La Franja

Artur Quintana: «La ley de Lenguas surge del anticatalanismo, una forma de ganar votos de forma indigna».

Artur Quintana ha ampliado y reeditado su tesis doctoral sobre el catalán de La Codoñera. El barcelonés presentó el libro en Alcañiz frente a varias decenas de personas.

¿Qué puede encontrar el lector en ‘El català de La Codonyera’?
Es una gramática del catalán que se habla en la provincia de Teruel, es decir, en la comarca del Matarraña y en parte de la del Bajo Aragón. Aunque en el título solo se incluya el catalán de La Codoñera, la publicación aborda la lengua de una forma más general. Si bien es cierto que se dan muchos más detalles del hablar en este municipio por sus especificidades.

Una de estas singularidades podría ser que la lengua en este municipio presenta rasgos fronterizos con el castellano.
En efecto, las peculiaridades más específicas son un sinfín de castellanismos que se han inmiscuido en el idioma. Aunque las formas castellanas están presentes en todo el catalán que se habla en España, en el caso de dialectos como el de La Codoñera es mucho más evidente. Por el hecho de estar a la frontera y no tener una normativa catalana ha vivido al margen de la conjunción con otros dialectos. Eso provoca que conserve arcaísmos como las formas «piau» y «cial» para referirse a «peu» y «cel». También hacen correr la zeta, que significa que utilizan este fonema sordo pese a no ser propio del catalán.

¿Por qué se registra la presencia de estos castellanismos en la zona?
Porque el castellano ha sido lengua oficial desde el Decreto de Nueva Planta en 1707. Desde entonces, se ha perseguido cualquier lengua que no fuera la castellana, entre ellas el catalán. Esto se ha situado bajo el dominio del Estado absolutista de Felipe V y monarcas posteriores. El catalán en Aragón era lengua oficial hasta la irrupción del régimen de los Borbones, aunque ya estaba de capa caída por la mayor presencia del castellano. Cabe reiterar que en la Corona solo eran oficiales el aragonés y el catalán.

¿Y el castellano?
No, porque no existía aquí. Los miembros de las instituciones lo utilizaban algunas veces, especialmente cuando tenían que dirigirse a cargos de los reinos castellanos. Pero para dirigirse a cualquier otro territorio utilizaban el catalán. Y cuando se comunicaban con reinos vecinos, más a nivel oficial, solían hacerlo en latín.

¿Se podría decir que la situación actual del idioma es peor que hace cuatro siglos?
Totalmente. Estamos ante el final. Si seguimos la ley vemos que incluso el catalán ha desaparecido. Ya no utilizan este nombre para referirse a él. La propuesta de ley de Lenguas no puede ser peor. Es una declaración de guerra para que desaparezca la lengua en las cinco comarcas aragonesas. No tiene contemplaciones. Y todo surge del anticatalanismo que, por desgracia, se ha instaurado en España. Es una corriente que gana votos de forma indigna y los políticos se benefician de ella. Desde mi punto de vista, así ganan elecciones de forma indigna.

Víctor Amela: «Hay partes de la trama de los cátaros que suceden en Valderrobres y en Beceite».

El periodista Víctor Amela vuelve al Matarraña para recrear fragmentos de su última novela ‘El cátaro imperfecto’. En ella, narra los últimos años de un grupo de cátaros que se refugió en Morella y en Los Puertos tras huir de Occitania.

Vuelves a Morella y al Matarraña de la mano de un cátaro imperfecto. ¿Cuál es la trama de esta novela?
La trama de la novela recoge los hechos históricos sucedidos ahora hace 700 años en Los Puertos de Morella y Beceite, y que a mi me sedujeron por la riqueza de datos que conseguí recoger en documentos inquisitoriales de la época. A partir de ellos he creado una narración que tiene un 90% de documentación histórica y un 10% de ficción para complementar los ambientes y la acción.

 
¿Qué está resultando tan atractivo para los muchos lectores que ya tienen ‘El cátaro imperfecto’ en sus casas?
Creo que lo más especial para un lector moderno es poder zambullirse en Los Puertos de hace 700 años cuando estaban recién conquistados por los cristianos. Es entonces cuando empieza a construirse el mundo que conocemos. En ese contexto llegó un grupo de personas a toda la zona de Morella, Valderrobres y Beceite.

¿Quiénes eran?
Se trata de los cátaros, fugitivos que habían huído de la Inquisición en Occitania. Se consideraban herejes y habían sido perseguidos por su creencia y sus rituales. Acabaron instalándose en los municipios de aquí para vivir secretamente sin darse a conocer y no ser molestados. Además, con la particularidad de que he podido identificar el lugar exacto en el que estuvieron viviendo la mayoría de ellos, en una plaza de Morella que se llama dels Tarrascons. Después de siete siglos hoy todavía conserva ese nombre.

Una vez más, destacas el atractivo de la zona de Los Puertos.
Por supuesto. Hay dos capítulos de la novela que suceden en Beceite porque he descubierto que allí estuvieron viviendo durante los años 1319 y 1321 unas famílias cátaras heréticas. He llegado incluso a descubrir los nombres, los parentescos y los hechos que protagonizaron.

¿Como cuáles?
Una de las hijas de estas personas que estuvieron en el Matarraña, que se llamaba Juana, quería denunciar al líder espiritual del grupo, Belibasta, y volver al seno del catolicismo oficial. Se convirtió en una amenaza para el resto de cátaros hasta el punto de que el propio Belibasta decide asesinarla.

También se habla de Valderrobres, incluso hay un personaje que hace referencia a un vecino actual.
En la novela he hecho un guiño a Octavio Serret con el personaje Oc de Serret. En un momento de la trama los personajes principales tienen que salir de Morella porque sucede algo que les inquieta y se refugian en la capital actual del Matarraña, en Valderrobres. En ese momento, la localidad era muy importante. Allí engañan a una persona de la que desconocemos su nombre y por eso me he permitido la licencia novelesca de llamarla de forma parecida a Octavio.

Después del multitudinario ‘press trip’ en Morella, cualquier otra idea de promoción te va a parecer sosa.
La verdad es que fue muy emocionante. Fuimos con un historiador local, Carlos Ripollés, que nos explicó sus conocimientos sobre la presencia cátara en Morella y el resto de la zona. Para ello se basó de algunos fragmentos de mi libro. Es muy difícil superar una propuesta tan intensa como el press trip. Como colofón, ahora el Ayuntamiento valora poner una placa para conmemorar la presencia cátara en la plaza dels Tarrascons.

Diada de Sant Jordi al Matarranya. “Quedaran les paraules II” | Lo finestró del Gràcia.

La segona edició de “Quedaran les paraules”, dedicada al poeta del Matarranya Juli Micolau, ha estat un èxit de participació i públic. Entre lectura i lectura els jóvens músics de la comarca han interpretat diverses obres clàssiques al violí, al piano, i amb clarinet i saxo. Lledó ha estat el poble amfitrió d’esta iniciativa que va començar a Calaceit l’any 2012 i que continuarà cada Diada de Sant Jordi en pobles diferents.

 Sant Jordi se celebra a diferents pobles del Matarranya amb la venda de llibres, roses i flors; concerts i activitats relacionades amb la cultura i la llengua, que cada any organitzen les associacions culturals, els ajuntaments i, en el cas de “Quedaran les paraules”, el Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.

mitjançantTemps de Franja 117.

Destaquem com a activitat principal d’este cap de setmana la 26ª Fira de l’Olivera i l’oli de Calaceit. La fira arrencarà el divendres amb una xerrada informativa sobre les noves normatives en matèria d’olis, seguida de la inauguració de l’exposició de Francesca Calaf, ‘L’esperit de la terra’. Al llarg del dissabte i el diumenge els visitants podran passejar pels diferents expositors i gaudir tant de les activitats programades com de la gastronomia de la localitat.

I ja per el Dia de Sant Jordi s’han organitzat diverses activitats en diferents pobles:

–      Areyns de Lledó muntarà un stand amb roses i llibres per a la seva venda durant tot el dia. A les 18:00 h hi haurà un espectacle de màgia.

–      Calaceit, la vespra presentarà el llibre de poesia Arrels de Francesca Calaf, i el dia de Sant Jordi durant el matí en els porxos de l’ajuntament es vendran llibres, roses i plantes. A la tarda a les 18:30 h s’ha organitzat una activitat d’animació infantil.

–      També Queretes celebra este dia amb expositors de llibres, plantes i roses, menjar popular i concursos de jocs de cartes i morra.

–      Montroig per la seva banda realitzarà a la tarda lectures tant per a adults com per a nens.

–      Pena-roja de Tastavins també festeja este dia amb una caminada pels camins del terme que s’iniciarà a les 8:00 h.

–      Finalment, Lledó, serà l’amfitriona de l’II Quedaran les paraules…  Al llarg del dia es muntaran llocs per a la venda de llibres, roses i plantes. A les 12:00 h s’iniciarà la lectura dels poemes que en aquesta ocasió seran de l’escriptor de La Freixneda, Juli Micolau.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

—El llibre comença amb un relat menys fragmentat, ‘La guerra vista des del mas’.

—L’experiment narratiu del ‘Repertori de passions’, que vaig escriure primer, m’hi va dur. Van sortir a raig els records de la guerra que m’han explicat a casa i que un dia o altre havia d’escriure. Escrivint-lo vaig entendre que en cada terra es concentra la guerra. I que, en el cas de Saidí i els voltants –cap a Lleida o cap a Fraga–, es concentra un dels nuclis greus de la guerra del 36. La construcció del canal d’Aragó i Catalunya a primers del segle XX és el preludi del que serà i del que no serà aquell temps de transformació. Experimentant s’arriba a poder dir el que fins aleshores no havies dit…

Continueu llegint Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

36 cares literàries d’aquest Sant Jordi | Lo finestró del Gràcia.

Segons VilaWeb aquestes són les 36 cares literàries de Sant Jordi d’enguany en català, una d’elles la de Carles Terès. Hi ha novetats per a tots els gustos.

Veieu aquí el text de la notícia

Estimulant ressenya del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central | L’esmolet.

Licantropia, Carles Terès

Font: Diari de Sant Jordi. La Central.

Capítol 1: som al segle XVIII, i un jove mossèn Magí, mentre travessa l’alt Matarranya a la recerca d’ànimes a les quals salvar, topa amb un mas i una contrada poc amistosa, terra de llobaters, on l’instint animal té més pes que l’humà. Fins al punt que el pobre mossèn ha de fugir cames ajudeu-me d’aquesta terra que el pertorba.
Capítol 2: Riiing! Sona el despertador. La novel·la gòtica s’ha acabat i som a ple segle XXI. Ara el nostre protagonista és el Llorenç, barceloní resident a la Pobla de la Llobosa, que mica en mica anirà descobrint el seu costat més feréstec. Però no es tracta d’una novel·la sobre un home llop, sinó sobre el subtil autoaprenentatge (gens d’autoajuda), del contacte amb la natura més salvatge, instintiva i suggeridora, de la memòria individual i col·lectiva… Hi trobareu les influències de Lovecraft, Perucho, per exemple, en temes com la ciència contra la natura o l’impuls contra el raciocini. Tot plegat ens remet també a la literatura popular, inclús el to del llibre –sempre intrigant, sempre amb la inquietud rere el clatell–. D’estil àgil però precís, la novel·la acaba per mostrar-nos la llengua i la parla ebrenca –que Terès domina, de la millor manera possible–, sense que el registre dialectal avorreixi, mentre ens situa en aquesta terra de frontera, tan ben ambientada per l’autor, que és la Franja. El costat fosc dels éssers humans ha estat sempre un misteri, i aquesta novel·la, entre el quotidià i el fantàstic, hi furga no pas trobant-hi solucions màgiques sinó proposant més dubtes que respostes. Potser perquè «hi ha zones fosques en l’evolució» i perquè, al final, tots som animals.

Daniel Parellada

P. 7 del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan.

dissabte, 20 / abril / 201319:00

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació del llibre Les cançons de la nostra gent, reedició musicada amb CD del llibre de Josep Galan. Tindrà lloc el proper dissabte dia 20 d’abril al Palau Montcada de Fraga, a les 19:00.

Recomanació de «El Periódico» per Sant Jordi | L’esmolet.

Una treintena de periodistas siguen la pista del cátaro imperfecto de Víctor Amela en Morella.

Víctor Amela reunió a una treintena de periodistas para expliar los enclaves de ‘El cátaro imperfecto’

Los antiguos pobladores de la Corona de Aragón, los cátaros, cobraron vida ayer en Morella con el primer press trip organizado por el periodista y escritor Víctor Amela. El catalán con raíces en Els Ports recreó la historia de su última novela ‘El cátaro imperfecto’ por las calles de la localidad. Es ahí donde huye el protagonista, Belibasta, tras cometer un crimen en Occitania.

‘El cátaro imperfecto’ es un fiel retrato de la vida en el siglo XIV, amén de suponer un escaparate de algunos municipios del entorno. Además de Morella, el libro incluye en su trama las localidades matarrañenses de Beceite, Cretas y Valderrobres. La proximidad de la comarca del Matarraña con Morella y zonas de Cataluña la convierten en el escenario perfecto de las aventuras de los antiguos pobladores.

La propuesta de recorrer Morella para dar vida a la novela centró la atención de una treintena de periodistas de medios de comunicación catalanes, valencianos y aragoneses. La repercusión de la iniciativa será un aliciente más para la promoción de esta novela imprescindible.

Matarranya Cultural | Lo finestró del Gràcia.

Dins de l’agenda d’activitats del “Matarranya Cultural” del mes d’abril de la Comarca del Matarranya destaquen les fires de Queretes i Calaceit, els diversos actes amb motiu de Sant Jordi —entre els quals es troba la segona edició de “Quedaran les paraules”, dedicada al poeta de la Freixneda, Juli Micolau—, el cross escolar, la marxa senderista de la Torre del Comte, el concert benèfic de les escoles de jota, tallers de contes que organitza la Biblioteca Municipal de Vall de Roures, el Franja Rock 2013, romeries com la de Sant Pere Martír a Fontdespatla i la VII Trobada de Bandes de Música de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

Juli Micolau Burgués (La Freixneda, 1971), nascut circumstancialment a Alcanyís, de formació autodidacta, ha treballat el camp i la rabera i ha treballat a l’Alt Penedès. Ha publicat els reculls poètics Manoll (1997) —premi Guillem Nicolau de 1997— i Esfera. Traspunt en la serena (2001) —premi Pedro Saputo de 2002— i el 2008 obtingué per segona vegada el premi Guillem Nicolau amb el recull D’un sol esclop. Va col·laborar a l’última etapa de Sorolla’t, i a les revistes locals Kalat-Zeyd, Plana Rasa i L’Eixam, i ha estat redactor esporàdic i col·laborador habitual a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Tonet Pallarés. Formà part —d’abril a novembre de 1999–—del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Ha intervingut en nombrosos recitals de poesia

Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès.

• Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès

  Públic · Creat per Biblioteca Municipal de Gandesa

  divendres, 19 / abril / 2013

  19:00

  C/Assís Garrote, 4, 43780 Gandesa, Cataluna, Spain

  Divendres 19 d’abril a la Biblioteca Municipal de Gandesa a les 19:00h es presentarà l’obra “Licantropia” de Carles Terès, editada per Edicions 1984. A càrrec de l’autor.

  “L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.”

  Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel·la.