Origen: El català serà optativa el proper curs escolar a l’IES Matarranya
L’IES Matarranya va confirmar dijous passat que els alumnes de secundària podran estudiar català el pròxim curs escolar com a assignatura optativa. Així ho va assegurar la direcció de l’institut en una jornada marcada per una de protesta que va organitzar l’associació de mares i pares Clarió, preocupats pel futur de l’ensenyament del català dins de les aules del centre.
Una trentena de persones, entre pares, mares, xiquets i societat civil del Matarranya, es van concentrar a les portes de l’institut per a reclamar el català com a assignatura curricular. Una trobada que va estar un tant tensa i que la direcció del centre no acabava d’entendre. Des de Clarió al·legaren que, tot i el nou currículum aprovat pel govern aragonès, el català no està plenament garantit (com passe amb els xiquets que el pròxim curs faran 2on de la ESO) i van reivindicar un projecte lingüístic per a l’institut.
Des de la direcció de l’IES Matarranya estaven molestos per la concentració i el contingut de la mateixa, ja que van reconèixer que l’ensenyament del català de cara al pròxim curs escolar està més que resolt i que l’associació Clarió n’era conscient. La direcció de l’institut va explicar a comarquesnord.cat que “el cos directiu i el claustre de professors hem treballat intensament per garantir l’assignatura optativa de català el pròxim curs escolar”. Es més. La direcció de l’IES Matarranya va recalcar que quan va ser publicat l’esborrany de secundària, ells van ser els primers en preparar al·legacions per l’assignatura de català. Des del centre van afegir també que els alumnes de 1er de la ESO que escullen l’assignatura com a optativa, tindran dos hores de català el pròxim curs escolar i en horari lectiu.
El principal problema de cara al pròxim curs escolar tindrà a veure amb els alumnes de 2on de la ESO. Des de l’IES Matarranya van entendre que “s’està treballant per resoldre esta situació”, però van reconèixer que no està resultant fàcil perquè el currículum té les assignatures que té i l’horari escolar només té sis hores diàries. Una de les possibles opcions passaria per repetir l’experiència del curs actual, que seria tindre una hora de català i una hora de francès a la setmana. Una altra opció, que s’ampliés l’horari lectiu, remei poc viable per les particularitats de la nostra comarca. La tercera, oferir dos hores de català, però fora de l’horari lectiu. Des de la direcció de l’institut van apuntar que les negociacions podrien anar per esta línia, i inclús s’han analitzat “fórmules de transport gratuïtes” per als alumnes.
Des de Clarió, associació convocant de la protesta, Teresa Maria Ballester va destacar que “el català sempre ha estat en perill a l’institut. Alguns anys n’hem tingut i altres, no. Ens diuen que sí, que” el pròxim curs “es farà català. Però els alumnes que estudien 1er de la ESO, ara no se’ls garanteix a 2on, i no ens podem oblidar d’estos xiquets. Tots ells tenen dret a estudiar la seua pròpia llengua al seu propi institut i a la seua pròpia terra”. Clarió va recordar que l’ensenyament de català s’ha resolt, “però fins ahir (referint-se al dimarts) no hi havia res en clar”. L’associació de mares i pares reivindique un projecte lingüístic per a l’IES Matarranya com tenen els altres instituts de la Franja. L’associació Clarió va voler fer entrega d’un sac de paraules boniques a l’institut. La direcció, però, no el va acceptar.
«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre 
