PRESENTACIO DE RELLAMPANDINGA A EL PONT DE SUERT
DIJOUS 12 D’AGOST DE 2010 A LES 19:00
BIBLIOTECA MUNICIPAL DEL PONT DE SUERT
Presentacio a carrec de:
Jose Antonio SAN MARTIN (Autor)
Jordi SUILS (editor)
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: RecercaBeca de investigación sobre La Concordia entre La Ginebrosa, Aguaviva y Mas de las Matas (1611)
juny 22
Cuadernos de Cazarabet
BECA DE INVESTIGACIÓN PARA EL ESTUDIO DE LA CONCORDIA ENTRE LA GINEBROSA, AGUAVIVA Y MAS DE LAS MATAS
LA CONCORDIA DE 1611
En 1611 se firmó, el 16 de Agosto en La Ginebrosa, y el 17 de Agosto en Aguaviva y Mas de las Matas, el documento de concesión de “Concordia de la Villa de La Ginebrosa con Aguaviva y Mas de las Matas (1611)”. Por tanto el próximo año 2011, se cumplen 400 años de este acontecimiento, mediante el cual las poblaciones de Aguaviva y Mas de las Matas pasaban a independizarse de la Villa de La Ginebrosa, con sus propios justicias y alcaldes.
Este hecho fue transcendental en la historia de los tres pueblos que iniciaron su andadura por separado. Por ello creemos que ahora, cuatro siglos después, este aniversario merece una celebración especial que ayude a estrechar, más si cabe, los lazos que históricamente han unido a los tres municipios.
BASES REGULADORAS DEL CONCURSO QUE HA DE REGIR EL OTORGAMIENTO DE UNA BECA DE INVESTIGACIÓN PARA EL ESTUDIO DE LA CONCORDIA ENTRE LA GINEBROSA, AGUAVIVA Y MAS DE LAS MATAS.
La historia de las primeras filólogas aragonesas ve la luz
El libro ¿María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y el catalán de Aragón¿ desvela datos inéditos de esta y otras pioneras.
“Me he enterado de la juventud de mi madre por la investigación de Pilar Benítez. No era una mujer recoleta que hizo el ‘Diccionario de uso del español’ sobre una mesa brasero, sino una filóloga precoz”. Quien habla así es el hijo de la filóloga María Moliner, el arquitecto Fernando Ramón Moliner, que ayer respaldó con su presencia y sus palabras la presentación del libro de María Pilar Benítez ‘María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón’, editado por Rolde de Estudios Aragoneses. El escenario obligado para la puesta de largo, un salón de la Casa de la Mujer a rebosar.
Este trabajo “preciso, riguroso y exhaustivo”, como se refirió a él la consejera de Educación y Cultura de la DGA, María Victoria Broto, desvela retazos novedosos de la juventud de María Moliner y de una veintena de mujeres de principios del siglo XX que desarrollaron su labor en épocas en las que no les era fácil estudiar ni investigar y “más aún sobre lenguas minoritarias”.
Fernando Ramón, que en unos días recibirá el Premio de la Vivienda 2009, se mostró orgulloso de descubrir que a los 16 años su madre, que regresó a Zaragoza con su familia tras abandonarles su padre, se convirtió en 1916 en secretaria redactora del Estudio de Filología de Aragón (EFA), lo que le permitió sacar adelante a los suyos y formarse como lexicógrafa.
Además, ella, destacó Pilar Benítez, fue la primera en su puesto que “llegó a integrarse plenamente en este grupo, trabajó en la sede del mismo y consiguió que se le retribuyera con un salario superior al de alguno de sus compañeros”. Su predecesora, Áurea Javierre Mur, fue la primera mujer que se matriculó en la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza y que consiguió el grado de doctora en 1927. La sociedad del momento le impidió que formara parte del equipo, tuvo que trabajar siempre desde casa y gratis. “Aragón tiene una deuda pendiente con esta pionera”, aprovechó ayer para reivindicar la autora.
Vale la pena detenerse en los detalles y anécdotas de esta veintena de luchadoras, aunque en su trabajo Benítez hace referencia hasta a 35 mujeres. De ellas cinco viven y dos pudieron ayer estar presentes: Blanca Lanzas, que presentó una tesis en 1956 sobre ‘Léxico de la vivienda en el Pirineo aragonés’ y Pilar Maestro, que en el mismo año hizo lo propio con ‘El habla de Morata de Jalón’. Ambas, que pertenecen al sexteto de primeras licenciadas en Filología Románica, recibieron un ramo de ‘flors’ que les entregaron dos niñas que con sus palabras en aragonés y catalán les demostraron que sus esfuerzos, y las de sus compañeras de las 240 páginas del volumen, no han sido en vano.
La historia de las primeras filólogas aragonesas ve la luz | Heraldo.es.
Col·lecció “Lo Trinquet”
Posted on 9 juny, 2010 by graciaz
El passat diumenge, el periodista Lluís Rajadell publicava a l’Heraldo una pàgina sobre la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida pel lingüista Artur Quintana i editada per l’Instituto de Estudios Turolenses. Al pdf que podeu entrar aquí a sota veureu els dos primers llibres que s’han editat: Roda la mola, antologia de la poesia escrita en català a la província de Terol des del segle XIV fins avui, i l’obra de teatre Fora de temps, fora de lloc, de l’autora Marta Momblant.
Malgrat que ambdós volums van ser editats a primers d’any i que han estat molt ben acollits pel públic, inexplicablement encara no s’han presentat públicament per l’Institut o per la Diputació. A vegades es celebra, amb tota l’ostentació i publicitat possibles, la col·locació d’una primera pedra, i en aquest cas esperen dos edificis acabats la seua presentació oficial. Serà que la literatura és menys reconeguda que la restauració d’algun petit safareig del segle XVIII de qualsevol llogaret, per exemple?
El tribunal va concedir la qualificació “Cum Laude”
La facultat de Filosofia i lletres de la Universitat de Saragossa va ser escenari el passat mes de març, de la lectura de la primera tesi doctoral llegida en català en els més de 4 segles de historia de la institució.
La Mequinensana, Mayte Moret va llegir el seu treball d’investigació “Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català”. Per a la seva elaboració Moret escodrinyo prop d’un centenar de documents procedents de Roda de Isábena, Peralta de la Sal, Fraga i de Mequinensa, on va néixer la doctorada.
El tribunal va concedir la qualificació “Cum Laude” per unanimitat. Javier Giralt, director del Departament en el qual Moret és docent, va destacar la importància de l’acte en un moment en el qual s’acaba de reconèixer el català a Aragó per Llei. Giralt va afegir que “amb aquesta tesi s’omple una llacuna dels estudis de llengua catalana” perquè fins a ara no es contava amb un corpus documental tan extens produït a la Franja de Ponent.
María Teresa Moret Oliver és Llicenciada DEA (2001) en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa. Ha estat Becària FPI d’Investigació pel ministeri de Ciència i Tecnologia durant els anys 2001-2005. És, des de setembre de 2005, Professora Ajudant de l’Àrea de Filologia Catalana en el Departament de Lingüística General i Hispànica. La seva investigació se centra en l’estudi de la llengua catalana a Aragó, línia en la qual publica: “Contribució a l’estudi del lèxic de la navegació fluvial en Mequinensa”, Llengües en contacte en una Europa multilingüe, 2004 (en premsa); “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,XXXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica., 2004 (en premsa); “Dues protests de Fraga del segle XIV”, Batec a batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany, Calaceit, Institució Cultural de la Franja, 2006, 91-103; “Locucions i expressions codificades en documents notarials aragonesos del segle XIV escrits en català”, XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalans, Budapest 2006(en premsa); “Contribució a l’estudi dels clítics pronominals en documentació del segle XIV”, Llengües i Fets, Actituds i Franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts al doctor Artur Quintana i Font, Calaceit, Iniciativa Cultural de la Franja, 2008, pàg. 319-338; “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, XXXVIè Col·loqui de la Societat D’Onomàstica , 2009 (en premsa); “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV : oralitat i discurs reproduït”, XVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalans”, Lleida 2009 (en premsa). Així mateix, col·labora amb articles d’opinió i entrevistes en la revista Temps de Franja.
És membre del Grup d’Investigació del Català a Aragó (GRICAR),
INVESTIGACIÓ
Grup d’investigació Grup d’Investigació del Català a Aragó (GRICAR) Projectes d’Investigació La llengua catalana en el Baix Aragó. Diacronia i variació lingüística en documentació medieval i moderna. Ministeri de Ciència i Tecnologia (BFF2000-1269). IP: Dra. María Rosa Fort Cañellas. Projectes d’Innovació Docent Accions de millora de la qualitat de les assignatures de Llengua Catalana I i II, de la titulació de Maestro, a través del ADD. Convocatòries d’Innovació Docent de la Universitat de Saragossa, PESUZ 2008. 2008-2009.
Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.
El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:
Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.
La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:
XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.
Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:
XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).
De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…
La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.
Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.
Ramon Sistac presenta “Menú de degustació. Opinions nutrícies sobre la cuina de la llengua”
febr. 2223 de febrer, a les 19.30, al Centre d’Estudis Ilerdencs
“Immigrants a les escoles” de Blanca Deusdad (vinculada a Beseit), publicat per Pagès Editors, es presente el dissabte 13 de febrer a la llibreria Serret.
1. Autors Ebrencs dimarts, 9 de febrer de 2010 | Comentaris
Blanca Deusdad guanya el 12è Premi Batec d’educació Amb el projecte: “L’educació intercultural a les ciències socials: Una aproximació a la realitat catalana”
La societat catalana ha sofert una transformació en els darrers anys amb l’arribada d’un gran nombre de població estrangera, fruit de la immigració sud/nord del planeta, la qual representa un 15% de la població catalana. Aquest fenomen ha tingut el seu reflex a les aules i ha comportat un seguit de reptes d’equitat i de cohesió social. Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima a les aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats? Aquests són alguns dels interrogants als que pretén donar resposta el llibre, a partir de la veu dels professionals de l’ensenyament i de l’observació de les aules. També vol ser una reflexió sobre quines són les problemàtiques que envolten aquest alumnat de diversitat cultural i quin és el tractament que es dóna a casa nostra a la multiculturalitat.
Sociedad Cultural Aladrada
Te invita a la presentación de las dos primeras entregas de la
Te combida a la presentazión de os dos primers libros de a
Et convida a la presentació de les dos primeres entregues de la
«Biblioteca de las Lenguas de Aragón»
El diccionario aragonés. Colección de voces
para su formación (1902)
e
Informes sobre el aragonés y el catalán de Aragón (1898-1916),
de J.J. Saroïhandy.
Será en Zaragoza, el martes 2 de febrero, a las 19,30 horas,
Se ferá en Zaragoza, o martes 2 de febrero, a las 19,30 oras,
Será a Zaragoza, el dimarts 2 de febrer, a las 19,30 hores,
en la /en a / a la
Sala Polivalente
de la / de a / de la
Biblioteca de Aragón (Doctor Cerrada, 22, Zaragoza)
Colaboran / Han feito aduya / Col·laboren:
Prensas Universitarias de Zaragoza y Gobierno de Aragón (Departamento de Educación, Cultura y Deporte)
L’autor del bloc Onsera m’ha passat enllaços als resums relacionats amb la Franja del XV col·loqui de llengua i literatures catalanes, fet a Lleida. N’hi ha cinc. Tot i que partixen des d’un punt de vista filològic i lingüística la major part, no em deixen de ser interessants:
- FRANCESC BERNAT I BALTRONS: La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals
- OLGA CUBELLS BARTOLOMÉ & PERE NAVARRO GÓMEZ: Paral·lelismes i interferències amb l’aragonès i l’espanyol
en el català de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Matarranya - JAVIER GIRALT: Arcaisme, etimologia popular i adaptació formal
en la toponímia de la Llitera i el Baix Cinca (Franja d’Aragó)
- RICARDO VIRUETE ERDOZÁIN: Algunes consideracions sobre el lèxic del català de Tolba (Osca)
- MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS: Contacte de llengües en documentació medieval del Matarranya
La Franja al XV col·loqui de llengua i literatures catalanes
Congrés internacional d’ICREA
CIÈNCIA I SOCIETAT A LA CORONA D’ARAGÓ
La vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees
a l’època de Llull i Eiximenis
Barcelona, 20-22 d’octubre de 2009
————
ICREA International Conference
SCIENCE AND SOCIETY IN THE CROWN OF ARAGON
The Vernacularization of Knowledge and the Shaping of European Linguistic Identities
in the Age of Llull and Eiximenis
Barcelona, 20th-22th October 2009
Tria la llengua | Select language
HA
- Las más
- Vistas
- Comentadas
- Votadas
- Enviadas
- Recientes
- El plan para restar capacidad a Zaragoza partió del comité europeo, dice Franz
- “Cierro el bar durante las fiestas del Pilar por miedo a que me pase algo”
- La Policía logra liberar a la víctima de un secuestro y detiene a sus captores
- Magna promete a Figueruelas el nuevo Corsa, pero no acepta mantener su producción actual
- Garmendia es la ministra más rica y Aído, la más pobre
- Sí a la competencia
- Las obras de la plataforma del tranvía avanzan a buen ritmo, pero complican el paso peatonal
- El Dúo Dinámico: “Zaragoza será siempre nuestra casa”
- El puente del Milenio sigue sin resolver sus problemas de destrozos y suciedad
- Atracones de algodón y adrenalina
HISTORIA
Un estudio de la Universidad de Georgetown asegura que Colón era aragonés
Según un análisis lingüístico de los escritos del descubridor de América, los investigadores han establecido que su idioma materno era una variedad del catalán hablada en el antiguo Reino de Aragón en el siglo XV.
Vota:
Resultado:
9 votos
Resultado: 9 votos
3 ComentariosHERALDO. Zaragoza
Un estudio de la Universidad de Georgetown señala que Cristóbal Colón era de origen aragonés. La investigadora Estelle Irizarry ha llegado a esta conclusión tras un estudio lingüístico de los textos que escribió el descubridor de América, recogido en un libro titulado ‘The DNA of the writings of Columbus’ (‘El ADN de los escritos de Colón’), recién publicado en Estados Unidos. En él se argumenta la teoría de que la lengua materna del almirante era una variedad del catalán hablada en el antiguo Reino de Aragón en el siglo XV.
Un estudio de la Universidad de Georgetown señala que Cristóbal Colón era de origen aragonés. La investigadora Estelle Irizarry ha llegado a esta conclusión tras un estudio lingüístico de los textos que escribió el descubridor de América, recogido en un libro titulado ‘The DNA of the writings of Columbus’ (‘El ADN de los escritos de Colón’), recién publicado en Estados Unidos. En él se argumenta la teoría de que la lengua materna del almirante era una variedad del catalán hablada en el antiguo Reino de Aragón en el siglo XV.
En declaraciones al diario británico ‘The Daily Telegraph’, Irizarry explica que, aunque Colón escribió en castellano, “es evidente que no era su lengua materna, y sus orígenes apuntan a Aragón por la gramática y por la forma de construir las frases”. “Su castellano era notablemente incorrecto, pero también eficiente, poético y elocuente”, añade la investigadora.
Hasta ahora, la teoría más aceptada establecía que Colón era genovés, aunque no es la primera vez que se apunta Aragón como las raíces del descubridor. Los estudios de ADN realizados hasta ahora para determinar su lugar de nacimiento han sido inconcluyentes. El propio Colón quiso despistar a todos en vida sobre este aspecto de su vida: “Vine de nada”, escribió.
Un estudio de la Universidad de Georgetown asegura que Colón era aragonés | Heraldo.es.
Programa del Curso de Humanidades de Alcañiz
MIÉRCOLES 11
18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.
Moderador: Ramón Mur Gimeno.
Intervinientes: Dra. Dª. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.
Resta del programa: Entre páginas: Programa del Curso de Humanidades de Alcañiz.