Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: El cazador del león Cecil estuvo en los Puertos de Beceite

Origen: Cretas y Calaceite finalizan los trabajos de las nuevas captaciones de agua

Associació Amics de Nonasp

foto de Hipòlit Sole Llop.

Horari del Museu. Agost 2015.
De l’1 al 26 d’agost, obert dissabte i diumenge de 18 a 20 hores.
Festes Majors obert el 25 i 26 d’agost de 18 a 20 hores.

Dissabte dia 22 d’agost a les 19 hores. Presentació del projecte: el museu parla.

Origen: El Museo de Valderrobres atrae a mil visitantes en su jornada de puertas abiertas

El cazador del león Cecil estuvo en Beceite, donde abatió una cabra montesa

Origen: Agost cultural | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

D’ençà fa uns anys s’ha estès com taca d’oli la costum —benvinguda sigui— de celebrar la setmana cultural a gran nombre de pobles, més enllà de les pròpies festes patronals, dedicades als actes tradicionals, lúdics i de disbauxa —penyes, música, menjar i beure, a dojo. No descriure la quantitat de jornades culturals que tenen lloc en el transcurs dels quinze primers dies del mes d’agost per a la canalla i la gent gran, tot i que algunes d’elles no arriben a rasar la ratlla de lo cultural. Em vull centrar només en tres o quatre del Baix Aragó i del Matarranya, de veritable i alta qualitat, a les que penso assistir-hi, encara que no ho faci a tots els actes, donada la seua quantitat. Començo pel “XI edición del Festival Internacional de cine de Calanda. 22 x Don Luis” que tindrà lloc del 2 al 7 d’agost a Calanda. Es presenta aquest any sota el lema “El desig i la pèrdua”. Hi haurà presentació de llibres i taules redones, i, per sobre de tot, moltes, moltes pel·lícules i curts a la secció oficial i a la paral·lela. El 2 d’agost començarà el tradicional Cicle d’Orgue del Matarranya a Fondespatla i continuarà el 23 d’agost a Mont-roig —organista, ballarí i cantant—, sota la direcció de Margarita Celma. Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya organitzen la III edició de Matarranya Íntim els dies 7, 8 i 9, per portar les arts escèniques d’avantguarda al medi rural. La localitat triada enguany és Pena-roja de Tastavins, en la qual s’hi desplegarà un recorregut teatral que es desenvoluparà a l’interior de les cases del poble amb espectacles multidisciplinars per a tots els públics, sota la direcció de Jacobo Roger. Hi haurà música, dansa i teatre. Set espectacles diferents que s’aniran repetint cada hora el dissabte i diumenge. I si voleu, per acabar us afegiré la torna, es tracta de l’Escola d’Estiu de “Clarió” que sota el títol “Escola Nostra” organitza les següents activitats: el 31 de juliol, taller de ball a Mont-roig i la Portellada; l’1 d’agost, excursió, “Som arqueòlegs” a Queretes; el dimecres 5, nit de contalles, Lo Floro a la Freixneda; i el dilluns 12 a Valljunquera, contalles d’un despoblat, Mas de Llaurador. Com podeu veure no hi caben més coses en una quinzena

José Miguel Gràcia  

Iniciem la primera quinzena d’agost amb moltes activitats en tots els municipis de la comarca.  Al següent enllaç teniu tota la programació:

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1AGOSTO15.pdf

Així mateix, us avancem els actes programats per a estos primers dies d’agost amb motiu de les festes patronals.  Sent els municipis que primer les celebren: Fondespatla (del 5 al 9), Ráfels (del 7 al 12), Areyns de Lledó (del 12 al 16), Queretes (del 12 al 16) i La Vall del Tormo (del 13 al 17).

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/325-el-matarrana-esta-a-punto-de-iniciar-sus-fiestas-patronales

Us recordem que el concurs fotogràfic ‘Valors del Matarranya’ este any versarà sobre les festes patronals dels municipis de la comarca.  Les bases les podeu trobar en:

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/323-vuelve-el-concurso-fotografico-valores-del-matarrana-cultura-y-patrimonio-culturaç

I finalment, us recordem que este diumenge, 2 d’agost, a les 19:00 h, a l’Església de Sant Salvador de Fondespatla tindrà lloc el primer dels concerts d’òrgan corresponents al cicle d’aquest any.  En esta ocasió el concert serà ofert per l’organista Miquel González amb peces corresponents als segles XVI, XVII i XVIII.

El segon concert d’este cicle estarà dedicat a l’òrgan i a la jota, una experiència innovadora que comptarà amb la presència del ballarí Miguel Angel Berna, el cantant Nacho del Río i l’organista Esther Ciudad.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA Departamento de Cultura www.comarcamatarranya.com

Origen: El agua de La Fresneda vuelve a ser potable

Origen: “Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni | Lo Finestró

 

2015 Cartell_escola_nostra

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de Llaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516),  clariomatarranya@gmail.com)

El pasado sábado 25 de Julio, pudimos disfrutar en Fayón de la octava edición de la recreación de La Batalla del Ebro.

Origen: Fayón revive por octava vez La Batalla del Ebro

Els dies 7, 8 i 9 d’agost tindrà lloc a Pena-roja de Tastavins la tercera edició de MATARRANYA INTIM.  Este festival pretén apropar les arts escèniques al mitjà rural. Matarranya Intim traça una ruta escènica amb espectacles que aborden el fet teatral des de múltiples variables.  Peces d’art en viu, de petit format i durada, dissenyades per a tots els públics, que es desenvoluparan a l’interior de les cases. En esta edició es comptarà amb l’actuació musical de Carmen París.  Un festival avantguardista i únic a Aragó.

La venda anticipada d’entrades les podeu comprar, entre altres punts, en l’Oficina de Turisme de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Si esteu interessats, us aconsellem que les compreu abans a l’efecte de poder organitzar-vos els espectacles que aneu a visitar.

Us adjuntem l’enllaç del programa d’esta edició.

http://content.yudu.com/Library/A3syyf/MatarranyaIntim2015/resources/index.htm?referrerUrl=http%3A%2F%2Fwww.comarcamatarranya.es%2Findex.php%2Fpersonas%2Fcultura%2Fitem%2F322-el-festival-matarranya-intim-llegara-a-penarroya-de-tastavins-el-07-08-y-09-de-agosto

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

 

L’històric alcalde del poble, ara a l’oposició, ha anunciat que deixe el càrrec de regidor en una carta que s’ha repartit per totes les cases del poble. Algueró

Origen: Antonio Algueró deixe el càrrec de regidor a La Freixneda | Comarques Nord

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: La Franja de Ponent

  • Escrito por  Carles Sancho

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics és el títol del treball de l’historiador calaceità Joaquim Montclús i Esteban publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i que fou presentat a la seu de l’entitat a Barcelona el passat mes de maig i que ja es pot comprar a les llibreries del Matarranya.

El volum prologat per Salvador Giner expresident de l’IEC i presentat per Joandomènec Ros actual president de la institució. El llibre consta d’una introducció geogràfica on es parla, principalment, de les comarques i de la demografia del territori -la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya lingüístic-, seguida d’un apartat molt extens de la història dels territoris de la Franja, especialment àmplia la referència a la de l’edat mitjana, on l’autor ja va publicar un volum sobre el tema referit a Calaceit: ‘Una vila medieval entre fronteres'(1987). En este apartat Montclús incideix en la qüestió dels límits territorials entre Aragó i Catalunya. També és ampli l’espai dedicat a l’edat contemporània perquè la fa arribar fins als últims fets polèmics: la Llei de llengües -l’antiga i la nova- o la creació de l’aragonès oriental -LAPAO. Finalitza amb una completa bibliografia sobre el tema. En els annexos de l’obra diferents apartats: una cronologia dels fets més importants del territori a criteri de l’autor, biografies de personatges històrics vinculats a la Franja, diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana i fotografies i mapes.

L’obra té l’encert de ser el primer volum d’història que s’ha publicat de la Franja i que, encara que és un territori molt allargassat que va del Pirineu al Maestrat amb unes comunicacions des de sempre molt deficitàries, existeix una vinculació important pel fet de ser territori de frontera entre Aragó i Catalunya i parlar una mateixa llengua.

Origen: La CHE estudiará otras alternativas a la ubicación de la presa en Aguaviva

La Franja