Skip to content

Archive

Category: Matarranya

La Portellada passe de 7 a 5 regidors i Fórnols, de 5 a 3, la pròxima legislatura | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . La Portellada . dimecres, 22 d’abrilLa Portellada i Fórnols perdran representació als ajuntaments a la pròxima legislatura. La caiguda de la població en estos dos municipis fa que, en el cas de La Portellada, el número de regidors passo de 7 a 5, mentre que en el cas de Fórnols passarà de 5 a 3 representants. D’esta forma, La Portellada se sume als municipis del Matarranya que a les Eleccions Municipals tindran votació a través de llistes obertes. Esta votació també es viu a Ràfels, Lledó, Arenys de Lledó i la Torre del Compte (que tenen 5 regidors) i a Torredarques (que en té 3). En el cas dels municipis que tenen 5 regidors, el votant pot triar, en una creu, els 4 candidats que considere oportú. En el cas dels municipis que tenen 3 regidors, els votants en trien 2.

En este context, els altres municipis no patiran canvis. Beseit, Queretes, Fontdespatla, La Freixneda, Massalió, Mont-roig, Pena-roja, la Vall del Tormo i Valljunquera mantenen els 7 representants al consistori. En el cas de Calaceit, el consistori tindrà 9 regidors. I en el cas de Vall-de-roures, mantenen els 11 regidors.

El Matarranya té, de forma provisional, 56 candidatures per a les pròximes municipals | Comarques Nord.

El Matarranya té, de forma provisional, 56 candidatures per a les pròximes municipals

comarquesnord.cat . Terol . dimecres, 22 d’abril de 2015 . Deixa un comentari
Etiquetes:
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha publicat avui les llistes provisionals de cara a les pròximes Eleccions Municipals 2015 que se celebraran el 24 de maig. Un total de 56 llistes, de forma provisional, que participaran d’uns comicis que dibuixaran els ajuntaments per als pròxims 4 anys. Pel que fa al PP, la força més votada els últims comicis al Matarranya, té tancades un total de 13 llistes al Matarranya i representació provisional a 17 d’ells. Està pendent de tancar llistes a La Portellada i Mont-roig, i el Butlletí confirme que no tindran llista a Fontdespatla.

En el cas del PSOE, la segona força més votada les passades eleccions al Matarranya, trobem 10 llistes tancades i representació provisional en 16 municipis. El PSOE no ha tancat les llistes de Valljunquera, Beseit i La Portellada i no presentarà llista ni a Lledó (on governava), ni a Ràfels. Per la seua part, el PAR, tercera força, té tancades onze llistes i preveu presentar-se a 16 pobles. No té tancats ni Beseit, ni Calaceit, com tampoc Fontdespatla. De fet, a Fontdespatla només hi ha tancada la llista del PSOE a dia d’avui.

Finalment, i si parlem de CHA, l’aragonesisme d’esquerres ha presentat, de manera provisional, un total de 7 candidatures. Les més importants, les de Vall-de-roures, Queretes i Valljunquera. També presente candidats a les llistes obertes de Ràfels, Lledó, La Portellada i la Torre. En este últim municipi, ara mateix té una regidora a l’ajuntament.

BOZ

Maella

    1.     PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.    ANTONIO TUDO SOLER

2.    DEBORA TERRAZA GUARDIA

3.    FRANCISCO JOVAL SERRATE

4.    MANEL ANTOLI LLUIS (Independiente)

5.    MARIA MAGDALENA FLORIDO ROMERO (Independiente)

6.    JOSE MIGUEL ESTERUELAS VIÑALS (Independiente)

7.    JOSE JAVIER PEDROLA GIL (Independiente)

8.    LUIS MIGUEL BARBERAN MAS

9.    JANA TUDO HOSPITAL (Independiente)

Suplentes

1.    RAMON ANTOLI ANDRES (Independiente)

2.    JOSE BARCELO TERRAZA (Independiente)

    2.    PARTIDO POPULAR (PP)

1.    JESUS ZENON GIL FERRRER

2.    JOSE LUIS BARBERAN GIL

3.    JAVIER COMAS GODINA

4.    LUIS FELIPE CERVERA VALIENTE

5.    SANTIAGO LUIS ALESANCO BARBERAN

6.    SERGIO GUIMERA PELEGRIN

7.    JOSE ANTONIO GASCON RIOL

8.    ANGEL ESTEBAN MAGALLON VALLESPI

9.    LUIS JAVIER MONTOYA ALFOCEA

Suplentes

1.    LEONCIO GIL FERRER

2.    FRANCISCO JAVIER BALLARIN ABAD

3.    MIGUEL ANGEL PI OLIVER

    3.     CHUNTA ARAGONESISTA (UNION ARAGONESISTA-UNIO
ARAGONESISTA)

1.    ANA BELEN MENDIETA ALBIZUA

2.    VICTOR PRATS HOSPITAL

3.    ANGEL PUYOL LACUEVA (Independiente)

4.    LARA MARIA AVIÑO OLLES (Independiente)

5.    ANDRES BALAGUER JORNET

6.    ANTONIO TUDO HOSPITAL

7.    FRANCISCO GÜIL ESPUÑA

8.    CESAR MANUEL GODINA PINOS (Independiente)

9.    MARIA ALBIAC BARCELO (Independiente)

 

Fabara

    1.     PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.    FRANCISCO JAVIER DOMENECH VILLAGRASA

2.    MARIA CARMEN VALEN CARCELLER

3.    JOSE FRANCISCO BRUNET ROC

4.    MARTIN ROS BAÑERAS

5.    VICENTE BALLESTEROS FRIGOLA

6.    ESTEBAN FERNANDEZ BARCOJO

7.    AMPARO CALLEJA FERNANDO

8.    JOSE MANUEL FRIGOLA RAMS

9.    ALBERTO CERVERA MARTIN

Suplentes

1.    JOSE VICENTE PUYO BALLESTEROS

2.    EMILIO JAVIER FALCON VALEN

3.    MIGUEL ANGEL RUIZ AGUILO

    2.     PARTIDO POPULAR (PP)

1.    ANGEL LUIS LATORRE AGUILO

2.    JOSE MARIA VALEN LLOP

3.    MARIA ESTHER SOLE LLOP

4.    JOSE MANUEL PELEGRIN PINOS

5.    JESUS ANGEL VALEN CAMPANALES

6.    TOMAS EUGENIO BIELSA BALAGUER

7.    DAVID ROC ROC

8.    JOSE MANUEL BIELSA ALBIAC

9.    SONIA GASCA FONTANE

 

Nonaspe

    1.     PARTIDO POPULAR (PP)

1.    JOAQUIN LLOP RAFALES

2.    AGUSTINA BARBERAN PUERTOLAS

3.    FERNARDO TABERNER SALVADOR

4.    SANTIAGO FRANC GARCIA

5.    ALVARO ARAGONES FRANC

6.    DAVID GINER CASMIAN

7.    CRISTIAN LLORET ALBIAC

8.    JOSE MIGUEL LECHA BES

9.    LAURA REDONDO TABERNER

Suplentes

1.    DAVID ROC NAVALES

2.    SERGIO RAFALES BARBERAN

3.    MANUEL VILELLA BARRACHINA

    2.     CHUNTA ARAGONESISTA (UNION ARAGONESISTA-UNIO
ARAGONESISTA)

1.    DAVID ROVIRA LOPEZ

2.    LUIS MORERA BASTIDAS

3.    ALBA MORERA GOMEZ

4.    MARIA PILAR ANDREU CASAMIAN

5.    HIPOLIT SOLE LLOP

6.    CONCEPCION RUIZ SILUE

7.    JOSE ADOLFO RAFALES SILUE

8.    NAZARETH RAFALES VICENTE

9.    LUIS ANTONIO GARCIA ARRAZOLA

Suplentes

1.    ROSA MARIA SOLER TABERNER

2.    MARIA JESUS LLOP MESEGUER

 

Fayón

    1.     PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.    JOSE LUIS ROCA VILANOVA

2.    IÑAKI SOLE SABATE (Independiente)

3.    MARIA CONCEPCION ALCARAZ SALADO

4.    JORGE JAVIER RECHA LLOP (Independiente)

5.    CRISTINA MORENO FERRER

6.    SERGI VICEDO LLOP (Independiente)

7.    JORDI CARBO SOLE (Independiente)

Suplentes

1.    MARIA PILAR RUIZ GIRONES (Independiente)

2.    JESUS LLOP ALGUERO

3.    JOSE MARIA ESTRADA ESTRADA

    2.     PARTIDO POPULAR (PP)

1.    ROBERTO CABISTANY DIAZ

2.    MAGNOLIA MESTRE LLOP (Independiente)

3.    VICENTE SANCHEZ GIL

4.    SUSANA MARIA ROSIQUE LABARTA (Independiente)

5.    JESUS SUÑE GARCIA (Independiente)

6.    AURORA ASUNCION BALFAGON CASTARLENAS (Independiente)

7.    ANTONIO LUIS MONTOSA VILANOVA (Independiente)

Suplentes

1.    MARIA ROSA LLOP VALLES

2.    MARIA ROSA CABISTAÑ SOLE

3.    JOSE ARBONES VICENTE

 

Mequinenza

    1.     PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.    MAGDALENA GODIA IBARZ

2.    ANTONIO SANJUAN SOLER

3.    DEBORA BRAVO ORDOÑEZ (Independiente)

4.    JESUS JAVIER MELENDO SANJUAN (Independiente)

5.    MONTSERRAT GIMENO LACASA (Independiente)

6.    ANTONIO LLOP MONTULL

7.    MARIA ANGELES SOLER RODRIGUEZ (Independiente)

8.    JUDITH PI LARREGOLA (Independiente)

9.    JESUS MANUEL LLOP MONTULL

10.    GEMMA NADAL SUBIRA (Independiente)

11.    JAVIER ANDRES RODES ESTRUGA (Independiente)

Suplentes

1.    JULIAN RIVAS MURIEL (Independiente)

2.    ESTIBALIZ CASAIZ SANCHEZ

3.    JOSE ANTONIO CASAIZ MECIECES

    2.     PARTIDO POPULAR (PP)

1.    GERMAN URIGOITIA SEVES

2.    MARIA PILAR RIOS GUIU

3.    ANGEL CAMINO BERNAD

4.    MARIA JESUS PEÑA MARTINEZ

5.    ANGEL BERNARDO BUSTOS

6.    ESTEFANIA VIDAL ZAPATER

7.    MICAELA ROYO MARTINEZ

8.    MARIA PILAR ZAPATER ZAPATER

9.    MIGUEL ANGEL PEREZ MACIAS

10.    CATHY MADELEINE TORRES PITY

    3.     PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.    MARIA NIEVES ROCA VILLAGRASA

2.    MARIA PILAR CATALAN CARRILLO

3.    MANUEL MOLINA IBARZ

4.    MARIA MONTSERRAT AGUILAR IBARZ

5.    JUDIT AGNE MONTULL (Independiente)

6.    JOSE ANTONIO OTERO NAJAR

7.    CARMEN JOSEFA MOLES BELTRAN (Independiente)

8.    JAIME DELFIN ALEJANDRO BORBON OLIVER

9.    JORGE AGUILAR BLAS

10.    ARANZAZU GODIA BERENGUER (Independiente)

11.    JOSE MANUEL MONCADA SILVESTRE (Independiente)

Suplentes

1.    AGUSTIN ROCA SOLER

2.    MARGARITA CUCHI SILLUE (Independiente)

Anuncio número: 63587

Fecha:22 Abril 2015Número de boletín:75 Numero Anuncio:63587 Sección:Organismos oficialesÓrgano Emisor:  Departamento:Junta Electoral de Zona de Alcañiz Descripción:Candidaturas para las elecciones locales del día 24 de mayo de 2015

A los efectos de lo previsto en el art. 47 de la vigente Ley Orgánica del Régimen Electoral General, se publica relación de candidaturas presentadas en esta Junta Electoral de Zona para las Elecciones Locales a Celebrar el próximo día 24 de mayo de 2015, relativas a los Municipios comprendidos en el Partido Judicial de Alcañiz.

Publicación de candidaturas. Fase presentación
Elecciones Municipales 2015

Circunscripción electoral: Aguaviva
Candidatura núm.: 1. PARTIDO POPULAR (P.P.)
1. NESTOR MARCELO MARTINEZ TURNES
2. MARTIN NAHUEL MAZZEO CIRULO
3. MANUEL ANGEL BORRAZ DE ANTA
4. FILIPE ALEXANDRE MARQUES BORGES
5. MARISA RAQUEL CUEVA BARRERA
6. ISARD PISONERO FERRE

Candidatura núm.: 2. GANAR-LOS VERDES (G:IU-LV)
1. AITOR CLEMENTE GUILLEN (G: IU-LV)
2. MIGUEL ANGEL MARGELI MONFIL (G: IU-LV)
3. ANGIE TAMAHRA GERMAN PEREIRA (G: IU-LV)
4. PABLO MIGUEL CIPRES MARGELI (G: IU-LV)
5. MERCEDES MARGELI ARTIGAS (G: IU-LV)
6. OSCAR MARTI PEDRO (G: IU-LV)
7. CARLOS PAJARES TENA (G: IU-LV)

Candidatura núm.: 3. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (P.S.O.E.)
1. MARIA JOSE MARCO LOSILLA

Candidatura núm.: 4. PARTIDO ARAGONES (PAR)
1. RAFAEL CERVERA MARGELI
2. ANGEL GALVE FOLCH
3. JOSE CARCELERO GUARCH
4. ANTONIO IBAÑEZ ADAN
5. LEONCIO BELLES FERRER
6. DANIEL VIOREL LUCA
7. MARIA NELIA VIRGILI ARTIGAS
Suplentes
1. MARIA DEL PILAR ALTABELLA FUSTER

Continuar llegint… continue reading…

2ª circular de la VIII Trobada d’Estudi per a la Preservación del Patrimoni de Pedra Seca que se celebrarà a Calaceit els dies 15, 16 i 17 de maig de 2015.
Per a més informació podeu consultar http://www.trobadapedraseca.cat/ca/​

​Inscripcions a http://www.trobadapedraseca.cat/ca/formulari-inscripcio/​

CHA Nonaspe reclama información al Ayuntamiento.

La Estación Rural de Interior de Cretas saldrá a licitación en mayo – Diario de Teruel.

Uno de los edificios del nuevo servicio para alberguistas en la vía verde de Val de Zafán

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente.

Maribel Sancho Timoneda

14/04/2015


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
0 votos

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente. Estos trabajos han salido a licitación por un importe de 80.000 euros.

El presidente de la institución comarcal, Francisco Esteve, se lamentó de que las obras de acondicionamiento exterior de la antigua estación se hayan retrasado por que faltaba la licencia de obras. “Acaba de llegar, así que esperamos poder adecentar los alrededores de la instalación en el plazo de un mes”, dijo. Al mismo tiempo, añadió, se sacará a licitación la gestión, con el fin de que pueda ponerse en funcionamiento para la temporada de verano.

La Comarca del Matarraña ha hecho público el anuncio de aprobación del expediente de establecimiento y prestación del servicio público del albergue comarcal, para el que no se han presentado reclamaciones.

La licitación de la gestión también se hará pública en breve, tal y como adelantó Esteve. “La adecuación exterior tiene que comenzar en los próximos días. En el momento en el que las obras estén iniciadas, licitaremos la gestión”, dijo el presidente de la Comarca. Según Francisco Esteve, a la institución comarcal no le interesa tanto sacar rendimiento económico a esta estación de BTT tanto como que funcione correctamente. “Lo que pediremos a los licitadores son mejoras y un proyecto interesante. No tenemos grandes exigencias, porque nuestro objetivo es que las ideas y el proyecto sean viables y hagan que la estación funcione”. En este sentido, recordó que la Estación Rural de Interior está dotada de un mínimo mobiliario, pero reconoció que “una de las mejoras que pueden proponer los licitadores es completar el amueblamiento de la instalación”.

En junio

El presidente de la institución reconoció que los planes iniciales de la Comarca pasaban por que el centro de BTT y el albergue estuvieran en marcha y funcionando desde hace semanas, pero los trámites administrativos han retrasado la apertura. Aún con todo, se mostró convencido de que “en junio, el servicio podría estar adjudicado”.

66 plazas de alojamiento

La Estación Rural de Interior está dotada de un centro de BTT y de un albergue de 66 plazas distribuidas en cinco módulos: dos habitaciones múltiples de 12 plazas con baño y ducha; 6 habitaciones múltiples de seis plazas, con baño y ducha y tres habitaciones dobles con baño y ducha.

Como albergue, la instalación prestará servicios de alojamiento y manutención, que podrá ser en régimen de alojamiento y desayuno o de alojamiento a media pensión o pensión completa. Además, en cuanto se ponga en marcha dispondrá de otros servicios para los usuarios como lavandería, alquiler de sábanas, toallas, etc.

La estación proporcionará alojamiento a alberguistas individuales y a grupos, principalmente de jóvenes. Su cometido será facilitar a las entidades juveniles espacios adecuados para sus actividades como convivencias, encuentros, reuniones, cursos o talleres.

Por otra parte, los usuarios del albergue deberán disponer del carné de alberguista de la Red Aragonesa de Albergues Juveniles o de la International Youth Hostel Federation para poder disponer de acceso al alojamiento en el albergue.

Centro BTT

Además de acoger a los alberguistas, la Estación Rural de Interior también ofrecerá servicios a los usuarios de la vía verde de Val de Zafán a través de su centro de BTT, ubicado en uno de los edificios del complejo.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 13 de març del 2015)

Pep Gimeno ‘Botifarra’, nascut a Xàtiva a la comarca de la Costera, és un extraordinari investigador i cantaor de música tradicional valenciana.

Des de la dècada dels 80 del segle passat ha anat per les viles recuperant amb molta paciència i dedicació les cançons que encara estaven presents en la memòria de la gent gran i que d’altra manera s’hagueren perdut. La transmissió oral del patrimoni musical ha segut el seu neguit durant tots estos anys d’intens i minuciós treball de camp. Les cançons i temes populars recuperats per Botifarra eren després integrats en el seu ampli repertori i interpretats pel cantaor en els seus continus recitals arreu del territori acompanyat, principalment, de la Rondalla de la Costera però també per bandes de música. En les grans actuacions com per exemple enguany per a la Mercè a Barcelona s’acompanya de grups de dansa d’arrel tradicional. Fins ara ha enregistrat tres treballs en solitari: “Si em pose a cantar cançons” (2006), “Te’n cantaré més de mil” (2009) i “Ara ve nadal” (2014). També s’ha editat el documental “Pep Gimeno Botifarra, el cant de les arrels” (2014) on s’explica el complicat procés de recuperació de la música tradicional valenciana, per part del de Xàtiva. Interpreta un ampli repertori de composicions i estils: jotes, romanços, malaguenyes, cants de batre, albaes, granaïnes… En les seues actuacions recupera el so dels instruments de la música tradicional com les castanyoles, la canya badà o el pandero. L’èxit del cantaor valencià de música tradicional va en augment i els viatges a les Illes i al Principat cada vegada són més freqüents.

La música tradicional del Matarranya comparteix moltes de les cançons i estils del folklore recollit per Botifarra. Composicions com ‘Alça l’aleta polleta’, ‘El meu xiquet té soneta’, ‘Mira si hai corregut terres’ o ‘A ta mare l’hai vist al barranc de l’Assut”. I estils com les cançons de batre, romanços, folies, jotes, albaes… Tot un gust escoltar la veu del poble valencià que interpreta magníficament Pep Gimeno que dignifica aquella mateixa llengua que destrossa l’alcaldessa de la capital del Regne Rita Barberà.

Carles Sancho Meix

Indiferència jacobina | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 27 de març del 2015)

La indiferència, quan no hostilitat, del professorat que exerceix a les escoles i instituts de la Franja respecte de la llengua catalana no és cosa nova, ni originària del franquisme. L’actitud colonialista ha estat la norma, inclús durant l’època republicana.

El criteri general dels educadors —amb honroses excepcions—, és que a l’escola s’ha d’ensenyar el castellà.

La llengua pròpia és millor ignorar-la olímpicament o, com a molt, reduir-la a curiositat folklòrica. El mecanisme també va funcionar a ple rendiment durant la II República, que, d’altra banda, tant esforç va fer per millorar l’educació.

Tres insignes mestres republicans molt vinculats al Matarranya i al Baix Aragó catalanoparlant son exemples de desinterès respecte de la llengua autòctona. Santiago Hernández va arribar a ser el número dos del Ministeri d’Educació durant la II República i, en acabar la Guerra Civil, va col•laborar amb la Unesco. Conta a les seues memòries Una vida española del siglo XX que, quan va conèixer a Vall-de-roures a la que seria la seua dona, la parla de la gent li “sonava a català”, però l’única frase catalana que reprodueix no l’escriu correctament, una badada impensable amb qualsevol altra llengua.

Palmira Pla, nascuda a Queretes, va ser una alta responsable del Ministeri d’Educació i del Consell d’Aragó. Acabada la guerra, es va instal•lar a Veneçuela i va tornar a Espanya als anys setanta. Al reincorporar-se al treball educatiu —segons conta Enrique Satué a Los niños de frente—, la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza li va proposar fer un curs de valencià ja que anava a treballar al País Valencià, però ella, “no ho va creure oportú”.

Benita Gil, nascuda a La Ginebrosa, va ser mestra durant la II República i va destacar per les seues idees progressistes. Al març de 2014 va rebre l’Encomienda de la Real Orden de Isabel la Católica per la seua contribució a la cultura espanyola. Encara viu a Praga, la ciutat on la va dur l’exili. Preguntada l’any passat per la seua opinió sobre la situació del català a l’Aragó i, en concret, al seu poble natal, la seua resposta va ser que la parla de La Ginebrosa “té molt poc a veure amb el català”.
Com deia el poeta, “gotas de sangre jacobina”.

Lluís Rajadell

Llibreries rurals | Viles i Gents.

Llibreries rurals

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 11 d’abril del 2015)

Una de les desgràcies de l’actual crisi és la desaparició de moltes llibreries. Vendre textos impresos ha anat disminuint al nivell de l’economia desfavorable, al mateix temps que s’ha hagut de conviure amb les noves tecnologies, una forta competència que ha substituït la figura del llibreter de carn i ossos per grans plataformes de venta anònima i a distància, i el paper per diaris electrònics, llibres digitals, continguts de lliure accés… D’una manera o d’una altra, la gent ha continuat llegint, ara orientada per les campanyes de màrqueting de les grans editorials, que utilitzen bastant bé les possibilitats de promoció de l’era digital. Això si és que continuen preferint la paraula escrita als cants de sirena dels múltiples estímuls tecnològics.

Al món rural del nostre Aragó despoblat, no s’ha notat massa el declivi de la llibreria tradicional. La majoria de les viles no n’ha tingut mai cap. A la meua recordo la que va mantindre uns quants anys un fotògraf i lector informat, molt bon provida, que jo visitava amb reverència infantil; i un altre intent posterior d’una xica jove, més breu i combinat amb material de papereria. A part de les excepcions i de Serret de Vall-de-roures, les nostres llibreries han estat los estancs o la tenda que ven de tot: piles de llibres per encàrrec o l’obres d’un autor local al costat de les gominoles, diaris damunt dels estoigs de perfums, un best seller tocant a la caixa registradora, un llibre de cuina de l’associació de dones a la vitrina, còmics o literatura infantil i juvenil en època nadalenca… Un panorama de distribució difícil.

En defecte d’això, los raders anys s’ha anat creant una xarxa de Biblioteques Públiques, de titularitat municipal i patrocini autonòmic. Obren en horari limitat, no sempre tenen instal·lacions modernes ni un fons coherent, però van rebent novetats, algunes participen en programes d’animació a la lectura (en castellà) i tenen lectors freqüents de totes les edats. Juntament amb les xarxes socials, són una finestra oberta al coneiximent i la estètica, una companyia justa i necessària en la distància immensa del camp.

María Dolores Gimeno

image003

La Comarca del Matarraña/Matarranya organitza la quarta edició de ‘Quedaran les paraules…’. Esta activitat consisteix en una lectura pública continuada d’una obra literària d’un autor del Matarranya. En esta ocasió s’han escollit contes i historietes de la nostra literatura popular, recollits en la col·lecció Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, dedicat a la narrativa i al teatre. L’acte començarà a les 17:00 h a la plaça de l’ajuntament de Massalió, el dijous 23 d’abril, i estarà amenitza amb música a càrrec del grup Acordes del Matarraña. En este mateix marc tindrà lloc a les 19:00 h una activitat d’animació infantil organitzada per l’Assoc. Cultural Club de la Joventut.

Els interessats a participar en la lectura deuran inscriure’s abans del 20 d’abril en cultura(arrova)matarranya.org o a través del telèfon 978 89 08 81.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

PODEMOS/PODEM i les llengües minoritàries d’Aragó | Lo Finestró.

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 d’abril del 2015)

 

D’ençà fa uns dies circula per les xarxes un esborrany de propostes, fet pel Cercle temàtic de llengües d’Aragó de PODEMOS/PODEM. Són unes propostes, segons diuen, per a discutir-les i treballar-les, un esborrany encara, però amb la intenció de què es mantingui l’essencial. Volen establir canals de participació per elaborar un document definitiu. Mai cap partit a l’Aragó, tal vegada amb l’excepció de la CHA, havia estat tan agosarat en presentar unes propostes per defensar, protegir i promocionar el català, l’aragonès, i els seus parlants a l’Aragó. Només per fer un tast de les propostes, aquí en teniu un extracte: derogació de la Llei del PP-PAR del 9 de maig del 2013 i substitució per una altra que respecti la realitat plurilingüe d’Aragó; utilització del termes català d’Aragó i aragonès com a denominació oficial, sense perjudici de mantenir la unitat lingüística del català; cooficialitat d’ambdues llengües en els territoris d’utilització; manteniment i ampliació dels convenis amb la Generalitat; creació de les Acadèmies del Català i de l’Aragonès; plans d’acció per a la dignificació de les llengües als mitjans públics; establiment d’un quota extra de professors de català i aragonès; creació de centres realment bilingües; restabliment dels premis Guillem Nicolau i Pedro Arnal Cavero; derogació del currículum aragonès de la l’LOMCE; recuperació del programa Jesús Moncada; discriminació positiva pel coneixement de les llengües minoritàries; etc., etc. Sembla que la persona o persones que han redactat les propostes de PODEM coneixen perfectament la realitat lingüística d’Aragó. No sé del grau de probabilitat de manteniment o inclús de millora de les propostes en el document definitiu, ni si els directius de PODEM d’Argó o centrals estan d’acord plenament amb l’esperit del document que circula per les xarxes, el temps ho dirà. De moment tot sona força bé. Tant de bo aquestes propostes arribin a convertir-se en programa real de PODEM… I per acabar, no puc deixar de dir que, coneixent l’electorat aragonès —una gran part de catxirulo anticatalanista—, tinc un dubte raonable: amb un programa electoral que defensi de debò el català i l’aragonès, guanyarà o perdrà vots PODEM a l’Aragó?

 

José Miguel Gràcia      

 

 

Mater matèria: lettura poetica di Pilar Solé.

#primavera_en_català
3a edizione
In viaggio per l’Europa multilingue
Mater matèria
lettura poetica di Pilar Solé
Giovedì 23 aprile 2015, ore 15.45 Ca’ Bernardo, sala di lettura B
Recital poetico per celebrare, insieme alla ricorrenza di San Giorgio, patrono della Catalogna, la festa del libro e della rosa.
La Franja