Una bona dosi de novel·la negra abans de la gran festa de la literatura rural | Comarques Nord.

La Llibreria Serret de Vall-de-roures va organitzar dissabte el seu propi Sant Jordi Negre. Una festa de la literatura en general i del gènere més fosc en particular que va reunir fins a 14 escriptors de renom a la capital del Matarranya. Una festa en tots els sentits en la que van ser presents autors de pes, com ara Sebastià Benassar, Xavier Borrell, José Luis Muñoz, Empar Fernández o Josep Camps, entre altres. Jornada dedicada al gènere negre i que, a la vegada, va dur una bona dosi de literatura prèvia a la gran festa de la narrativa rural que es viurà esta setmana. Un Sant Jordi Negre que va traure la novel·la el carrer, amb taules on els diversos assistents firmaven exemplars i compartiren uns minuts amb amants de la lectura. Amb el permís de l’ajuntament, que va agrair als escriptors la seua estada pel seu municipi, es va tallar el carrer i es va viure una bona festa al voltant de la literatura.

José Luis Muñoz ha fet de coordinador d’esta iniciativa impulsada per Llibreria Serret. En declaracions a Ràdio Matarranya va concretar que esta trobada, que ha segut a la vegada també un homenatge a Josep Forment, “va sortir d’un dinar, d’una vegada que vaig estar aquí pel trenta aniversari de la llibreria. Vam parlar de fer alguna cosa. De mirar de fer una jornada de gènere negre”. En definitiva, tot i la feina a contra-rellotge, “al final hem aconseguit vindre 14 autors de novel·la negra”. Muñoz va reconèixer que “Octavio Serret té una llibreria de referència a tota Espanya. Coneguda pels escriptors. I Vall-de-roures és un lloc amb una població molt itinerant i amb prou gent a l’estiu”. A la vegada, Muñoz va considerar que “Serret és un excel·lent prescriptor de llibres. Si hi hagués tants llibreters com ell no es notaria la crisi a este país”. La trobada va ser molt animada i va estar plena de cares conegudes.

Plomes llegides com la de Víctor del Árbol, que ha venut molts exemplars a França. O Fernando Martínez Laínez, consolidat autor que ha visitat diverses ocasions este territori. “Parlem de gent de renom. I si esta experiència tira endavant, és molt provable que el pròxim any siguin més dies i puguem portar gent de tota la geografia, com Juan Madrid o Andreu Martín”, va recordar José Luis Muñoz. Un Sant Jordi especialitzat en el gènere més venut i llegit de tots. I és que la novel·la negra té un distintiu que la fa única. Es pot parlar de tot i es pot matar a tothom. Precisament, Muñoz va recordar que “la novel·la negra és una ferramenta que tenim els autors per parlar de la societat. No només del delinqüent, sinó del que hi ha darrere el delinqüent. De la trama corrupta de la nostra societat. La novel·la negra és, sobretot, social. I això és important tindre-ho en compte. És hereva de la novel·la social del segle XIX”.

Quan es parla del gènere negre, inevitablement aixequem el cap. Mirem cap a dalt, cap al nord. La novel·la negra i l’efecte Stieg Larsson han posat Suècia i els països nòrdics al més alt del gènere. Però moltes vegades ens oblidem que aquí, a la Mediterrània, i de fa dècades, també sabem matar. De mils de maneres. “Ha hagut una revifada quan han arribat els autors nòrdics”, reconeixia el mateix José Luis Muñoz. Gairebé ha estat una invasió. Escriptors que utilitzen i que parlen de crim “allà on no hi ha crim, com ara a Islàndia”, va bromejar l’autor, on “pot ser a partir d’ara sí hi haurà crim. Però aquí” el gènere negre “està molt arrelat”. Gijón va ser el pare d’estes trobades, d’esdeveniments especialitzats en la novel·la negra. Després van arribar moltes ciutats més. Com ara Vall-de-roures, que va organitzar esta trobada de gran germanor i amb autors de nivell. Una trobada que es complementa amb la setmana de narrativa rural que ara comença.

Los Azero – ¿QUIERES COLABORAR CON NOSOTROS EN LA GRABACIÓN DEL….

Azero. Grabación videoclip en el Río Bergantes. Participa!!!!

diumenge

Aguaviva, SpainHi assistiran 66 persones

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola | Comarques Nord.

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola

(AVANÇ)
L’Associació de Pares i Mares del Matarranya en defensa del català ha celebrat avui la segona Alifara Clarió. Sota el lema Estimem la nostra llengua, Beseit ha albergat un munt d’activitats pensades per a pares i fills d’allò més entretingudes. Una festa per la dignificació de la llengua que -entre altres- ha acollit una excursió pel riu Matarranya per a conèixer la fauna i la flora de casa. També s’ha fet una manualitat, on els xiquets han creat un cranc autòcton, en perill d’extinció. També s’ha fet un dinar tocant l’aigua del riu i un espectacle infantil davant l’església que ha tingut una gran acollida. Una jornada educativa, lúdica i reivindicativa que pretén donar a conèixer l’associació, així com els objectius de la mateixa.

José Manuel Aragonés, president de Clarió i pare de La Freixneda, va remarcar que l’associació “som una colla de pares preocupats per la pervivència de la nostra llengua. Els nostres fills segueixen el ritme de l’escola”, sent cada vegada menys present la llengua de casa. Hi ha municipis que està substitució lingüística “es nota molt. I creiem que això ha de canviar. Si no li posem remei, pot ser això sigui el principi del final” de la nostra llengua. Per això “hem decidit passar a l’acció”. Per fer front a esta situació, des de Clarió creuen que ampliar les hores lectives de català a l’escola és clau. Ara “només tenen una hora a la setmana. Una cosa ridícula. Vivim al segle XXI”, i el fet de que la llengua autòctona no s’aprenga a l’escola “no crec que passo a cap lloc del món”.

A altres comarques de la Franja, l’ensenyament de català a l’escola és de dos i fins i tot de tres hores a la setmana. Al Matarranya, ara mateix, és només d’una.

Un libro para que no se olviden las masadas de La Cerollera.

Impulsado y coordinado por Casado López, el libro pretende luchar contra el olvido de la forma de vida de los masoveros. Ha sido editado por la Asociación SERVA de Desarrollo Local de La Cerollera, y se puede adquirir en el propio municipio, y en librerías de Alcañiz y Valderrobres, a un precio de 15 euros. En 359 páginas y 11 capítulos, el autor se centra en recopilar las tradiciones que se están perdiendo, la forma de vida y la relación de los masoveros con los habitantes de La Cerollera. Deja atrás tres años de trabajo, tanto de Casado como de María del Carmen Celma Lombarte y Pedro José Bayod, que ilustran las fotografías de Ángel Mora Arrufat.
El libro comienza con un análisis de las antiguas tareas de los masoveros, y los trabajos del campo, relacionados con el cereal. Desde los oficios relacionados con las abejas, las calcineras (en las que se trabajaba la cal, con fines de desinfección y argamasa) a la leña, la madera, las resinas, así como la época de las minas, y las antiguas neveras o pozos de nieve. El segundo capítulo se centra en la alimentación. Recopila el recetario de las masadas, con los alimentos que obtenían del huerto y de los animales que se criaban allí. Asimismo, el tercer apartado es un estudio de los trabajos de los masoveros según el género, haciendo hincapié en la importancia de la mujer como coordinadora de los trabajos, y figura fundamental en el control de la economía familiar. El quinto capítulo trata el ciclo festivo, y el sexto incluye una serie de árboles genealógicos de las masías. «Puede tener un gran interés para los vecinos de La Cerollera que quieran conocer más información sobre sus propias raíces», indicaron los autores.
El capítulo número siete se dedica a la vida cotidiana y la indumentaria propia de la vida en las masadas y el ocho, al patrimonio inmaterial de las mismas, como acertijos, adivinanzas, cuentos, refranes y frases hechas del municipio de La Cerollera, e incluso cantos en tono «picante» que se recitaban en la época. Por su parte, el apartado nueve se centra en los oficios de La Cerollera y en el diez realiza una extensa referencia a los maquis y la escuela guerrillera que se instaló en torno al municipio.
Por último, el capítulo 11 se estudia la situación actual, y a la posible alternativa de futuro empleo en las masadas para evitar que todo ese patrimonio se pierda. El objetivo de los autores es recoger y transmitir toda la vida que había en las masadas, con la ilusión de que puedan tener un futuro a través de su recuperación, como ya se ha hecho en otros pueblos de la zona.

Bañados en agua y espuma.

Fórnoles se da un baño de alegría.

Fiesta y remojón en La Fresneda.

Ocho toneladas de diversión en Torre de Arcas.

Los berganteros dibujan un ‘sí’ humano por el río.

• Jueves, 21 Agosto 2014 00:10
• Escrito por  Beatriz Severino

La actividad fue el colofón al acto de entrega de la primera edición del Premio Bergantes, un galardón que ha instaurado el Ayuntamiento de Aguaviva. En su primera edición se concedió a la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET), presente desde el inicio en la lucha bergantera. Valentín Cazaña, Charo Giménez y Julián Ezquerra, representantes de la formación, agradecieron el reconocimiento «de un pueblo que lucha por su río y por su futuro» y animaron a seguir de la misma manera. «Este tipo de luchas se alargan durante décadas en algunos casos, con el desgaste que ello conlleva», dijeron.

El proyecto de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) para construir una presa de laminación en el río continúa adelante. En la actualidad el Ministerio de Medio Ambiente estudia la concesión positiva de la Declaración de Impacto Ambiental. El informe alternativo presentado por la plataforma vecinal y la Fundación Nueva Cultura del Agua también está incluido.

Andorra y Valderrobres contarán el próximo curso con dos nuevos ciclos.

Beceite acoge hoy una “alifara” en defensa del catalán.

• Jueves, 21 Agosto 2014 00:15
• Escrito por  Emma Zafón

Por la mañana se llevará a cabo una excursión al río para explorar de cerca la flora y la fauna del Matarraña. A continuación, los participantes podrán colaborar en la creación de una escultura colectiva con piedras del río que representará el cangrejo autóctono, una especie protegida muy valorada. Después de la comida y la asamblea para los socios se reanudarán los actos para todos con una merienda popular y la actuación del mago Zapata.

Todas las actividades son gratuitas. En la jornada colaboran el Ayuntamiento de Beceite, la Comarca del Matarraña y la Caja Rural de Teruel.

Clarió se formó hace 3 años de la mano de varias familias de la comarca tras detectar la importante pérdida en la lengua materna en los niños y reivindicar la responsabilidad de los gobiernos en garantizar la conservación de la lengua. La formación critica que en la actualidad, los escolares de primaria sólo reciben una hora semanal de su lengua materna, y como asignatura optativa, algo que en palabras de una de sus integrantes, Pepa Nogués, resulta “insuficiente”.

PROGRAMA

– 11: 00h Excursión para explorar el río Matarraña. Conoceremos la fauna y flora del río y miraremos con la lupa. (Público familiar, para todas las edades. Salida: Plaza de Beceite).
– 14: 00h Comida de convivencia para los socios y simpatizantes en el Azud de Beceite (piscinas naturales).
– 18: 00h Merienda y actuación espectacular del mago Zapata en la Plaza de Beceite.

A lo largo de todo el día habrá un punto de información de la asociación ‘Clarió’ y una parada de libros en catalán en la Plaza de Beceite.

Verano “flojo” para el turismo bajoaragonés.

Un incendio calcina el punto limpio de Peñarroya.

“Desideri Lombarte és més vigent que mai” | Comarques Nord.

“Desideri Lombarte és més vigent que mai”

Torredarques s’ha sumat als actes de l’emotiu Any Desideri Lombarte. El Saló Social va aplegar ahir un recital poètic a càrrec del Duo Recapte, que va fer un tast de l’obra poètica de l’escriptor matarranyenc més rellevant del segle XX. Una actuació on es van escoltar alguns dels versets més sonats d’en Desideri, com ara Les Belles Paraules, Joc de Paraules, Lluny de tu o la llegenda de La xica tornada serp. Una actuació que va omplir el local de Torredarques i que va reunir també els familiars del poeta pena-rogí, desaparegut ara fa 25 anys. Una emotiva actuació emmarcada en les Festes Patronals de Torredarques i en un Any Desideri Lombarte que ha recorregut diversos municipis del Matarranya, entre ells Mont-roig i Pena-roja, així com municipis de la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i les ciutats de Saragossa i Barcelona.

En una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, Duo Recapte va parlar sobre l’obra poètica i la figura d’en Desideri. En este context, Màrio Sasot, bandúrria i mandolina elèctrica, va detallar que “hem volgut fer unes pinzellades de la seua trajectòria, molt densa i variada. En el nostre espectacle intentem reflectir això, eixa varietat de temes, d’estils, de mètriques, i aprofitar este 25è aniversari perquè es conega la seua obra amb més profunditat”. Per la seua part, Antoni Bengochea, que recita a Desideri Lombarte, va reconèixer que “tocava vindre”, tot i que “enguany la gira s’ha desenvolupat més cap a dalt”. Un homenatge a Desideri Lombarte que allà on ha anat ha tingut “una acollida estupenda”. Perquè tot i que “el coneix més la gent del moviment de reivindicació de la llengua i la cultura, és un tipus de poesia que arriba a tothom”.

Parlar de l’Any Desideri Lombarte suposa també parlar de la llengua catalana. I en este sentit, Sasot va subratllar que “com la situació no ha avançat gaire des del punt de vista de les institucions, Desideri és més vigent que mai”. De fet, els poemes que parlen de llengua contenen un missatge tant recent com fa trenta anys. I els que el descobreixen ara “se senten víctimes de les mateixes situacions i partícips de la mateixa cultura”. Un Duo Recapte que en el seu recital va fer un tast molt ampli de l’obra d’en Desideri. En este aspecte, Bengochea va recordar que “passem dels primers poemes, més narratius, més lligats a la terra, per després desviar-nos a una temàtica més genèrica”, fins arribar a l’època més abstracta, de sonets. Un recital que va omplir el Saló Cultural de la vila i que va reunir també amics i familiars d’en Desideri.

Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.

Modeslo Lobón se reunión con representants d’os regants d’a Canal d’Aragón y Catalunya

Os consellers d’Agricultura d’Aragón y Catalunya, Modesto Lobón y Jose María Peregrí, han teniu contactos iste mierques ta mirar de prencipiar a consensuar una serie de propuestas y accions endrezadas a amerar a crisi d’a fruita que os dos países tienen dimpués d’a vieda a la importación decretada por o gubierno ruso.

“O problema ye o mesmo en Aragón y en Catalunya, un problema que s’asienta, entre atras, en una parte muito determinada como ye l’aria regable d’a Canal d’Aragón y Catalunya. Podemos charrar en iste caso d’una zona común y d’un grieu problema común”, ha declarau Lobón.

… Continuar llegint a Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.