Skip to content

Archive

Category: Literatura

moncadanolapao.

Els lectors i lectores del gran escriptor mequinensà Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.

El genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar.

 

                                                                                        

                           Per adherir-vos-hi, feu clic al dibuix    

D’homes i de llops. Ressenya del llibre Licantropia, de Carles Terés, a l’Heraldo de Aragón | L’esmolet.

 

Reblogged from Mas de Bringuè:

Click to visit the original post

  • Click to visit the original post

Terés: De hombres i de lobos. (Publicat a Heraldo de Aragón lo 23-5-2013. Suplement Artes y Letras. Págines 4-5).

La comarca del Matarraña  ha sido siempre, con sus extensos parajes solitarios, sus sierras rocosas y sus brumosos bosques, una tierra de misterio donde han germinado numerosas historias fantásticas, tanto desde la tradición popular como en la literatura de autor. Joan Perucho situó por estos lares algunas aventuras de Antoni de Montpalau y el marqués vampiro de sus Històries naturals y Albert Sánchez Piñol da protagonismo al paisaje matarrañense en algunas historias de sus entrañables monstruos, como las reflejadas en la película “El bosque”, basada en cuentos suyos.

Llegir més… 489 more words

La ressenya d’en Màrio Sasot al suplement “Artes y letras” de l’Heraldo de Aragón (23/05/13)
Ens complaem en invitar-vos a l’acte ‘conversa sobre Llengua i territori’ que tindrà lloc al teatre la Germandat de Calaceit el proper dissabte 1 de juny,  a les 19:00 h i que està emmarcat en els actes del ‘Passeig per la vida i per l’obra de Jospe Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys’.

 
Aquest acte està organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit.
 
Com veureu en la invitació que adjuntem, aquest acte anirà a càrrec de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, del president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira, del president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu i del representat de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia.
ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Taula redona sobre la llengua a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

 

CalaceitJosep Vallverdú

 

Dins dels actes del Passeig per la vida i per l’obra de l’esciptor Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

 

Josep Maria Baró Pujés

 

President de l’Associació Cultural del Matarranya

 

Joan Reñé i Huguet

 

President de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

 

es complauen a convidar-vos a la conversa sobre

 

Llengua i territori

 

emmarcada en els actes del Passeig per la vida i

 

per l’obra de Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

 

A càrrec de:

 

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

 

Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià

 

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear

 

José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya

 

Modera: el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb.

 

Dissabte, 1 de juny de 2013

 

Teatre de La Germandat. Calaceit,

 

a les 19.00 h.

 

Temps de Franja digital 9.

Traductor LAPAO-CATALÂ – Una app indispensable.

 

 

 

 

 

 

El traductor oficial i instantani LAPAO-CATALÀ!

 

 

No perdis més el temps i descarrega per a telèfons Android aquesta genial aplicació que et permetrà parlar amb els habitants de més enllà de la Franja.

Ah, i els catalans també la podeu utilitzar, que és gratuïta!

 

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

Facebook

Areny i Barruera, dos llocs ribagorçans, dos comissions de festes / Ajuntaments…

Dos intencions completament oposades: la de carregar-se el català ribagorçà a còpia d’ortografia castellana per mor que no parega català (Areny) i la de reivindicar el català ribagorçà a còpia d’adaptar l’ortografia del català i sinse maquilar-lo de castellà (Barruera).

Areny, català ribagorçà amb ortografia castellana:
—Festa Mayó
—23, 24, 25, 26 de mayo
—chocs, chics
—dumenche
—chocolate
—preposició “en”
—conjunció “y”

Barruera, català ribagorçà amb ortografia catalana adaptada:
—Festa Maió
—29, 30, 31 de txuriol
—txocs, txics
—dumentxe
—txocolate
—preposició “amb”
—conjunció “i”

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

IVjornadastradicionoral.pdf.

Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.

Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”

“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.

Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.

El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 | Mas de Bringuè.

El Director General de Cultura, Ignacio Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.

El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.

Foto: Sigrid Schmidt von der Twer

Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.

Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol Premi perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria.  La suposada  manca de qualitat o l’escàs nombre d’obres presentades ha fet la resta.
El jurat del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 ha estat compost per Humberto Vadillo, M. Luisa Arnal Purroy, Francho Beltrán Audera, Javier Lozano Serra, Fernando Romanos Hernando i Fernando Sánchez Pitarch.

 

Per altra banda, el jurat del premi Miguel Labordeta 2012 ha estat format per Humberto Vadillo, Ignacio Escuin Borao, Magdalena Lasala Pérez, Trinitat Ruiz Marcellán, David Major Orguillés i Almudena Vidorreta Torres.
Altres premis que sí s’han atorgat a algú i que no han quedat deserts són el del millor llibre editat a Aragó en 2012, que ha recaigut en el titulat ’Del enebro’, editat per Jekyll & Jill. El jurat ha justificat sa decisió ”per ser una aposta decidida en presentar un llibre de forma diferent, en el qual es conjuga lo clàssic amb les noves concepcions de les arts gràfiques, pel respecte als cànons clàssics i a les característiques formals que ha de presentar tot llibre, per la qualitat del paper i la tipografia escollits, i pels elements introduïts en l’enquadernació “.

El jurat ha estat compost per Humberto Vadillo, José Luis Acín Fanlo, Eva Cosculluela Quintín, José Luis Marquina García, José Luis Melero Rivas i Palmira Vicente Sanz.

El  premi que reconeix la millor trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó, ha estat per a Juan Francisco Pons, propietari de la Llibreria Pons de Saragossa, especiaitzada en bibliofília i en la publicació de llibres científics i tecnològics.

Heraldo-01_05_2013

Artur Quintana: «La ley de Lenguas surge del anticatalanismo, una forma de ganar votos de forma indigna».

Artur Quintana ha ampliado y reeditado su tesis doctoral sobre el catalán de La Codoñera. El barcelonés presentó el libro en Alcañiz frente a varias decenas de personas.

¿Qué puede encontrar el lector en ‘El català de La Codonyera’?
Es una gramática del catalán que se habla en la provincia de Teruel, es decir, en la comarca del Matarraña y en parte de la del Bajo Aragón. Aunque en el título solo se incluya el catalán de La Codoñera, la publicación aborda la lengua de una forma más general. Si bien es cierto que se dan muchos más detalles del hablar en este municipio por sus especificidades.

Una de estas singularidades podría ser que la lengua en este municipio presenta rasgos fronterizos con el castellano.
En efecto, las peculiaridades más específicas son un sinfín de castellanismos que se han inmiscuido en el idioma. Aunque las formas castellanas están presentes en todo el catalán que se habla en España, en el caso de dialectos como el de La Codoñera es mucho más evidente. Por el hecho de estar a la frontera y no tener una normativa catalana ha vivido al margen de la conjunción con otros dialectos. Eso provoca que conserve arcaísmos como las formas «piau» y «cial» para referirse a «peu» y «cel». También hacen correr la zeta, que significa que utilizan este fonema sordo pese a no ser propio del catalán.

¿Por qué se registra la presencia de estos castellanismos en la zona?
Porque el castellano ha sido lengua oficial desde el Decreto de Nueva Planta en 1707. Desde entonces, se ha perseguido cualquier lengua que no fuera la castellana, entre ellas el catalán. Esto se ha situado bajo el dominio del Estado absolutista de Felipe V y monarcas posteriores. El catalán en Aragón era lengua oficial hasta la irrupción del régimen de los Borbones, aunque ya estaba de capa caída por la mayor presencia del castellano. Cabe reiterar que en la Corona solo eran oficiales el aragonés y el catalán.

¿Y el castellano?
No, porque no existía aquí. Los miembros de las instituciones lo utilizaban algunas veces, especialmente cuando tenían que dirigirse a cargos de los reinos castellanos. Pero para dirigirse a cualquier otro territorio utilizaban el catalán. Y cuando se comunicaban con reinos vecinos, más a nivel oficial, solían hacerlo en latín.

¿Se podría decir que la situación actual del idioma es peor que hace cuatro siglos?
Totalmente. Estamos ante el final. Si seguimos la ley vemos que incluso el catalán ha desaparecido. Ya no utilizan este nombre para referirse a él. La propuesta de ley de Lenguas no puede ser peor. Es una declaración de guerra para que desaparezca la lengua en las cinco comarcas aragonesas. No tiene contemplaciones. Y todo surge del anticatalanismo que, por desgracia, se ha instaurado en España. Es una corriente que gana votos de forma indigna y los políticos se benefician de ella. Desde mi punto de vista, así ganan elecciones de forma indigna.

Víctor Amela: «Hay partes de la trama de los cátaros que suceden en Valderrobres y en Beceite».

El periodista Víctor Amela vuelve al Matarraña para recrear fragmentos de su última novela ‘El cátaro imperfecto’. En ella, narra los últimos años de un grupo de cátaros que se refugió en Morella y en Los Puertos tras huir de Occitania.

Vuelves a Morella y al Matarraña de la mano de un cátaro imperfecto. ¿Cuál es la trama de esta novela?
La trama de la novela recoge los hechos históricos sucedidos ahora hace 700 años en Los Puertos de Morella y Beceite, y que a mi me sedujeron por la riqueza de datos que conseguí recoger en documentos inquisitoriales de la época. A partir de ellos he creado una narración que tiene un 90% de documentación histórica y un 10% de ficción para complementar los ambientes y la acción.

 
¿Qué está resultando tan atractivo para los muchos lectores que ya tienen ‘El cátaro imperfecto’ en sus casas?
Creo que lo más especial para un lector moderno es poder zambullirse en Los Puertos de hace 700 años cuando estaban recién conquistados por los cristianos. Es entonces cuando empieza a construirse el mundo que conocemos. En ese contexto llegó un grupo de personas a toda la zona de Morella, Valderrobres y Beceite.

¿Quiénes eran?
Se trata de los cátaros, fugitivos que habían huído de la Inquisición en Occitania. Se consideraban herejes y habían sido perseguidos por su creencia y sus rituales. Acabaron instalándose en los municipios de aquí para vivir secretamente sin darse a conocer y no ser molestados. Además, con la particularidad de que he podido identificar el lugar exacto en el que estuvieron viviendo la mayoría de ellos, en una plaza de Morella que se llama dels Tarrascons. Después de siete siglos hoy todavía conserva ese nombre.

Una vez más, destacas el atractivo de la zona de Los Puertos.
Por supuesto. Hay dos capítulos de la novela que suceden en Beceite porque he descubierto que allí estuvieron viviendo durante los años 1319 y 1321 unas famílias cátaras heréticas. He llegado incluso a descubrir los nombres, los parentescos y los hechos que protagonizaron.

¿Como cuáles?
Una de las hijas de estas personas que estuvieron en el Matarraña, que se llamaba Juana, quería denunciar al líder espiritual del grupo, Belibasta, y volver al seno del catolicismo oficial. Se convirtió en una amenaza para el resto de cátaros hasta el punto de que el propio Belibasta decide asesinarla.

También se habla de Valderrobres, incluso hay un personaje que hace referencia a un vecino actual.
En la novela he hecho un guiño a Octavio Serret con el personaje Oc de Serret. En un momento de la trama los personajes principales tienen que salir de Morella porque sucede algo que les inquieta y se refugian en la capital actual del Matarraña, en Valderrobres. En ese momento, la localidad era muy importante. Allí engañan a una persona de la que desconocemos su nombre y por eso me he permitido la licencia novelesca de llamarla de forma parecida a Octavio.

Después del multitudinario ‘press trip’ en Morella, cualquier otra idea de promoción te va a parecer sosa.
La verdad es que fue muy emocionante. Fuimos con un historiador local, Carlos Ripollés, que nos explicó sus conocimientos sobre la presencia cátara en Morella y el resto de la zona. Para ello se basó de algunos fragmentos de mi libro. Es muy difícil superar una propuesta tan intensa como el press trip. Como colofón, ahora el Ayuntamiento valora poner una placa para conmemorar la presencia cátara en la plaza dels Tarrascons.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja