Chesús Yuste, diputado de CHA por la Izquierda de Aragón, ha pedido la comparecencia del Ministro de Educación y Cultura con el objetivo de informar sobre la protección de las lenguas habladas en Aragón que les otorga la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias
http://www.chunta.org/
L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.
Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.
Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.
La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.
En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.
Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:
7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.
Aragonese and Catalan in Aragon
59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.
60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.
Recommendation no. 5:
“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”
102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.
103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).
Aragonese and Catalan in Aragon
115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:
“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.
2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.
3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.
116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.
117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.
118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.
Aragonese and Catalan in Aragon
133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.
134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.
135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.
Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.
El alcalde de Zaragoza, el socialista Juan Alberto Belloch, ha salido en defensa de que el catalán sea protegido por ley en Aragón, de darle cobertura como «lengua propia» en esta Comunidad autónoma. Belloch, que perdió las elecciones municipales de 2011 y que evitó que el PP llegara al gobierno del Ayuntamiento de la capital aragonesa trabando una red de apoyos con los nacionalistas de Chunta (CHA) y con IU, se ha aliado hoy con las tesis defendidas también por la Generalitat dirigda por CiU y ha aprobado una moción en el Pleno del Consistorio zaragozano en contra de la decisión de la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda, de derogar la Ley de Lenguas que dejó aprobada el PSOE aragonés en la anterior legislatura con el apoyo de CHA.
Fue una ley controvertida, que incluso establecía la creación de la Academia aragonesa del Catalán. El PAR, que entonces era socio del PSOE en el Gobierno aragonés, no la apoyó. Ahora el PP gobierna en coalición con el PAR en esta Comunidad y ha decidido derogar aquella Ley de Lenguas y promover otra nueva, en la que no se dé cobertura al catalán en esta región. Parte de un planteamiento de base: lo que se habla en las comarcas aragonesas limítrofes con Cataluña no es catalán, sino modalidades lingüisticas conformadas a lo largo de los siglos, que como tales han de ser definidas y protegidas. CiU, desde la Generalitat, ha criticado en los últimos meses la decisión aragonesa al respecto.
Aunque el Gobierno de Rudi ha evitado en todo momento entrar en confrontación política con este asunto, en el trasfondo de su decisión hay también otra cuestión: durante años el nacionalismo ha fomentado desde Cataluña el catalán como punta de lanza en su particular idea de «nación» catalana, incluyendo como tal a parte de Aragón.
Belloch, sin embargo, no ha dudado en apoyar la moción presentada por CHA al Pleno municipal, a la que sólo ha votado en contra el PP. Así que al final, con el apoyo del PSOE, ha salido adelante un acuerdo en el que se censura que el catalán no tenga cobertura por ley en Aragón y en la que reclama al Ejecutivo de Rudi que respete lo que consideran que es la realidad «trilingüe» de esta región: catalán, castellano y aragonés.
Todo esto después de que se vaya ampliando la lista de agravios del nacionalismo catalán hacia Aragón. Al conflicto de los «bienes de la Franja», que siguen retenidos en Lérida pese a existir sentencias que ordenan su devolución a las parroquias aragonesas que son sus propietarias o a las reticencias catalanas a la gestión compartida del Archivo de la Corona de Aragón (con sede en Barcelona), se han sumado en los últimos días otros dos envites: la inclusión de municipios aragoneses en la zona de servidumbres del aeropuerto de Lérida, con lo que la Generalitat aspira a controlar parcialmente las potestades urbanísticas y de licencias empresariales en una decena de municipios aragoneses, y la tergiversación de la historia lanzada por una web oficial de turismo de la Generalitat en la que obvia por completo a la Corona de Aragón y asegura que Cataluña fue reino en sí misma.
A més a més, el mateix informe revela que no hi ha menys de 30.000 catalanoparlants a La Franja i avisa que l’oferta en català no és suficient a secundària. Assegura que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen, el que significa que “hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana”.
Per altra banda, l’informe proposa a l’Estat espanyol que canviï “el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts”. A més a més, també recomana que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.
L’informa insta el Govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. I al govern aragonès a fer “els passos necessaris per a protegir legalment i promoure [el català] a la comunitat autònoma de l’Aragó”.
Europa avisa que l’ensenyament en català al País Valencià és insuficient – VilaWeb.
Recorda la quantitat d’alumnes que no poden estudiar en la llengua per manca d’oferta · Renya el govern aragonès per la manca d’ensenyament en català a la Franja
El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries adverteix en un tercer informe elaborat pel comitè d’experts que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i en la formació professional. A més, recorda les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les Universitats públiques al projecte de plurilingüisme del govern i constata, després de parlar amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, que ‘poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar’.
El comitè considera que la normativa actual és insuficient perquè no hi ha una oferta predominant en català al nivell mitjà de l’educació i, per tant, hi ha alumnes que no poden estudiar en la llengua tot i voler-ho. Per això demana a les autoritats informació ‘sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l’educació mitjana en el futur’ i els insta a prendre les mesures pertinents perquè la introducció del model trilingüe obligatori no afecti el català.
Avisa que l’ensenyament professional en català ha de millorar i que la major part de l’ensenyament secundari hauria de garantir que tots els estudiants que ho vulguin, puguin estudiar en català.
Per tot plegat, insta el govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. ‘No sembla que la situació del valencià a la universitat hagi canviat gaire des de la visita anterior’, diu l’informe, que recorda l’estudi publicat l’any passat per experts ‘Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes‘ (pdf).
El català a la justícia
El Consell d’Europa també demana a l’estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. En el seu informe aquesta organització que vetlla pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries proposa a l’estat que canviï ‘el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts’. A més, també recomana que es prenguin ‘totes les mesures legals i pràctiques necessàries’ per garantir que una ‘proporció adequada’ del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.
Protecció del català a l’Aragó
L’informe constata que hi ha no pas menys de 30.000 parlants del català a la Franja i que cal fer ‘els passos necessaris per a protegir legalment i promoure’l a la comunitat autònoma de l’Aragó.
El comitè d’experts del Consell d’Europa va demanar al govern aragonès que promogués l’ensenyament del català a secundària. I diu que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen. ‘Això també vol dir que hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana’
El #plenoZGZ se adhiere al manifiesto de la Coordinadora de #AragónTrilingüe por el aragonés y el catalán como lenguas de #Aragón @ligallo
L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés
En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.
Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.
Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.
O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que faigan creixer l’idioma.
En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.
Cants i balls per les tres llengües | Mas de Bringuè.
Pepín Banzo, Mariano Pirineos i “Jota”
La nit es va presentar esplèndida (25 graus i ni una espira d’aire) i l’espai, acollidor i emblemàtic: la encisadora plaça S. Felipe, al bell mig del casc antic de Saragossa i ben acompanyats per emblemàtiques escultures de Pau Gargallo, matarranyenc universal, del que, malauradament, ningú va fer esment, aprofitant la conjuntura.
La Coordinadora “Aragón Trilingüe” va organitzar, durant les festes del Pilar, lo passat 8 d’octubre, un concert popular titulat “Fent camí per les llengües d’Aragó” per a reivindicar les llengües minoritzades a aquesta regió, on el govern autonòmic PP-PAR vol fins i tot canviar-lis lo nom.
L’acte, presentat per Ignacio López Susín, que exercí de mestre de cerimònies en nom de la Coordinadora, va obrir foc l’imprescindible duet format per Ángel Vergara i Toche Menal, conegut artísticament com La Chaminera. Vergara, notabilíssim i rigorós folklorista i un dels millors músics populars de l´Aragó, va fer una contundent declaració d’intencions abans de mostrar la capacitat musical del grup.
A continuació va arribar el moment de llegir el Manifest, presentat a finals de setembre a Fraga dins de les Jornades “Cinga” . Va ser l’acte més emotiu de la vesprada i el que es va seguir amb més atenció. Era la mitja de les nou i la concurrència va ser la més elevada de la nit. López Susín, va anomenar irònicament la llengua catalana com “la innombrable”. L’humorista Javier Coronas va llegir la part del manifest en castellà, J., el cantant i guitarrista d’ Ixo Rai (que també va presentar la part musical), va fer la lectura en aragonès, i un enèrgic i contundent Tomàs Bosque ho va fer en el nostre català. Hi eren presents alguns personatges públics, sobre tot de l´òrbita de la CHA i alguns integrants del món de la cultura. També hi era l´ex-viceconseller de Cultura del govern d’Aragó, el socialista Juan José Vázquez.
Es va comptar amb grups musicals d’animació a la mateixa plaça que van aportar un to molt festiu, sobre tot la secció de música i dança de l´Escola Popular de Música i, a l’ escenari, es van succeir les actuacions de Bufacalibos de Biella Nuey, Pepín (Banzo) i Chuanón, Zarrakatralla Folk i Pasatrés, tots excel·lents grups, molt lligats al folklore aragonès. Va tancar l’acte l´únic representant del Rock i de la nostra terra, el grup afincat a Queretes, Ya Babé.
El concert va estar bastant ben organitzat i, malgrat la poca presència de la llengua catalana, el considerem molt positiu per a la normalització aragonesa de la nostra cultura. Esperem que tingui continuïtat els anys vinents i pugui arrelar a les Festes del Pilar. Si s’organitza amb més antelació segurament la presència de la cultura de la Franja serà més representativa.
Ens resta agraïr el treball dels organitzadors i col.laboradors, en especial d´Alberto Celma (coordinador i músic de Zarrakatralla) i de Luismi Bajén (gran folklorista i fundador de Biella Nuey).
La Coordinadora Aragó Trilingüe es comprometem a continuar el camí amb diverses accions reivindicatives, culturals i festives, per a combatre la ignorància, la intolerància, la involució i la reacció, que vol convertir la nostra cultura viva en una peça de museu arqueològic.
PROPUESTA PARA IMPARTIR CURSOS DE ARAGONÉS | EL MESTIZO. poesía, opinión; sociología grotesca.
Publicado: 28/08/2012 00:03 por mestizo en PROFESIONAL
Disponibilidad horaria, según grupos.
DIRIGIDO A:
Tod@s aquell@ ciudadan@s aragoneses o no, que estén interesados en conocer el aragonés como vehículo de comunicación, cultura y normalización de nuestra lengua.
OBJETIVOS
– Introducirse en la lengua aragonesa
– Profundizar en la cultura aragonesa a través de su lengua.
– Dignificar la cultura aragonesa a través de una de sus lenguas propias
– Tratar el aragonés con seriedad y profesionalidad.
– Adquirir competencias para aprender a aprender
PRESUPUESTO
Presupuestos adaptados a la realidad de cada grupo o particular interesado.
MÁS INFORMACIÓN:
Víctor Manuel Guíu Aguilar
teléfono: 607971904
El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).
Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.
El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.
El Ayuntamiento de Almudévar se compromete a favorecer el aragonés – Radio Huesca.
El Pleno Municipal del Ayuntamiento de Almudévar aprobaba una propuesta del Grupo Municipal de CHA por la que el ayuntamiento se compromete a favorecer la realización de actividades culturales relacionadas con la promoción de la lengua aragonesa, integrando de manera adecuada el conocimiento y la práctica de esta en las actividades que se organicen.
El Pleno Municipal rechazó cualquier modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, exigiendo al Gobierno de Aragón a cumplir de forma inmediata todas las previsiones contenidas en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón y respetar en su integridad la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, y a tomar las medidas contenidas en la legislación vigente, para que se respeten los derechos de los hablantes que reconoce la legislación internacional, europea, española y aragonesa.
David Félez, portavoz de CHA en Almudébar, “ha mostrado su satisfacción ante el compromiso de la mayoría del Pleno Municipal con nuestro patrimonio lingüístico, la lengua aragonesa, que debe de protegerse y promoverse desde las instituciones, porque lo contrario sería un acto de dejadez y falta de sensibilidad que no puede tolerarse en pleno siglo XXI”.
Por otra parte Félez “considera inconcebible la falta de conocimiento de la realidad aragonesa que supone que sólo tres años de aprobar la Ley de Lenguas de Aragón, que fijaba el umbral mínimo de cumplimiento de las obligaciones del Gobierno de Aragón para la protección del aragonés y catalán de Aragón, ésta se quiera modificar e incumplir, negando la existencia de ambas lenguas reduciéndolas, algo que resulta esperpéntico, acientífico e inaceptable”.
Sin la cabecica atada – Opinión – El Periódico de Aragón.
JOSÉ Bada, Filósofo 28/09/2012
Mañana comienzan las jornadas sobre la situación lingüística aragonesa –sobre las lenguas aragonesas minoritarias– que ha organizado en Fraga el Institut d’Estudis del Baix Cinca, cuyo presidente, Pep Labat, me ha invitado a participar con una ponencia para responder abiertamente a la pregunta por una nueva Llei de Llengues per Aragó. No pude negarme a la ponencia, aunque me temo que tenga que renunciar a la asistencia. Por eso, y puesto que debo una respuesta no ya a los expertos –que no la necesitan– sino más bien una explicación a los ciudadanos y una contestación al Gobierno —que no la pide— como ex Presidente del CSLA, quiero anticipar aquí un extracto en castellano y sin la cabecica atada de lo que espero se lea en Fraga clar i català.
LO QUE NECESITAMOS urgentemente no es una ley sino un gobierno que cumpla la ley vigente. ¿Que no es perfecta? Por supuesto, ninguna ley es perfecta; pero es la ley, y un gobierno que no la cumple se desautoriza a sí mismo. Quien preside hoy el Gobierno había prometido cambiarla en la campaña electoral: ya lo había dicho, su promesa es pluscuamperfecta. No menos que imperfecto el futuro del “Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón”, ese esperpento que “restaura” la ley vigente como el “eccehomo” de Borja su original. Eso no es un proyecto de ley, sino una estratagema para no hacer nada; es decir, para que se haga su voluntad —¿oi, Dolors?— contra todo derecho.
No obstante, como digo, la ley vigente es mejorable. Si de mi dependiera, o del Consejo Superior de Lenguas de Aragón –que no ha sido consultado– podríamos llegar a un acuerdo sobre los siguientes principios:
1 Las lenguas son de los hablantes y para hablar responsablemente; es decir, para hablar y escuchar, porque así se entienden los hombres.
2 La lengua materna en la que aprendemos a a hablar y a escuchar por vez primera es la vía de acceso a cualquier otra y ésta una ampliación de la competencia verbal de aquella.
3 Los infantes deberían desarrollar su capacidad de hablar y de escuchar en el parvulario, para continuar después aprendiendo en la escuela a leer y a escribir primero en su lengua materna o vernácula como dicen otros. Y a expresarse de modo que su competencia lingüística se ampliara a la par que el horizonte de su propio mundo.
4 Una lengua existe en el habla, en la hablas, y todos las hablas sobreviven solo en la lengua a la que pertenecen.
5 Las lenguas que se hablan en Aragón son el aragonés, el catalán y el castellano.
6 El reconocimiento oficial del aragonés y del catalán en los respectivos territorios donde se hablan debería considerarse normal, conveniente y deseable.
7 En todo caso debería prevalecer en la práctica el entendimiento entre los hablantes y utilizarse en cada situación la lengua en la que mejor se entienden las partes, sin mediación de terceros ni traducciones superfluas.
8 Conviene mantener el Consejo Superior de las Lenguas con las mismas funciones, pero con verdadera autonomía y dotación presupuestaria independiente del gobierno de turno. Reduciendo acaso el número de consejeros y sustituyendo los nombrados a propuesta del Gobierno por otros a propuesta de entes públicos que representen la pluralidad de las comunidades lingüísticas de Aragón.
9 La autoridad lingüística debería ser para el aragonés su propia academia. El castellano y el catalán no la necesitan, basta con sendos grupos de académicos correspondientes para las respectivas instancias cuya autoridad no se discute de hecho en su dominio.
CONSIDERO una pérdida irreparable, mayor que la extinción del urogallo oscense, la desaparición del aragonés, y crean que lo siento. Pero no puedo evitarlo. Esa lengua es ya una reliquia que se disputan sus devotos. Quienes podrían hacer algo por ella no saben o no quieren. Y mientras discuten si galgos o podencos, dejan escapar la última oportunidad. La modalidad del aragonés “bien dicho” que se recoge y difunde en algunos medios no es más que un popurrí de mal gusto y sin futuro para mañicos de calzón corto y cabecica atada.
En cambio la otra lengua, esa herejía que “no tiene nombre”, mal que les pese a los que hablan en cristiano y entienden solo “aragonés occidental”, sobrevivirá en la Franja: la costura de España –no solo entre lenguas– donde hay hilo suficiente para coser las diferencias. Pero dudo que seamos capaces de hacer un bordado donde apenas estamos preparados para hacer un remiendo, mientras otros –los más bordes de una y otra banda, qué pena– se disponen ya a hacer un descosido. ¡Basta ya de na-z-ionlismos!
Me avergüenzo de la imagen que proyectamos desde aquí, que es el lugar de nuestra responsabilidad y lo contrario andar por ahí o estar en Babia. Lo peor de todo es, sin embargo, que así y aquí no nos entendemos: ni entre nosotros, ni con nuestros vecinos, ni con nadie de este mundo. Ni del otro, ya me entienden.
Filósofo
