Skip to content

Archive

Category: Literatura

He resuelto: designar como vocales del Jurado del Premio Guillem Nicolau 2011:

– D.ª Carmen Alcocer Pinós

– D.ª Mercedes Llop Alfonso

– D.ª Marta Momblant Ribas

– D. Luis Rajadel Andrés

– D. Mario Sasot Escuer

mitjançantBoletín Oficial De Aragón.

I CONCURS LITERARI DE NARRATIVA I POESIA EN CATALÀ

 “UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA”

 

 

            L’Área de Actividades Culturales del Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza convoca el I Concurs Literari «Universidad de Zaragoza» de narrativa i de poesia en català d’acord amb les bases següents:

 

BASES

 

1. Hi podrà participar qualsevol persona que presenti una obra redactada en català.

 

REQUISITS

 

2. Cada persona que hi participi podrà entregar una única obra ja sia en narrativa o en poesia. Els treballs, de tema lliure, hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres certàmens literaris.

 

3. L’extensió d’aquests texts oscil·larà, en narrativa, entre 80 i 140 fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara (amb 30 línies de 70 espais), tenint en compte, a més, que podrà lliurar-se o bé un relat o bé una col·lecció de relats. En poesia, l’extensió serà d’un total de 250 versos, en fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara, i es podrà presentar un poema sencer o una col·lecció de poemes.

 

 

PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES

 

4. Els originals aniran sense signar i caldrà presentar-ne tres exemplars, fent constar en l’encapçalament el títol. Aniran acompanyats d’un sobre tancat, en la part exterior del qual figurarà l’esmentat títol. Dins el sobre s’inclourà la documentació següent:

 

– Nom, cognoms, adreça completa i telèfon de contacte.

– Fotocòpia del DNI o passaport.

– Disquet amb l’obra lliurada al concurs en WORD o text normalitzat.

 

5. La presentació d’originals es farà en dies laborables, de 9 a 14 hores, a l’oficina de l’Área de Actividades Culturales (Edificio de Información, Universidad de Zaragoza, c/ Pedro Cerbuna 12, 50009 Zaragoza).

 

6. L’oficina receptora podrà refusar qualsevol obra que no s’ajusti estrictament a les bases establertes i expedirà les corresponents justificacions de participació als qui hagin estat acceptats al concurs. Quan s’hagi conclòs el concurs, els originals no seran retornats als autors, sinó que hom procedirà a destruir-los.

 

7. El termini d’entrega de les obres finalitzarà l’11 d’abril de 2012 a les 14 hores.

 

SELECCIÓ D’OBRES I PREMIS

 

8. El jurat, format per persones de reconegut prestigi literari o universitari, serà nomenat pel Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza. El susdit jurat completarà amb el seu criteri les omissions o els dubtes que pogués plantejar la interpretació d’aquestes bases. La decisió del jurat serà inapel·lable en tots els casos.

 

9. El concurs tindrà una dotació d’un únic premi de 2.000 euros, el qual no podrà ser compartit, però sí declarat desert. Aquest premi està subjecte a la retenció de l’IRPF, segons estableix la legislació actual.

Quan ho consideri oportú el jurat, es crearan dues mencions addicionals (accèssits) al premi en narrativa o en poesia.

 

10. La resolució del jurat es farà pública en els mitjans de comunicació locals.

 

11. Les obres premiades seran editades per la Universidad de Zaragoza.

                                                                                                                    

 

ACCEPTACIÓ DE LES BASES

 

12. La participació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

 

 

En el moment de la convocatòria del Premi Guillem Nicolau 2011, havia escrit un post en el que destacava la circumstància de què existia en el decret de convocatòria un apartat que deia: “La concesión de este premio queda condicionada a la existéncia de crédito suficiente en el presupuesto del Departamento de Educación, Cultura y Deporte para el año 2012”. La qual cosa venia a dir que restava  a la discrecionalitat del Departament de Cultura, la definitiva concessió del premi. Si bé era certa l’observació, ara, després de les indicacions d’alguna persona interessada, he de dir que també en els convocatòries dels anys precedents, existia aquella clàusula que condicionava el premi, però mai es va utilitzar. He analitzat el motiu de la meua temença  i he trobat l’explicació: en els díptics de convocatòria del premi que publicava el Departament de Cultura en els anys anteriores (2010, 2009…), no hi figurava l’apartat condicional, si bé al decret publicat al BOA si hi era. Aquest any, com no es van editar díptics o jo no els vaig rebre, vaig haver de consultar el BOA.

Aclariment sobre el Premi Guillem Nicolau d’enguany « Lo finestró del Gràcia.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja núm. 110, novembre 2011

Hi ha un estrany fenomen, gairebé paranormal, que creia limitat a la intimitat del meu lavabo, però que, a base de freqüentar d’altres banys, se m’ha revelat com més freqüent del què em pensava. Quan un rotlle de paper de vàter arriba a la seva fi, el cilindre de cartró, talment un esquelet descarnat (‘despaperat’, en aquest cas), llangueix al porta-rotlles avergonyit de la pròpia nuesa. Generalment, fins que un perepunyetes com jo accedeix a la cambra disposat a fer-ne ús. Mentrestant el rotlle nou, gras i ufanós, s’està sobre l’indret més inversemblant i sovint inestable —la vora de la banyera, la cisterna, l’armariet (ja cobert d’altres andròmines en precari equilibri) o el mateix porta-rotlles. La incomoditat que això suposa és evident: per a fer-lo servir s’ha d’agafar amb les dues mans, s’ha de tornar a deixar al lloc inadequat i sempre hi ha el risc que acabi rodolant per terra, amb tot el paper escampat per les rajoles (ecs). En canvi, la substitució del gastat pel nou ens ocupa tot just uns segons.

Aquest fet aparentment banal m’ha fet pensar en aquells aspectes de la vida als què hi apliquem el mateix principi de comoditat malentesa. Hi ha coses que funcionen malament i sense eficiència, però la desídia no ens deixa fer el gest (a voltes minúscul) que permeti el canvi de dinàmica. O potser és que tenim la seguretat inconfessable que ja hi haurà algú que ho resoldrà per nosaltres?

La paràbola del paper de vàter « L’esmolet.

Premi Guillem Nicolau 2011


Encara hi resten uns quinze dies per presentar treballs per al Premi Guillem Nicolau d’aquest any. Crec que és força important i necessari que els nous dirigents del Departament de Cultura d’Aragó es trobin en un bon nombre d’aspirants sobre la taula. Això podria fer-los desistir d’aplicar l’apartat 3 de l’article 4 de la convocatòria, en el que es diu que es condiciona la concessió del premi a l’existència de crèdit en el pressupost del 2012.

Recordeu que tots els premiats fins avui, si han passat ja tres anys d’ençà la concessió del guardó, es poden presentar novament.

Bases del premi aquí

Premi Guillem Nicolau 2011 « Lo finestró del Gràcia.

Aquesta entrada ha estat esborrada per demanda dels seus autors

FRANCESC SERÉS

¡Levanten las compuertas!

FRANCESC SERÉS 15/10/2011

Vota

Resultado Sin interésPoco interesanteDe interésMuy interesanteImprescindible 4 votos
Imprimir Enviar

Como en la escuela en la que estudié no había libros en catalán, mi primera lectura deCamí de sirga fue en el instituto. Hasta entonces las descripciones más cercanas de todo lo que me rodeaba provenían de Ramón J. Sender, de su Réquiem por un campesino español, cuya acción situaba al otro lado del río, a pocos kilómetros de mi pueblo. La Mequinenza de Moncada extendía sus límites narrativos hasta la aldea de Sender y abría la puerta a centenares de textos en catalán que complementarían aquella imagen del Bajo Cinca que yo me había forjado, cercana a la de los campos de Castilla de Machado. Aquel paisaje entre el Segrià y los Monegros se me antojaba cercano al que acogía los personajes de Delibes. ¡Qué maravilla leer su Castilla la Vieja cerca de Almacelles! Y cuando llegó Pla, qué lujo, para un lector en formación, que a su paisaje llegue un Empordà tan cercano y tan lejano a la Alcarria de Cela… Y hoy, pensar que Pa negrepuede recorrer el mismo camino en sentido contrario, pues está muy bien.

La noticia en otros webs

¿Puede una parte del Estado disfrazar de lenguas vernáculas la expresión de una parte tan significativa de su población?

Moncada nos enseñó a muchos a recorrer todos los caminos de sirga que ofrecen las literaturas de aquí y de allá. Las imágenes todavía sirven; el mapa de caminos fluviales de ida y vuelta del carbón de Mequinenza que describe el autor; aquel “Ebro que nace en Fontibre” y que recoge las aguas del Cinca, para llevarlas hasta el Mediterráneo; libros y más libros que se acumulan para llenar un mundo que con el tiempo acogería más y más literaturas… Por supuesto, ¿cómo no sentir cercanos a Carlo Levi o John Steinbeck? ¿Cómo no comparar el testimonio de la Guerra Civil de Joan Sales o de Mercè Rodoreda al de tantos escritores europeos?

Todo ello, conviene recordarlo, sucedía en la zona en la que había un porcentaje más alto de catalanohablantes, la Franja de Ponent, y en la que el catalán no tenía ningún tipo de cobertura legal. Exceptuando, claro está, una hora a la semana de lo que en nuestro horario aparecía como “lengua vernácula” para definir aquel pequeño espacio que el profesorado tradicional del colegio miró con recelo absoluto. Imagínense, lengua vernácula. Latinajos para definir catalán.

Hace poco, la consejera Rigau propuso que se estudiaran en todo el territorio estatal el conjunto de lenguas que en él se hablan. La verdad es que me gustó oírselo decir y más después de todo lo acontecido a raíz de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. “¡Qué barbaridad!”, bramaron tertulianos de todo tipo y pelaje. Cada vez que se propone una medida similar se recurre a los demonios del pancatalanismo, del expansionismo y, por supuesto, del nazismo. ¿De veras? ¿Una barbaridad? ¿Puede una parte significativa del Estado disfrazar de lenguas vernáculas, una legislatura tras otra, la expresión de una parte tan significativa de su población y territorio? A mí me cuesta pensar sin Delibes, sin Cela o sin Aldecoa. Es más, no quiero pensar sin ellos. Sitúen esta relación entre culturas en otro país, ¿no les parece absurdo? ¿No les parece vergonzoso que al PP de Aragón le apetezca cargarse hasta la hora vernácula? Pasan los años y las cavernas mediáticas y babélicas siguen ahí, manteniendo y no enmendando, despreciando cuanto ignoran.

Esto es más pesado que recorrer el camino de sirga con el que remontaban el río los laúdes de la novela de Moncada. Lo sabemos todos y lo sabe la consejera Rigau, pero está bien que alguien, al menos, proponga antídotos. El franquismo construyó tantos pantanos en el Ebro que remontarlo hoy es una tarea imposible. El cauce se colmata con lodos y la luz que proviene de esas presas todavía nos ilumina. Necesitamos una buena crecida, mucha agua limpia.

Francesc Serés es escritor.

¡Levanten las compuertas! · ELPAÍS.com.

22 anys sense Desideri Lombarte

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 7 d’octubre de 2011)
Esta setmana ha fet 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, lo 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent. Recordo molta gent, molta llum i molta solemnitat. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.
Temps més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Quan necessitava saber com s’escrivia una font, al seu llibre eixie. Quan necessitava un romanç del poble, ell n’havie escrit desenes. Dites, retrats de la vida disseminada, història local … Escriu sobre herbetes mentre fa poesia, escriu llegendes mentre explique relats d’amor i mort…
D’ell m’apassione la recerca antropològica i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Ara que es parle de les modalitats lingüístiques, i que volen apartar del català, haurien de saber que defensar allò nostre signifique defensar lèxic propi del Matarranya que ell usave mentre explicave romanços, com acapissada, atansos, banialta, bastell, bregar, brollar, caspirot, correntilla, clotxola, cusset…

A l’obra de Desideri va regnar la temor a la mort. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. I al maig se celebrarà la germanor de Pena-roja i Vallibona, de la que va deixar una gran obra de teatre escrita. Per què no pensem en un acte de commemoració de la seua obra, per què no una excursió, per què no…?Viles i Gents :: 22 anys sense Desideri Lombarte :: October :: 2011.

BORRADORES 041011’Cultura y creación en el Matarraña’ – YouTube.

 

Anul·la el programa que portava escriptors a les aules de la Franja

La conselleria d’Ensenyament d’Aragó ha eliminat el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, destinat a reforçar les classes de català a les escoles i instituts de la Franja amb tallers, conferències, exposicions sobre les variants lingüístiques locals de cada zona i les visites als col·legis de la Franja d’escriptors, cantautors i grups de música de tot l’àmbit lingüístic català. El programa funcionava des del curs 2000/01 i la seva anul·lació fulminant, amb el curs ja començat, ha agafat de sorpresa la comunitat educativa de la Franja: la conselleria ho va anunciar divendres per carta al professor que s’encarrega del projecte, i li va anunciar que el programa quedava suspès i que dilluns s’havia d’incorporar a la seva plaça en un institut de Saragossa.

La conselleria d’Ensenyament també ha eliminat el mateix programa per a la llengua aragonesa i al·lega problemes pressupostaris, però les entitats culturals de la Franja hi veuen una confirmació dels seus pitjors auguris un cop el PP va obtenir el govern d’Aragó. “És una barbaritat, el seu cost és mínim però feia molta feina per promocionar i potenciar l’ensenyament de la llengua pròpia a la Franja”, es queixa Julio Moreno, secretari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Moreno recorda que el nou govern aragonès “ha dit que retallarà la llei de llengües, que és una llei tova i insuficient, i ara entren a retallar l’ensenyament del català a les escoles”. La Institució Cultural de Baix Cinca subratlla que el programa ha permès fer 800 activitats i que la seva anul·lació talla un vincle molt important entre l’escola i el medi social de les comarques de la Franja.

A través d’aquest programa han passat per les aules de la Franja els escriptors franjolins Francesc Serés i Mercè Ibarz, el poeta i filòleg mequinensà Hèctor Moret i el poeta de la mateixa vila Marià López Lacasa, i també d’altres punts de l’àmbit lingüístic, com ara Màrius Serra, Carme Riera, Pep Coll, Imma Monsó i Emili Teixidor. Gràcies a un conveni amb la Generalitat els escriptors de la Franja han estat convidats també al programa d’Itineraris de Lectura del Departament d’Ensenyament català
.

A la Franja, el català és assignatura optativa si les AMPA del centre ho demanen, i s’hi fan dues hores a la setmana.

 

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó retalla el català a l’escola.

 CULTURA Y CREACIÓN EN EL MATARRAÑA, UN ESPECIAL DE BORRADORES POR ANTÓN CASTRO PARA ARAGÓN TELEVISIÓN

 

Plató: Javier Aguirre y el Dúo Recapte

Artistas: Gema Noguera, pintora fallecida en 2008, y Laia Vaquer, fotógrafa.

Escritores: Marta Momblant, dramaturga y narradora, y Andreu Subirats, poeta.

Libreros: Octavio Serret

Músicos: Sofía Asunción Claro, arpista, y Lars Graugaard, flautista y compositor

Borradores emite mañana un programa especial sobre ‘Cultura y creación en el Matarraña’, grabado en Beceite, Calaceite y Valderrobres. El escritor y viajero Javier Aguirre, autor de diversos libros del Matarraña, acude al plató para hablar de sus publicaciones, de varios libros colectivos y los secretos de esa comarca, que se caracteriza por la exuberancia del paisaje, una intensa vida cultural y por el desarrollo del turismo y los espacios con encanto. Aguirre acaba de publicar ‘Remansos. El Matarraña y la tierra alta’, ‘Del Matarraña a Nueva York’ (escrito al alimón con Angélica Morales) y ‘Los follets del Matarranya’.

Arranca el programa el Beceite. Allí, en la Antigua Fábrica Noguera, se realiza un amplio reportaje sobre la pintora Gema Noguera, fallecida en 2008: se reconstruye su trayectoria, su línea de trabajo y su impacto en la zona de la mano de Ersi Samará, la artista griega que trabaja en las salas, Lola Pintado, del Museo Juan Cabré, y de su propia madre Rosa María, que recuerda su vida, la relación con su padre y nos muestra el nogal del jardín donde reposan para siempre sus restos.

Laia Vaquer es una escultora y fotógrafa que trabaja con su cuerpo como si fuera un paisaje: explica su obra, sus influjos, la relación que establece con la naturaleza del Matarraña y la complicidad que tiene con el fotógrafo Hugo Roglan, que es quien le toma las fotos. El librero y editor Octavio Serret, de Valderrobres, siempre quiso ser librero: es un animador cultural imprescindible de la zona, un defensor de la ‘paraula ebrenca’. Recuerda las actividades que se realizan con distintos colectivos, con editores y con sellos editoriales como March Editor especialmente.

La escritora Marta Momblant compagina la literatura en catalán con la dirección escénica: ha montado a Shakespeare y a otros autores en castellano, catalán o inglés. Momblant, desde la orilla del río Matarraña a su paso por Beceite, habla de sus libros: la pieza teatral ‘Fora de temps, fora de lloc’ (Fuera de tiempo, fuera de lugar) y de su novela ‘La venta de l’hereva’ (La venta de la heredera), que recibió el premio Guillem Nicolau y está centrada en la enfermedad de Alzheimer. Otro escritor, Andreu Subirats, un poeta catalán que reside en La Fresneda y que ha traducido a François Villon, habla de su poesía, de la importancia del paisaje en su obra y de sus viajes al Matarraña desde su juventud. Subirats es rapsoda y lee uno de sus textos en la entrada de la Antigua Fábrica Noguera.

El programa visita a dos músicos instalados en Calaceite: la arpista chilena Sofía Asunción Claro, para la que han escrito piezas varios compositores, y el flautista y compositor danés Lars Graugaard, que trabaja en algunas obras que se estrenarán en Nueva York en los próximos meses. Ambos buscan el silencio y la inspiración en esa villa llena de literatura y de historia.

El Dúo Recapte, formado por Mario Sasot (bandurria) y Antoni Bengoechea (rapsoda), interpreta dos temas de Héctor Moret (‘Paisatge’) y ‘La solicitud’ de Desideri Lombarte.

 

[Borradores. Aragón Televisión. Realización: Teresa Lázaro. Ayudante de realización: Yolanda Liesa. Producción: Arantxa Melero. Empresa de producción: CHIP. Redacción: Carlota Muñoz y Ana Catalá Roca. Dirección y presentación: Antón Castro. Se emite los martes, a las 0.55, y se redifunde los sábados a las doce de la mañana.]Serret Bloc.


Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

VIII  CONCURS DE CONTES CURTS

“VILLA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARÉS”

 AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

Primer premi: 300   euros.

 Segon premi: 200   euros.

Les bases del concurs es poden consultar al ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

LLoc de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

Termini límit:   ABANS DEL 3  DE DESEMBRE DE 2011.


AYUNTAMIENTO   DE   PEÑARROYA   DE   TASTAVINS    C/Ayuntamiento, nº 1                   Tfno. y FAX   978 89 67 07

C.P. 44586      PEÑARROYA   DE   TASTAVINS   (Teruel)

VIII CONCURSO LITERARIO DE  RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES”.

 

El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el VII Concurso literario de relatos cortos “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:

 

I

Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales  inéditas y no premiadas anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.

 

II

Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince. Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También Se presentara obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidas las solicitud que no incluyan una copia en formato digital.

 

III

Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure

el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor y una pequeña reseña bibliográfica.

 

IV

Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2011 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en Plaza Ayuntamiento núm. 1,  c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de Relatos.

 

V

La dotación del Concurso será:      PRIMER PREMIO                            300,00 EUROS

SEGUNDO PREMIO                         200,00 EUROS.

 

El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en alguna  revista  cultural o  en el  programa de  fiestas,  sin  que puedan  ser reclamados  derechos  de autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual tarifa de colaboración en este caso.

El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de 2012.

 

VI

El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara conveniente, estará integrado por 4  especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.

 

VII

El fallo tendrá lugar el 30 de diciembre de 2011. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no mantendrá correspondencia  sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.

 

VIII

La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.

 

Peñarroya de Tastavins, a 9 de agosto de 2011.

 

EL ALCALDE,

Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

 

 

VIII  CONCURS DE PINTURA 

“DESIDERI LOMBARTE”

AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

 

Premi únic: 800 euros

 

Lloc  de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

 

Termini limit:   ABANS DE L’3 DE DESEMBRE DE 2011.

 

Les bases del concurs es poden consultar al Ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.

Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.

AYUNTAMIENTO   DE   PEÑARROYA   DE   TASTAVINS    C/Ayuntamiento, nº 1                   Tfno. y FAX   978 89 67 07

C.P. 44586      PEÑARROYA   DE   TASTAVINS   (Teruel)

 

VIII CONCURSO DE PINTURA “DESIDERI LOMBARTE”

El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el VIII Concurso de pintura “DESIDERI LOMBARTE” que se regirá por las siguientes bases:

 

I

Podrán participar todos los artistas nacionales y extranjeros con una sola obra inédita y reciente, de temática y medidas libres. No serán admitidas las obras protegidas con cristal.

 

II

Las obras se depositarán hasta el día 3 de Diciembre de 2011 en el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, Plaza del Ayuntamiento núm. 1, C.P. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel. (Teléfono 978896707). Si vinieran por agencia de transporte, los gastos correrán a cargo del remitente.

 

III

 

Junto con la obra se expresarán, en sobre adherido a la parte posterior, el título, técnica, medidas y precio

de venta al público de la misma, así como el nombre, DNI, domicilio y teléfono del autor.

 

IV

El concurso de pintura “DESIDERI LOMBARTE” contempla un solo premio dotado con 800,00 euros a la mejor obra que estime el Jurado.

 

 

V

El Jurado podrá realizar una preselección de las obras presentadas al Certamen, pudiendo desestimar las que considere oportuno, en función de conseguir una mayor calidad del mismo. Todas las que participan en el concurso serán consideradas finalistas.

 

VI

Con las obras preseleccionadas podrá organizarse  a criterio del Ayuntamiento, una exposición que podrá ser visitada, durante los días que se establezcan.

 

VII

El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no será responsable de las pérdidas o deterioros que puedan sufrir las obras durante las exposiciones; no obstante, pondrá el máximo cuidado en su conservación.

 

VIII

El Jurado estará formado por técnicos en la materia, junto al Concejal de Cultura del Excmo. Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins. El fallo del mismo se hará público el 20 de Diciembre de 2011. Los premios podrán quedar desiertos si se  considera que las obras presentadas no tienen calidad suficiente.

 

IX

Las obras no premiadas, podrán ser retiradas a partir del 20 de diciembre de 2011, personalmente o solicitando su devolución. . A partir de esta fecha quedarán a disposición de sus autores durante el plazo de tres meses. Concluido dicho plazo se considerará que han sido donadas al fondo artístico del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.

 

X

Las obras premiadas quedarán en propiedad del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, pasando a integrarse en su colección artística, que se reserva el derecho de reproducirlas en sus publicaciones. Los premios serán entregados el 20 de de enero del 2012, debiendo recogerse personalmente, si no se acredita causa justificada que lo impida.

 

XI

La participación en el Concurso conlleva la aceptación de las presentes bases, así como las decisiones que pueda tomar la organización, de cara al mejor desarrollo del mismo.

 

Peñarroya de Tastavins, a 9 de agosto de 2011.

EL ALCALDE,

Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

 

Fruit de la 6ª Trobada d’Autors al Matarranya, tot i les incidències hagudes i que tan bellament vam exposar en el nostre informe, són aquests dos llibres la portada dels quals us mostrem.

 

 

En un es veu la locomotora característica que feia el trajecte de la Val de Zafán sortint d’un túnel. A dins (del llibre, no del túnel) 42 autors recorden i fabulen sobre aquell històric tren i l’actual via verda en que s’ha convertit.
“Tren de Val de Zafán” és el seu títol.
Gara d’Ediziones el seu editor.
El compilador ha estat Juli Micolau.

 

En l’altre, una ratlla blanca sobre un fons marró (de guix sobre el terra? No serà una línia marcada en un camp de futbol sense gespa?) simbolitza la marca que divideix, que separa: el mur, el filat, la barrera, … la frontera. Un total de 95 poetes posen en paraules tot allò que els suggereix aquest lloc (o no-lloc).
“Poesia a la frontera” es diu.
L’edita March Editors.
Santi Borrell ha estat el seu compilador.
Tots dos llibres barregen textes en català, castellà i aragonès.
El nostre editor (Fede Cortés) participa en el primer amb un relat anomenat “Anada i tornada” i amb tres poemes al segon.
Tant un com l’altre el podeu trobar a Serret Llibres.

Johnson&Johnson, detectius (encara que aquí fem de reporters)

Johnson & Johnson: La frontera i la via.

 

Organitzada per Ramón Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquín, el pròxim día 15 d’agost, a partir de les 10 h, tindrà lloc a la casa Membrado l’habitual jornada anyal de lectura pública. En aquest cas es llegirà “Apuntes biogràficos acerca del insigne médico D. Andrés Piquer y Arrufat, natural de Fórnoles (Teruel) y médico que fué de S. M” de Saturnino Arrufat.IV Jornada de lectura pública a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

La Franja