Y, en el aparatado dedicado a cursos, charlas y talleres, destacar la presentación de la obra El libro de las pasabillas y concierto Bufacalibos, este sábado, a partir de las 20 horas, en Espacio Pirineos, con el grupo Biella Nuei. […]
Fuente: www.radiohuesca.com
A la Franja el catalanisme polític ha estat fins ara pràcticament inexistent. Com a premi, el català no hi és oficial i la Diputació d’Aragó està a punt d’imposar una llei que arrasa fins i tot els premis literaris en català i aragonès. El programa unionista no és una resposta al sobiranisme sinó una política prèvia hereva de la confusió entre Espanya i Castella. I és un avís de quin és el programa per a tots aquells que abaixin la guàrdia.
Soplos de aire fresco | Lo finestró del Gràcia.
(Article publicat al diari “La Comarca” d’Alcanyís, el passat divendres 29 de març)
“José Miguel Gràcia
No ando falto de temas de actualidad para escribir estas líneas, pero el problema que tengo es de hartazgo de todos ellos y un sentimiento de esterilidad sobre lo que pueda escribir acerca de los mismos. Incluso diré que he empezado un par de veces y he tenido que abandonar las líneas escritas por aburrimiento. ¡Ojalá este sentimiento sea pasajero! Ahora mismo me vienen a la mente la crisis económica y sus fatales consecuencias; las medidas ineficaces, injustas y demagógicas que aplica el gobierno; los seis millones de parados y sus efectos en las familias; el empobrecimiento colectivo y la pérdida del Estado del bienestar; el desprestigio de las instituciones españolas; la pérdida de credibilidad internacional de España; la multiplicación de casos de corrupción y la desfachatez del Gobierno ocultando los suyos propios; la falta de objetividad de la mayoría de los grandes medios de comunicación, secuestradores de la democracia y generados de enfrentamientos sociales; el asalto progresivo de los medios públicos por parte del partido del Gobierno; el blandir —y no precisamente en su acepción de adular o halagar— la Constitución como única respuesta a las demandas del derecho a decidir sobre el encaje territorial de alguna parte, hasta ahora, de España; el envejecimiento de Europa, reflejado en su falta de ideas regeneradoras… . Creo que ya es suficiente. Tal vez le estoy dando al lector demasiados motivos para deducir que mi actitud está al borde del pesimismo o masoquismo intelectual. A fuer de querer ser sincero y realista se tropieza uno con estas consecuencias no deseadas.
No obstante todo lo dicho en la parrafada anterior, quiero creer en una posible salida de tanta crisis y tanto problema. Creo en la juventud que se está formando, creo en las nuevas tecnologías, en la importancia de la incorporación de la mujer en todas las escalas de poder y decisión, tengo esperanza en las nuevas ideas que están surgiendo de los países emergentes que harán cambiar los modelos sociales, creo en la revolución de las conciencias y confío en muchas cosas más.
Estoy convencido que los cambios vendrán de las pequeñas cosas y de su acumulación, de la capacidad de análisis y de la aplicación práctica de sus resultados, de la solidaridad entre las personas y de los movimientos sociales, y de la cultura en general. Necesitamos soplos de aire fresco.
Respecto a los temas que vengo escribiendo normalmente —económicos, políticos, culturales y de defensa de la lengua—, me han llamado gratamente la atención dos escritos publicados en este periódico, por su visión de futuro en cuanto a la economía, uno de ellos, y en cuanto a la lengua, el otro. Me vienen muy bien para vincularlos a mis esperanzas de futuro. En primer lugar me refiero a una editorial del pasado uno de marzo de título “Unir la fuerza de tres territorios”, la cual empezaba diciendo: “La unión de Alcañiz, Tortosa y Morella como cabeceras comarcales para realizar un plan turístico común interautonómico podría poner realmente en valor la potencialidad de la zona histórica de influencia bajoaragonesa.” La directora, Eva Defior, hablaba de sinergias, de conexión con el mar, de valores culturales, de valores paisajísticos, de eliminación de barreras, etc. para la creación de un gran polo de atracción turística. No puedo estar más de acuerdo con estos planteamientos, y además me permito añadir, supongo que la directora estará de acuerdo, que esta unión podría ampliarse a otros proyectos de cooperación industrial y comercial y de otro tipo, más allá de la evanescentes celebraciones de efemérides históricos, y abrir mucho más el abanico territorial de las provincias, comunidades autónomas o estados si algún día los hubiere.
El otro escrito que quiero destacar por sus valores culturales y de certero análisis de la realidad es el de Emma Zafón del 8 de marzo pasado, bajo el título de “El pollo del aragonés oriental”. La autora describe la actuación de los gobiernos de Aragón, Valencia y Baleares contra el catalán, lengua propia de las tres comunidades, o en parte en una de ellas, con tal claridad de ideas y mínimo de palabras que sería difícil superar. Clarísima y directa es también su receta para la defensa lingüística en la Franja: “Educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas” ¡Ya me gustaría a mi escribir con tanta claridad y síntesis!
Dos artículos como dos soplos de aire fresco. Mi enhorabuena a ambas.”
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, considera molt greu que el PP “es postres davant Europa quan es tracta de restriccions econòmiques i retallades però ignori el dret internacional quan l’obliga a protegir la realitat trilingüe d’Aragó” i assenyala que “el criteri del PP és fer el que li vingui de gust i acollir-se al dret que més li beneficiï, una actitud dèspota i insultant es miri per on es miri”.
CHA considera molt greu l’arbitrarietat del PP a l’hora d’acollir i respectar el dret internacional. En una resposta al diputat de CHA per l’Esquerra d’Aragó al Congrés, Chesús Yuste, el ministre Wert assenyala que incomplirà la Carta Europea sobre Llengües Minoritàries perquè prefereix acollir-se a la competència que té en matèria de llengües el Govern d’Aragó i, per tant, avala la proposta de reforma de la Llei de Llengües que pretén impulsar PP-PAR. CHA considera que és un insult que aquest govern sigui autonomista quan li interessa, centralista quant pot homogeneïtzar l’Estat i europeu quan ha de justificar l’atac als drets de la ciutadania.
Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus de CHA, critica que “el PP apliqui les retallades socials i laborals més estrictes de la història de la democràcia amb l’excusa que és un mandat d’Europa però, a l’hora de complir amb el que Europa diu en matèria de protecció de llengües, no vol saber res “.
Des CHA es critica que es faci cas omís a una advertència del Comitè d’Experts, òrgan europeu que adverteix que l’Estat està incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i demana que es mantingui, com a mínim, el nivell de protecció actual. “Si el ministre Wert complís mínimament amb la seva tasca, obligaria al govern de Rudi i Biel a modificar l’esborrany sobre la reforma de la Llei de Llengües i garantir la protecció de la realitat trilingüe d’Aragó”.
Per Martínez Tomey “qualsevol alumne / a de Dret sap que existeix primacia del dret internacional sobre les disposicions del dret intern i que les lleis s’han de fer modificant i atès el que diguin els tractats internacionals subscrits per l’Estat”. I recorda que “els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament íntegre”.
Des CHA es recorda que “cal ser molt tancat per no veure la riquesa del patrimoni lingüístic aragonès, per no defensar la realitat plural de l’Estat i per pretendre, a l’estil franquista, un territori homogeneïtzat i pla”. Martínez Tomey adverteix que “a Aragó sempre li ha anat fatal el centralisme que ens humilia i ens tracta d’honrats i lleials però innocents i ignorants”.
El 12 y el 13 de abril en 9 Barris se hablará, se escuchará, se cantará, se bailará, se odiará y se amará en aragonés. ¡¡ ENTALTO LO PUEBLO !!
Polémica en el grupo de trabajo que debate la ley de Lenguas.
La ponencia que debe estudiar el proyecto de ley de Lenguas que preparan las Cortes de Aragón se ha resquebrajado tras las últimas declaraciones de la integrante del Partido Popular, la diputada Maria José Ferrando. En una rueda de prensa, la parlamentaria aseguró que las enmiendas a la ley que propone la oposición conllevarían un sobrecoste de 35 millones de euros en traductores.
Los grupos de Izquierda Unida y Chunta Aragonesista han tildado de falsas estas afirmaciones y han criticado la actitud poco tolerante de Ferrando. Asimismo, CHA ha abandonado la ponencia. Según la portavoz, Nieves Ibeas, el PP tiene “demasiada prisa por cargarse el actual texto, algo que puede hacer partiendo de su mayoría”.
Adolfo Barrena, de IU, ha atacado a Ferrando por sus declaraciones “tendenciosas y absolutamente irrespetuosas”. Por su parte, el PSOE ha anunciado que se mantendrá en la ponencia pero ha criticado que el PP “utilice rastreramente la ley para esconder su incapacidad para resolver los problemas reales”.
Cabe recordar que parte del malestar referente a la ley de Lenguas viene motivado por el idioma que se les da al aragonés y al catalán. PP y PAR buscan evitar polémicas con las nomenclaturas de “modalidad lingüística de uso predominante en la parte septentrional de Aragón” y “modalidad lingüística de uso predominante en la parte oriental de Aragón”.
La Plataforma No Hablamos Catalán ya ha felicitado a los partidos en el gobierno por su determinación y ha cargado contra la oposición por defender “posturas catalanistas”.
Objectiu del PP-PAR: carregar-se el català | Lo finestró del Gràcia.
El govern del PP-PAR, com ja sap tothom, té un clar objectiu, carregar-se el català, també l’aragonès, sota la vergonyosa i demagògica excusa de protecció de les varietats lingüístiques aragoneses. Que sabran ells de varietats lingüístiques! Per això aprovaran una llei, de la qual, el principal objectiu és la derogació la llei vigent. Per això han anul·lat els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero —els han fusionat i els han deixat sense dotació. Per això han anul·lat les 29 subscripcions de Temps de Franja. Per això la portaveu de cultura del PP ha dit que la implantació de la llei actual costaria 35 milions d’euros i 30 més cada any. On és la vergonya? On és el sentit comú? I la ciutdadania, restarà tan tranquila? Massa “cachirulos” i ben poca autoestima lingüística.
De tot allò, els mitjans de comunicació s’han fet ressó ampliament, a l’Aragó en alguns casos, i a Catalunya, la majoria.
Com a exemple aquí teniu el que ha publicat Vilaweb.
El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.
Elimina el Premi Nicolau de literatura, subscripcions de Temps de Franja i el projecte Jesús Moncada
Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.
La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.
La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.
La supressió del Premi Nicolau
El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’
S’acaba el projecte Jesús Moncada
La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.
El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.
CHA denúncia a Europa la greu situació a la qual s’enfronten les llengües a Aragó | Aragón en Europa.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, va participar en una trobada organitzada pel diputat del Parlament Europeu François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en temes europeus, ha participat aquesta setmana en una trobada organitzada a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les, convidat pel diputat François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües. L’objectiu d’aquesta taula de treball era recopilar en un document general l’opinió de representants del Consell d’Europa, de la UNESCO, de la Xarxa per a la promoció de la diversitat lingüística (NPLD) i de convidats experts en el tema (entre els quals es trobava el representant de CHA).
Miguel Martínez Tomey va posar sobre la taula “l’incompliment sistemàtic i deliberat per part del Govern d’Aragó i el Govern estatal de la Carta Europea de protecció de les llengües minoritàries”. El Govern d’Aragó, en concret, “vol acabar amb les llengües d’Aragó a través de l’incompliment sistemàtic de la Llei de Llengües i d’una nova Llei més feridor encara. Fins i tot adopta decisions contràries a l’actual llei sense esperar a la seva derogació, com la convocatòria del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, en la qual desapareix el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó “.
Tomey va denunciar “el caciquisme intel · lectual del PP-PAR, obsessionat per la unificació lingüística de l’Estat en una ostentació d’espanyolisme a l’estil de la passada dictadura”. Per al representant de CHA “Europa ja ha advertit al Govern d’Aragó i Govern estatal que estan incomplint la normativa europea però, ambdues institucions només escolten d’Europa el que volen”.
De la reunió mantinguda a Brussel · les es destaquen algunes conclusions bàsiques. D’una banda, la necessitat que la UE destini pressupost a la promoció i cura de les llengües minoritàries. D’altra banda, la necessitat que es posin en marxa línies d’actuació política per recolzar-les. Entre aquestes destaquen: el seu ús en l’ensenyament, el foment de la producció literària, audiovisual, documental …, el foment de les llengües dins de l’ús quotidià en els llocs on es parlen ia l’hora de dirigir-se a les administracions públiques.
Puyalón de Cuchas demana la dimissió de Maria José Ferrando com a coordinadora coordinador de la ponència de la llei de llengües
Les declaracions i actuacions de la diputada del PP María José Ferrando només demostren la incapacitat cultural i de coneixement d’una persona que no pot liderar cap ponència de lleis de llengües de cap lloc del món . Una ponència tendenciosa i políticament recolzada per PAR i la plataforma “No parlem català”. Plataforma aquesta en la qual participen elements extremistes, aquests sí de dubtosa legitimitat democràtica, ara que reclamen aquesta paraula des dels sectors de la dreta espanyolista, només per haver guanyat amb majoria unes eleccions més que influyenciadas per la situació econòmica per ells creada.
Des Puyalón de Cuchas es vol denunciar que precisament per les pressions d’aquests sectors quan eren àmplia minoria, no es va poder desenvolupar una llei digna de llengües ni cap ponència durant 30 anys de democràcia. Una democràcia fictícia que deixa sense dret d’expressió i comunicació a mils de aragoneses / os. I sense el dret d’ensenyament en la seva llengua, fonament de qualsevol democràcia. Tot això ni després de signar el dictamen de la comissió especial de política lingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra. Ningú que menyspreï d’aquesta manera el patrimoni d’Aragó, la cultura i la ciència pot liderar cap fòrum de debat sobre aquests assumptes. La desparación de la denominació històrica de les dues llengües d’Aragó continuarà arrossegant qualsevol iniciativa des dels sectors d’ultradreta espanyolista.
L’ús de dades falses i populistes com l’ús del “pinganillo” a les Corts, la contractació de més funcionaris o de butlletins traduïts en aragonès i català, només són demanades àmpliament esteses per la espanyolisme en fòrums europeus o internacionals. On la incapacitat o arrogància d’aquests polítics els impedeix seguir cap lectura, conversa o xerrada en anglès. Tal com Ana Botella ha demostrat en la seva última presentació de Madrid davant del COI. Unes dades comunament manipulats en fòrums internacionals per un entamado administratiu organitzat al voltant del “Institut Cervantes”, amb un pressupost, aquest sí, que ens trauria en un moment tots els problemes de finançar a Aragó per a l’ensenyament, sanitat o lleis socials com la de dependència.
Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero | Mas de Bringuè.
La demagogia de la portaveu del PP | Lo finestró del Gràcia.
La senyora de la foto, María José Ferrando, portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts d’Aragó va preguntar el dilluns passat als aragonesos si “estaríen disposats a pagar de la seua butxaca, mitjançant impostos, el que ens costarien les esmenes que PSOE, CHA i IU han presentat al projecte de Llei de Llengües d’Aragó”.
En roda de premsa, Ferrando va indicar que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar.
A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’amplirien de pinganillos les administracions)
El desgavell és tot el que va dir la senyora Ferrando, un insult a la inteligència, i el més gran malbaratament és el pagament del seu sou i dietes, i de tots els polítics que pensem com ella. Per què no pregunta al aragonesos si estan d’acord amb aquests pagaments de sous? El que va dir la portaveu del PP és una fantasia demagògica, altrament dit, és una mentida, pròpia dels que estan en contra de la cultura y de les llengües minoritàries d’Aragó, el català i l’argonès. El seu anticatalanisme no té límits. Davant de tan gran disbarat, no hi cap cap mena de raonament possible, és una pèrdua de temps.
Com anècdota faré esment als 1400 traductors que va dir farien falta, quan el Google fa totes les traduccions gratis i a l’instant.
La CHA i IU abandonaran la ponéncia si el PP no canvia Mª José Ferrando.
El caso más flagrante es la “fusión” de los dos premios literarios que, hasta el año pasado, el Gobierno de Aragón venía otorgando a la creación literaria en las dos lenguas minoritarias de nuestra comunidad autónoma (“Arnal Cavero” en aragonés, y “Guillem Nicolau” en catalán). En el decreto regulador, ambos premios se funden en un híbrido “Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, que, además de ese carácter meramente “honorífico”, elude la posterior edición de las obras premiadas a cargo de la DGA (como venía siendo hasta ahora, igualmente para el “Miguel Labordeta”).
En este caso se trata de adelantar el espíritu de “su” Ley de lenguas, es decir obviar la existencia de dos lenguas minoritarias, fusionando unos premios literarios que las identificaban y dignificaban. De este modo un solo premio va en la línea de una sola lengua (aragonés -septentrional y oriental-) y una sola Academia (esa es la propuesta que va en la Ley): luego vendrá como consecuencia una sola grafía para eliminar la visibilidad del catalán.
Esta acción obedece a los intentos de borrar del mapa la realidad plurilingüe de Aragón y se enmarca dentro de la política cultural del PP-PAR (que a su vez certifica una política general de “tierra quemada”), a la que darán pábulo quienes se presenten al Premio “Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, participen como jurado o de cualquier manera lo sustenten.
+Cultura
Aragón Comunidada Cultural
www.mascultura.org
