Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Los 260 militares de la UME abandonan hoy el Matarraña

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”. L’acte, que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda, comptarà amb la presència de J.Enrique Gargallo, professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona; Ramón Sistac, professor de dialectologia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Hèctor Moret, lingüista i historiador de la llengua; i Natxo Sorolla, sociòleg i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins de les jornades “Llengua i territori” que analitzen l’estat del català a la Franja.

Poc més de la meitat de la població de la Franja té el català com a llengua inicial

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 constata que només el 52,2% de la població té el català com a llengua inicial. Alhora, l’estudi també detalla que el 80,2% de la població sap parlar el català, el 94,1% l’entén, un 74,7% el sap llegir i un 41,2% el sap escriure. La transmissió lingüística intergeneracional és una de les peces clau de la vitalitat de la llengua. Segons Natxo Sorolla, a la Franja s’hi observa certa estabilitat. El 52,7% de la població de la Franja parla només o sobretot català amb els seus progenitors i el 54% parla només o sobretot català amb els seus fills.

Viles i gents, publicat a La Comarca, 9/6/2016.

Aerotranstorn al Matarranya

Natxo Sorolla

Vivint al Matarranya naixes en la idea que el pas continu dels avions forme part de la normalitat. Però no és així a tot arreu. I menys a punts tan allunyats dels aeroports. Avions de tot Europa, a l’altura de Benasc, agarren una línia recta nord-sud, que passant per Favara, Maella, Massalió, la Freixneda i la Portellada, creue lo meridià 0 a Pena-roja (Greenwich), fins los aeroports de València i Alacant. Si fixeu la vista a les cotes més altes del Matarranya, també veureu la línia de retorn per Mont Caro. En l’increment del turisme i residents europeus al sol i la platja del sud, també s’incremente el tràfic de la línia, i d’alguna forma l’aerotranstorn s’integre en la nostra normalitat. De fet, a Maella hi ha un far de senyal de ràdio (VOR) que guie este tràfic aeri. I per Youtube corren multitud de vídeos sobre el tràfic aeri mundial, que demostren que, per més que pensem que la humanitat és complexa, a nivell aeri mos comportem lo més paregut possible a les files que fan les formiguetes.

Avioneta baixa 17_5_2016 17h25

Avió en proves de l’Aeroport de Terol

Però quan deixes d’assumir esta normalitat del tràfic aeri veus vols particularment interessant. Aixina es van descobrir los vols secrets de la CIA, que segrestave gent arreu del món per a transportar-los a presons americanes i torturar-los. Un aficionat mallorquí va fotografiar un Boing a l’aeroport de Palma, com multitud de spotters ho fan al món. La imatge va servir a periodistes alemanys, suecs i nordamericans per a desvetllar fins a 125 vols secrets de la CIA a Espanya, i 1080 a tota Europa.

Al Matarranya els vols singulars més evidents són los caçabombarders de la base militar de Saragossa, que per temporades trenquen la quotidianitat del més despreocupat. Però prestant una mica més d’atenció pel soroll es perceben vols especialment baixos (per davall dels habituals 10km d’altura).

Hercules Matarranya 14h44 24_5_2016 COMPLET Grécia - Càdiz

Avió militar Xipre-Rota

Gràcies als radars en línia se poden resseguir. Alguns vols de proves, en maniobres circulars de descens–ascens a les Balears, i unes caramboles damunt lo Matarranya, retornen a l’Aeroport de Terol, taller de l’aeronàutica europea. Pel soroll també destaquen alguns avions especialment grans, com l’Hercules que fa dos setmanes eixie de Xipre, i passant pel Matarranya, se dirigie a la base militar de Rota, potser en relació en los conflictes àrabs.

Conèixer l’entorn forme part de la humanitat. I l’aerotranstorn és una part més del nostre entorn matarranyenc.

Origen: “Lo Floro” a l’Institut Blume d’Esplugues | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dins de les activitats que ofereix Òmnium d’Esplugues en defensa de la llengua i la cultura, el 8 de juny, Josep Miquel Gràcia va realitzar una lectura escenificada del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues, Van assistir els dos grups d’alumnes de 4rt. d’ESO seguint la lectura amb força atenció i complaença. Cal recordar que aquesta lectura de l’esmentat llibre ja s’ha realitzat en dos ocasions a l’Institut de la Mallola de la mateixa localitat. Com l’oferta està oberta, es probable que el pròxim curs es repeteixi en altres Instituts. Segons l’opinió dels professors dels centres on han tingut lloc les lectures, és molt recomanable per als alumnes la diversitat de trets dialectals del català del llibre, així com la pròpia construcció i estructura de les contalles versificades del bandoler franjolí, lo Floro.

“L’Institut Joaquim Blume és un centre de la xarxa pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creat el curs 1991/92 per tal de facilitar la compatibilitat de l’activitat acadèmica amb la tecnificació esportiva dels nois i noies en edat escolar. Està ubicat en el complex del Consell Català de l’Esport a Esplugues de Llobregat.

Actualment ofereix els estudis del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) i els de Batxillerat de totes les modalitats (exceptuant l’artística). La major part de l’alumnat de l’Institut que cursa aquests estudis gaudeix, al mateix temps, d’una beca del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya. Són nois i noies procedents de diverses comarques catalanes i de la resta del territori de l’Estat.

A més, el centre ofereix el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives de dos cursos acadèmics de durada. La inscripció en aquest cicle és lliure, és a dir, els alumnes que el cursen no estan, en general, becats pel Pla de Tecnificació.”

Lluís Roig

Origen: Los Empresarios de Beceite reclaman una figura de protección natural

Origen: Varios alcaldes del Matarraña plantean la mejora de sus infraestructuras a Ramón Millán

Origen: Los nuevos antisistema

  • Escrito por  Rafael Lumbreras

 

El pasado martes día 31 de Mayo, asistí atónito a uno de los episodios más bochornosos que una persona pueda presenciar. Ignorante de mí, creía que comportamientos

autoritarios y déspotas más acordes con tiempos pasados, rancios y casposos habían quedado atrás.

¡Qué equivocado estaba ! El comportamiento protagonizado por el Sr. Javier Sagarra, ex consejero comarcal del partido popular e independientes de la Comarca Bajo Aragón Caspe/Baix Aragó Casp es injustificable. El que este señor se permita el lujo de insultarnos comparándonos con la banda terrorista ETA, llamarnos antisistema, payasos y acusarnos de desestabilizar la unidad del estado español es tergiversar y manipular los hechos que en el consejo comarcal acontecieron.

Tengo que recordarle al Sr. Sagarra que las actitudes más “antisistema” son las actitudes autoritarias, porque se erigen en “únicas”, y eso, por definición, es “antisistema”; ya que un “sistema” (del tipo que sea) implica diversidad y pluralidad.

Es incomprensible que por el mero hecho de que un consejero utilice expresarse en su lengua materna, reconocida en la constitución española como oficial, y hacerlo por imperativo legal, fórmula igualmente demócratica, permita a este tipos de personajes intentar desacreditar, desestabilizar y enfrentar el buen funcionamiento de una institución comarcal como esta.

Desde Chunta Aragonesista seguiremos defendiendo la libre expresión y el derecho democrático que a todos ciudadanos nos asiste, y que desde este partido estamos defendiendo desde hace 30 años. Congratularnos de que los viejos dinosaurios políticos vayan desapareciendo de la escena política actual, y dejar paso a las nuevas políticas integradoras, vertebradoras y sociales, tan reclamadas por la sociedad actual es uno de nuestros retos.

MAGAZIN 11 de juny de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “El gran teatre del món”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:45.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:45- 12:55.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Marcos Víctor Calleja i Pedro J. Martínez debatran sobre la sentència del Tribunal Suprem, en relació a les espècies piscícoles al.lòctones.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Miguel Ceballos, de “Ecologistas en acción”, consultor medioambiental. Ha coordinado un informe, que demuestra que los niveles de contaminación en Aragón, superan las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud 2015 (OMS)
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Víctor Calleja, Pedro Martínez, Pepe Bada, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Rescatada una senderista en Beceite

Origen: El Matarraña reivindica el medio rural en el XVI Día de la Comarca

Origen: Aparecen varias pintadas insultantes en Cretas

Origen: Lectura dramatitzada de “La pèrdua” de Marta Momblant | Lo Finestró

Lectura dramatitzada La pèrdua

Dins del Projecte PRIMAVERA VACA, el dilluns 6 de juny, a les 19 hores, tindrà lloc a la Sala Mompou del Passeig de Colom, núm  6,  de Barcelona la  lectura dramatitzada de La pèrdua, de Marta Momblant
A continuació col·loqui amb el públic. Acte gratuït.

Dossier premsa Primavera Vaca 2016

Origen: No habrá profeta en su pueblo

Origen: Beceite aparecerá en millones de cupones de la ONCE el próximo 8 de agosto

Origen: L’ús del català provoca la dimissió d’un conseller del Baix Aragó-Casp

Crisi al consell comarcal del Baix Aragó-Casp per l’ús de la llengua catalana. El jurament del càrrec per part de Víctor Prats (Chunta Aragonesista) en català i amb la fórmula “per imperatiu legal” ha provocat la dimissió del conseller i expresident del consell, Javier Sagarra (Compromiso por Caspe).

El conseller Sagarra va decidir dimitir enmig del ple comarcal per no estar “disposat a seguir assegut en un consell comarcal que aplaudeix un antisistema”, en referència a Prats. De fet, el jurament en llengua catalana va fer enfadar Sagarra a més de causar l’enuig dels consellers del PP, que van assegurar no haver entès les paraules del conseller de la CHA. La discussió va pujar de to fins que Sagarra va anunciar la seva renúncia al càrrec.

Quatre municipis catalanoparlants

La comarca del Baix Aragó-Casp està compresa en  la província de Saragossa i inclou sis municipis, quatre dels quals són catalanoparlants i per tant pertanyents a la Franja de Ponent -Favara, Faió, Nonasp i Maella-, i els altres dos -Casp i Chiprana- són castellanoparlants. Sagarra és veí de Casp -la capital de comarca- i Prats, de Maella. El ple comarcal on Sagarra va anunciar la dimissió va tenir lloc a Favara.

“Creia que els càrrecs públics que no acceptaven plenament la Constitució quedaven lluny de la nostra comarca, però en escoltar el conseller de Maella prendre possessió llegint en català, vaig entendre que no era només una falta de respecte sinó un pas més per convertir el nostre territori en un apèndix independentista”, ha explicat Sagarra segons declaracions reproduïdes per La Comarca.

Per la seva banda, Chunta Aragonesista ha remarcat que el Baix Aragó-Casp és una zona bilingüe i que la fórmula de l’imperatiu legal és habitual en aquest partit, dues raons per les quals no entenen la postura de Sagarra.

La Franja