La Franja

El Punt Avui – Notícia: Català, però de fora.

A la Franja de Ponent la població catalanoparlant arriba gairebé al 90% i s’hi consumeixen mitjans en català, però pràcticament tots provenen del Principat

1

TV3 arriba a la Franja gràcies
a un acord de reciprocitat
amb Aragó

dissabte, 11 d’agost de 2012 Nota de premsa La directora de Política Lingüística ofereix diàleg i col·laboració a l’Aragó per a resoldre el conflicte lingüístic Yvonne Griley ha participat en la 22a Trobada Cultural del Matarranya i al lliurament del Premi Franja, Cultura i Territori, al Projecte “Montcada” La directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Yvonne Griley, ha assistit aquest matí a la 22a Trobada Cultural del Matarranya (la Franja de Ponent), on ha manifestat “la voluntat de mantenir i millorar la col·laboració cultural entre Aragó i Catlunya, especialment en el tema lingüístic”. La Trobada s’ha celebrat a Valljunquera (El Matarranya) i Griley, en representació del Govern de Catalunya, ha estat acompanyada per Ismael Brenchat, alcalde del municipi amfitrió, Rafael Martí, vicepresident comarcal, i Josep Maria Baró, president de l’Associació Cultural ESCUMA, entre d’altres autoritats i representants socials. La DGPL ha mostrat la seva perplexitat vers “les iniciatives que posin en perill la llengua a l’ensenyament i el seu ús a l’administració pública, i que es posi en qüestió la comunitat científica i acadèmica internacional, en voler imposar denominacions impròpies i acientífiques a la llengua catalana dels aragonesos”. Griley ha afirmat que “no correspon als polítics denominar i definir les llengües, sinó d’atorgar-los el marc jurídic i reconeixement legal que els protegeixi i les fomenti. Per això, la llengua no pot ser mai un element de confrontació, sinó precisament tot el contrari, un dels principals elements de cohesió social, una expressió de riquesa i de diversitat cultural. La DGPL ha anat més enllà i ha afegit que “malgrat tot, la nostra resposta sempre serà la d’oferir el diàleg i la col·laboració, des dels valors culturals i el raonament, des del valor d’un patrimoni compartit, i del valor de la llengua i la cultura com a expressió genuïna d’un poble que es vol reconèixer a si mateix i des de la seva personalitat, ser present i participar del futur”. Finalment, la responsable lingüística ha participat en el dinar de germanor durant el qual s’ha lliurat el Premi Franja, Cultura i Territori, al Projecte “Montcada”, que ha fomentat el coneixement de la cultura pròpia en català i del territori a les comarques de la Franja, i del que ha lamentat que hagi estat suspès recentment per part del Departament de Cultura del Govern d’Aragó. Griley ha escollit un cita il·lustrativa, de l’escriptor de la Franja Jesús Moncada, per a defensar la unitat del català en afirmar que l’autor “en el seu camí de Síria ens recorda el significat del verb signar: anar contra corrent per fer avançar l’embarcació que ens ha de portar a lloc. I aquest lloc, per a nosaltres és la mateixa llengua on conflueixen totes les seves variants dialectals”. PE: S’adjunten dues imatges de la 22a Trobada Cultural del Matarranya. Griley amb el president de l’Ascuma, l’alcalde de Valljunquera i el representant de la Comarca.JPG Griley amb alcalde de valljunquera.JPG

Molins de Rei

Dalí encandila a Valderrobres con sus grabados.

Un poble de la Franja trampeja la sequera amb ajuda catalana.

A la frontera entre l’Aragó i Catalunya, dos pobles de 500 habitants fa mesos que miren al cel esperant que arribi la pluja. “Des del 20 de novembre que no plou amb ganes”, explica Xavier Pallarès, alcalde d’Arnes (Terra Alta), a la banda catalana. “Feia molts anys que no es veia una sequera com aquesta”, afegeix Fernando Camps, alcalde de Cretes (Matarranya), al cantó aragonès. Estan a només sis quilòmetres de distància i tots dos capten l’aigua del riu Algars, però als uns els en sobra i els altres s’estan plantejant restringir-ne el consum.

Per mirar d’evitar aquest extrem, ja fa dies que Camps, del Partit Popular, va decidir demanar a Pallarès, de Convergència i Unió, que Arnes permeti que Cretes agafi aigua de la seva canonada. “És aigua sobrant, que se’n va al barranc i no utilitza ningú”, puntualitza Camps, que detalla que l’obra és senzilla perquè la canonada és a només 20 metres de la captació de Cretes. El pacte entre els dos municipis es va signar dilluns i les obres van començar ahir a la tarda i estava previst que acabessin ahir mateix.

Jaume Sureda se impone en la Vuelta Ciclista bajoaragonesa.

L’acte precedirà la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya en homenatge a l’escriptor Jesús Moncada
La Xarxa de Llibreries Acreditades continua desplegant-se al territori de parla catalana amb l’objectiu de garantir
l’accés a les publicacions editades per la Generalitat a través de la signatura de convenis amb llibreters privats. El
proper dissabte 4 d’agost tindrà lloc la presentació de l’acord amb la Llibreria Serret de Vall-de-Roures, a la Franja de
Ponent, amb la participació del director general de l’EADOP, Jordi Miró, i el president del Gremi de Llibreters de
Catalunya, Antoni Daura.
L’acte de presentació de la integració de la Llibreria Serret a la Xarxa de Llibreries Acreditades s’emmarca en un cap
de setmana de marcat regust literari a Vall-de-Roures, ja que servirà de preludi per a la celebració de la VII Trobada
d’Autors Ebrencs al Matarranya de diumenge 5 d’agost. Una jornada que en aquesta edició retrà homenatge a
l’escriptor Jesús Moncada i a la seva obra amb un seguit d’actes entre els quals figuren una taula rodona sobre l’autor
i una lectura pública de fragments literaris de l’escriptor de Mequinensa.
Imatges: web Llibreria Serret.
Enllaços:
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya
Llibreria Serret

Biblioteca del IES Bajo Cinca: Programa ARCE: rutes literàrias de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte.

Del 25 al 27d’abril vam rebre la visita dels institut Joan Oliver, de Sabadell; salvador Gadea, d’Aldaia i Pau Casesnoves, d’Inca, que junt amb l’IES Bajo Cinca estan portant a terme un del programes ARCE del Ministeri d’Educació per als cursos 2011-2012 i 2012-2013, sobre el tema Viure la literatura a y través de les TIC amb l’objectiu de preparar rutes literàries sobre autors de les quatre Comunitats. 


Durant la visita es va viatjar a Pena-roja, al Matarranya, i a Mequinensa per tal de fer les rutes literàries de Desideri Lombarte i de Jesús Moncada, en la preparació i edició de les quals ha col•laborat la Biblioteca.

EXPOSICIÓN DE LITOGRAFÍAS, GRABADO Y FOTOMONTAJE DE SALVADOR DALÍ

Lugar: castillo de Valderrobres.

Entre los meses de julio y diciembre de 2012

Horario:          -de julio a septiembre, 10.30 a 14.00 y 17.00 a 20.30

                        -de octubre a diciembre, 11.00 a 14.00 y 16.00 a 18.30

                        (lunes cerrado, salvo agosto y días festivos) continue reading…

Moció Tortosa

El Contenciós-Administratiu de Lleida dóna la raó al Consorci del Museu de Lleida « Lo finestró del Gràcia.

El passat dia 20 de juliol, el Jutjat Contenciós-Administratiu de Lleida ha donat la raó a les institucions lleidatanes en sentenciar que el Govern aragonès no és competent per demanar al Consorci del Museu Diocesà de Lleida que lliuri les 113 obres d’art al bisbat de Barbastre-Montsó, un conflicte que s’arrossega des de 1995. El jutjat ha resolt que Aragó no és competent a Catalunya. El Govern d’Aragó va presentar el 2009 un escrit al Consorci perquè acordés el lliurament al bisbat de Barbastre-Montsó de les 113 obres. El Consorci no va atendre la petició i Aragó va optar per recórrer al Jutjat Contenciós-Administratiu. La sentència també diu, sense entrar a valorar l’origen dels béns, que són patrimoni cultural català i estan gestionats per un consorci, que és qui té la potestat per decidir-ne l’ús.

Suposo que és perdre el temps recomanar seure’s al voltant d’una taula per trobar algun tipus de acord. Sempre ho he dit i continuaré dient-lo. Les posicions maximalistes poden portar al no-res. I si els drets sobre les obres d’art no fossin tan evidents? Per què no es demanen responsabilitats als que no aconsegueixen res? Normalment quan es perd un plet o no s’aconsegueix el que es reclama, o és per manca de raó o per una mala defensa. Cent anys són massa anys per fer valer drets i responsabilitats. S’imposa la cordura.

Moció per el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Els regidors del Grup Municipal d’ERC, Jep Bargalló i Torres, i Montse Medall i Prades, presenten la següent moció per la seva presentació al proper Ple.

• Atèsa la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’Aragó i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma»

• Atès que a Sant Sadurní d’Anoia, són moltes les famílies que provinents de de la Franja de Ponent, principalment de la Comarca del Matarranya, així com els Ports i Baix Maestrat al País Valencià, i el Montsià i Terra Alta al Principat, que emigraren principalment durant el primer terç del segle XX i que segueixen mantenint un vincle cultural i familiar amb aquestes terres. Fou una immigració que no necessità cap tipus d’adaptació cultural ni lingüística.

• Atès que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les comarques de la Franja de Ponent com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

• Atès que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

• Atès que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni d’aquestes comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les comarques indicades. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

• Atès que els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

• Atès que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

Des del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia proposem al Ple Municipal que s’aprovi,

1- Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

2- Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

3- Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

4- Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

5- Fer arribar aquesta moció a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a l’Associació Cultural del Matarranya i al Centre d’Estudis Ribagorçants, Al Consell Comarcal del Matarranya i al Departament de Cultura del Govern d’Aragó.

Entidatz que treballan por o catalán y l’aragonés se reunen ta movilizar-se contra a lei de luengas que proposa o gubierno PP-PAR | Arredol.

Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.

En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.

Un grupo de senadores socialistas presentarán una iniciativa para proteger la lengua catalana.