de su gestión. Y entonces el salón de plenos se quedó a oscuras. El apagón, fruto de la tormenta fuera y quizá dentro, calmó los ánimos y derivó la sesión hacia temas puramente administrativos.

Los entresijos del catalán
«Otra vez con la dichosa lengua» se oyó entre el público durante la sesión del jueves en el Ayuntamiento. Era la voz de una mujer que representa el sentir de parte de la población de la franja, que no quiere ser dividida por motivos de nomenclatura lingüística. El debate sobre este asunto en el Ayuntamiento calaceitano es un recurrente lastre que divide a los partidos pero no a las personas.

De cara a la galería, el Partido Popular de Salsench no se ha posicionado a favor o en contra de ninguna propuesta legislativa, ni de la anterior ley de Lenguas ni de la reforma que plantea la actual consejería de Educación. Sin embargo y todos son conscientes, es difícil que una persona procedente de Tarragona como lo es el actual alcalde llegue a nutrir el malestar surgido con el ‘aragonés oriental’. Él habla catalán (es catalán) y el debate bilingüe de Aragón le queda lejano.
Quizá por este motivo, su ex socio lo veía más reivindicativo en materia lingüística. Según explicó Fontoba ante los asistentes al pleno, los ediles calaceitanos debían haber roto la disciplina de partido para defender el idioma ante los agravios que sufre de la DGA. «Estáis a la orden de vuestro partido y no habéis sido valientes para defender un punto clave en nuestro pacto de gobierno», echó en cara Fontoba a los ediles populares. El republicano tampoco vio con buenos ojos que el programa de fiestas de este año haya sido en castellano. Al contrario de los otros puntos expuestos por el de ERC, el PP municipal no rebatió nada acerca del catalán.

Participació en la tertúlia d’El Punt Avui « Xarxes socials i llengües.

A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.

Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.

Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.

La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

La Franja