QUINTANA I FONT, Artur [cur.] (2009).
Roda la mola: Poesia del Baix Aragó de
llengua catalana dels orígens als nostres
dies. Terol: Instituto de Estudios
Turolenses (Lo Trinquet; 1). 268 p.
activitats_centres_21_27_setembre_2010.pdf (Objecte application/pdf ).
S’ha mort una veu,
s’ha mort un poeta,
s’ha mort la cançó,
s’ha mort Labordeta.
Orfe queda el vent,
òrfena la terra,
orfes quedem tots,
s’ha mort Labordeta.
Qui cantarà al cerç?
qui a la llibertat?
qui ho farà a Aragó?
Som buits i callats.
A la teua motxilla hi cap tot un país,
però no un cor tan gran com el teu.
Tota la pau per a tu, José Antonio.
Escolteu “Canto a la libertad” aquí
Avui he acabat d’aixecar una paret de pedra seca d’un bancalet que envolta un vell i mal esporgat garrofer, al terreny costerut de casa meua. La paret no es ben bé de pedra seca, perquè a l’hora de col·locar, encastar i falcar les pedres, he utilitzat paletades de morter de ciment i sorra, però no gaires. Ja sé que no és cap obra d’art, i que a molts de vosaltres poc os hauria d’interessar aquesta obra, fruit d’haver-ne vistes moltes a la 
Codonyera, o tal vegada, resultat de l’instint natural d’un descendent de tantes generacions que aixecaren marges per aterrassar els estrets barranquets on plantarien oliveres, vinya, o quatre grans de blat, ordi o sègol, els anys que no restaven en “guareit”.
No feia massa temps que la paret s’havia esbaldregat, per la pressió de les arrels del garrofer, o pot ser pel seu propi pes o per la força de la gravetat, com diria l’“il·lustrat” de torn. El cas és que un dia decidí “llevantar lo portell”.
El matí que vaig començar l’obra, de ben segur que el garrofer va pensar que estava boig. A la meua edat, amb unes lumbars força delicades i amb tan poca experiència, allò no tenia sentit. El garrofer pensaria: aviat s’hi cansarà, no podrà acabar la paret perquè el dolor que sentirà a la zona del ronyons no el deixarà alçar-se dempeus. Molt savi el garrofer, no sabia, però, que una protecció lumbar amagada sota la camisa m’anava estrenyent i a la vegada protegint les darreres vèrtebres, tan malparades en tots el hòmens d’una certa edat. El “savi” garrofer tampoc sabia que l’objectiu d’aixecar o refer el portell era a llarg termini, gairebé sine die. El gavadal de pedres esteses al peu de la paret anava minvant molt lentament, però inexorablement dia rere dia. Varen passar uns mesos i el verd de les garrofes del saberut garrofer es transformà en negre. I és ara quan en trencar-les per la meitat, la flaire profunda d’aquets fruits s’hi pot sentir de prop.
Vet aquí que un dia de la tercera setmana de novembre del 2010 vaig col·locar en rastellada les últimes pedres de la darrera filada. El marge no és pas atalussat ni esgraonat, només un xic desplomat.
El mallorquí Joan Llabrés, glossant als paredadors, escriu al final del seu llibre Mestres de paret seca:
“Hi ha mestre paredador
sense martell ni ginyola
que sa paret fa tan bona
com un altre o millor.”
Jo no sóc mestre paredador, ni tinc l’habitud de margenar, ni he fet servir ginyola —dita també llinyola o nyinyola a Mallorca. És un cordill tibant per a fer la paret recta—, entre altes motius perquè el marge era circular, convex per la part de fora, segons podeu veure a les fotografies. No m’ha quedat pas 
malament, oi? De bell antuvi, sempre el margenador ha tingut la seua pròpia cal·ligrafia.
De cara al futur hi tinc una temença: potser el garrofer, ferit en el seu amor propi i sense jo fer-li la gara gara, comenci a fer créixer extraordinàriament les seues arrels per empènyer perversament la meua paret i esbaldregar-la novament. Atesa la seua concavitat interior, no li caldria gaire empenta… Quan em mira el malastruc garrofer, ho fa perversament. Si succeís aquesta malaventura us ho faria saber.
Si voleu aixecar un marge, jo sóc vell, no treballo de franc i el termini seria immesurable.
Això de les parets de pedra seca dóna per a molt; no sé on vaig llegir que si s’arrengleraren totes les parets de pedra seca de Menorca, donarien dos voltes a la Terra.
José Miguel Gràcia (16/09/2010)
mitjançantUn marge sota un garrofer « Lo finestró del Gràcia.
Dijous, 30 de setembre de 2010 a les 18:00Conferències
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre (CNLTE)
El Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre (CNLTE) organitzen la conferència “Aproximació al català de la diòcesi de Tortosa”, a càrrec del Dr. Pere Navarro, professor titular de la URV, que tindrà lloc el dijous 30 de setembre, a les 18.00 hores, a la Universitat Rovira i Virgili (c/ Teodor González, 43. 1r pis. Tortosa).
Amb aquest acte, inclòs en la programació del Campus Extens-Antena Cultural de la URV, s’obrirà el període 2010-2011 dels cursos de català per a adults a les Terres de l’Ebre.
Segurament el pres polític més jove del món va ser un xiquet de Saragossa que van empresonar perquè va escriure un poema en contra de la repressió i va trucar a la policia per llegir-se’l. Tomàs el va homenatjar amb la cançó “Dedicado a M.A.”
Podeu escoltar-la punxant aquí
Dedicat al pres polític més jove del món « Lo finestró del Gràcia.
| » Aquí també el Cartell i Programa de tots els Actes que es fan |
Representants de Vall de Roures, la Sénia, la Pobla de Benifassà i la M-TdS han preparat la Festa del Tossal del Rei el diumenge 3 d’octubre, destacant 2 actes: a les 12h lectura d’un Parlament al cim del Tossal del Rei i a les 14h dinar a la plaça de Fredes. Preu del tiquet del dinar: 10 € i es pot adquirir als 3 ajuntaments i oficines de la M-TdS. Programa complet apretant Prem AQUÍ
 Prem AQUÍ. |
| II Encuentro de los amigos del caballo | ||
 La Comarca del Matarraña/Matarranya, en colaboración con la Asociación Ecuestre Tastavins y el apoyo de voluntarios, organiza el II Encuentro de los amigos del caballo. Una jornada de convivencia que tiene como objetivo dar a conocer las distintas oportunidades que ofrece el mundo del caballo así como las rutas ecuestres habilitadas desde esta administración.La cita será en la localidad de Peñarroya de Tastavins los días 25 y 26 de septiembre. Los participantes podrán disfrutar de recorridos a caballos, actividades tanto musicales como ecuestres, y ante todo de dos intenos días de convivencia. |
||
| Lugar: | Peñarroya de Tastavins | |
| Periodo: | 25 y 26 de septiembre de 2010 | |
| Información: | 978 89 08 86 / info@matarranya.org | |
| Documento Anexo | ||
VolverWeb Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.
Facebook | Willy Fuego y membres de la Kinky Beat al Ball del Poll.
Dijous 16 de setembre
Lloc: Palau Montcada
9:30 Recepció de participants al Palau Montcada
10:00 Inauguració
10:30 Cafè
11:00 Ponència: “La planificació de l’ensenyament de les llengües en currículums multilingües”. Oriol Guash, Professor Titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
12:30 Ponència: “El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana” Anna Oliva Albiach, Cap de l’Àrea d’Innovació Pedagògica del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, Ministeri d’Educació i Cultura, Govern d’Andorra.
14:00 Dinar16:00 Experiència: “Àmbit lingüístic de l’Institut Montgròs: un exemple d’implementació de currículum integrat de llengües” Susanna Soler i Laura Becerra, professores de l’IES Montgròs de Sant Pere de Ribes, Barcelona.
17:30 Descans i cafè
17:45 – 19:15 Taula rodona: “Projectes lingüístics: l’ensenyament castellà-català a l’Aragó” Professors de centres amb projectelingüístic.
Divendres 17 de setembre
VISITA A PENA-ROJA, MATARRANYA
08:30 Sortida des de l’estació d’autobusos de Fraga.
11:00 Visita guiada a Pena-roja repassant l’obra literària de Desideri Lombarte i els seus racons: “Desideri Lombarte i la seua literatura vist des de Pena-roja” Natxo Sorolla, llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona.
14:00 Dinar. Restaurant Virgen de la Fuente, Pena-roja.
16:00 Tornada a Fraga
Informació i inscripcions: Enviar a: Centre de Professors • C/ Airetas, 17 • 22520 Fraga (Huesca) • Tel. 974 47 29 00 Fax: 974 47 23 47 • cprfraga@educa.aragon.es
Ahir dia 12 de setembre, l’associació de dones i consumidors de Calaceit (Asociación de mujeres y consumidores KALAT-ZEYD) celebrà el 25è aniversari. Una associació de caire cultural, recreatiu y reivindicatiu, amb 25 anys a les espatlles és poc freqüent per aquestes contrades matarranyenques. Tampoc em trobaríem gaires per altres terres. Han estat 25 anys d’actes populars i culturals: publicacions de receptaris i llibres de cuina, promoció de llibres, diades molt diverses com la de puntaires, publicació de la revista Kalat-zeyd, amb periodicitat anyal, etc., etc. Les pàgines d’aquesta revista, amb predomini del català, han estat plenes de col·laboradors de qualitat sobre temes diversos: història local, etnologia, poesia, assaig, sobre patrimoni material i immaterial i temes diversos d’interès.
Per commemorar el 25è aniversari, a la Sala d’Exposicions dels baixos de l’Ajuntament es va inaugurar una exposició sobre fotografies, llibres de cuina i cartells referits a la història de l’associació. Durant el dinar de germanor a la ben redreçada, ben dissenyada, hauríem de dir, nova Fonda Alcalà, plena de gom a gom, va parlar la presidenta de l’associació, María Jesús Celma, fent un recordatori dels 25 anys passats i agraint la col·laboració a les institucions i a totes les associades. Després parlà l’alcaldessa de Calaceit i lliurà a la presidenta una placa commemorativa. Jo mateix en nom d’ASCUMA vaig dona l’enhorabona a tots els reunits, desitjant llarga vida a l’associació. Tots els assistents varem rebre, en edició facsímil, el Receptari que es va elaborar com a treball final del curs de cuina de l’any 1987, primera publicació mecanografiada de l’associació. No varen faltar mitja dotzena de jotetes per a cloure l’acte.
Després, a l’ espai de l’antic cine va continuar la festa amb música i ball.
José Miguel Gràcia
L’associació Kalat-Zeyd va celebrar el 25è aniversari « Lo finestró del Gràcia.
Bon dia!
Des del Jardí Botànic de Ràfels hem preparat una sortida per al proper diumenge dia 12. Serà una excursió de senderisme a La Molinera amb interpretació del paisatge. La sortida serà a les 9,30 des del Jardí Botànic, l’hora prevista d’acabament serà entre les 14 i les 15 h.
L’activitat és gratuïta.
Salutacions,
Pepa Nogués
Guies del Port SL
1. Autors Ebrencs dilluns, 6 de setembre de 2010 | Comentaris
| Plantes del Port |
El Grup de Recerca Científica ” Terres de l’Ebre” ha culminat el seu projecte “Plantes del Port“.
És un treball escrit amb intenció divulgadora i en eixe aspecte ens considerem innovadors, perquè fins ara, o bé s’havien estudiat les plantes del territori sota un punt de vista totalment científic, o les publicacions (nombroses els darrers anys) adreçades al gran públic, s’havien fet sobre aspectes geogràfics: fonts, itineraris, etc. però no sobre flora. Des de fa molts anys, el Port ha interessat els botànics valencians, aragonesos i catalans, o siga, dels tres territoris pels quals s’estén el massís. Els pesos pesants de la Botànica: Cavanilles (a les acaballes del segle XVIII), Loscos i Pardo, Costa, Pau, Font i Quer, O. de Bolòs… van deixar-hi les seues xafades. Però tant els seus escrits com els fets posteriorment (sobretot del darrer terç del segle XX) tenen tots un contingut tècnic: elaborats per especialistes de la Botànica i adreçats a botànics professionals. El que pretenem aquí és atansar el coneixement de les plantes del territori a aquelles persones que, tenint un nivell gran d’afició i d’estima al món vegetal, siga superior este sentiment al grau de nocions que sobre la matèria hagen pogut adquirir al llarg de la seua vida. En altres paraules, volem aconseguir de crear una aïna que servisca perquè tots aquells que, aficionats al món de les plantes silvestres, la puguen utilitzar per a conèixer el seu entorn, activitat ludicocultural a la qual malauradament no ens dediquem tant com ho fan en contrades més civilitzades .
Volum I: Arbres, arbustos, equisets i falagueres. Arbres monumentals
Volum II:Mates i plantes herbàcies angiospermes dicotiledònies
Anunciat en primavera, novament ahir des del Govern d’Aragó s’anuncià la signatura d’un conveni per garantir la difusió d’Aragón TV a Catalunya i de TV3 a l’Aragó. El conveni tindrà un termini de quatre anys i serà desenvolupat mitjançant un altre conveni que haurà de ser signat per ambdues parts. En síntesi es tracta de què els repetidors de Tortosa i Lleida emetran en totes direccions, i no com ara que ho fan només en direcció a Catalunya per a TV3 i a Aragó per a Televisión de Aragón. La qual cosa vol dir que els habitants d’Aragó que rebien la senyal d’Aragón TV des de Lleida o Tortosa, 
podran rebre també TV3 i el altres canals de la Coporació Catalana de Mitjans de Comunicació. I també que tots els catalans que rebien TV3 des de Tortosa o Lleida, podran rebre Aragón TV. La resta de catalans i aragonesos seguiran com ara. No penseu que el conveni abasta tots els territoris de Catalunya i Aragó. Què us havieu pensat? Malgrat tot, que arribi aviat.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
