Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.

‘Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a LAPAO‘. Amb aquest títol un grup de lectors de l’escriptor de Mequinensa ha promogut un manifest de defensa de la llengua i contra la llei de llengües aragonesa. Ja han arreplegat més de vuit mil signatures, entre les quals es destaquen les de Jaume Cabré, Pep Coll, Marcel Fité, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, diputats, batlles i professors universitaris, i gent de tot el país.

El manifests rebutja ‘la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua’ i avisa que la LAPAO ‘no és només un insult per als parlants de la llengua catalana’ sinó també ‘una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna’. Alerta del genocidi cultural, que ‘atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú’, i recorda que Jesús Moncada ‘ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar’. 

Els Comanadors de Calatrava tornaran a Pena-roja el pròxim 13 de juliol | Comarques Nord.

Ja han passat tres anys. I els Comanadors de Calatrava han confirmat que el pròxim 13 de juliol tornaran per les nostres contrades. Rendiran comptes a la vila de Pena-roja. I per a l’ocasió, l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural Tastavins i l’Associació de la Dona Pena-rogina han preparat un programa d’allò més entretingut. Pena-roja celebrarà este estiu la ‘Representació commemorativa d’una de les visites dels Comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja, segle XIV’, obra de teatre de Desideri Lombarte que es va interpretar per primera vegada l’any 2007 gràcies a l’interès mostrat des del jovent de Pena-roja en una clara aposta per la cultura del poble.

Enguany, els Comanadors de Calatrava entraran per un dels accessos més emblemàtics de Pena-roja: el ‘Pont Xafat’. Ho faran a partir de les 6 de la tarde, acompanyats del seu seguici de monjos, vestits d’època i amb antorxes. Prèviament, el pregoner informarà per tot el poble de l’arribada dels Comanadors, que recorreran per la part alta de Pena-roja. La recepció oficial pels Jurats i el Notari es farà al Roser, l’antiga Ermita de Sant Miquel, per a després baixat tots junts a la Plaça Major a viure l’acte central de l’obra, davant la façana de l’església de Santa Maria la Major. Cavallers, trobadors, músics i presos ambientaran una vila que tornarà per un dia al segle XIV.

La representació teatral es complementarà amb la Mostra d’Oficis Tradicionals, que es repartiran pel casc històric de Pena-roja. Fusters, ferrers, picapedres, forners, treball de roba, dolços… inclús una taverna medieval ambientarà la festa. La mostra obrirà durant el matí i la tarde, a la que s’hi sumaran jocs tradicionals i activitats per a xiquets. A la Casa de la Vila hi haurà també una exposició d’armes i d’oficis antics, mentre que el Museu Etnològic ‘Lo Masmut’ celebrarà jornada de portes obertes. La presó medieval també s’obrirà al públic, encara que no es descarta que tanquen algú. I els animals tenen bastant protagonisme durant el dissabte 13 de juliol, amb mostra d’oficis ramaders.

L’Associació de Joves de Pena-roja, l’Associació Cultural Tastavins i l’Associació de la Dona Pena-rogina són els organismes conductors d’una festa en la que participa molta gent del poble. Darrere la música estan els Dolçainers de Pena-roja i la Banda Musical Peñarbés. Darrere els balls, l’Associació ‘Amigos de la Música’. Molts dels actors de La Quiquereta estan darrere de la representació teatral. L’Ajuntament també hi col·labora i cedeix espais. I també hi col·laboren els jubilats, els més jóvens i els veïns que tenen animals. Un treball conjunt per a una festa educativa i divertida. La representació dels Comanadors de Calatrava es tancarà amb un sopar medieval i posterior ball al pavelló.

Llengua i territori: taula rodona a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

El passat u de juny, dins dels actes de “Passeig per la vida i per l’obra” de l’escriptor i professor, Josep Vallverdú, jove de 90 anys, la Diputació de Lleida a través de l’IEI, i l’Associació Cultural del Matarranya, van presentar la taula rodona “Llengua i territori al Teatre de la Germandat de Calaceit. Després de les paraules de benvinguda de l’alcalde de Calaceit i del President de l’Associació Cultural del Matarranya començà la taula rodona. Intervingueren la vicepresidenta de l’IEC, Rosa Pujol i el director de l’entitat José M. Solé i Sabater.

Tal com estava previst a la taula rodona van participar el mateix Josep Vallverdú; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira; el president de l’Obra Cultura Balear, Jaume Mateu; el membre de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia, representant a la Franja; i va està moderada pel periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. Si volguéssim destacar la idea matriu de totes les intervencions hauríem de coincidir en “la unitat de la llengua en tots el territoris de parla catalana” i les referències i crítiques a la recentment aprovada Llei de Llengües d’Aragó.

El dinar dels participants i promotors, previ a l’acte públic, va resultar tan entranyable com positiu per coordinar la taula i intercanviar idees, totes ben coincidents.

–

–

moncadanolapao.

Els lectors i lectores del gran escriptor mequinensà Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.

El genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar.

                           Per adherir-vos-hi, feu clic al dibuix    

D’homes i de llops. Ressenya del llibre Licantropia, de Carles Terés, a l’Heraldo de Aragón | L’esmolet.

Reblogged from Mas de Bringuè:

• 

Terés: De hombres i de lobos. (Publicat a Heraldo de Aragón lo 23-5-2013. Suplement Artes y Letras. Págines 4-5).

La comarca del Matarraña  ha sido siempre, con sus extensos parajes solitarios, sus sierras rocosas y sus brumosos bosques, una tierra de misterio donde han germinado numerosas historias fantásticas, tanto desde la tradición popular como en la literatura de autor. Joan Perucho situó por estos lares algunas aventuras de Antoni de Montpalau y el marqués vampiro de sus Històries naturals y Albert Sánchez Piñol da protagonismo al paisaje matarrañense en algunas historias de sus entrañables monstruos, como las reflejadas en la película “El bosque”, basada en cuentos suyos.

Llegir més… 489 more words

Taula redona sobre la llengua a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

Dins dels actes del Passeig per la vida i per l’obra de l’esciptor Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

Josep Maria Baró Pujés

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Joan Reñé i Huguet

President de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

es complauen a convidar-vos a la conversa sobre

Llengua i territori

emmarcada en els actes del Passeig per la vida i

per l’obra de Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

A càrrec de:

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear

José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya

Modera: el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb.

Dissabte, 1 de juny de 2013

Teatre de La Germandat. Calaceit,

a les 19.00 h.

Temps de Franja digital 9.

Traductor LAPAO-CATALÂ – Una app indispensable.

El traductor oficial i instantani LAPAO-CATALÀ!

No perdis més el temps i descarrega per a telèfons Android aquesta genial aplicació que et permetrà parlar amb els habitants de més enllà de la Franja.

Ah, i els catalans també la podeu utilitzar, que és gratuïta!

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

3 abril, 2013 | A Llitera, Cultura | Autor: Arredol |

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

Facebook

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

IVjornadastradicionoral.pdf.

Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.

Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”

“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.

Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.

El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 | Mas de Bringuè.

El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.

Foto: Sigrid Schmidt von der Twer

Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.

Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol Premi perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria.  La suposada  manca de qualitat o l’escàs nombre d’obres presentades ha fet la resta.
El jurat del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 ha estat compost per Humberto Vadillo, M. Luisa Arnal Purroy, Francho Beltrán Audera, Javier Lozano Serra, Fernando Romanos Hernando i Fernando Sánchez Pitarch.

 

Per altra banda, el jurat del premi Miguel Labordeta 2012 ha estat format per Humberto Vadillo, Ignacio Escuin Borao, Magdalena Lasala Pérez, Trinitat Ruiz Marcellán, David Major Orguillés i Almudena Vidorreta Torres.
Altres premis que sí s’han atorgat a algú i que no han quedat deserts són el del millor llibre editat a Aragó en 2012, que ha recaigut en el titulat ’Del enebro’, editat per Jekyll & Jill. El jurat ha justificat sa decisió ”per ser una aposta decidida en presentar un llibre de forma diferent, en el qual es conjuga lo clàssic amb les noves concepcions de les arts gràfiques, pel respecte als cànons clàssics i a les característiques formals que ha de presentar tot llibre, per la qualitat del paper i la tipografia escollits, i pels elements introduïts en l’enquadernació “.

El jurat ha estat compost per Humberto Vadillo, José Luis Acín Fanlo, Eva Cosculluela Quintín, José Luis Marquina García, José Luis Melero Rivas i Palmira Vicente Sanz.

El  premi que reconeix la millor trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó, ha estat per a Juan Francisco Pons, propietari de la Llibreria Pons de Saragossa, especiaitzada en bibliofília i en la publicació de llibres científics i tecnològics.