Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

López Susín habrá de fer cara a la elaboración d’una nueva lei de luengas. O PSOE quiere buscar o consenso con IU y Podemos pa aprebar a lei.

Origen: José Ignacio López Susín, nombrau director cheneral de Politica Lingüistica d’Aragón – AraInfo

López Susín habrá de fer cara a la elaboración d’una nueva lei de luengas. O PSOE quiere buscar o consenso con IU y Podemos pa aprebar a lei.

| 01/08/2015 13.08

José Ignacio López Susín, nombrau director cheneral de Politica Lingüistica d’Aragón

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009. Foto: Arredol

O Gubierno aragonés ha feito publico o nombramiento de José Ignacio López Susín como primer director cheneral de Politica Lingüistica en a historia d’Aragón.

López Susín ye militant de CHA y miembro de Consello d’a Fabla Aragonesa y Rolde d’Estudios Aragoneses. Ha publicau diversos libros y articlos referents a la luenga aragonesa y o dreito aragonés. Fue miembro d’o extinto Consello Superior d’as Luengas d’Aragón a propuesta d’as Cortes d’Aragón y participó en a elaboración de l’abantprochecto de lei de luengas de l’anyo 1998 como experto en Dreito.

O nuevo director habrá de fer cara a la elaboración d’una nueva lei de luengas que derogue a lei feita por PP y PAR. Dita lei, han declarau dende o PSOE, habrá de fer-se con o mayor consenso posible. Ixo pasará obligatoriament por l’acuerdo con Podemos y IU, partius con qui o PSOE quiere negociar en iste afer. No cal olbidar que por matematica parlamentaria, PSOE y CHA amenistan a lo menos o emparo de Podemos si quieren aprebar una nueva lei de luengas, suposando o esperau refuse de PP, PAR y Ciudadanos.

Origen: Una ley de lenguas que sirva para todos

30/07/2015

El nuevo Gobierno de Aragón está dispuesto a darle la vuelta –que buena falta hace– a la ley de lenguas que aprobó tan desafortunadamente el Ejecutivo de Rudi. Lo que hay que pedir es que se encuentre el consenso adecuado, tal y como dice que va a buscar la DGA, para conseguir un texto que sirva para todos y que no haya exclusiones. El nombramiento de José Ignacio López Susín, de Chunta, como director general de Política Lingüística nunca debe servir para ir al polo opuesto de las posiciones de PP y PAR. Es hora de dejar de hacer y deshacer.

Origen: José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística | Mas de Bringuè

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

jose-ignacio-lopez-susin_002L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.

López Susín es posa al front d’aquesta nova Direcció General amb la intenció de donar la importància i la rellevància que mereix a la regulació i el desenvolupament de les llengües minoritàries d’Aragó després d’un “quadrienni negre” per a l’aragonès i el català, degut a la nul•la acció política en aquest àmbit portada a terme pel govern PP-PAR. Tot i ser-ne conscient de que aquest organisme no comptarà amb els mitjans i estructures administratives d’altres direccions generals, el nou responsable de Política Lingüística del Govern aragonès ha declarat la seua intenció de preparar una nova Llei de Llengües que substituïxca la Llei del LAPAO i el PAPAPYC promoguda pel PP i el PAR en la passada legislatura i, mentrestant “portar a terme accions concretes de protecció, suport i desenvolupament de les nostres llengües pròpies” – explicà Susín.
La nova Llei de llengües que en el seu moment el govern PSOE-CHA presentaria a les Corts, estaria basada a grans trets en la que es va aprovar a l’Aragó l’any 2009. Mantindria la creació de dues Acadèmies (una per la llengua aragonesa i una altra per al Català d’Aragó) i probablement suprimiria o donaria un caràcter menys oficial al Consell Superior de Llengües.
Nacho López Susín, (Saragossa, 1956), és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En els diferents períodes en que la CHA ha assumit tasques de govern en diferents institucions, Susín ha estat director de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Saragossa (1999-2003) i Director de l’Àrea d’Educació i Acció Social de l’Ajuntament de Saragossa (2003-2007). També ha estat membre fundador i dirigent del Rolde d’Estudis Aragonesos, associació que edita la revista Rolde, i membre destacat de la Fundació aragonesista Gaspar Torrente y del Consello da Fabla Aragonesa.
López SusínLópez és també autor o coautor d’una desena de llibres entre els quals destaquen els referits al dret aragonès (Gent de lleis. El dret aragonès i els seus protagonistes, Saragossa, 2004), a la lexicografia aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 -amb María Dolores Montaner -, Lèxic del dret aragonès, 2006, El diccionari aragonès, col•lecció de veus per a la seva formació, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apunts de Llengua Chesa, 2013) i especialment al dret lingüístic (El règim jurídic del multilingüisme a Aragó, 2000, Estudis sobre l’Estatut jurídic de les llengües a Espanya, 2006, Estatut Jurídic de les Llengües pròpies d’Aragó, 2011 -amb José Luis Sorolla, i Formularis d’escriptures notarials en castellà i aragonès segons el Codi de Dret Foral d’Aragó, en premsa, amb Javier Mazana i Miguel Martínez Tomey), a més de col•laborador habitual en revistes especialitzades.

Los nombramientos han sido en los departamentos de Desarrollo Rural, Derechos Sociales, Universidad y Educación y Deporte

Origen: ​El Gobierno de Aragón nombra al nuevo director de Deporte y otros 11 nuevos cargos

Director general de Política Lingüística. José Ignacio López Susín
Zaragoza (1956). Licenciado en Derecho y funcionario de carrera de la Administración de Justicia desde 1979. Director del Área de Cultura de la Diputación de Zaragoza (1999-2003) y Director del Área de Educación y Acción Social del Ayuntamiento de Zaragoza (2003-2007). Es autor o coautor de una decena de libros entre los que destacan los referidos al derecho aragonés (Gente de Leyes. El derecho aragonés y sus protagonistas, Zaragoza, 2004), a la lexicografía aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 –con María Dolores Montaner-, Léxico del derecho aragonés, 2006, El diccionario aragonés, colección de voces para su formación, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apuntes de Lengua Chesa, 2013) y especialmente al derecho lingüístico (El régimen jurídico del multilingüismo en Aragón, 2000, Estudios sobre el Estatuto jurídico de las lenguas en España, 2006, Estatuto Jurídico de las Lenguas propias de Aragón, 2011 –con José Luis Soro-, y Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código de Derecho Foral de Aragón, en prensa, con Javier Mazana y Miguel Martínez Tomey), además de colaborador habitual en revistas especializadas.

Més informació: Wikipedia

29/7/2015

Vicente Guillén es el portavoz del Gobierno de Aragón El Gobierno de Aragón tiene intención de mediar y buscar los mayores consensos posibles en materia de lenguas. El Ejecutivo autonómico está convencido de que desde el consenso se obtienen “los mejores objetivos” y se ha mostrado defensor de “la diversidad y pluralidad lingüística” de la Comunidad.
Emilio César Mera Gallego

imprimir correo
Vicente Guillén es el portavoz del Gobierno de Aragón

Zaragoza.- El Gobierno de Aragón se ha comprometido a mediar y buscar los mayores consensos posibles en materia de lenguas. Está convencido de que desde el consenso se obtienen “los mejores objetivos”, tal y como ha indicado el portavoz de la DGA, Vicente Guillén.

El Ejecutivo autonómico se ha mostrado defensor “de la diversidad y la pluralidad lingüística” existente en la Comunidad con las distintas variantes que hay y que “generan alguna diatriba desde el punto de vista lingüístico y alguna situación no pacífica”.

Guillén ha subrayado que “la diatriba existente con la diversidad de lenguas en Aragón” no debe ser “infravalorada”, pero tampoco se tiene que “supravalorar”. Considera que debe ser considerada “en su justa medida”.

Origen: El Gobierno nombra a otra decena de directores generales

El Gobierno nombra a otra decena de directores generales

M. V. V. 29/07/2015

El Consejo de Gobierno aprobará hoy el nombramiento de una decena de directores generales y altos cargos del Gobierno de Aragón, que complementan a los 13 ya designados la semana pasada para dirigir los distintos departamentos y empresas públicas de la comunidad.

Entre los que asumirán el cargo hoy están (…) Ignacio López Susín se encargará del área de Política Lingüística.

El organigrama de los altos cargos del Ejecutivo autonómico se completará, previsiblemente la semana que viene, con el nombramiento de los cargos de segundo nivel en las distintas consejerías.

La Consejera de Educación, Mayte Pérez, ha respondido a las preguntas de los lectores de Heraldo.es.

La persona que ocupe del cargo de Dirección General de Política Lingüística debería tener amplitud de miras, sensibilidad y voluntad de diálogo con las asociaciones implicadas con el aragonés. Pido para el aragonés:

  • Una Ley de Lenguas consensuada, que cite las tres lenguas de Aragón y las distintas variedades de aragonés por su nombre.
  • Una autoridad lingüística para el aragonés -estudio, academia, instituto-, de filólogos, escritores, independiente, etc.
  • Una ortografía científica, flexible con las variedades, etc.
  • Apoyar la enseñanza.
  • Socialización y promoción del aragonés.

Saludos. (José Maria Satué)

Mayte Pérez: Gracias José María por sus aportaciones. Coincido plenamente en su análisis en cuanto a la aptitud y actitud que el nuevo Director General de Política Lingüística deberá acreditar y demostrar. Estoy convencida de que así será.

Origen: “Vamos a implantar otro tipo de política con el profesorado, sobre todo con los interinos” | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: El ​Consello d a Fabla Aragonesa considera que la nueva Ley de Lenguas no será ambiciosa | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Ley de Lenguas

Europa Press. Huesca| Actualizada 23/07/2015 a las 22:23    

Se muestra esperanzado con la creación de una delegación de lengua aragonesa en Huesca.

El Consello d’a Fabla Aragonesa ha manifestado que la nueva Ley de Lenguas, que pretende desarrollar el Gobierno de Aragón, no será ambiciosa y no planteará la oficialidad del aragonés.

El presidente del Consello, Chusé Inazio Nabarro, se ha mostrado satisfecho con la intención del Ejecutivo autonómico de crear una Dirección General de Política Lingüística, a la que ha pedido que tenga un talante abierto y dialogante, así como con la intención de cambiar la Ley de Lenguas. “La nueva ley no creo que sea muy ambiciosa, no planteará la cooficialidad del aragonés o el catalán, sino que será similar a la actual, aunque mejorada y ampliada”.

También ha dicho que será positiva la creación en el Ayuntamiento de Huesca de una delegación de lengua aragonesa vinculada al área de Participación Ciudadana. Chusé Inazio Nabarro ha participado en el Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas que se está celebrando en Huesca, con la participación de 70 expertos en el tema procedentes de toda Europa.

En este encuentro se abordan las lenguas minoritarias y se presentará el informe ‘El aragonés en el siglo XXI’, en el que se analizará la situación actual.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Opinió Marcel Pena

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Ja són de sobra conegudes les paraules de Carolina Punset dient que la immersió lingüística mos porta de tornada a l’aldea. És a dir, voler considerar el valencià llengua vehicular en l’educació -tot i que el castellà també tingue el seu pes-, és un pas enrere. Per l’única cosa en el món que m’agradaria parlar amb Carolina Punset seria per explicar-li la situació lingüística de la Franja de Ponent, com els alumnes franjolins hem de buscar-mos la vida per aprendre el català de manera efectiva una vegada hem acabat els estudis. Ara bé, no crec que ni a Punset ni a Ciutadans els importa mínimament el seguit d’atacs que rep el català arreu dels Països Catalans en general i a la Franja de Ponent en concret.

La Llei de Llengües del 2013 només va ser la punta d’un iceberg que es venia formant des de molt lluny. El català a la Franja ha viscut en l’al·legalitat durant tota la seua història, i només a les Lleis de Llengües del 1999 i 2009 reconeixia la llengua que parlem amb el nom científic, català. Fins fa no tant, això no era un problema i la transmissió als nostres llocs -o aldees- es mantenia forta. En canvi, les estadístiques dels darrers anys que deien que el 90% dels franjolins sabien parlar el català actualment han quedat totalment desfasades. La immigració, els matrimonis mixtos i la influència del discurs hegemònic castellà han fet recular estes xifres. L’única solució que se m’acut per corregir el camí que ens pot portar a la desaparició és l’oficialitat.

A les darreres eleccions autonòmiques d’Aragó, només IU i la Chunta Aragonesista (CHA) van incloure alguna referència a una possible cooficialitat del català. I precisament la CHA ha incorporat un punt en l’acord d’investidura amb el PSOE que parla d'”aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. No està molt clar que vol dir això, perquè l’única forma reconeguda per garantir els drets lingüístics dels parlants és fer oficial la seua llengua. No valdrà de res tornar a reconèixer que la llengua de la Franja es diu català, si no es fa res per potenciar-la. I per potenciar-la no només val equiparar a nivell de reconeixement abstracte el català (o l’aragonès) i el castellà. Cal maximitzar-los, perquè una llengua minoritzada sempre tindrà les de perdre davant una llengua majoritària.

Al programa de Ciudadanos d’Aragó no es feia cap menció al nom de les llengües, ni quina havia de ser la seua presència en els àmbits legals o educatiu. Això sí, després al Principat o al País Valencià ells són els grans defensors d’un trilingüisme que només afavoreix el castellà, com a llengua majoritària que és, en detriment del català. Hem de desmarcar-mos del discurs que vol desprestigiar una llengua dient que és “d’aldeanos”. Però potser el que hem de fer a la Franja és deixar de creure’ns ciutadans que veuen el castellà com a llengua amb més valor social, per reafirmar amb orgull rural que som aldeans. I que volem lliure plenament en català.

Facebook

Parixe estar que o creyará una Dirección Cheneral de Politica Lingüistica, seguntes

Imatge d'enllaç permanent incrustada

A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d’Aragón | López Susín | Revista de Llengua i Dret

A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d’Aragón

José Ignacio López Susín

Resum

A Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, aprebata por as Cortes d’Aragón, en sustituzión d’una anterior de 2009 que prauticamén estió inaplicata, ha suszitato a indinazión y a polemica por parti de qui preximan que fa perén a indeseyable situgazión cutiana de as luengas propias d’Aragón, l’aragonés y o catalán (a primera declarata en peligro estinzión por a Unesco).

Entre as custions más polémicas d’ista nueba lai ye a disparixión de os nombres de as luengas fablatas en Aragón, que son estatos sustituyitos por atros que han suszitato o refuse de o mundo zientifico y a opinión publica aintro y fuera d’Aragón; asinas o catalán en Aragón y l’aragonés, pasan a clamar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo (LAPAPYP). Antimás, a nueba lai rebaxa o ran de proteuzión y fomento d’istas dos luengas minoritarias, feito particularmén grau en o que respeuta a l’aragonés por a suya precaira situgazión, y establixe un enfoque dialeutalista a ultranza que, en opinión de os suyos detrautors bulnera claramén a Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y chustifica a presentazión de un recurso debán de o Tribunal Constitucional.

Text complet: PDF (Aragonés) EPUB (Aragonés)

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja