Jesús Moncada fallecía en Barcelona el 13 de junio de 2005 a la edad de 63 años víctima de un cáncer. Exactamente 10 años después de su muerte Mequinensa, su localidad natal, recuerda su figura en un sencillo acto, que tendrá lugar el sábado 13 de junio, y en el que participarán diversas entidades de la localidad vinculadas, de una u otra forma, con el universo del escritor. Además se descubrirá una placa conmemorativa en el solar que ocupaba la que fuera su casa en el ‘PobleVell’.

El objetivo de la jornada, además de recordar al escritor, es poner en valor el ‘PobleVell’, el antiguo núcleo urbano de Mequinensa que desapareció por la construcción del embalse de Riba-roja, y cuya memoria permanece viva en las obras de Jesús Moncada. Para Magda Godia, alcaldesa en funciones de la localidad, “queremos que sea una jornada participativa con la figura de Moncada como denominador común, porque su espíritu está entre las ruinas de la Mequinenza del pasado, un pasado que no debería volverse a repetir y que nos tiene que servir como experiencia de futuro”.

El acto se iniciará a las 19.00 horas en el solar que ocupaba la casa familiar de Moncada, en el ‘PobleVell’, donde se descubrirá una placa en la que podrá leerse un epitafio “Per a escriure a la porta de la cameua” dedicado “A quivingui a enderrocarla” y la actuación de la orquesta Camerata Adagio. El pequeño texto inédito, escrito por el autor para colgarlo en la puerta de su casa antes de que fuera derribada, fue descubierto por su hermana Rosa María tras el fallecimiento de Moncada entre los documentos que guardaba el escritor.

Tras descubrir la placa, en un escenario ubicado en la Plaza de la Mina frente al Museo de la Mina, se llevará a cabo una lectura y una teatralización de textos del autor a cargo del Taller de Lectura de la Asociación ‘La Dona’ y del Grup de Teatre Garbinada. El acto, organizado por el Ayuntamiento de Mequinensa, estará conducido por miembros del Grup d’Investigació Coses del Poble y contará con las actuaciones de la Rondalla del Poble y el Coro de Mequinensa.

Jesús Moncada

Jesús Moncada nació en Mequinensa el 1 de diciembre de 1941 y falleció en Barcelona el 13 de junio de 2005. Su obra, tal y como puede comprobarse en el ‘Rincón Moncada’ del Museo de la Historia de Mequinenaa, va más allá de la narrativa y explora disciplinas como la pintura y la fotografía, un área, que junto con la escritura, le permitió salvaguardar la memoria de la desaparecida Mequinenza. Moncada, autor de obras como ‘Café de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, recibió, entre otros premios, la Creu de Sant Jordi, que otorga la Generalitat de Catalunya, en 2001 y el Premio de las Letras Aragonesas en 2004, galardón que recogió poco antes de su muerte.

El passat 21 d’abril es va presentar a la llibreria Antígona de Saragossa el llibre de l’escriptor, periodista i activista cultural bellmuntí Ramon Mur, “El sueño de Kil”, dedicat “Als 30 anys de la llibreria Serret”, com afegeix el subtítol de la coberta. El llibre, com digué l’autor, el va escriure al caliu de la convocatòria, l’any 3013, dels primers Premis Serret de Literatura Rural, amb motiu del trentè aniversari del naixement d’aquesta llibreria  (“però com podia esperar guanyar un premi amb un llibre que estava dedicat a la persona que els creava?” – explica sorneguerament Mur.

L’obra de l’escriptor de Bellmunt és el producte d’una sàvia mescla de gèneres, a cavall entre la crònica d’actualitat, la crònica històrica i el reflexiu assaig filosòfic. Tota ella vol ser un homenatge “a tota la gent del Matarranya,  d’Alcanyís, del Mesquí i el Bergantes que, en una terra poc poblada i amb uns recursos econòmics i socials limitats, ha tingut uns grans somnis i ha aconseguit realitzar-los des del seu lloc.

Per a visualitzar la cerca d’aquests somnis, Ramon Mur ha creat uns personatges com a Marcel Llompart, transsumpte en cos i ànima d’Octavi Serret,  que des del seu utòpic llogaret de La Vimetera, aconsegueix   aixecar una potent indústria artesanal del vim que triomfa finalment en plena època de Motorland.  Un altre personatge rellevant, el que dóna nom al llibre, és el de Kil Bayod, un jove metafísic que des del Mas de Valdejerique, aplica sobre l’evolució d’aquesta terra i d’aquesta gent tan especial, els seus coneixements sobre l’existencialisme de Martin Heideger.

Aquests i altres personatges com Rebled, amic i admirador confés de la tasca de l’Octavi Serret en la seua llibreria, serveixen a l’autor de fil conductor per a lligar esdeveniments succeïts a la comarca durant tot un segle. A partir de l’esmentada celebració dels trenta anys de la llibreria durant 2013, l’acció dóna un salt enrere en el temps cap al 11 de gener de 1913, just cent anys després, quan un piquet de jornalers llibertaris, coincidint amb la festa de l’Arbre van clavar tres imponents pins negres, que serien els primers tres postos de llum a la localitat de Vall-de roures.

Paral·lelament a la trama individual d’aquets i altres personatges, el relat dóna compte de les principals iniciatives culturals i econòmiques del Baix Aragó històric, des de la creació de l’Institut d’Estudis Humanístics d’Alcanyís (un dels pocs que existeixen a Espanya), passant per entitats de fonda arrel matarranyenca com la Fundació Noessis, Ascuma, etc., ressaltant el paper de nombrosos regeneracionistes i intel·lectuals que es van preocupar pel desenvolupament cultural i econòmic d’aquesta zona, sense oblidar l’homenatge a persones més properes en el temps i en el cercle d’amistats de Mur com Desideri Lombarte o l’Artur Quintana.

El periodista de El Periódico de Aragón,  Antonio Ibañez, que intervingué en la presentació del llibre de Mur a Saragossa, destacà la contagiosa capacitat d’entusiasme, de il·lusionar-se i de treball de Ramon Mur, “una il·lusió i un entusiasme que ha sabut transmetre en aquest llibre a través d’una prosa exquisida, aconseguint, a més a més, moments molt divertits.”

El text ha estat editat per l’editorial    Ònix.  El seu responsable, Òscar Esquerda Salvadó, que també hi va assistir a la presentació, explicà que des de la seua feina sempre ha apostat per recolzar i difondre les iniciatives culturals sorgides des de la Franja, a la que qualificà com  “un oasi cultural gairebé miraculós en aquests temps”.