Diumenge 7 d’agost de 2011
Vall-de-roures
12 h Concentració d’autors participants i signatura de llibres, llibreria Serret
Torre del Compte
14 h Vermut a l’Hotel Parada del Compte (antiga estació de ferrocarril), actuació musical de Montse Castellà
14,30 h presentació de la trobada, breus parlaments:
14,45 h presentació dels llibres:
– La Val de Zafan, de Editorial Gara de Edizions
Chusé Aragués, editor
Juli Micolau, coordinador
– Poesia a la frontera, de March Editor
Francesc Sanchez, editor
Santi Borrell, coordinador
15,15 h Dinar literari, amb lectura de textos dels autors/es dels respectius llibres.
17,15 h presentació projecte conjunt llibreria Serret / March Editor, a càrrec d’Octavi Serret i Francesc Sanchez.
17,45 h els autors del llibre: Verb i gràcia, faran una dissertació del seu llibre
18,30 h el món literari de paraula ebrenca.
– Intervindran:
19,15 h col·loqui sobre la frontera.
– Intervindran:
Al finalitzar música en viu.
20/07/11 02:00 – FRANCESC MAS I CASTANYER
Si el govern aragonès no reconeix el català com a llengua pròpia d’Aragó, és una manera de dir que els pobles de la Franja no són pobles aragonesos. D’aquesta manera només cal que els pobles de la Franja demanin retornar als inicis, abans del 1300, i passar a ser de Catalunya. El govern aragonès està posant l’oportunitat en una safata.
Masquefa (Anoia)
FRANCESC MAS I CASTANYER
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/436285-el-catala-a-la-franja.html

L’ajuntament del Pont de Suert plantejarà als municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa la possibilitat de compartir equipaments i serveis municipals, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i reduir els costos que suposen per als consistoris. Així ho va explicar l’alcalde, AlbertAlins (CiU), que va indicar que, en les pròximes setmanes, preveu reunir-se amb representants dels ajuntaments veïns, així com amb associacions del sector turístic, ramader i altres entitats per tractar aquesta qüestió. La biblioteca del Pont de Suert, el poliesportiu, la guarderia municipal, la piscina coberta climatitzada, l’escola de música i la d’anglès són alguns dels equipaments públics que l’ajuntament considera susceptibles de funcionar de forma mancomunada amb localitats veïnes en els pròxims anys. Així mateix, Alins va indicar que aquesta iniciativa també es podria estendre als serveis socials, com a mitjà per racionalitzar l’ús dels recursos materials i humans que destinen ara els ajuntaments i el consell comarcal a aquesta finalitat assistencial. Recuperar un vell projecte La proposta del consistori del Pont de Suert arriba dècades després que els municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa plantegessin una mancomunitat de serveis municipals, un projecte que no va arribar a executar-se.Des de llavors, la crisi econòmica i la reducció dels ingressos dels ajuntaments (que reben menys ajudes i recapten menys taxes) ha revifat les iniciatives de col·laboració entre localitats veïnes.Aquest és el cas dels ajuntaments de les valls d’Àneu, que han constituït una mancomunitat per assumir conjuntament els costos de tècnics municipals i inversions que beneficien els diferents membres d’aquest organisme: Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta.
La nova Consellera de Cultura d’Aragó, del nou govern de Rudi, serà María Dolores Serrat Moré. És nascuda a Ripoll i als 18 anys va abandonar Catalunya per a anar a estudiar a Saragossa. És doctora en Medicina i llicenciada en dret. Ha estat portaveu del PP a l’Ajuntament de Saragossa. Trascendix poca informació sobre la seua posició respecte les llengües d’Aragó. Només per alguna entrevista sabem que personalment està distanciada dels seus orígens i té una posició clarament oposada al PSOE i a Carod Rovira. Ha participat en activitats de la Casa Catalana a Saragossa com a regidora de l’Ajuntament.
Una nova Consellera de Cultura nascuda a Catalunya « Xarxes socials i llengües.
Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar el català
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’ha pronunciat a Lleida al respecte de l’atac a la llengua del nou govern del PP a l’Aragó, ha defensat el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar la seva llengua, el català. Mascarell ha recordat que la Constitució espanyola reconeix la pluralitat lingüística a l’Estat i creu que seria un error que la nova presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, modifiquès la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia a l’Aragó.
Així, el conseller no ha amagat la seva preocupació i ha dit que espera que aquesta modificació de la llei de llengües no tiri endavant perquè seria un retrocés pel català. Segons Mascarell és’una llengua fràgil que necessita el suport de totes les institucions’.
Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar el català – VilaWeb.
La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN
Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».
En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.
Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.
En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».
Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.
La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».
En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.
Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.
En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».
Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.
Tertúlia sobre: 1705-1714: la Corona d’Aragó i els incompliments britànics.
a càrrec de J. Manel Oronich i Miravet, ex-Paer en Cap (alcalde) de Lleida i activista cultural
Presentació-moderació: Mari Zapater, editora de Fogaril i calaixera
Dia: Dissabte, 9 de juliol de 2011
Hora: 7 del capvespre.
Lloc: Hotel Casanova, saló social (primer pis)
Adreça: Av. de Madrid, 54, Fraga
Organitza: Grup Tertúlies
Jornades a Erill la Vall el dissabte 2 de juliol (Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí) / “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local“
-> A les 10h30, Intervencions d’Antoni Pol (arquitecte, SAC, Andorra), Marta Pallarès (geògrafa, gestió cultural, La Seu d’Urgell), Pep Espluga (sociòleg, UAB, El Campell), Oscar Jané (historiador, CERIb-Mirmanda)… Així com les intervencions de Carles Barrull sobre la qüestió de la planificació territorial i les autopistes elèctriques, i la presentació dels llibres de Mirmanda-Afers sobre “fronteres”… Tot aquest dissabte vinent al matí a la Vall de Boí.
En la Catalunya actual, el pes central de Barcelona com a capital ha oblidat la consistència territorial d’un espai que ha estat, i ha de ser, fonamental en la construcció de la seva identitat, en la vertebració de les idees, tenint en compte els petits detalls de la imaginació local, dels pobles, de la gent, de l’art que hi circula… El ‘Turisme’ és un punt essencial en la mirada ultralocal, un dels elements majors de la societat globalitzada… la Vall de Boí, lloc simbòlic d’aquest ultralocalisme com a mostra universal de l’art romànic i de la nació catalana a ulls del món, pretén tenir una funció de debat i respostes necessaris.
-> A les 13h, Presentació dels llibres “Observar les fronteres, veure el món” i “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir-la” (Ed. Afers- Mirmanda, 2010), que van ser pensats en part a la Ribagorça durant els anys anteriors.
-> A les 13h45: Presentació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”
Us hi esperem!
+info: tel. 630.526.156 / 669.346.071
http://cerib.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com
CERIb: IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”..
Us recordem que les persones que estiguin interessades en participar en aquest congrés aportant-hi una comunicació poden enviar-ne un resum de 250 paraules a l’adreça electrònica congresdiocesi(arroba)gmail.com, indicant el nom del comunicant, la institució de procedència, si s’escau, l’adreça electrònica i el telèfon de contacte, abans del 27 de juny de 2011. La temàtica de les comunicacions s’hauran d’emmarcar geogràficament en l’àmbit de l’antiga diòcesi de Tortosa i seguir els següents àmbits temàtics: llengua, literatura, societat, antropologia, geografia, patrimoni natural, patrimoni cultural, economia i medi ambient.
Institut Ramon Muntaner
http://www.irmu.org
“Hay tema producido en Fraga, carretera y manta, anem cap a la Franja”
ouTube – NO REBLAR.
PRODUCTOS ARAGONESES
La búsqueda de los precios más ajustados ha empujado a algunos centros públicos aragoneses a prescindir de los productos de la tierra.
La cafetería del hospital Miguel Servet..OLIVER DUCH
Cerveza San Miguel, agua catalana, aceite de Tarragona, patata riojana, chorizo de Soria y café Novell, de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Estos son algunos de los productos que pueden encontrarse en las cafeterías de los edificios públicos de la capital aragonesa, tales como hospitales y facultades universitarias. ¿Y los productos de la tierra? Los hay, pero en la mayoría de los casos ocupan un espacio muy limitado en sus menús.
Hasta los funcionarios de la DGA dejaron de consumir esta semana la cerveza típica zaragozana (Ambar) para beber otra más barata. «A veces los productos se compran a otras Comunidades porque salen más económicos o porque lo gestiona una empresa externa a la que le da igual comprar aquí o allá», afirma la encargada de la cafetería de la facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo, Isabel Bielsa. Allí, sirve cerveza San Miguel y agua y aceite catalanes. «Ofertamos poca cosa aragonesa, la verdad. El vino del Somontano, porque lo gastamos muy poco y tenemos alguna botella, y las carnes, que son todas de Cárnicas Gállego (Villanueva de Gállego)», comenta Bielsa, que también ofrece a sus clientes longaniza de Graus.
En esta facultad, como en el Centro Politécnico Superior de la Universidad de Zaragoza (CPS) y la sede de Empresariales, se bebía hasta hace poco la cerveza regional, pero ahora se ha cambiado por San Miguel. «La universidad marca unos precios y hay que cumplirlos. Una caña cuesta aquí 0,70 centímos y con Ambar tendríamos que ponerla más cara. Damos menús de tres euros y medio y por eso economizamos costes como sea», explica la encargada de la cafetería de Ciencias Sociales. Al principio -indica- los estudiantes protestaron, pero ahora ya se han acostumbrado.
San Miguel ha triunfado también en la cafetería del Paraninfo. Allí sirven Ambar, pero en menor medida. «La cerveza estrella es San Miguel. No pudimos llegar a un acuerdo comercial con Ambar, nos salía menos rentable», apunta el administrativo de la cafetería, Chus Aznar.
En el Paraninfo sí que sirven agua aragonesa (Lunares), aunque también catalana (Font Vella), y vinos de Denominación de Origen de Aragón. «Solemos tener productos aragoneses y hasta los empleados son de la tierra -el grueso de la plantilla es oscensense-», señala sonriente. «Si no nos cuidamos nosotros, no lo va a hacer nadie», añade.
Lo mismo opina Alfonso Samaniego, responsable de la cafetería de la facultad de Medicina: «Yo quiero que las cosas sean de aquí, lo veo necesario. Pero lo gestiona una empresa y ella decide». En su caso, como en la facultad de Matemáticas, la empresa encargada es Rest Hostelería. Esta ofrece vino del Somontano, cerveza Ambar y agua de Teruel. «Una bebida de cada provincia. Es casualidad, pero me gusta», indica Samaniego. El aceite es de Belchite, pero la leche es asturiana y el café, catalán.
Buscar la rentabilidad
Los responsables de las cafeterías ubicadas en edificios públicos coindicen en que los alimentos que entran a sus cocinas no los eligen ellos, sino las empresas que las gestionan y que han sido contratadas por concurso. «Son empresas y buscan rentabilidad. Comprarán productos aragoneses, pero si encuentran otros de mejor precio e igual calidad en otro sitio…», comenta el cocinero del hospital Miguel Servet, Orencio Pereda. Mediterránea Catering S.L., la empresa encargada de esta cafetería y también de la del hospital Clínico Universitario, compra aceite del Bajo Aragón, pero agua catalana.
El caso de la Escuela Universitaria de Ciencias de la Salud es diferente. De su cafetería se encarga Fermín Pellejero, socio, responsable y jefe de cocina. Es él quien hace los pedidos y se preocupa de que la mayoría de los productos sean aragoneses. «Tenemos agua Aquabona (Teruel), cerveza Ambar, aceite de Valderrobres, verduras frescas de Vicente Catalán (Mercazaragoza), jamón y longaniza de Teruel, cebolla de Fuentes de Ebro, champiñones de Calamocha y macarrones de Daroca», recita orgulloso. Sin embargo, también cocina con productos de otras regiones: «El chorizo es de Soria; las lentejas, de León y las patatas, riojanas», reconoce.
En la sede de las Cortes de Aragón también procuran que los productos sean de la tierra. El agua es Lunares, los vinos de Somontano y Cariñena, y el aceite y el ternasco del Bajo Aragón. «Tenemos productos muy buenos y hay que darles salida, pero también estamos obligados a comparar y a elegir según los precios. Siempre que se puede, escogemos Aragón», asegura su cocinero Emilio Eiroa.
Quan passejo per plaça Sant Jaume sempre miro els edificis i em pregunto en quin m’agradaria viure. Als del carreró que va cap al Call crec que no perquè tenen la paret massa a la vora del mur del Palau però als de la plaça i tant! Potser a l’edifici Deulofeu? Tot i que uns amics que hi vivien es van cansar de tantes manifestacions i dels crits que un vagabund feia cada nit. Un dels que sempre miro, sobretot en dies de festes castelleres, és el que precisament ara han cobert amb una lona immensa que anuncia el “Territorio Dinópolis” , el parc de Terol.