Esteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB, ens presentarà els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny. Aquest treball analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català nord-occidental de Catalunya i l’Aragó, i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.
Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.
Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de novembre del 2019)
L’Associació Literària Poiesis i la publicació Compromiso y Cultura d’Alcanyís han atorgat a l’Associació Cultural del Matarranya el premi “Mariano Nipho” 2019 dins de la categoria de Cultura. L’acte de lliurament dels premis es celebrarà al Teatre Municipal d’Alcanyís el dissabte 30 de novembre a les 20:00 hores, i serà recollit, el de Cultura, pel President d’Honor d’ASCUMA, Artur Quintana i Font. A més de donar l’enhorabona a ASCUMA pel guardó, aprofito l’avinentesa per destacar la tasca cultural, literària i social de Poiesis i Compromiso y Cultura. A tall d’exemple destacaré actes i activitats concretes d’aquesta associació i d’aquesta revista mensual. Ambdues atorguen els premis Nipho d’Art, Cultura, Esport i Compromís Social. Anyalment convoquen el Certamen de Microrelats (Categoria General, Comarcal en castellà, Juvenil i Categoria Comarcal en català. Poiesis, entre altres activitats, reuneix a un grup de persones per fer lectures públiques de texts literaris d’autors del Baix Aragó històric –agrupació de comarques administratives– sota la denominació Los jueves Poiesis. També convoca anyalment el “Certamen de Cuento Ilustrado Infantil, Gloria Fuertes”. En quant a la revista Compromiso y Cultura val a dir que és una publicació mensual d’actualitat, crítica i cultural d’àmbit baix aragonès. És d’agrair que el català, llengua pròpia d’una gran part del Baix Aragó històric, està present tant en Compromiso i Cultura, mitjançant articles periòdics de fons, com al “Certamen de Microrelats” de Poiesis i CiC en la seua categoria de Comarcal en català. Darrere de qualsevol projecte cultural important hi ha un grup de persones que lluiten dia rere dia per portar-lo endavant amb molts d’esforços i amb precarietat econòmica. En el cas l’Associació Cultural del Matarranya és mes que evident amb 30 anys d’història. Raúl Andreu Tena, psicòleg i exregidor d’Alcanyís fa possible la revista com a director, coordinador i alguna cosa més. Julio Moreno Moreno, després de les tasques en la docència i bibliotecàries al IES Baix Cinca de Fraga i projectes com “Poesía para llevar” és l’alma mater de Poiesis. Endavant els valors de la llengua, la cultura i la crítica social!
(Publicat al Diari de Teruel el dissabte 14 de desembre del 2019)
A la primera part explicarem el concepte de l’Obra d’art total (on el compositor és al cap de tot (llibret, posada en escena, il·luminació, etc.) i la importància de la filosofia i el pensament; en una paraula: de les idees. Hem d’insistir en que la representació és sobre tot un drama, una peça teatral i d’idees, i la música és al servei d’aquest drama. Al contrari que en l’òpera tradicional en que el llibret és el suport (necessari) al servei d`allò que més importa, que és la música i el cant. El mètode de la revolució del Drama Musical wagnerià s’assenta en el desenvolupament de tres eines: l’ORQUESTRA, ELS LEITMOTIFS i la MELODIA INFINITA. Seguint la línea de Weber i Berlioz, l´Orquestra guanya un protagonisme inaudit dins del drama. Els leitmotifs (motius conductors) són un conjunt de temes melòdics o harmònics que el compositor assigna a un personatge, un lloc, un objecte o un sentiment o una idea i que són els que condueixen la música d’una manera continuada. No és un simple motiu recordatori, ja que poden ser canviants i actuen com a motors musicals, habitualment en l’orquestra, però també en el cant. Alguns són molt evidents, però n’hi ha d’altres que són difícils de descobrir. És motivant per a l’oient reconèixer alguns motius, però en absolut és necessari per a gaudir plenament del drama. En quan a la Melodia infinita no vol dir altra cosa que la melodia (tocada o cantada) flueix de manera continuada, sense formes tancades. No hi ha números tancats: recitatius, àries, cors, duets, concertants, etc. I les melodies no tenen formes estròfiques, con en l’òpera tradicional. L’acció musical avança contínuament, amb monòlegs, duos, fragments de grup i amb moments de tensió i relaxació, moments culminants, etc., però sense formes estròfiques. Com podeu suposar, també els cantants són intèrprets sempre al servei del drama. És, finalment, important que l’oïen estigui sempre pendent de l’orquestra ens els moments cantats, perquè la seva tasca no és la d’iniciar la melodia i després acompanyar, com en l’òpera tradicional, sinó conduir l’acció musical. Només cal una mica d’entrenament.
