Rory Bellows – Rory Bellows ha afegit una nova foto: “La estupidez….

El poeta alcañizano José Manuel Soriano Degracia, con Campo de ortigas, ha sido el ganador del Concurso “Librería Serret de Valderrobres” en su modalidad de poesía en castellano. El jurado ha decidido por unanimidad conceder el premio a Soriano Degracia “por su alto y, a la vez, intenso lirismo; por la limpidez y elegancia de un lenguaje sencillo capaz de elevar a categoría poética una naturaleza profundamente dramática y haber sabido situar en su centro estético el dictado verbal del hombre desnudo y emotivo.”

L’esperit de Desideri habità el Teatre del Mercat de Saragossa | Mas de Bringuè.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

9 A 11 DE JULIO DE 2014

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

CURSO

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

ORGANIZADO POR:

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

OBJETIVOS:

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

• Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
• alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
• y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
• así como público general.

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

PROGRAMA:

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

LUGAR DE REALIZACIÓN:

Universidad de Zaragoza.

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

INSCRIPCIONES:

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

cursos@feuz.es

O pinchando aquí.

PRECIO:

100 €.

Incluye materiales.

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

Plazas limitadas.

COLABORAN:

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

Asociación Aragonesa de Sociología.

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

Gara d’Edizions.

Aracultural.

PROFESORADO:

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

• Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  
• Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  
• José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  
• Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  
• Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

• Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
• Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
• Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

• Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
• Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
• Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

Facebook.

Desideri Lombarte una veu del Matarranya | Lo Finestró.

A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”

“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès” | L’ esmolet.

“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès”

Font: Entrevista per al blog de l’escriptor Albert Forns “Literatura barata“, dins de “TimeOut Barcelona“.

Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès

Thursday, 8/05/2014 | Escriptors, Secrets

Debutant al món de la novel·la amb Licantropia (Edicions de 1984, 2013) i directament finalista del Premi Creixells, avui és Carles Terès Bellès (Barcelona, 1962) qui ens explica els seus secrets de l’escriptura.

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Tinc la desgràcia que, per guanyar-me les garrofes, m’estic davant de l’ordinador tot el dia, i a una part de la casa on visc habitualment, a Alcanyís. Això fa que, per a escriure, no tingui habilitat un lloc diferent del que faig els dissenys. Per tant, agafo el portàtil i me n’allunyo tant com puc, generalment a Torredarques, a 45 km direcció sud.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric força a mà perquè em sento més lliure. Però a l’hora de la veritat, mana l’ordinador. Diguem-ne que sóc Norit, a mà i a màquina. Llibretes? és clar. Dietaris? Intermitents —més aviat no.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric quan puc, o sigui, quasi mai.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
M’agraden els diccionaris físics, llibretes, la ploma… A voltes he volgut tenir-hi un objecte icònic (ninot, pedra, cargol…) però a l’hora de la veritat no funciona. Fins i tot em neguiteja.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito força silenci. Però sovint em poso música molt ambiental (Eno, Schulze, Part, Glass…) que m’ajuda a l’evocació. A Torredarques, al cul de sac on hi tenim la casa, només se senten les diverses espècies de moixons i, de nits, els tòtils, el duc i algun crit esgarrifós que mai no sé si és un animal caçant o caçat. Un animal o vés a saber.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Quan m’hi puc posar, m’hi estic força hores. Però m’aixeco, parlo (discuteixo) amb mi mateix, m’aboco al balcó. Sóc molt dispers. Per això sovint renuncio a internet.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
En pijama no. Tan bon punt em llevo, m’haig de vestir, encara que siguin parracs. M’agrada dur roba molt còmoda i vella. És la més suau, la que millor em coneix, la que no em fa nosa, la que em reconforta. Em fa nosa el rellotge i l’anell (les dues úniques coses que duc, tret de la roba), i m’ho trec.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Segueixo llegint el llibre que ‘toca’. Però sovint m’haig de documentar o buscar aquell passatge que recordo vagament haver llegit en alguna banda, fa molts anys. Les lectures pretèrites i presents, per molt que ho intentem dissimular, ens influeixen. La qüestió és que en fem un bon ús, de la influència.

Aquí  és on Terès va escriure ‘Licantropia’

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Voldria reescriure més, molt més. Però em ve just de trobar temps per escriure i, per tant, reescriure com caldria és una quimera. Per sort l’editor em pega canya i, amb el seu estímul, reescric allò que no s’aguanta. De fet, el que faig és esborrar molt. Sembla mentida totes les coses sobreres que aboco al paper pensant-me que són imprescindibles, estimulants, evocadores, però que al capdavall només són pedres a les butxaques de la narració. Pedres inútils.
Escric notes en llibreta, redacto sovint a una altra llibreta o ho trasllado directament a l’ordinador. Guardo diverses versions dels capítols que així ho requereixen (els personatges sovint se m’escapen o es volen escapar). Còpies de seguretat a balquena. Deformació professional.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
I tant, que en tinc, de lectors de confiança. Sense ells no me’n sortiria. Començant per la meua dona, que em coneix les costures.

Jordilàndia | L’ esmolet.

Sant Jordi és una diada especial. Enguany vaig poder passar-la a Barcelona. Així les filles van poder viure una mica d’aquest ambient que tant crida l’atenció a propis i forans. L’excusa era de pes: es feia una lectura pública de les tres obres finalistes del Premi Crexells d’enguany, entre les quals hi ha, sorprenentment, Licantropia. Això em va permetre gaudir d’un matí assolellat al preciós jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès, i conèixer l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, finalista també amb l’esplèndida novel·la Les cròniques del déu coix. L’altre nominat, el meu admirat Pep Coll, no va poder assistir-hi per causa dels compromisos de la reeixida Dos taüts negres i dos de blancs, l’altra competidora pel guardó de l’Ateneu. Vaig tenir l’honor de ser llegit, entre d’altres, per Manel Ollé Albiol, un entusiasta de Licantropia; per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes —a qui ja coneixia de ‘Priorat en persona’, organitzat pel Centre Quim Soler de la literatura i el vi’ (quina combinació més ben trobada!)— i per Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural. Vam gaudir de la companyia i el suport de dues amigues nonaspines, la Laia i l’Anna. Després, com sempre, vam haver de córrer per a fer els encàrrecs i compromisos que teníem pendents.

En tornar a l’Aragó vaig veure que el sant patró que ens agermana aragonesos i catalans era motiu de polèmica des de les pàgines de l’infatigable Heraldo i d’altres mitjans de la comunitat. No agradava que els “medios nacionales” haguessin donat tant protagonisme a “Sant Jordi” i tan poc a “San Jorge” (ja se sap que, a Aragó, l’únic nom oficial del sant és en la llengua que va arribar en darrer lloc a aquesta terra). I Twitter n’anava ple, d’orgull manyocastellà ferit. Un de ‘molt bo’ deia més o menys “Si San Jorge viera esto de Sant Jordi se suicidaria”. No cal dir res més.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 15, maig 2014

El Dúo Recapte rescata algunos poemas de Desideri Lombarte – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15

Hola amigos: Os recordamos que el próximo miércoles 7 en el Teatro del Mercado a las 20,30, el Dúo Recapte (Mario Sasot y Antoni Bengochea) presentan el homenaje a Desideri Lombarte (el poeta del Matarraña). El recital dura 75 min. aprox. Las entradas en CAI Tickets a 4 euros, en las taquillas por anticipado 3, y el día del recital 5. Más información en la web del teatro.

Fotografies de J. Moncada al Born | Lo Finestró.

El passat u d’abril es va inaugurà a l’Espai Dalmau del Born de Barcelona una exposició de unes 30 fotografies de Jesús Moncada. A la inauguració van assistir-hi, entre altres, Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, Rosa Maria Moncada, germana de Jesús Moncada i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Aquí teniu una petita mostra de les fotografies exposades. No feu massa cas de la qualitat de les fotos que us mostro, penseu que són fotografies fetes directament de les exposades amb vidre i llums. Les originals sí que tenen una veritable bona qualitat.

L’exposició romandrà fins el  11 de maig

Dante S.A., novel·la inèdita de Jesús Moncada? – VilaWeb.

La presentació dels materials de Dante S.A., novel·la inacabada i pòstuma de Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), ens va posar una vegada més davant d’un problema moral clàssic de la història de la literatura: el de què fer amb les obres no publicades en vida pels seus autors. Rosa M. Moncada, germana del narrador, va explicar que Jesús –un gran perfeccionista– deixava sempre ben clar que no volia que es publiqués cap obra seva sense la seva plena autorització en vida; tant és així que va fer constar en el seu testament la voluntat que es cremessin els seus escrits inacabats.

Podem imaginar el dilema dels familiars en trobar, entre els papers i els documents deixats per l’escriptor, material d’una novel·la en curs en què treballava Moncada els anys previs a la seva mort. Capítols plenament redactats. Capítols inacabats. Plànols i croquis del projecte. Versions alternatives de fragments. Diferents estadis de gestació dels mateixos textos. Notes i comentaris. Buits. Tot això és el que va trobar la família; i tot això és el que ha estudiat el filòleg Xavier Iglesias, en una tasca sens dubte apassionant, per arribar a establir les línies mestres del projecte, ordenar el material i oferir una construcció que disposa de suficients fonaments, bastides i panys de mur per a mostrar l’aspecte i l’art d’una casa bastant avançada en la seva construcció, però que inevitablement sempre restarà incomprensible i palesarà la seva condició d’inacabada.

Llegiu l’article sencer, aquí. 

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa | Fundación Gaspar Torrente.

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa.

Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a la capital aragonesa, dins dels actes commemoratius del XXV é aniversari de la mort del poeta de Pena-roja de Tastavins (1937-1989).

El concert tindrà lloc lo dia 7 de maig al Teatre del Mercat de Saragossa.

Continguts del recital

L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., i darrerament a dues poblacions dedl baix cinca, consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol·licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”. Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”. Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”. La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.     

Desideri Lombarte, sempre en la memòria

Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.

També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.

Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.