Skip to content

Archive

Category: Literatura

El proper 27 d’agost Pena-roja de Tastavins rebrà als senyors de Calatrava. Aquí tota la programació

Origen: YO PARLO CHAPURREAU

foto de Lola Salmerón Escritora.

DE MI NOVELA EL CAFÉ DE LAS TRES

“Iria llegó a casa el primer día de escuela inmensamente entusiasmada.
–—Mamá, me gusta mucho el instituto, en mi clase están mis mejores amigas del verano. ¡ Qué suerte he tenido!
–—Me alegro tanto, Iria —le dijo su abuela.
–—Lo único que me sabe mal es que no tendré ninguna clase en catalán.
–—Encontraremos la solución a eso, asistirás a clases extraescolares para que sigas aprendiendo la lengua.
–—El catalán de aquí, de la franja aragonesa, ahora se denomina “«lapao”», a lo que antes le decían “«chapurreao”».
–—Sí, hija, aquí toda la vida muchos de nosotros hablando el catalán y ahora lo hacen desaparecer de las escuelas, no puede entenderse. Una expresión cultural de tal envergadura no tendría que querer ser mutilada y olvidada. —Dijo dijo Domingo con indignación—.- Estas imposiciones no nos llevarán a ninguna parte. La gente cada vez está más cansada.
–—A mí me hace mucha gracia ver como cómo se habla aquí, este catalán es un poco diferente al que hablamos en Barcelona, cuando hablo con las niñas del pueblo también se ríen, les hace gracia mi acento de la capital. Me gusta aprender palabras nuevas que significan lo mismo pero que suenan diferente. Pero, ¿qué significa lapao?
–—Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, y el aragonés suena mucho más ridículo ahora: LAPAPYP, que significa Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica.
–—Vaya, ¿entonces seremos lapao parlantes aquí?
–—Es absurdo pero sí. Parece que por aquí hay gobernantes a los que no les gusta el catalán.
–—Pues ellos se lo pierden. Yo he aprendido en el colegio que contra más lenguas aprendes mejor, contra más culturas y gente de otros países te encuentras en la vida, más enriqueces tu corazón.
–—Sí, hija, tienes más sentido común tú a tu temprana edad que muchos políticos. Así va el mundo.. —Domingo volvía a transformar los gestos de su cara.”

Origen: ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va assistir aquest diumenge 31 de juliol per donar suport a la Trobada d’escriptors i narradors que es va realitzar al poble de Vall-de-roures, Matarranya.

La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l’Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.

Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l’Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s’acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.

El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n’obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja  i, en nom d’Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.

Enllaçats per la Llengua creu que la Franja de Ponent és un territori clau per a la unitat de la llengua catalana i celebra que events culurals d’aquesta mena mantinguin viva la catalanitat lingüística de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa.

 
Enllaçats per la Llengua

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

Alumnes de 6è (Foto Tomàs Deosdat) Crònica de com van entrar llops, llobaters i enllobats a l’escola Puig Cavaller de Gandesa i es van fer amics dels alumnes de 5è i 6è (19 d’abril de 2016)

En entrar a l’escola Puig Cavaller sonava una música suau. La Carme, la mestra que m’havia contactat, em va dir que era la manera d’avisar els alumnes que era el moment d’anar a les aules. «Bon començament», vaig pensar.

Em vaig posar rere el mostrador de la biblioteca, un espai molt bonic, i van entrar els alumnes de cinquè, ordenadament però també amb alegria. Un alumne una mica més gran, en Tomàs, duia una càmera rèflex Nikon que feia força patxoca. Un col·lega d’en Llorenç (el protagonista de Licantropia)! Continuar llegint… “Licantropia” a l’escola Puig Cavaller de Gandesa | L’ esmolet

Font: Institució de les Lletres Catalanes

Origen: Artur Quintana y José Ramón Bada, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016 – Aragón_hoy

José Ramón Bada y Artur Quintana, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte reconoce a los galardonados por su labor en la dignificación y difusión del catalán de Aragón

Jurado del Premio Desideri LombarteEl escritor, teólogo y filósofo Jose Bada Panillo y el romanista y germanista Artur Quintana i Font han sido galardonados ex aequo con el Primer Premio Desideri Lombarte por su larga trayectoria en la dignificación de la lengua catalana propia de Aragón, desde la solidez intelectual y el compromiso social. Su preocupación por los valores universales en su búsqueda de la verdad y rigor científico constituyen un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa. El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, convocó este premio, cuya entrega tendrá lugar en el santuario de “La Mare de Déu de la Font” en Peñarroya de Tastavins el próximo 11 de septiembre.

El Premio Desideri Lombarte pretende ser un reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria y constituyan un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

*Se adjunta foto del jurado compuesto por: la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, Magdalena Godía Ibarz, alcaldesa de Mequinenza, Javier Giralt Latorre, profesor de la Universidad de Zaragoza, Ramón Mur Gimeno, expresidente de la Asociación Cultural del Matarranya, Carmen Alcover Pinós, funcionaria del Departamento de Educación, Cultura y Deporte.

Origen: Convocado el III Concurso Literario Comarca del Bajo/Baix Cinca – Comarca Bajo/Baix Cinca
Los relatos, originales, se pueden presentar hasta el 31 de agosto.

El área de Cultura de la Comarca del Bajo/Baix Cinca ha convocado la tercera edición del Concurso Literario Comarca Bajo/Baix Cinca, con el objetivo de fomentar y apoyar la creación literaria, la lectura y la difusión de la cultura a través de las manifestaciones literarias entre los habitantes de la Comarca, así como apoyar nuevas iniciativas culturales de personas amateurs.

El concurso establece la modalidad de relato corto y la temática del concurso es libre. Los trabajos deberán ser originales y redactados en castellano o en catalán. El plazo de admisión de originales finaliza a las 14 horas del 31 de agosto de 2016.

Las bases del concurso establecen dos categorías, la juvenil (de 13 a 17 años) y adulto (a partir de 18 años). Cada una de ellas tiene también una extensión máxima del trabajo a la que las personas participantes deben ceñirse. En las dos categorías hay un premio comarcal, que podrán optar aquellas personas que presenten un relato y estén empadronadas en algún municipio del ‪Bajo/Baix Cinca.

El concurso está dotado de tres premios y un premio comarcal, en cada una de las dos categorías: En categoría juvenil, el primer premio al igual que el premio comarcal están dotados de 200 €, el segundo de 150 euros y el tercer premio con 100 euros. En categoría adulto, se ha dotado de 400 euros el primer premio, 250 y 150 euros, el segundo y tercer premio, respectivamente. Se ha establecido 300 euros para el ganador del Premio Comarcal en esta categoría

La entrega de los premios tendrá lugar en un acto literario cuya fecha y lugar se darán oportunamente a conocer, siendo indispensable que los ganadores acudan para recoger el premio.

Toda aquella persona interesada puede consultar las bases en la web de la Comarca del Bajo/Baix Cinca, www.bajocinca.es.

Documentos adjuntos

Origen: Quan t’estimo, Desideri – Ràdio Matarranya

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van participar el 26 de maig al programa ‘Pels camins de la memòria’, amb la poesia d’en Desideri Lombarte com a gran protagonista. DGA confirme que el 1er premi ‘Desideri Lombarte’ es viurà l’11 de setembre al Matarranya

20160526 Penaroja AnyDesideri (3)

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van celebrar el passat 26 de maig el Dia de CRA, una jornada lúdic-festiva que enguany va tindre en la poesia d’en Desideri Lombarte un dels moments més emotius. I és que la Pena-roja natal de l’emblemàtic escriptor del Matarranya, desaparegut ara farà 27 anys, va albergar una lectura de poemes en català, en castellà i en àrab davant de la Ca la Miguela del Mas dels Molinars, en el marc del programa Pels camins de la memòria. Un acte on van estar presents familiars d’en Desideri, autoritats municipals i la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Mayte Pérez, acompanyada pel director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín. La lectura de poemes va estar complementada amb altres propostes. Els xiquets i professors de Fontdespatla, La Sorollera, Mont-roig i Pena-roja van participar en una gimcana i van fer un puzle durant el matí. Ja per la tarde van xalar amb l’actuació d’un grup de batukada. Un dia del CRA molt complet i entretingut.

Durant la lectura continuada es van escoltar poesies emblemàtiques d’en Desideri, com ‘Lluny de tu’ o ‘Elles’. Precisament Nuri Lombarte, una de les tres filles de l’escriptor pena-rogí, va donar la benvinguda als xiquets i xiquetes del CRA Tastavins, recordant-los, no sense emocionar-se, que “el meu pare em va ensenyar a estimar i a valorar la llengua que tenim i tot el que ens envolte”. La celebració d’este Dia del CRA Tastavins va reunir a la consellera d’Educació i Cultura. Una Mayte Pérez que va remarcar que “venim a reconèixer a l’il·lustre Desideri Lombarte, qui va ser un home de camp, un home lluitador, un home que emule perfectament el Miguel Hernández de la poesia”. Pérez va valorar la importància de programes com ‘Pels camins de la memòria’ perquè “conèixer l’essència, conèixer les nostres arrels i conèixer a qui va fer de la llengua un vehicle d’unió, de progrés, de descripció i d’identitat, és absolutament imprescindible traslladar-ho als escolars”.

Durant la seua visita al Matarranya, la consellera de Cultura i Educació també va visitar el museu etnològic Lo Masmut de Pena-roja. A continuació va anar a Mont-roig, on va visitar les instal·lacions de l’Escola Infantil Sagalets i va conèixer el projecte educatiu que està impulsant el professorat a diferents guarderies del Matarranya.

Primer ‘Desideri Lombarte’

Tal i com va avançar Ràdio Matarranya fa més d’un mes, el Govern d’Aragó tenia la intenció de portar el 1er premi Desideri Lombarte al Matarranya. I coincidint amb la celebració d’este programa Pels camins de la memòria al voltant de la poesia de l’escriptor pena-rogí, des de DGA van confirmar que la Pena-roja natal de Desideri serà l’escenari d’este primer certamen. De fet, i a petició del propi ajuntament pena-rogí, el dia triat és l’11 de setembre, Dia del Jubileu, un dels dies més importants per a veïnes i veïns del poble, en el marc de les seues Festes Patronals. Fa unes setmanes, i en una entrevista exclusiva a este mitjà, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va explicar que “al govern li agradaria que esta primera edició dels Desideri Lombarte és pogués materialitzar a la comarca”, aposta confirmada estos dies. L’acte està previst la tarde del diumenge 11 de setembre a la Marededéu de la Font de Pena-roja.

Este premi ‘Desideri Lombarte’ serà una distinció de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis ‘Desideri Lombarte’ i ‘Chuana Coscujuela’ del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic. El primer ‘Desideri Lombarte’ es viurà a la seua Pena-roja natal.

Origen: Lectura dramatitzada de “La pèrdua” de Marta Momblant | Lo Finestró

Lectura dramatitzada La pèrdua

Dins del Projecte PRIMAVERA VACA, el dilluns 6 de juny, a les 19 hores, tindrà lloc a la Sala Mompou del Passeig de Colom, núm  6,  de Barcelona la  lectura dramatitzada de La pèrdua, de Marta Momblant
A continuació col·loqui amb el públic. Acte gratuït.

Dossier premsa Primavera Vaca 2016

Origen: Memòria-ficció | L’ esmolet

Tot espigolant records a Torrijos 6, el 1988

Tot espigolant records a Torrijos 6, el 1988

Els records d’infantesa són falsos records. Una barreja de fotos fixes descontextualitzades i amanides per tot allò que ens han explicat els altres —també propietaris de records ficticis. Malgrat aquesta certesa, alguna cosa ens empeny, als que ens agrada escriure, a recrear aquell paradís perdut.

Els meus primers vuit anys de vida, per exemple, els vaig passar en un pis minúscul (minúscul perquè així m’ho van explicar els meus pares, però jo el recordo gran i confortable) del passatge ca n’Oliva de la Verneda. Nevera de gel, carrers sense asfaltar i la botzina de l’escombriaire avisant-nos per a què baixéssim el cubell i el buidéssim al camió. D’aquest jardí de l’Edèn fangós i rònec, només en tinc records feliços.

Amb vint-i-pocs anys, embriagat de remembrances, vaig escriure uns papers al voltant d’aquesta primera infantesa. D’això en tinc el record ben viu: encara em veig teclejar l’Olivetti ‘Pluma 22’ en un pis compartit del carrer Torrijos, al barri de Gràcia. El paisatge enllà la finestra era un pati interior de parets brutes i roba estesa on, de tant en tant, apareixia el cap d’alguna anciana despentinada. Omplia els folis amb la certesa que havia assolit l’estat de maduració definitiu, allò que podríem anomenar ‘joventut adulta’, és a dir, amb independència econòmica, per precària que fos. Aleshores em semblava que la vida seria així per sempre, que s’allargaria fins a un horitzó de maduresa saludable i lúcida, una maduresa que només em duria canvis superficials: uns quants cabells blancs, unes arrugues amables… Vet aquí un altre recurs literari: el miratge de la immortalitat de quan en tens menys de trenta i ets amo del teu destí.

El fet és que ara, quan rellegeixo les coses que vaig escriure aleshores, no puc evitar una sensació de vertigen. M’he convertit en mon pare i les meues filles són l’adolescent i el jove que vaig ser. En poc temps esdevindré ja els meus iaios —si tot va bé i no hi ha desgràcies. Després quedarà algun record (fals record) de mi i, més enllà, no res. Com si dormís.

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 de juny de 2016

El suburbi feliç i fangós, la dècada dels 60

El suburbi feliç i fangós

El programa cultural ‘Pels camins de la memòria’ “normaliza” las lenguas minoritarias de Aragón

Una niña lee ‘El Quijote’ en uno de los actos programados por el CRA para celebrar el Día de las lenguas maternas.

La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ que impulsa el Gobierno de Aragón para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán

Marcos Navarro / Peñarroya

27/05/2016

La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ que impulsa el Gobierno de Aragón para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán, se desplazó ayer a Peñarroya de Tastavins para homenajear al escritor, poeta y etnólogo Desideri Lombarte que, antes de fallecer en 1989, dejó una extensa obra en su lengua materna que ayer los niños del CRA descubrieron jugando.

La reunión anual del CRA de Peñarroya -del que forman parte La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y la localidad anfitriona- tuvo este año como temática la celebración del Día de las lenguas maternas. La jornada comenzó con la recepción de los participantes en la plaza junto a la casa de Desideri Lombarte, a donde se desplazaron la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

Allí, los niños leyeron un poema de Desideri Lombarte en catalán, un texto de El Quijote en castellano y una frase en árabe.

“Hemos hecho un mural de todas las lenguas maternas del CRA”, explicó la maestra de Catalán, Cristina Saura.

Además, hubo una yincana infantil a partir de los poemas de Desideri Lombarte. Los niños hicieron paradas por equipos en los puntos establecidos y en cada uno leyeron un poema y realizaron una actividad relacionada. “Por ejemplo, uno es el guiñote, por lo que jugarán a cartas”, explicó la tutora antes de empezar el juego.

Con las piezas que consiguieron al pasar las pruebas, completaron un puzzle con el rostro del poeta.

“Hoy los chavales de diferentes pueblos del CRA nos demuestran que la lengua materna es una cosa más que se tiene que aprender y se tiene que conservar”, indicó el alcalde, Francisco Esteve, quien aseguró que el catalán “es otra asignatura, tan importante como cualquier otra” porque se trata de “mantener nuestra cultura”.

“Al final, la lengua que hablamos tiene que ser algo normal y no algo que origine enfrentamientos. Para defender esta lengua no hacen falta muchas leyes, sino una sola: el Estatuto de Autonomía de Aragón. A partir de ahí, tenemos que trabajar todos desde la normalidad y el consenso”, dijo.

“No hablamos de imposición” y “nunca de cooficialidad”, dijo Pérez, sino de “normalización, de reconocer un derecho a miles de aragoneses que hablan catalán”. Por tanto, dijo, “lo único que tiene que hacer el Gobierno es dar soporte a eso que la ciudadanía hace con total normalidad”.

Pérez agradeció al director general de Política Lingüística la “moderación” con la que está llevando a cabo la nueva normativa lingüística, que destierra los términos LAPAO y LAPAPYP para hablar de catalán de Aragón y aragonés. La consejera invitó a “alejarnos de estas disputas tan partidistas” y a afrontar un “debate sereno” para “intentar llegar a un acuerdo a través del desarrollo de normas que sumen el consenso de la mayoría”.

En cuanto a la jornada, Pérez alabó la figura de Lombarte, a quien definió como “el ilustre escritor de Peñarroya”, un “hombre de campo, luchador” que podría emularse a Miguel Hernández en cuanto al costumbrismo de su poesía. Un autor que “hizo de la lengua “un vehículo de unión, de progreso y de identidad”.

Por todo ello, señaló, “es imprescindible trasladarlo a nuestros escolares para que conozcan, a través de la memoria, cuáles son sus raíces”.

En el encuentro participó también Nuria Lombarte, hija del autor. El proyecto Pels camins de la memòria se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón. Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela son otros escritores homenajeados.

Uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia

Desideri Lombarte es uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia de Teruel. Nacido en el Mas del Molinar, en Peñarroya, el 7 de febrero de 1937, marchó a los 19 años a Barcelona ante la dificultad de sobrevivir en el campo, aunque su mente nunca abandonó la tierra que le vio crecer, que amó profundamente y que inspiró buena parte de su obra literaria.

A finales de los años 70 tuvo que dejar su trabajo como aparejador por motivos de salud y consagró su tiempo a su familia –se había casado con otra Peñarroyina y a escribir. En solo nueve años, los que van desde 1980 hasta 1989, año de su muerte, escribió una prolija obra parte de la cual fue publicada a título póstumo que incluye seis libros de poesía, una obra de teatro, dos novelas y dos trabajos de investigación sobre su Peñarroya natal y su lengua: 600 anys de toponimia a la Vila de Pena-roja (1990) y Pena-roja. Una vila de frontera (1999).

Sus primeros escritos aparecieron durante los primeros años 80 en revistas como Andalán, Rolde, Gaceta del Matarraña, Desperta Ferro!, Sorrolla”t, La Comarca, Boletín Interior de Onomástica y Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. En 1987 publicó en la Colección Pan de Casa de la DGA dos obras, Peñarroya y Vallibona, pueblos hermanos (teatro) y Romances de rincón de fuego y Poemas de vida y muerte (poesía). Desideri Lombarte ya no publicaría más libros en vida, pero años más tarde la Asociación Cultural del Matarraña -de la que fue confundador- y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca publicaron, a través de la Colección Lo Trull, Cuadernos de la Glera y Cuadernos del Risco la mayor parte de su legado escrito.

Origen: La DGA pone en valor el catalán y a Desideri Lombarte en Peñarroya de Tastavins – Diario de Teruel

Origen: Peñarroya reivindica las lenguas maternas y el catalán en el homenaje a Desideri Lombarte

Peñarroya reivindica las lenguas maternas y el catalán en el homenaje a Desideri Lombarte

Los alumnos del CRA Tastavins participaron ayer en las ‘rutas literarias’ Desideri Lombarte en una jornada que en la que se homenajeó la figura del ilustre poeta y escritor peñarrogino y se reivindicó el uso normalizado de las lenguas maternas, especialmente el catalán. Un acto al que asistió la consejera de Educación del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.

 

Durante toda la jornada los alumnos de las localidades de Fuentespalda, Monroyo, La Cerollera y Peñarroya, integrantes del CRA participaron en multitud de actividades lúdicas y conocieron la figura de Desideri Lombarte y procedieron a la lectura de varios textos en catalán, en castellano y en árabe, por tratarse de las tres lenguas presentes en el CRA.
Al acto de recepción de los alumnos, que tuvo lugar frente a la casa natal del escritor peñarrogino, asistió la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez y el Director General de Política Lingüística de DGA, Jose Ignacio López, quienes fueron recibidos por la corporación municipal y por representantes de la institución comarcal. «Aquí se constata la normalidad entre todas las lenguas; creo que muchas veces hemos sido los políticos los que hemos utilizado la lengua como arma arrojadiza y no podemos volver a repetir esas situaciones; todo lo que se haga en favor de las distintas lenguas de Aragón pasa por el entendimiento y por dialogar desde la normalidad», manifestó Mayte Pérez.

El acto fue aprovechado por el alcalde de Peñarroya, Francisco Esteve, para reivindicar por parte de las instituciones una mayor consideración hacia el mundo rural «parece que los que vivimos en los pueblos seamos ahora mismo los culpables de todos los problemas, somos siempre los primeros padecer la supresión de servicios básicos. Además queremos seguir hablando nuestra lengua», manifestó Esteve, quien del mismo modo instó a «proteger y cuidar» el idioma propio y la cultura de Peñarroya y de la comarca del Matarraña. Uno de los momentos más emotivos del acto lo protagonizó Nuria Lombarte, una de las hijas del poeta que interpretó la poesía ‘Elles’.

La visita finalizó en Monroyo, donde la comitiva visitó la Escuela Infantil y fue recibida por el consistorio. Durante toda la jornada estuvieron presentes también el Delegado del Gobierno en Teruel, Antonio Arrufat y el cabeza de lista provincial por el PSOE, Ignacio Urquizu.

Origen: Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña – Aragón_hoy

Educación, Cultura y Deporte |miércoles, 25 de mayo de 2016 a las 16:26

Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña

La consejera de Educación, Cultura y Deporte ha participado en Peñarroya de Tastavins en las rutas literarias, dentro de la programación del Día de la Lengua Materna, con lecturas sobre Desideri Lombarte
La actividad se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán de Aragón
Pérez ha visitado también el Ayuntamiento de Monroyo y las instalaciones de la Escuela Infantil

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado hoy en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’ sobre Desideri Lombarte. El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna y se ha celebrado en Peñarroya de Tastavins (Teruel). En él, alumnos del CRA Tastavins -al que pertenecen La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y Peñaroya- han leído textos en castellano (un texto de Cervantes), catalán (de Desideri Lombarte) y en árabe. Los alumnos han participado también en talleres literarios y de manualidades que se han desarrollado por la localidad. En cada uno de ellos, se les entregaba unas piezas de un puzzle, que después han formado y en el que se representaba una imagen de Lombarte en la casa del escritor. En el encuentro ha participado también Nuria Lombarte, hija del autor.

Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón: Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela. Y entre ellos, Desideri Lombarte, del que la consejera ha dicho “fue un gran soñador muy mediterráneo, de la Barcelona marinera a la Peñarroya del Matarraña, a las que amó mucho”. “Es un gran honor presentar este proyecto de convivencia de las lenguas maternas del CRA: “Pels camins de la memòria” precisamente en la tierra de Desideri Lombarte, desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘Mas del molinar’, ‘Masía del Molinar’ desde donde oteaba el mundo pena-rogí, de Peñarroya”, ha explicado.

Visita a Monroyo
La consejera de Educación se ha desplazado a continuación la localidad de Monroyo. Primero ha acudido al Ayuntamiento y, después, ha visitado la Escuela Infantil de la localidad.

*Se adjunta audio de la consejera y galería de fotos.

Fotos:

  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • Visita a Monroyo
  • Visita a la escuela infantil de Monroyo

 

Podcasts y Audios relacionados:

Sent)12259

Sent)122592Sent)122593

Dijous, 26 de maig de 2016
09:30 Arribada dels alumnes i professorat del CRA “Tastavins” al municipi
11:00 Recepció dels participants a la casa de Desideri Lombarte. Lectures literàries en: àrab, castellà i català
11:40 Gimcana del Desideri al carrer per als escolars
13:00 Elaboració del puzle del retrat del Desideri. Foto de família del CRA
14:00 Dinar
15:00 Taller i actuació del grup de batucada “BORUMBAIA”
18:30 Cloenda de la convivència

Diumenge, 11 de setembre de 2016
Lliurament Premi “Desideri Lombarte”
18:00 Concert literari de l’obra de Desideri Lombarte
19:00 Lliurament del Premi “Desideri Lombarte” amb acompanyament musical
20:00 Cloenda
Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font

Organitzen:
Ajuntament de Pena-roja
Comarca del Matarranya
Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó

Més informació: TRÍPTIC LOMBARTE

Origen: Exaltació del llibre i la lectura a Saidí | Mas de Bringuè

IMG_20160507_120343

D’esquerra a dreta: La presidenta de l’associació El Branquil, l’alcalde de Saidí, l’escriptora Luz Gavás i la directora del col·legi Sant Joan Baptista.

 

El passat dissabte, 7 de maig, va tindre lloc a Saidí la VI Trobada  anual del programa “Llegir Junts”, un projecte d’animació a la lectura als centres escolars  i biblioteques locals que organitza el Departament d’Ensenyament, Cultura i Esports del Govern d’Aragó.

Després de l’obertura de l’acte a càrrec de les autoritats, entre les que eren presents l’alcalde de Saidí, Marco Ibarz; la seua regidora de Cultura, Isabel Jordán, el cap la Unitat de Programes del servei provincial d’Ensenyament a Osca, Luis Cavero i la directora general d’Innovació, Equitat i Innovació, Isabel Ayala Sender,  intervingué l’escriptora aragonesa  Luz Gavàs.

L’autora de “Palmeras en la nieve” i “Regreso a tu `piel” , mantingué un àgil i interessant diàleg amb el públic que omplia el Cinema Avinguda,  conduit amb gran habilitat i afecte  per Elena Ariño, secretària del Col·legi Públic “Sant Joan Baptista” de  Saidí i cosina de Gavàs.

L’escriptora alt aragonesa, nascuda a Monsó i actualment resident a Ancils (La vall de Benasc),  va deixar des de l’inici de la seua intervenció que per a ella un escriptor “és una persona que se sent com a tal i que té una història que contar , independentment de l’èxit editorial o de públic que eixes històries tinguen”, després de fer un tast de les opinions que sobre aquest tema tenien autors com Rosa Montero, Dickens,  Samuel Beckett, Harper Lee, Allan Poe, les germanes Brontë,  etc..

Sobre la seua novel·la “Palmeras en la nieve” digué que va tindre especial interès en aportar la visió “negra” del colonialisme espanyol a Guinea,  i que va ser aquesta visió la que li va més esforços de documentació i reescritura  li va costar, “perquè  la part ‘blanca’ de la història la tenia més a prop, en el sí de la meua mateixa família: el pare, l’avi, etc”.

Luz Gavàs, que ens confessà que a la tardor sortirà una nova novel·la seua, “la tercera d’aquesta trilogia on es mescla la Història amb el romanticisme” va voler remarcar la importància en el procés creatiu  del paper del lector, “eixa ànima sempre oberta a rebre els missatges de l’escriptor”  i preveu que mai es cansarà d’escriure històries perquè “la vida no gasta”.

Després de la intervenció de l’escriptora invitada i un cop els assistents vam prendre  cafè amb un pastís decorat amb palmeres nevades, va començar  una taula rodona amb diferents responsables del programa “Llegir Junts” , membres de grups de lectura a les escoles, bibliotecàries municipals i l’escriptora saidinenca de literatura infantil i juvenil, Laia Longan. Les avantatges i desavantatges de llegir en paper o en diferents pantalles; la pèrdua de l’ús social (préstecs)  i lúdic (construccions)  dels llibres de paper si aquests desapareixen, les diferents estratègies per a incitar als xiquets a la lectura, l’edat més convenient per a començar a aprendre a llegir van ser alguns dels temes que es van tocar en aquest intens i atractiu debat.

Després del dinar col·lectiu al poliesportiu de la vila, on hi van acudir més de dues centes  persones, allà mateix s’organitzà un cafè tertúlia on els grups de lectura assistents  van comentar algunes de les obres llegides durant aquest curs.

La jornada acabà amb un concert de l’Associació Musical “Oliver Soler Casabón” de Mequinensa.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja