La Franja

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo

Foto: Wikipedia

“Una buena noticia”. Ixa ye a frase con a que o conceller d’o PP en o concello de Zaragoza Pedro Navarro compartiba a trista noticia d’o debanprochecto de lei de luengas que ha presentau hue o gubierno en a figura de Dolores Serrat (PP) y Javier Callizo (PAR). Yera un d’os pactos que teneban PP y PAR en o suyo alcuerdo de gubierno, y encara que dición que ferian a reforma antis con antis, han tardau en fer-la o tiempo que, como ditz Natxo Sorolla en Xarxes, as tesis más duras s’han imposau a las más tobas.

Dolores Serrat, catalana y forense de profesión, ha chustificau iste asesinato, que asinas cal clamar-lo, por a suposada imposición d’a lei de luengas d’o 2009. Pero ye complicau de trobar ixa imposición en garra articlo d’una lei que ya yera toba, feble y falsa y que, amás, no s’ha desembolicau en garra d’os suyos aspectos, fueras d’a creyación d’o Consello Superior d’as Luengas, dimitiu fa agora bellas semanas. A lei no imposaba cosa, pero deixaba marguin ta la promoción, amostranza y emplego d’as tres luengas d’Aragón, as dos de propias, l’aragonés y o catalán, y la que venió más tardi, o castellán, que, amás, en ixa lei, como en totas as leis aragonesas, ye a que marca o ritmo y ye por dencima d’as atras dos.

Asinas que Serrat ha alazetau ista reforma, que li dicen reforma, encara que ye una lei nueva que anula tot lo poco que feba l’anterior, en a “voluntariedat”. Tot ye tan voluntario, seguntes o prochecto, que mesmo se “podrá emplegar a toponimia tradicional, alcompanyada por a castellana”. Porque prou que sí, a castellana ye tan voluntaria que ye obligatoria. Como ye obligatoria a escolarización en castellán, pero no en aragonés u catalán (u en ixas sacrosantas modalidatz lingüisticas que fan que os aragoneses sigamos un país con milenta luengas). De feito, l’amostranza d’ixas modalidatz será tan voluntaria como yera l’amostranza de l’aragonés y o catalán en l’anterior lei.

Ditz l’articlo 22 d’a lei actual: “1. Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario”

A voluntariedat tamién s’aplicará a la rilación con as almenistracions que podran recibir escritos en “as modalidatz” pero no habrán de contestar obligatoriamente en ixas “modalidatz”, y nomás que en as zonas d’emplego. En a lei actual, a unica obligatoriedat yera fer-lo bilingüe: “En los supuestos del apartado anterior, los interesados podrán dirigirse en lengua propia a los órganos de las Administraciones aragonesas. Los órganos competentes para la tramitación procederán a la traducción a lengua castellana, a través de los correspondientes órganos oficiales de traducción, y la comunicarán al interesado. Asimismo, las comunicaciones que deban efectuarse a estos interesados se realizarán en castellano y en la lengua que les es propia.”

Asinas que pareixe que o problema ye tamién nominal (unatra vegada). “Que no lo llamen matrimonio”, deciban. “No se puede dicir rescate”, tamién deciban. Y agora no es catalán, que es la “la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”. A lei, ista lei que agora presentan PP y PAR, charra en tot inte d’as modalidatz lingüisticas, y no pas d’as luengas. Como ye de dar, no charra d’as modalidatz lingüisticas d’o castellán, sino de “as atras modalidatz lingüisticas”, porque ta ells, nomás que bi’n ha una luenga. Lis bufa la pocha lo que digan os academicos, as universidatz d’o mundo, os filologos, os scientificos, porque en o fundo, lo que se ye chugando ye a pervivencia d’o suyo modelo colonizador, espanyolista y acotolador de culturas y pueblos.

Ta rematar a fayena, que ira alcompanyada de atros articulos en que se sacará toda posibilidat de fer espacios en os meyos publicos en aragonés u catalán, por eixemplo, u la provisión de fundos ta espardir l’emplego d’as luengas d’Aragón, a nueva lei retira o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón, l’unico trango que s’heba feito dende l’aprebación d’a lei d’o 2009. Y como claro, ta ells no existen o catalán y l’aragonés, encara que l’atro diya podesen sentir istas luengas y mesmo entregasen premios ta libros en istas luengas, no se ferá garra Academia de l’Aragonés ni garra atra d’o catalán y se’n ferá que una “Academia aragonesa de la lengua”. De qué luenga? Pues ixo no lo aclara, prou que no, porque ye curioso que charren d’una luenga nomás y dimpués sigan charrando tot o rato de “modalidatz lingüisticas”. En ixa Academia que dicen será “scientifica”, se dirimirán totz os asuntos encara a estudiar, ye dicir, qué modalidatz lingüisticas cal protechir, en que zona se charran y mesmo en que neurona d’o fablant meyo d’una d’ellas se’n troban, porque de totz ye sabiu que en Aragón cada celula de cada aragonés charra una modalidat lingüistica esferent.

No quiero deixar pasar tampoco o papelón que ha feito Javier Callizo Soneiro, profesor mio que estió de Cheografía d’Espanya, y director cheneral d’o patrimonio cultural que hue han prencipiau a acotolar. Callizo ye naixiú d’Echo, y en atras condicions, allá por l’anyo 2000, en atro gubierno, esfendeba l’Aragón trilingüe que esfendemos muitos. Y mesmo se felicitaba por charrar cheso y poder entender-se con bell alcalde d’a Ribagorza en a mesma luenga. Y agora, ha habiu de salir con a consellera Serrat a pegar o tiro de gracia a l’aragonés que en charra u ditz charrar, y a lo catalán.

Tampoco no quiero deixar pasar a os meyos de comunicación aragoneses, que sisquiá han quiesto mirar-se a lei agora encara en vigor ta no titular como han titulau Heraldo, Periodico u Aragón Digital, que dicen os tres que “a nueva lei elimina la imposición lingüistica” que repasando a lei actual y veyendo que sisquiá s’ha desembolicau ye una falsedat platera, que a consellera Serrat ha quiesto fer pasar por verdat y que os meyos han espardiu.

Y debant de tot isto, qué? Pues no queda atra que continar terne que terne charrando, arreguindo, sentindo, aimando, escribindo, leyindo y creyendo en aragonés y catalán. Ells quieren acotolar-nos y nusatros tenemos bellas ainas ta esfender-nos d’ixo. A sociedat ha de continar o camín entabant y tamién devantar a voz ta protestar contra iste crimen cultural. A lei no fa la luenga, que ye o pueblo qui charra. Cal una lei? Sí. Cal una academia que faiga superar as mugas asociativas? Puestar que tamién. Pero si no charramos y femos servir ista luenga de cosa servirá. No mos ferán callar, ni con lei ni sin lei, ixo seguro. Y bell diya puestar que Aragón dispierte y veiga qui mata a suya cultura y a suya pervivencia, qui fa os posibles ta borrar as nuestras luengas d’o mapa y puestar que allora lis forachite d’os puestos an que pueden decidir borrar a historia y a cultura d’o país a golpe de prochecto de lei, como han feito hue.

Fuente: Purnas

Declaració del conseller Mascarell arran l’anunci del Govern aragonès que la llengua catalana no s’inclourà en la nova llei de Llengües d’Aragó – Sala de premsa. Generalitat de Catalunya.

• Lamentem i ens costa d’entendre les mesures que tendeixen a disminuir l’ús del català i la seva lliure expressió. L’article 3 de la Constitució insta a l’Estat a protegir la seva diversitat lingüística i cultural. Demanem a tots els ciutadans, especialment als representants polítics, més sentit d’estat fent que totes les llengües que conviuen a l’estat tinguin l’oportunitat de desplegar-se amb normalitat.

• Ens posem a disposició de la societat civil catalanoparlant de l’Aragó per la defensa i l’ús de la llengua catalana, sense voluntat d’enfrontament amb ningú, sinó com a expressió de la nostra riquesa col·lectiva.

• Les llengües són riquesa cultural i resulta inadmisible que es fomentin lleis que tendeixen a disminuir-les. És tant com advocar per l’esgotament cultural i expressiu d’una comunitat i de les persones que hi viuen.

• Continuem mantenint la voluntat de dialogar i sumar esforços amb les autoritats competents a favor de la llengua comuna, entesa com a patrimoni compartit amb l’Aragó, com també, no cal dir, amb València i les Illes, entre altres territoris

La Generalitat ve difícil de entender la decisión de Aragón sobre el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Segons el Govern d’Aragó, Calaceit i Horta de Sant Joan no parlen la mateixa llengua | Comarques Nord.

Segons el Govern d’Aragó, Calaceit i Horta de Sant Joan no parlen la mateixa llengua

 Imprimir

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat avui l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. El text es carrega el concepte ‘català’ de totes les parles orientals de l’Aragó, catalogant-les de modalitats lingüístiques. O lo que és lo mateix, considera que Arenys de Lledó i Horta de Sant Joan parlen una llengua diferent, igual que Torredarques i Morella o Beseit i Arnes.

Segons explica Serrat, l’objectiu de la futura normativa és “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seua protecció, promoció i difusió”. La mateixa Serrat va afegir que “hem de posar més èmfasi en el que ens uneix que en el que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i garanteix que es promourà la seua recuperació i ensenyament a les zones d’utilització.

En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei es caracteritza per ser facultatiu, primant la voluntarietat. Així garanteix que, en les zones d’utilització, els ciutadans podran dirigir-se a les administracions públiques en les seues llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (aquí s’ha fet tota la vida), donant a les administracions la possibilitat de contestar-hi. També la denominació dels topònims pot ser la utilitzada tradicionalment, a més de la castellana.

. No serà ‘llengua vehicular’

Tant la consellera Serrat com el director general de Patrimoni Cultural, Javier Callizo, van recalcar que tant les llengües com les modalitats lingüístiques “no s’utilitzaran com a llengua vehicular” en els centres educatius. En canvi, es garanteix la seua protecció com a part fonamental del patrimoni cultural d’Aragó, evitant (això sí) qualsevol tipus d’imposició. Mentrestant, el castellà serà l’única llengua oficial de l’Aragó, contradint el fons de la nova Llei de Llengües.

Al marge del castellà, la nova llei establirà que Aragó té com a pròpies les llengües aragoneses amb les seves modalitats lingüístiques d’ús predominant en les àrees septentrional i oriental de la comunitat. En concret, es distingeix una zona d’ús històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca amb les seues modalitats lingüístiques, i una altra zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de l’Aragó amb les seues modalitats.

El Gobierno de Aragón se inventa una lengua para no decir catalán – Público.es.

La consejera de Cultura, Dolores Serrat, presenta una Ley de Lenguas que se refiere a ese idioma como aragonés oriental.

JORGE ROMANCE Zaragoza 20/06/2012 08:43 Actualizado: 20/06/2012 08:43

Dolores Serrat y Javier Callizo, ayer, durante la rueda de prensa en la que presentaron el borrador de la Ley de Lenguas aragonesa.GOBIERNO DE ARAGÓN

Documentos relacionados

• Texto borrador de la Ley de Lenguas de Aragón

Noticias relacionadas

• Los partidos catalanes denuncian el achaque de “catalanofobia” del PP

Wert diu que té “la impressió” que el català i l’aragonès oriental “són la mateixa llengua”.

Institut d’Estudis Catalans: l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Notícies i activitats.

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Plataforma per la Llengua.

19-06-2012

L’estatut aragonès reconeix a l’article 7 que hi ha llengües pròpies més enllà de la castellana a l’Aragó. Per tant, d’acord amb la Constitució, es podria entendre que les hauria de fer oficials. No només no ho ha fet, sinó que el desenvolupament del punt 7.2 previst a l’estatut pel qual es regularà el règim jurídic, l’ensenyament i els drets d’ús dels parlants dels respectius territoris cada cop és veu més reduït. Amb aquest avantprojecte de llei l’oficialitat encara resta més lluny.

La Plataforma per la Llengua, més enllà del nom de la llengua i de la unitat del català, reclama el reconeixement plenament oficial de la llengua catalana a l’Aragó i sobretot la normalització a l’ensenyament, la presència en la toponímia oficial, els drets d’usos per part dels ciutadans i la plena presència en el paisatge lingüístic.

Les entitats culturals de la Franja de Ponent, indignades per la intenció del govern d’Aragó d’eliminar la denominació de “català” de la seva llei de llengües.

http://www.tv3.cat/videos/4137590/Arago-nega-el-catala-de-la-Franja

mitjançantAragó nega el català de la Franja – Televisió de Catalunya.

Bon dia Matarranya. És dimarts, 19 de juny. Un dimarts 19 de juny on aquí, a Ràdio Matarranya, analitzarem tota l’actualitat associada als nostres pobles, a la nostra comarca i, en definitiva, a la nostra gent. Un dimarts 19 de juny un tant especial al Matarranya. I és que ahir a migdia m’on vam anar a dinar en una notícia que, si més no, no podem deixar desapercebuda. A alguns segurament se’ls va atragantar. A altres, en canvi, els deuria sentar millor el menjar. La gent que em coneix, sap de primera mà que jo sóc una d’aquestes primeres persones, d’aquelles que aquella notícia li va deixar un mal regust a la boca. Perquè sigue com sigue, la nova Llei de Llengües que va anunciar ahir la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha generat preocupació per a uns i satisfacció per a altres.

Esta és la primera vegada que faig una reflecció en esta introducció del programa. Però si la faig és perquè la notícia que va anunciar ahir Dolores Serrat em preocupa. I em preocupe perquè, primer de tot, sóc persona, i sóc fill d’esta comarca. I em preocupa no per com s’anomeno a la nostra llengua (si se li diu català, xapurriau, l’invent d’aragonès oriental, o si es vol justificar que prové del rus com, espero, sense mala intenció va fer en el seu dia Aragón Televisión). Em preocupa, deia, no per com s’anomeno a la nostra llengua, sinó pel futur més immediat de la nostra llengua. Una llengua que mai ha estat dignificada, quan, en realitat, la llengua és l’essència d’un poble. Precisament, és en aquest punt de vista en l’únic que coincideixo amb l’anunci d’ahir del Govern d’Aragó. Perquè amb la resta, discrepo. Discrepo, perquè tot són bones paraules en boca d’un polític que el que es parla als nostres pobles i el futur de la nostra llengua li preocupa, si més no, gens.

La Consellera Dolores Serrat, en la seua intervenció, va dir que Aragó pretén “potenciar les modalitats lingüístiques de l’Aragó”, però això es farà sense que la llengua nostra sigue vehicular. És a dir, que de moment, com fins ara, la nostra llengua tindrà una nul·la presència a les escoles. Una bona fórmula per potenciar les modalitats lingüístiques, quan en realitat, la preocupació de que la llengua desaparegue dels carrers i les cases del Matarranya cada vegada és més present. Serrat també feia menció de que serà el Govern d’Aragó qui declararà les zones i municipis d’utilització d’aquestes modalitats lingüístiques, “escoltats els ajuntaments afectats”. O el que és el mateix, aquest hipotètic bilingüisme estarà condicionat pel color polític de cada ajuntament. Perquè no ho oblidem. La nova Llei de Llengües, enlloc de dignificar els nostres parlars, només polimitza en la denominació de la llengua en sí. I com diu una bona amiga meua, aquí parlem una cosa o una altra en funció de com bufa el vent. És a dir, en funció de qui mana.

Però això no acabe aquí. La definició de “modalitats lingüístiques” posa damunt de la taula altres qüestions. La nova Llei de Llengües, en la pràctica, ens diu, o ens ve a dir, que a Calaceit i a Horta de Sant Joan es parlen llengües diferents, que a Pena-roja i a La Sénia trobem una situació idèntica, a l’igual que entre veïns de frontera com Beseit i Arnes, o Torredarques i Morella. És el mateix que es deuria preguntar un veí de Benicarló quan li van dir que no parlava la mateixa llengua (valencià) que un d’Alcanar (català). Discusions que ens desplacen d’allò que realment hauria de ser important i hauria de treballar una Llei de Llengües. I això no és altre que dignificar la nostra llengua. Perquè amics meus, esta nova llei diu que primer van ser les fronteres i després les llengües. Quan tots sabem que les llengües unixen i, malauradament, les fronteres separen.

Sigue com sigue, avui a Ràdio Matarranya parlarem sobre la nova Llei de Llengües. Una ràdio que, ara per ara, és l’únic mitjà de comunicació de tot l’Aragó que, ha intentat, donar-li veu a tots estos parlars, a allò que ara es vol anomenar “modalitat lingüística d’Aragó”. Perquè Ràdio Matarranya, en la mesura del possible, sí que vol dignificar la seua llengua.

Eufemismes assassins | Mas de Bringuè.

Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó – VilaWeb.

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó porta el blaverisme a la Franja.

El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en faran una altra que regularà “l’aragonès de l’àrea oriental”

La consellera Serrat i el cap de Patrimoni d’Aragó. Foto: DGA.

1

S’ha imposat la línia dura al govern d’Aragó respecte al reconeixement del català i l’aragonès. La consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s’han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d’una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d’Aragó.

L’aragonès, parlat per unes 20.000 persones al nord de la demarcació d’Osca, també perd el seu estatus de llengua independent. La intenció del govern d’Aragó és fusionar l’acadèmia de la llengua aragonesa i l’acadèmia aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de l’aragonès (només se’n regulava la presència com a assignatures optatives a les escoles i la possibilitat que els seus parlants es poguessin relacionar en la llengua pròpia amb les administracions locals que així ho aprovin), Dolores Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota mena d’imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”. És a dir, el mateix argument que el secessionisme lingüístic ha utilitzat al País Valencià.

En què parlen a Vall-de-roures? – marfanta.com.

En què parlen a Vall-de-roures?

Publicat per Gustau Moreno el dia 18 de juny de 2012 | 18.6.12

Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l’Alta Ribagorça? L’esborrany de la nova llei de llengües d’Aragó elimina el terme “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües perquè, segons el PP, “imposen” la normalització de l’aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l’esborrany deixa de banda la denominació de “català” i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó, on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.

Serà el govern d’Aragó qui decidirpa les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera. L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

D’altra banda, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

Via ACN

Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil si no es legisla com cal’ – Opinió contundent – VilaWeb.

De les diferents línies que podria prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, substituint el català per a denominació d’aragonès oriental, que van crear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat diverses polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té cap implantació històrica ni cap reconeixement acadèmic ni institucional.

A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia o no l’aragonès, ara el debat que s’han inventat és que l’aragonès existix però qüestionant que això que es parla a la part oriental és català; diuen ara que és una parla aragonesa que passem a anomenar aragonès oriental.

El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet d’impartir classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara es dóna llibertat per fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.

Som en una etapa molt important, històrica, perquè si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta a la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català ens és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o altres parts del territori.

Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per conservar-la com a llengua habitual de comunicació per a la població de la Franja.

Natxo Sorolla és sociòleg. Autor del bloc Xarxes socials i llengües.