Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Origen: El uso del catalán y la fabla tensa el debate político en Aragón | Diario Público

El PP anuncia una queja contra la presidenta de una comisión de las Cortes por permitir a un diputado utilizar esas dos lenguas, que suman 80.000 hablantes en la comunidad, al intervenir en una comparecencia de tres grupos culturales anticatalanistas que provocó un tenso debate parlamentario.

La comparecencia de tres representantes de asociaciones de la zona oriental de Aragón provocó en las Cortes autonómicas un tenso debate sobre el uso del catalán y el aragonés en la comunidad. Foto Cortes de Aragón

La comparecencia de tres representantes de asociaciones de la zona oriental de Aragón provocó en las Cortes autonómicas un tenso debate sobre el uso del catalán y el aragonés en la comunidad. Foto Cortes de Aragón

ZARAGOZA .- El uso de las lenguas minoritarias de Aragón, el catalán y el aragonés, tensan de nuevo el debate parlamentario en la comunidad. Más por la primera que por la segunda, y más por su denominación y vínculos que por su obvia presencia, unos prejuicios enquistados en la política aragonesa, históricamente incapaz de tratar con normalidad dos realidades lingüísticas que utilizan para comunicarse entre 80.000 y 145.000 personas.

La chispa saltó con la intervención, este martes, del diputado de Podemos Alfonso Clavería en la Comisión de Comparecencias de las Cortes, en la que participaban tres representantes de la plataforma No Hablamos Catalán, a los que dirigió, en ambas lenguas, estas palabras: “Les agradezco su presencia. Hay cosas que solo se pueden decir en una lengua, y no en la de al lado. Hagamos, entonces, un pacto por el sostenimiento de la vida y de los territorios de Aragón, dando voz a lo que la gente piensa y que lo diga en su propio idioma”.

El diputado del PP Fernando Galve interrumpió el debate para expresar a la presidenta de la comisión, Itxaso Cabrera (Podemos), “mi más enérgica protesta porque usted ha permitido hablar en otras lenguas que no son el español”. “Como no hay reglamento (que regule su uso), creo que tenemos que hablar en castellano, en español”, dijo, al tiempo que anunciaba una queja formal a la Presidencia de la cámara. Cabrera le respondió que la Constitución “recoge que la pluralidad se dará en las cortes por parte de todos los grupos”.

La protesta de los populares -Galve insistió al calificar de “acto maleducado” y “desagradable” hablar “en aragonés y en catalán o en no sé qué idioma”- fue selectiva: no se extendió a las intervenciones de Gregorio Briz, de Cha, que había saludado a los comparecientes en catalán, ni a la de Joaquín Samsó, de C’s, originario de la zona oriental de Aragón y que había utilizado, de manera espontánea, algunas palabras en ese idioma.

Más del 10% de la población habla o entiende esas dos lenguas

El episodio ilustra la tensión que genera el debate lingüístico en la esfera política de unacomunidad trilingüe como Aragón. Una tirantez que no se da en la calle: 80.000 habitantes del Pirineo y de las comarcas orientales de la comunidad utilizan esas dos lenguas, según los datos de la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno autonómico, que también recogen que 3.400 escolares de primaria y de secundaria estudian como optativo el catalán y 580 los distintos dialectos del aragonés.

El INE (Instituto Nacional de Estadística) eleva la presencia de esas lenguas en su último Censo de Población y Viviendas: 55.387 aragoneses hablan el aragonés o lo conocen, mientras que 87.575 utilizan el catalán y otros 2.604 citan el chapurriau, nombre coloquial para referirse a las variedades locales de esta última. Suman 145.566 aragoneses, más del 10% de la población.

Sin embargo, el meollo del debate no está en las lenguas, sino en sus nombres. Los tres comparecientes, Ángel Hernández, de Amics de Fraga; Luis Gascón, de Facao, y el filólogoJesús Vázquez, coincidieron en reclamar un referéndum en las comarcas orientales para decidir cómo debe llamarse esa lengua y, entre referencias al “pancatalanismo”, al “proyecto imperialista” del nacionalismo catalán y al uso del idioma como instrumento de unas supuestas ansias anexionistas, anunciaron un acto reivindicativo “por la identidad, la lengua y la cultura aragonesas” para el próximo 5 de junio en Zaragoza.

Su comparecencia tenía como objeto reclamar el desarrollo de la actual Ley de Lenguas, con la que el Gobierno PP-Par sustituyó en 2013 las denominaciones del catalán y el aragonés por los acrónimos Lapao y Lapapyp y les quitó el carácter de “propias” que les reconoció la norma de 2009, y reclamar la puesta en marcha de la Academia de la Lengua Aragonesa. El segundo asunto no fue debatido, mientras el primero daba lugar a un tenso debate nominalista.

“Quieren imponer que nuestras lenguas maternas son fabla y son catalán”, señaló Hernández, que llegó a pedir la prohibición del término “franja” para referirse a las comarcas orientales y para quien “nunca se ha ofendido tanto a la zona oriental de Aragón, que se siente aragonesa”. “El catalán no es lengua propia de Aragón”, apuntó Vázquez, mientras Gascón se refería al chapurriau como “riqueza cultural” y anotaba que “implantar el idioma catalán en Aragón no es inofensivo”. “Amamos a Catalunya, pero que no toquen nuestro territorio”, añadió.

“Habrá que llegar a un consenso”

Las intervenciones de los portavoces giraron en torno a la denominación del catalán. Darío Villagrasa (PSOE), que consideró “fundamental la no imposición y garantizar los derechos de los ciudadanos”, sostuvo que “no debemos decidirla en el parlamento” por tratarse de algo que “corresponde a la comunidad académica” y que entraña el riesgo de “rozar el ridículo que ya hicimos” con el Lapao y el Lapapyp.

Coincidió con Briz, partidario de una norma basada en criterios científicos que “evite hacer el ridículo en toda Europa”, y con Amparo Bella (Podemos), que consideró “necesario superar el conflicto y facilitar los derechos de los hablantes” con una nueva ley y que recordó que “el aragonés y el denominado catalán de Aragón sufren hoy una situación complicada”. “Huimos del uso político y rechazamos los debates que solo buscan dividir”, anotó, para añadir que “habrá que llegar a un consenso” sobre la denominación.

Briz se mostró conciliador con los comparecientes pese a los duros ataques que dirigieron a Cha. “Podría decirles que ustedes son pancastellanistas o españolistas, pero ¿qué añadiría eso al debate?”, les indicó, tras afearles que “el negacionismo que ustedes hacen ha favorecido la dependencia de Catalunya en algunos ámbitos”. “Hablo inglés y castellano, pero no me siento inglés ni castellano, ni seguramente español”, añadió el nacionalista.

Galve y Lucía Guillén (Par) se mostraron tajantes. “En Aragón no hablamos catalán”, dijo el primero, que se pronunció “en contra de reformar la Ley de Lenguas y de que el catalán sea oficial en Aragón”. “No se puede llamar catalán lo que no es catalán. No existía Catalunya cuando ya se hablaba esa lengua en Aragón”, señaló la segunda, que acusó al presidente Javier Lambán de “dar razones a Catalunya para que avance en su anhelo independentista”.

“Llamar catalán a una de nuestras lenguas no es sino darle más alpiste al canario”, añadió, mientras Samsó, que se refirió a la situación de las lenguas minoritarias en Aragón como “laberinto”, sostenía que “esto ocurre por mezclar lengua, política y sentimientos”.

Catalán y aragonés volverán a impartirse en Primaria y Secundaria

Mientras tanto, el nuevo Gobierno PSOE-Cha, tras devolver a ambas lenguas mediante la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos el carácter de “propias” que les reconoce el Estatuto de autonomía, trabaja en un nuevo “marco normativo” –explicaron fuentes de la Consejería de Cultura- antes de impulsar la nueva ley que anunció Lambán.

El próximo curso, las asignaturas de aragonés y de catalán que las escuelas e institutos aragoneses ofrecen desde 1986 como optativas entrarán por vez primera a formar parte del currículo, cuyo contenido se encuentra en fase de alegaciones. Y, paralelamente, el Consejo de Gobierno creó este martes los premios Chuana Coscujuela y Desideri Lombarte, que cada dos años galardonarán a personas con una trayectoria destacada en la difusión de cada una de las lenguas.

El Constitucional rechazó hace unas semanas el recurso que más de medio centenar IC-V, CiU y el Grupo Mixto presentaron contra la vigente Ley de Lenguas de Aragón por no incluir las denominaciones de “catalán” y de “aragonés”. Sin embargo, la decisión del tribunal no supuso en este caso una convalidación de la norma sino una certificación de su carencia de contenido tras haber recuperado ambas la consideración legal de “propias” con la Ley de Acompañamiento.

Origen: Bona noticia respecte al català del currículum de primària | Lo Finestró

Segons informacions ben recents que ens han arribat de fonts del Departament d’Educació i Cultura del govern d’Aragó, s’està modificant o s’ha modificat ja l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària, en el sentit de què el català hi figuri dins del currículum escolar de primària com a assignatura voluntària, per la qual cosa s’aplicaran dins del seu horari escolar almenys dues sessions de 45 minuts. Per a l’aragonès s’adoptarà una solució similar,  però desplaçada en el temps. Tant de bo que la traveta a la que em referia en el post anterior desaparegui definitivament i es consolidi l’assignatura de català en el currículum de primària.

En quant a la presentació d’al·legacions i esmenes no estaria de més seguir presentant-les per fer patent la nostra preocupació envers del primer esborrany del projecte i per enfortir els canvis.

Origen: El català no s’inclou en el “Proyecto de currículo d’Educación Primaria” del govern d’Aragó | Lo Finestró

A l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària del govern d’Aragó el català no s’inclou, es deixa fora com a possibilitat voluntària d’ampliació fora de l’horari oficial obligatori. El català que sempre ha estat dins de l’horari escolar,  ara, potser per no ser més que l’aragonès, ha quedat  fora de l’horari escolar curricular. Això significa la pràctica desaparició en el futur de molts alumnes i mestres de català. Aquesta vegada la traveta a la llengua es massa descarada. O potser sigui una travanqueta-trabanqueta-trevanqueta-trebanqueta-cancalleta.

Adjunto model emplenat (en PDF o word) d’al·legacions o esmenes per si algú voleu signar-les i enviar-les a l’adreça que s’indica a la part inferior del model. Les associacions i entitats defensores del català a l’Aragó ja ho estan fent. Caldria moure cel i terra quan abans millor, el termini que resta es curt.

AL.LEGACIÓ CURR PRIM CAT-2

AL.LEGACIÓ CURR PRIM CAT-4

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Els bandos se seguiran donant sol en castellà | Comarques Nord

Els bandos se seguiran donant sol en castellà

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 4 de març de 2016 .

Els bandos que es donen regularment per megafonia i que es poden llegir a la televisió de Vall-de-roures seguiran sent sol en castellà. La moció que va defensar Chunta en l’últim ple municipal, a través de la qual va proposar la presència de la llengua materna en els bandos i informacions que es donen des de l’ajuntament, no va prosperar. Els tres regidors de CHA es van quedar sols a la moció. Van ser els únics que van votar a favor de la presència de les dos llengües als bandos del poble. Per la seua part, el regidor del PAR es va abstindre, mentre que els regidors delPP, equip de govern, van votar en contra. El regidor del PSOE no va estar present a l’últim ple municipal. La moció s’ha presentat coincidint amb elDia de la Llengua Materna que s’està celebrant a l’Aragó. Com a curiositat, un castellanoparlant va ser l’encarregat de defensar esta moció.

A l’eixida del ple municipal, María Moral, regidora de CHA, va dir que “a través de la moció vam explicar que una cosa tan quotidiana com són les notícies, les informacions que done l’ajuntament a la ciutadania, ara mateix només es donen en castellà. I vam plantejar que es feren tambéamb la llengua d’aquí. La moció és simplement això”, va concretar Moral. La regidora de CHA va afegir que “tal i com hem presentat la moció, en cap moment fem menció al nom de la llengua. De fet, volem evitar entrar en este enfrontament, perquè si no, ens bloquejarem. Entenem que cadascú es pot sentir més còmode en una denominació o en una altra. De fet, l’objectiu no és aclarir-nos en el nom de la llengua, sinó avançar i que la llengua estigue present” en les informacions i bandos que es donen des del consistori.

El vot en contra de l’equip de govern no va convèncer a María Moral, que va entendre que “ja ens imaginàvem que el problema que ens donarien seria per qüestions pràctiques. Com tots entenem el castellà, es fan els bandos en castellà”, va reflexionar Moral. “També ens han parlat de problemes tècnics. És el seu raonament, encara que sone més a excusa fàcil per no entrar en un debat de fons”. La regidora de CHA va remarcar que “entenem que és un tema delicat, que hi ha sensibilitats sobre la llengua, però tard o d’hora haurem d’entrar en eixe debat”. Des de la formació aragonesista d’esquerres creuen que quan els bandos es donen en castellà “estem oblidant a molta gent que els agradaria escoltar la seua llengua per megafonia. Hem de valorar si val la pena donar-li la importància que mereix a la nostra llengua”, va tancar María Moral.

. El punt de vista de l’equip de govern

L’equip de govern va votar en contra de la moció plantejada per CHA. Al seu entendre, segons va defensar l’alcalde del municipi, Carlos Boné, “entenem que els bandos, a la televisió i per megafonia, són merament informatius. Busquem que arriben a tota la població. I l’idioma que es pressupose que coneix el 100 per cent de la població és el castellà. Sent conscients que la megafonia d’este poble està deteriorada, és obsoleta i té difícil reparació, pensem que la millor forma d’informar és en l’idioma que entén tot el món”. Boné també va entendre els problemes tècniques que pot suposar fer els bandos en els dos idiomes. “A este poble, i en la majoria dels pobles d’esta comarca, hi ha una carència important. Pot ser ara, a través de l’optativa de català a les escoles, hi ha més persones i gent que sap escriure-la. Però la gran majoria no la sabem escriure”, va dir.

L’alcalde també va fer menció a la qüestió de la llengua dins de les institucions. Carlos Boné va considerar que “quan parlem de la normalització lingüística a través de les administracions, no crec que la realitat sigue que no hi ha respecte. Aquí s’atén a tots sense cap problema, parlen la llengua que parlen”. Durant el ple, des del PAR es va proposar una presència progressiva de la llengua materna en aquells actes populars o de caràcter institucional, com arael Pregó de Festes, la Presentació de Reines o la seua Coronació. En este sentit, i segons va entendre Carlos Boné, cadascú parle amb la llengua que se sent més còmode, i va recordar que en cap moment l’ajuntament ha dit a ningú en quina llengua s’ha d’expressar. De fet, va posar exemples com el pregó que va fer ara fa uns anys Valderrobres Patrimonial, i que va utilitzar els dos idiomes.

El PP i l’anticatalanisme aragonès convoquen una manifestació a Saragossa per Sant Jordi

Juan Carlos Jiménez, portavoz de CHA, recuerda que “era necesario y oportuno con objeto de que las y los ciudadanos de Almudébar que así lo deseen puedan ejercer los derechos que se recogen en el artículo 4 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades…

Origen: Almudébar solicitará al Gobierno de Aragón su declaración como municipio de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa – AraInfo

Información pública currículos ESO y Bachillerato

Anexo II. Currículo de las materias de ESO.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Aragonesa.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

 

Anexo II. Currículo de las materias de Bachillerato.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

 

Font: Educaragón

El domingo día 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna instituido por la UNESCO; con este motivo, desde la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón se ha reunido en un mismo programa las actividades que, desde distintos ámbitos, se van a llevar a cabo, con objeto de darles una mayor visibilidad y hacer a todos partícipes de la riqueza lingüística de nuestro territorio.

Queremos, además, invitaros expresamente a la proyección de la versión en aragonés de la película El Bandido Cucaracha, de Héctor Pisa y Juan Alonso, que tendrá lugar el día 19 (viernes) a las 19,30 horas en la Sala CAI-Luzán, Paseo Independencia, 10 de Zaragoza.

Finalmente, os adjuntamos un enlace al video producido con esta ocasión en el que personas conocidas de la sociedad aragonesa de diversos ámbitos, animan al uso de nuestras lenguas.

http://www.centrodellibrodearagon.es/fotosbd/170220161009151453.pdf

 

https://youtu.be/wo-L_R1XRFo

 

 

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ | Mas de Bringuè

Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra

El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.

Origen: La Llitera | La fi del Lapao

Les Corts de l’Aragó van aprovar el passat dijous les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Ni rastre del LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE).

La crònica és de Marcel Pena, des de la Llitera.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja