Avui, dimarts 25/3/2014, l’Escola Oficial d’Idiomes incorpora a la seua setmana cultural un acte d’homenatge a Desideri Lombarte amb l’obra “Peñarroya y Vallibona, the twin villages”. Una obra de teatre de l’autor interpretada per antics alumnes de l’EOI. Àudio en anglès, amb subtítols en anglès. Aula de música.
Més informació i “Peñarroya y Vallibona, the twin villages”
El govern d’Aragó es desenten de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.
A la pregunta de la Chunta Aragonesista: “Té intenció el Govern d’Aragó de commemorar el 25è aniversari de la mort del poeta matarranyenc Desideri Lombarte i, si s’escau, quines accions té previst dur a terme i com? , la consellera de Cultura respon que “En el moment actual el Govern d’Aragó no té previst la realització de cap programa per a la commemoració del 25è aniversari de la mort del poeta Desideri Lombarte, doncs ha estat un fet, promoure 1ers aniversaris de personalitats de les quals la seua rellevància hagi superat l’àmbit no només local o comarcal, sinó el pròpiament aragonès i que hagin arribat a suposar una aportació nacional o internacional, com els primers centenaris de Joaquin Costa, Miguel Servet o Ramón i Cajal”.
Any Desideri Lombarte | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el divendres 7 de febrer del 2014)
La mort prematura de Desideri Lombarte el 1989, en plena activitat creativa, va significar la pèrdua física de l’escriptor però mos va deixar el seu testimoni i la major part de la seua obra a punt de publicar. En estos 25 anys després del seu traspàs, el seu record és ben present, i s’ha aconseguit editar 12 originals inèdits. Una exposició, Ataüllar el món des del Molinar(2002), a càrrec de Pepa Nogués, amb la seua obra ha anat recorrent escoles, instituts, biblioteques, centres culturals i entitats per donar a conèixer l’escriptor matarranyenc. Tant a l’Aragó com a Catalunya. Artur Quintana va publicar el seu Epistolari(2002), que recull la correspondència de la seua etapa creativa i investigadora. Dos CD han recopilat recreacions musicals dels seus poemes: Quedarà la paraula(2002) del grup Túrnez i Sesé i Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte(2002) una gravació col·lectiva de diferents músics. L’ajuntament de Pena-roja, la seua vila, li va dedicar un carrer, el concurs anual de pintura de la població porta el seu nom i cada 7 i 3 anys respectivament es representen dos obres de teatre escrites per Desideri: Pena-roja i Vallibona, pobles germans(1987) i La visita dels comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja(1992). El Duo Recapte també ha interpretat els seus textos arreu del territori. Inclús han teatralitzat la seua trajectòria poètica a partir del seus propis versos. Molts cantants i grups musicals, aragonesos i catalans, han recreat la poesia del pena-rogí: Los Draps, Àngel Villalba, la Coral del Beseit, Quico el Célio, Jean-Pierre i Mallén, Anton Abad, Mallacan, Temps al temps, el Santi no ve, Ya babé, Miquel Blanc, Montse Castellà, Xeic!… La biblioteca de institut de Vall-de-roures porta el seu nom.
I és que la seua obra sempre ha estat ben present en estos 25 anys sense l’escriptor. Per això, des d’ASCUMA volem commemorar el 2014 com l’ANY DESIDERI LOMBARTE amb un programa activitats culturals ben diverses i on busquem la màxima participació per estendre encara més el coneixement de l’escriptor pena-rogí.
Carles Sancho
A la conquesta de la Roca | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el 28 de febrer del 2014)
«Un dia de matí, a punta de sol,/ van dir els més vells del nostre territori:/ «amunt i crits»,/ i en la punta dels dits/ d’ungles ben esmolades,/ senyalaven les costes i les moles/ als jóvens que escoltaven./ «Amunt i crits», fills nostres./ […]»
Va ser un matí de la primavera de 1987 quan, per un d’aquells capritxos del destí, va arribar a les meues mans el número zero (1986) de la revista Desperta Ferro!, editada pels Consells Locals de la Franja. No n’havia tingut notícia, de la publicació. Ni tampoc del col•lectiu editor. I que algú, en aquella època, s’haguereatrevit a publicar una revista en català l’Aragó, ere una novetat sense precedents. Mogut per la curiositat, i una mica escèptic, aquella mateixa vesprada em vaig posar a fullejar-la. No sabria dir el motiu però la vaig obrir per la radera pàgina. I al girar la primera plana em va xocar trobar el poema “A la conquesta de la Roca”, d’un desconegut Desideri “Lombarde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarranya)”. Sorprés pel descobriment, en vaig fer una lectura ràpida. Ara bé, tal com anava avançant, allò… Mare meua! Allò ere increïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingudament, però… ¿Com podie ser que algú, amb aquell “chapurreau” nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut composar una cosa tan bella i suggeridora?
La lectura d’aquell poema va marcar un punt d’inflexió en la antiga concepció, quasi folklòrica, que jo, per mi, i també per influències, m’havia format de la nostra vella parla. Va ser com obrir una finestranova, a través de la qual vaig intuir les enormes possibilitats d’una llengua incompresa i menyspreada, fins i tot, o sobretot, pels propis parlants. Entre els quals, durant anys, jo mateix.
Ha passat molt temps. I Desideri és lo meu poeta de capçalera. I segurament que “A la conquesta de la Roca” no és lo seu millor poema, ni tampoc un dels més destacats, però a mi, aquella vesprada, em va motivar de manera absoluta.
Allí va escomençar tot.
José A. Carrégalo
“Licantropia” de Carles Terès finalista del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès | Lo Finestró.
Les novel·les ‘Dos taüts negres i dos de blancs’, de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’, de Joan-Lluís Lluís, i ‘Licantropia’, de Carles Terès, han estat proclamades finalistes del Premi Crexells, convocat anualment per l’Ateneu Barcelonès. Els dos primers llibres han estat publicats per Proa; el tercer, per Edicions de 1984, editorial on va ser publicada la novel·la guanyadora de l’edició anterior, ‘Sense alè’, de Josefa Contijoch.
El guanyador de la 43a edició del guardó convocat per l’Ateneu Barcelonès serà proclamat el dia 26 de juny.
M’arriben notícies de què Carles Terès està preparant la traducció al castellà de Licantropia.
Joan-Lluís Lluís, Pep Coll y Carles Terès, finalistas del Crexells.
Viernes, 14 de marzo del 2014 – 16.58 h
El jurado del Premi Crexells, en su 43ª edición, ha seleccionado ‘Dos taüts negres i dos de blancs’, de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’, de Joan-Lluís Lluís, y ‘Licantropia’, de Carles Terès, como las tres novelas candidatas a recibir el galardón, que distingue la mejor novela en catalán publicada durante el año anterior.
Como en anteriores ediciones, tras el filtro previo, compuesto en esta ocasión por Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla Arxé y Lluís Reales, serán los socios del Ateneu Barcelonès y los miembros de los clubs de lectura del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura y de Biblioteques de Barcelona quienes decidirán por votación la obra ganadora.
Durante los próximos meses se celebrará una programa de conferencias, debates, coloquios y actividades para dar a conocer las tres novelas que optan al premio. El ganador será proclamado el próximo 26 de junio.
El Crexells es uno de los varios premios literarios sin objetivos comerciales o editoriales y que consideran solo las obras publicadas durante el año anterior. Uno de ellos, el Ciutat de Barcelona, ya se ha fallado, destacando como mejor novela del 2013 ‘Cafè Amsterdam’, de Joan Carreras. En los próximos meses se conocerán también las decisiones de los jurados de los premios Lletra d’Or, Llibreter y de la Crítica.
En ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ (Proa), Pep Coll reconstruye un crimen real que sucedió durante la posguerra en el Pallars Jussà. ‘Les cròniques del déu coix’, del rosellonés Joan-Lluís Lluís, imagina al dios Hefesto como el único superviviente, hasta nuestros días, del panteón griego. Y ‘Licantropia’, de Carles Terès, sitúa en la Franja una historia fantástica de posesión lobuna a través del tiempo.
L’Any Desideri Lombarte, present en la Trobada de Dones | Comarques Nord.
La Trobada Comarcal de Dones celebrada este cap de setmana a Pena-roja també va estar marcada per l’Any Desideri Lombarte que s’ha declarat al Matarranya. Seguint amb l’originalitat de la trobada passada, on les dones de La Portellada van fer entrega d’un passaport a cada assistent, enguany la Dona Pena-rogina va preparar un distintiu on apareixien les Roques de Masmut i la declaració de l’Any Desideri, amb la poesia de la Pastoreta de l’il·lustre escriptor local. Enguany, Pena-roja commemora 25 anys de la mort d’en Desideri.
Pastoreta, pastoreta
de corders i cabrits blancs,
te’n vas en la cistelleta
pels camins i pels bancals.
Portes una trena llarga,
portes devantal brodat,
portes faldetes de sarga.
I què portes més avall?
Portes bruseta de seda,
i el botó desbotonat.
I davall de la bruseta
jo no sé que deus portar.
Què deus portar pastoreta
perquè a mi m’agrado tant?
Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” al Baix Cinca i Saragossa | Mas de Bringuè.
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a diferents poblacions del Baix Cinca i a la capital aragonesa. Aquests concerts s’integren dins dels actes commemoratius del XXV é aniversari de la mort del poeta de Pena-roja de Tastavins (1937-1989) que impulsa i coordina l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
De moment, el duo Recapte, que enguany compleix vint-i-un anys d’existència damunt els escenaris, té previstos tres concerts per a aquesta primavera, a l’espera de concretar altres actuacions a l’estiu i la tardor en altres pobles i comarques d’Aragó i Catalunya.
El primer concert de la gira tindrà lloc a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.
Finalment, el dimecres 7 de maig, portaran la poesia de Desideri Lombarte al Teatre del Mercat de Saragossa (Plaça de Santo Domingo) a les 20, 30 hores, gràcies a la bona disposició i afany de col•laboració de la Gerència de la Societat Saragossa Cultural de l’Ajuntament de Saragossa que ha cedit aquest bell escenari. L’entrada tindrà un preu “simbòlic” de 3 euros. En la resta dels concerts de Recapte, l’entrada serà lliure.
“El nostre objectiu, enguany – comenta Màrio Sasot – és col•laborar amb ASCUMA i, junt amb altres grups que porten los textos de l’escriptor pena-rogí en el seu repertori com a Temps al Temps, Turnez&Sesé, etc., contribuir a que la figura i l’obra d’en Desideri ixque definitivament dels límits del Matarranya i sigue finalment conegut a la resta de la Franja, a l’Aragó i a Catalunya”.
Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
El pas dels anys | L’ esmolet.
He pujat uns trastos al traster. Per a col·locar-los, he hagut de reubicar els que ja hi són, la majoria d’utilitat dubtosa o inexistent, però que dol de llençar. (Llençar-los significa esborrar-los definitivament de la meua vida, i això és un pas que sempre m’ha fet respecte.) Movent andròmines, han aparegut dues grans carpetes, les que duia Rambla avall en els meus temps d’estudiant de l’Escola Massana. L’una és plena de làmines de paper Canson, Ingres o Basik embrutades de carbonet, aquarel·la, tinta o gouache. L’altra, una mica més menuda, es bomba com si fos prenyada. No puc resistir la temptació de baixar-la i fer un cop d’ull a les seues freixures. Dins hi ha treballs de l’assignatura ‘taller’, la principal en els estudis de disseny gràfic. M’he posat a la gatzoneta i n’he començat a extreure estranys artefactes: maquetes de fullets fetes amb còpies fotogràfiques i textos Letraset, acetats, papers sulfuritzats amb instruccions per als fotogravadors, còpies repromàster d’anuncis i llurs originals, convenientment retocats amb gouache blanc per a evitar les ombres a l’hora de fer-ne els fotolits. Moltes coses que m’han traslladat trenta anys enrere, a un món del qual, l’únic que en queda és la creativitat. Tota la resta, les tècniques de muntatge d’originals, de dibuix amb ròtring, de retoc, de laboratori fotogràfic, ha desaparegut sense que me n’hagi adonat. No enyoro aquests treballs manuals. Només una mica la inconsciència d’aleshores, quan pensàvem que aquesta feina era ‘artística’, abans de perdre la innocència amb el món laboral, tot muntant catàlegs tècnics i anuncis d’immobiliàries.
Aquest dies també m’ocupa una feina sobre fotos antigues. N’hi ha moltes del temps de la meua infantesa. Es veuen arcaiques, llunyanes… blanc i negre, pentinats antics, roba pròpia de pel·lícules clàssiques.
Hi ha una conspiració per a fer-me conscient que el temps s’ha escolat a la velocitat que diuen el tòpics. Com deia un ancià al final del magnífic documental El cielo gira: «la vida es un soplo».
En memòria d’en Carles Ferrer Gómez, amic i artista.
La Comarca, columna «Viles i gents», 7 de març de 2014
Dibuixant al moll, en l’assignatura de dibuix de l’escola Massana
Túrnez & Sesé porten en Desideri a Barcelona | Lo Finestró.
Dins del programa Barnasants 2014, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el passat 6 de març a partir de les 7 de la tarda, s’omplí de música, poemes i seguidors de Túrnez & Sesé i de la poesia de Desideri Lombarte. Les paraules de Xavi Túrnez declarant el concert com un acte més de l’Any Desideri Lombarte i el seu agraïment al poeta pena-rogí i al Matarranya en general, donaren pas a la música.
Tota la primera part va estar dedicada a les cançons del disc Quedará la paraula —el primer treball del grup i per el qual es van donar a conèixer— dedicat integrament a Desideri, amb música de Sesé i Túrnez. No van mancar, entre altres, 
“Mils d’amorets”, “Vull un trosset de terra”, “Els timonets”, “Les bruixes”… . Totes les interpretacions van estar presidides, com a introducció, amb versos de poemes d’en Desideri, ben trobats i coordinats. La veu càlida de Xavi Túrnez, les guitarres de Daniel Sesé, el cello de Jordi Ruiz i el violí i la veu subtil de la Laia Ruiz van enamorar els assistents —una sala plena de gom a gom.
La segona part consistí en un recorregut per la seua discografia: una cançó d’Ovidi Montllor; del disc L’arbre de l’esperança dos poemes de Salvador Espriu, “Cavatina” i “Poema XVI”; del disc Vestigis, la cançó “De la sort del meu llinatge” de Sergi Jover; del disc Sol Blanc, “El
gerani i la Margarida” i “Cançó malalta” de Màrius Torres, “Cançó de pluja” de Maria Mercé Marçal, i “Fidelitat” de Jordi Pàmies.
Amb la bella cançó “Tardor benigna” de Josep Carner, quan la veu de la Laia sobreeixí, es volia tancar el concert. Esclar, no es va tancar perquè van venir encara els corresponents visos, demanats entusiàsticament pels assistents dempeus. Molts aplaudiments, rostres lluint el seu gaudiment: tot un èxit de concert.
–
Desideri Lombarte, a Fraga | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.
Està viva al carrer;
val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font, i anar al cafè.
Per què no ha de valer
per escriure al diari,
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé;
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i de passades glòries?
El dissabte, Fraga aplegarà les jornades ‘Llengua i Empatia’, unes jornades per la dignificació de la llengua que es desenvoluparan a la seu del Casal Jaume I, al Palau Montcada. Entre altres, hi trobarem un taller sobre el foment del català, com també una taula rodona i la presentació de l’Any Desideri Lombarte que es durà a terme al llarg d’este 2014 al territori.
Estaran presents els autors i els següents invitats:
21 de marzo, 20.00 h. Salón de Actos de Queretes
Con José Ignacio Micolau, Pere Muñoz, Josep Maria Baró y Juan Luis Camps
22 de marzo, 12.00 h. Librería Serret de Valderrobres
Con Octavio Serret
19.00 h. Arxiu Municipal de Falset
Con Jaume Teixidor y Pere Audi
27 de marzo, 12.00 h. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Con Josep Sánchez Cervelló y M.a Dolores Gimeno
19.00 h. Librería La Rambla
Con Josep Sánchez Cervelló y M.a Dolores Gimeno
1 de abril, 19.30 h. Universidad de Barcelona, Carrer Aribau, 3, Sala 2
Con Germán Colón y Carles Terès
El 21 de març tindrà lloc al Saló Cultural de Queretes la presentació del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni, col·lecció L’Aladre de l’Associació Cultural del Matarranya. En primer lloc intervindrà l’Alcalde de Queretes donant la benvinguda. Desprès José Ignació Micolau, director de la col·lecció l’Aladre, presentarà breument la col·lecció, i acte seguit, l’historiador Julian Casanova i els autors presentaran el treball.
(5) Any Desideri Lombarte ha afegit una foto nova a… – Any Desideri Lombarte.
Olor de terra banyada.
Solc de terra ben llaurada
d’aigua del cel amarada.
Terra meua costeruda.
Olor de terra sagrada.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.