Skip to content

Archive

Category: Franja

Avui conferència d’Artur Quintana

Avui podem assistir a la conferència “L’OBRA DE JOAN BODON I LA SEVA RECEPCIÓ A CATALUNYA”

A càrrec d’Artur Quintana i Font, filòleg català i membre de l’IEC.
El dijous 20 de maig del 2010 a la sala d’actes del CAOC (Hotel d’Entitats. Providència, 42 – Gràcia), tindrà lloc una conferència a càrrec del filòleg i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Artur Quintana i Font.
Dia: dijous 20 de maig de 2010
Lloc: Providència, 42. 08024 Barcelona (Gràcia)
Metro: Fontana (L3) o Joanic (L4)
Hora: 19h00
Entrada: lliure
Més informació:
CERCLE D’AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 // e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat

Cartell Conf_AQuintana-1

Avui conferència d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Cançons de Tomàs Bosque

Farà tres o quatre anys, Tomàs Bosque va endegà un projecte musical força important. Es tractava de compondre —i escriure— una sèrie de cançons que Plàcido Domingo hauria de cantar en un possible concert que tindria lloc en algun dels actes de la Expo Saragossa 2008. Segons em consta, Tomàs Bosque va compondre suficients cançons i tal vegada l’arranjador havia començat ja els treballs. Pensem que les dites cançons haurien de ser cantades per el gran tenor amb una gran orquestra. Després d’una sèrie de vicissituds, el projecte es va anar apaivagant i finalment es va dissoldre.

A tots aquells que no ho sàpiguen, els diré que Plàcido Domingo té arrels a la Codonyera: la seua avia paterna era d’aquesta vila del Mesquí.

Jo mateix havia començat un petit guió per a un possible reportatge sobre les arrels codonyerenques de Plàcido Domingo.

D’algunes de les esmentades cançons, el mateix Tomàs Bosque va enregistrar unes maquetes amb una reduït grup de músics, tipus grup de jazz. Utilitzant conegudes vistes de Saragossa, aquestes composicions s’hi aniran penjant a youtube. De moment podeu escoltar-ne una si entreu a:

www. youtube.com/user/cancioneszaragoza

Com veureu al vídeo, en Tomàs ha compost una altra sèrie de cançons, Cançons amoroses, algunes en català, que té previst cantar en els actes de presentació del seu llibre, Melodia provençal.

José Miguel Gràcia

Cançons de Tomàs Bosque « Lo finestró del Gràcia.

Catalunya i Aragó segellen l’acord per construir la passarel·la que unirà les dues riberes de la Noguera Ribagorçana

element  divisor

ACN // 19.05.2010 // 17.56 h  element divisor Ref. 549956

element divisor

Àger (ACN).- La passarel·la que unirà les dues riberes del riu Noguera Ribagorçana al congost del Siegué, a l’embassament de Canelles, entre els municipis d’Àger (Noguera) -Montsec d’Ares- i el de Viacamp (Ribagorça) -Montsec de l’Estall, podria entrar en servei abans d’acabar l’any. Així ho han assegurat aquest dimecres el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la comarca aragonesa de la Ribagorça, José Franch, durant l’acte de signatura del conveni per la construcció de la connexió, que s’ha fet aquest dimecres a l’Ajuntament d’Àger. A finals de l’estiu es preveu que quedi instal·lada la passarel·la i, posteriorment, es treballarà en l’adequació dels accessos a banda i banda.

Agència Catalana de Notícies :: acn ::.

18:35 h.

BIENES ECLESIÁSTICOS

Allué exige que se cumpla la sentencia vaticana sobre el litigio de los bienes de la Franja

19/05/2010 EUROPA PRESS

El portavoz del Grupo del Partido Aragonés (PAR) en las Cortes de Aragón, Javier Allué, exigió hoy que se cumpla la sentencia del Vaticano que ordena a la Diócesis de Lérida devolver los 113 bienes histórico-artístico de las parroquias de la Franja, en la Diócesis de Barbastro-Monzón.

Javier Allué criticó las “tramposas estrategias” del Obispado de Lérida para retrasar la devolución de los bienes y proclamó que “los bienes son de Aragón“, tras lo que reclamó “que los devuelvan ya“.

Según argumentó, la no devolución de los bienes, en contra de la sentencia vaticana, constituye “un despropósito inaceptable y escandaloso que indigna a Aragón y los aragoneses“.

El dirigente del PAR consideró “una provocación” que se diera un trato diferente “a los documentos del Archivo de la Guerra Civil que fueron devueltos y están en Cataluña y el que se está dando a los bienes, que saben y reconocen que son de Aragón, que se niegan a devolver poniendo en práctica todo tipo de maniobras dilatorias y deshonestas para intentar retrasar la devolución y a ser posible, quedarse con ellas“.

Javier Allué, que recordó que el Partido Aragonés (PAR) ha presentado diferentes iniciativas en las Cortes de Aragón y en el Senado exigiendo la devolución, lamentó la “escandalosa” utilización de recursos públicos destinados a la defensa jurídica de la Diócesis de Lérida, como desveló el obispo, Joan Piris, el año pasado.

Me parece deshonesto que se hiciera una piña con las instituciones eclesiásticas para impedir la vuelta a casa de los bienes“, dijo Allué, quien añadió que “es lamentable, están obligados a la entrega y tendrán que entregar“.

Allué exige que se cumpla la sentencia vaticana sobre el litigio de los bienes de la Franja – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

18:38 h.

BIENES ECLESIÁSTICOS

La consejera de Cultura exige al obispo de Lérida que “actúe con responsabilidad” y devuelva los bienes a Barbastro

19/05/2010 EUROPA PRESS

La consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, María Victoria Broto, insistió hoy en exigir al obispo de Lérida, Joan Piris, que “cumpla con la sentencia (del Vaticano), actúe con responsabilidad y devuelva las piezas (los bienes de arte sacro en depósito en Lérida) al Obispado de Barbastro-Monzón“, legítimo propietario de los mismos.

En declaraciones a los medios de comunicación tras firmar un convenio con Instituciones Penitenciarias en Zaragoza, Broto rechazó realizar valoraciones sobre el juicio civil que se celebró ayer en Lérida por la propiedad del arte sacro de La Franja para reiterar que “lo que se tiene que hacer es cumplirse la sentencia muy clara” que dice que “los bienes tienen que ser devueltos a su legítimo propietario“, el obispado de Barbastro-Monzón.

El Gobierno de Aragón y toda la sociedad aragonesa, de acuerdo con el Obispado de Barbastro, tenemos claro que lo que se tiene que hacer es cumplirse la sentencia que le dice al obispo de Lérida, y las sentencias son para cumplirlas, que los bienes tienen que ser devueltos a su legítimo propietario“, remarcó.

Por ello, “nosotros lo que le decimos al obispo de Lérida es que lo que tiene que hacer es cumplir con esa sentencia y decirnos cómo, de qué forma y cuándo se va a efectuar esa devolución. Esa es nuestra postura“, concluyó la consejera.

La consejera de Cultura exige al obispo de Lérida que “actúe con responsabilidad” y devuelva los bienes a Barbastro – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Hereu refreda els Jocs
L’alcalde reordena el cartipàs i adverteix que la prioritat ara és la crisi i no la candidatura olímpica
Albert Balanzà
Barcelona
Ult. Act. 19/05/2010 01:34

Després d’enterrar la reforma de la Diagonal pel fracàs de la consulta, ara toca refredar l’altra gran aposta mediàtica de Jordi Hereu: la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Ara només hi ha una prioritat: la lluita contra la crisi. L’alcalde de Barcelona va intentar tancar ahir amb aquest missatge i amb una reordenació del cartipàs no volguda, motivada pel cessament traumàtic del primer tinent d’alcalde, Carles Martí, la crisi interna que va esclatar a l’Ajuntament diumenge, amb el rebuig gairebé total de les tesis municipals sobre la Diagonal.

Hereu, que diumenge no va acceptar preguntes en una jornada d’alta tensió informativa, va compensar ahir l’auditori periodístic amb una claredat meridiana en el canvi d’estratègia que el bipartit format pel PSC i ICV-EUiA ha de fer a partir d’ara. “El projecte dels Jocs és important, però no és la prioritat i no és el que em pren a mi més temps; no pot treure cap energia perquè hem d’estar centrats en la crisi, en les polítiques socials i en l’aposta per un espai públic net, ordenat i segur”, va explicar. No obstant això, avui justament Hereu i Josep-Lluís Carod presidiran la constitució del consell territorial dels Jocs.

La concentració d’Hereu en les polítiques socials i anticrisi en un nou marc d’austeritat general va confirmar el ja anunciat nomenament de Jordi William Carnes, que mantindrà l’àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica, com a primer tinent d’alcalde. Però la novetat d’última hora, en clau de paritat però sobretot de partit, va ser la recuperació d’una històrica socialista com Imma Moraleda, en aquest mandat retirada a la regidoria d’Usos del Temps i al districte de Sants. Moraleda assumirà, de fet, la major part de les carteres que deixa Carles Martí, com Cultura, Educació i Benestar Social, però també Participació Ciutadana i Immigració.

L’herència que Martí deixa a una altra dona, Assumpta Escarp, és més petita en quantitat però no pas en qualitat: el tema calent del districte de Ciutat Vella, que a Martí li ha durat un mes després de l’adéu d’Itziar González, serà un apèndix de nivell per a la regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Escarp també donarà un cop de mà a Carnes i assumirà el càrrec de portaveu del govern municipal. Dos homes, per acabar, Francesc Narváez i Ignasi Cardelús, també ampliaran les seves funcions per la marxa de Martí: el regidor de Mobilitat serà ara també portaveu del grup del PSC i el delegat de Presidència encapçalarà el comitè territorial dels districtes.

Pirueta local i tècnica
Les últimes perles de la remodelació d’un cartipàs que servirà per aguantar un any, fins a les pròximes eleccions, tenen una clau local i una altra de tècnica ben curioses: el regidor de Participació nomenat recentment, Ramon Nicolau, ampliarà la seva col·lecció de càrrecs als districtes –va ser president de Gràcia després d’Hereu– combinant la regidoria de l’Eixample, que deixa Escarp, i la presidència de Ciutat Vella. El comissionat de comerç Roger Pallarols canviarà la cartera tècnica per la política i estrenarà la regidoria de Comerç.

Hereu refreda els Jocs.

19:16 h.

ACERCAR POSTURAS

Aragón y Cataluña crean un grupo de trabajo sobre cuestiones hidráulicas

18/05/2010 EFE

El director del Instituto Aragonés del Agua (IAA), Rafael Izquierdo, y el director de la Agencia Catalana del Agua (ACA), Manuel Hernández, se han reunido hoy en Zaragoza y han acordado crear un grupo de trabajo para tratar de acercar posturas en torno a la política hidráulica.

En la reunión en la sede del Instituto Aragonés del Agua, informan fuentes del Ejecutivo en una nota, se han tratado diversos temas en relación a la gestión de los recursos hídricos, como el Programa de Medidas del Plan de Gestión del Distrito de Cuenca Fluvial de Cataluña y su Informe de Sostenibilidad Ambiental, a los que el Gobierno de Aragón ha presentado alegaciones por entender que invade competencias del Estado y rompe el principio de unidad de cuenca.

Ambos directores han acordado, en este sentido, crear un grupo de trabajo para encontrar soluciones a estas discrepancias, para intercambiar información y experiencias y tratar “a medio plazo otros asuntos de interés que afecten a ambas Comunidades Autónomas en materia de agua y recursos hídricos”.

PRIMERA REUNIÓN
La primera reunión de este grupo de trabajo se ha acordado para el próximo mes de junio. Entre los asuntos que también se trabajarán en estas reuniones técnicas se encuentra estudiar posibles actuaciones conjuntas en ríos compartidos territorialmente, como el Noguera Ribagorzana o el Algars, en cuestiones como contaminación de aguas, vertidos o restauración de riberas.

Además, en la reunión se han tratado otras cuestiones, tales como el interés de Cataluña por conocer los modelos de gestión público-privados para la puesta en marcha de planes de depuración que se desarrollan en Aragón.

La reunión de hoy es un punto de partida “para mantener abierta una vía de comunicación y de trabajo entre dos Comunidades Autónomas vecinas en asuntos de vital importancia”, como es la planificación y gestión de los recursos hídricos, ha dicho el director del Instituto Aragonés del Agua, Rafael Izquierdo, según apuntan fuentes del Ejecutivo.

Ha subrayado que la vía del diálogo es “necesaria”, si bien ha recordado que desde Aragón se seguirá avanzando por la vía de las alegaciones.

Aragón y Cataluña crean un grupo de trabajo sobre cuestiones hidráulicas – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Vist per a sentència el judici de les obres d’art sacre de la Franja

Lleida i l’Aragó es disputen 88 obres d’art de la Franja, que actualment es troben al Museu de Lleida

El litigi per la propietat de les obres d’art de la Franja ha fet el seu tram final en el judici d’avui a Lleida. El jutge ha deixat vist per a sentència el procés judicial que encara Lleida i Aragó. Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, avui s’ha fet el judici per via civil sobre la propietat de les 88 obres d’art de la Franja que es disputen Lleida i l’Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.

Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d’art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d’opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l’Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d’art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d’art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.

El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l’any 1944 quan s’acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l’aleshores bisbe de Lleida on s’afirma que les peces són de la seva diòcesi.

Els antecedents del litigi

El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d’aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l’art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.

Per conèixer l’origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l’antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l’actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.

Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.

Vist per a sentència el judici de les obres d’art sacre de la Franja – VilaWeb.

Comença el judici que decidirà la propietat de les obres d’art sacre de la Franja

88 obres d’art de la Franja, que actualment es troben al Museu de Lleida, es disputen Lleida i l’Aragó

El litigi per la propietat de les obres d’art de la Franja inicia el seu tram final amb el judici d’avui a Lleida. Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, aquest dimarts es decidirà judicialment per via civil la propietat de les 88 obres d’art de la Franja que es disputen Lleida i l’Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.

Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d’art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d’opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l’Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d’art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d’art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.

El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l’any 1944 quan s’acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l’aleshores bisbe de Lleida on s’afirma que les peces són de la seva diòcesi.

Els antecedents del litigi

El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d’aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l’art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.

Per conèixer l’origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l’antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l’actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.

Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.

Comença el judici que decidirà la propietat de les obres d’art sacre de la Franja – VilaWeb.

Aragó diu que del Bisbe de Lleida només vol sentir ‘com i quan’ pensa entregar les obres d’art de la Franja | Aragonéame.

Bordon demandara a la Comunitat Valencina pels danys dels aerogeneradors

_______________________
comarquesnord.cat, Bordon
dijous, 13 de maig de 2010

Bordon, un dels pobles més petits de la província de Terol, s’ha llençat a portar fins al final un complex procés judicial contra la Generalitat Valenciana per tal de reparar els danys que, segons l’Ajuntament, li provoquen tres dels parcs eòlics situats a l’interior nord de Castelló. Alguns dels aerogeneradors estan situats a menys de tres quilòmetres del casc urbà i consideren que les seues aspes sobrevolen el límit provincial de Terol.

L’Ajuntament ha arribat fins a aquest extrem després de que fa mig anys presentara una acció de responsabilitat patrimonial en la que se li plantejava a la Generalitat Valenciana arribar a un acord sense la necessitat d’interporsar una demanda judicial, però la falta de resposta de l’administració autonòmica valenciana ha portat a Bordon a acudir als tribunals per tal d’aconseguir una compensació que podria rondar els 200.00 euros anuals. D’aquesta manera es busca traure un profit econòmic als aerogeneradors que, com també ha passat en llocs de la comarca dels Ports com Cinctorres, els sofrien però no se’n aprofitaven com la resta. El soroll de les aspes, sobretot per la nit, junt amb l’impacte visual que generen són els principals problemes pels que busquen compensació. A més, al poble s’ha notat una menor afluència turística, menys caçadors i una davallada del preu dels immobles.

L’alcalde de la localitat, Félix Jarque, ha declarat a la premsa provincial turolenca que el juí els suposa un gran esforç econòmic. “Només en estudis i peritatges portem gastats ja 18.000 euros i sabem que acudir a la vista oral ens contarà altres 20.000 euros”, apuntava alhora que remarcava que “creem tindre la raó”.

Castellote, altre dels pobles de Terol que té un problema semblant ha abandonat el procés de portar a la Generalitat Valenciana front a la justícia. L’administració autonòmica valenciana, fins aleshores, no s’ha expressat al respecte.

Bordon demandara a la Comunitat Valencina pels danys dels aerogeneradors | Comarques Nord.

Cataluña y Valencia reactivan su lobby para incluir el eje Mediterráneo en las redes transeuropeas | Heraldo.es.

Portada > Tema del día

Un proyecto de la Generalitat controvertido

El extenso documento catalán admite que la planificación es competencia estatal.

11/05/2010 A. I. I. / E. B. D.

MÁS INFORMACIÓN

Edición impresa en PDF

Página 3 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

El plan de Cataluña que está en exposición pública hasta el próximo viernes es un extenso documento de varias decenas de miles de folios en los que, en su versión abreviada, aparecen aspectos que invitan a la polémica, al tiempo que también deja claro que las competencias hidrológicas del Ebro son de titularidad estatal. Estos son algunos de los puntos controvertidos.

«El Estado redacta la planificación hidrológica»
La Agencia Catalana del Agua «redacta un conjunto de propuestas de gestión, solicitando a la Administración del Estado que sean incorporadas a los planes de gestión de cada demarcación hidrográfica», indica el documento que va a recibir alegaciones del Gobierno de Aragón y que también ha sido recurrido por La Rioja. «Es el Estado quien tiene que redactar la planificación hidrológica», afirma.

Duplica y hasta cuadruplica el caudal ambiental del Ebro
«La responsabilidad y competencia para llevar a cabo la implantación efectiva de los caudales ambientales corresponde a la Confederación Hidrográfica del Ebro». Además, propone duplicar y hasta cuadruplicar el actual caudal ecológico en el Ebro. La propuesta de la Confederación Hidrográfica consiste en utilizar un volumen de agua similar al actual ±-en torno a los 3.100 hectómetros cúbicos anuales± con crecidas y estiajes.

Admite que es imparable el déficit en Tarragona
Admite que los abastecimientos pueden presentar limitaciones en un futuro próximo en Tarragona, dado que la principal fuente de recursos, el agua del Ebro, ya se utiliza casi completamente durante el verano. El déficit previsto es reducido, de 10 hm3/año en el 2015, y también se solucionará con las actuaciones planificadas.

Un proyecto de la Generalitat controvertido

mitjançantUn proyecto de la Generalitat controvertido – Tema del día – www.elperiodicodearagon.com.

El Punt – Notícia: L’aeroport de Lleida connecta amb Menorca i Eivissa però ajorna les rutes amb la Gran Bretanya i Rússia-167253.

Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla

Baixant per la Rambla de Barcelona, abans d’arribar al Liceu, ens hi trobem amb el carrer de l’Hospital. El dia 11 de maig estava ple de gom a gom, es celebrava la Fira de Sant Ponç. Dues-centes paradetes d’herbes remeieres i aromàtiques, fruites en almívar, codonyat i mel, omplien les voreres del carrer. La presència de camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, llorer, ginesta, til·la, farigola, romaní, poniol i altres herbes es feia present mitjançant la vista i l’olfacte.

Baixant una mica més per la Rambla, a mà esquerra, ens hi trobem també amb la seu de la UGT de Catalunya. El mateix dia 11, a les 19 hores, tenia lloc en aquesta seu el lliurament del Premi Paraula de narrativa breu. El primer premi va ser per a Sergi Gil i Sala de Barcelona per l’obra La gran formiga negra.

Després del breu acte de lliurament, varen actuar els invitats d’honor, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, Duo Recapte, amb l’espectacle “Poesia de la Franja”: un empedrat poètic i musical. Tants o més poemes musicals i aromàtics com plantes a la fira de Sant Ponç varem poder assaborir: uns amb dolçor de mel, alguns amb regust a menta o romaní, altres amb un antic sabor a llorer i, com no, alguns més amb xerinola de tarongina. Excel·lent l’actuació d’Antoni Bengochea, desplegant la veu, les mans, el cos, tot un art. La bandúrria de Màrio Sasot, harmoniosa i cristal·lina, no es va quedar enrere. Desideri Lombarte, Hèctor Moret i molts altres poetes de la Franja hi posaren la lletra.


Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla « Lo finestró del Gràcia.

La Franja