Aragó Pel Català.

Aragó Pel Català

Alguns membres de la plataforma ‪#‎AragóPelCatalà‬ fent la presentació a Alcampell. Ara de Tertúlia en lo Javier Giralt i lo Miquel Àngel Pradilla: ‘Quan parlem…parlem com parlem’

Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.

Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).

Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. Es va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.

Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).

Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).

Per un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals: 1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra);  2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística” (Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).

A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.

De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.

Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.

Twitter / SergiAtienza_: Escolteu @RTVV, això és ….

La Universitat de Saragossa contempla “amb preocupació” l’aprovació de la nova llei de llengües a Aragó | Mas de Bringuè.

Foto dels compoments del Consell Superior de llengües on hi ha diversos professors de la Universitat de Saragossa

Era just, necessari i urgent que la Universitat de Saragossa es manifestés davant l’atropellament científic que suposa l’aprovació de la nova llei de llengües proposada i aprovada pel govern aragonès PP-PAR- Heus ací els arguments que apareixen en el comunicat emès pel Consell de Govern de la universitat de Saragossa.
“En primer lugar, porque, al identificar las dos lenguas minoritarias que, junto al castellano o español, se utilizan históricamente en Aragón, recurre a circunloquios ambiguos y contrarios a una tradición filológica de más de un siglo de antigüedad que históricamente las identifica como aragonés y catalán. Los circunloquios de nuevo cuño empleados en la Ley —Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, y Lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma—, además de distanciarse de la tradición filológica académica, resultan ambiguos y equívocos por calificar a ambas lenguas minoritarias con la misma denominación. Y ello afecta también a la llamada “Academia Aragonesa de la Lengua”, caracterizada en el capítulo III de la mencionada Ley como la “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón, al emplear el singular, “Lengua”, para aludir a lo que en realidad son dos lenguas esencialmente diferentes.

Y, en segundo lugar, porque, al designar a los integrantes de la mencionada “Academia Aragonesa de la lengua”, la mencionada ley prevé que sean nombrados únicamente por las Cortes de Aragón y el Gobierno de Aragón, excluyendo a la Universidad de Zaragoza —que sí estaba representada en el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón previsto por la anterior Ley de 2009— así como a cualquier otra institución independiente, procedimiento que proyecta sobre dicha Academia una marcada dependencia política que no parece la más adecuada para una institución que pretenda ser científica e independiente.

Por todo ello el Consejo de Gobierno de la Universidad de Zaragoza desea expresar su inquietud por la aprobación de una Ley que se aleja de la tradición lingüística científica, y reclama a los diversos partidos del arco parlamentario aragonés que intenten lograr un consenso que se ajuste a dicha tradición, que dé satisfacción a la totalidad de los hablantes de las dos lenguas históricas minoritarias de Aragón y que preserve, garantice y fomente su uso, máxime teniendo en cuenta que una de ellas, el aragonés, se encuentra en inminente trance de desaparición.”

El valencià al Carxe i al Matarranya – Societat Anònima – Canal 9 (2013) – YouTube.

El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d’altitud que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l’Altiplà i Favanella a l’Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.

Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional “Serra del Carxe”.[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0’005% dels habitants dels territoris de parla catalana.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla,[2] a petició de l’Ajuntament mateix, prèvia instància al Síndic de Greuges del País Valencià d’un veí del Raspai.[3]

regio7-quirze.jpg (Imatge JPEG, 1519×2036 píxels) – Escalat (43%).

Viles i gents.

Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Lleme.- Com els de la coalició matallengües no hi tenen ni una lleme de ‘talento’ en cultura aragonesa, seguirem escrivint noms i paraules, així quan mos les vulguen prohibir del tot sabrem on trobar-les.

Dos dits, tres dits… No tindre quatre dits de front. Acerteu si penseu en los mateixos paios i paies que jo estic pensant.

Forcó.- No és lo mascle de la forca, ni lo mànec de la forcatja. Més curt 
que el pam perquè sol comprèn els dos primers dits de la mà.

Grapat.- Al meu poble zarpà i punyat. Lo que hi solen fer alguns al plat de pernil quan paga el vermut l’Ajuntament o la Cooperativa.

Remitjó.- Un cul de sac en un cabàs o dos, abans de cereal; però ara solament de verdura. Cosa de vells que encara hi van a l’hort a peu. El Bárcenas i altres patriotes s’han endut los euros a remitjons.

Quatre dies.- En quatre dies tot anirà a prendre pel sac. Els pobles del Baix Aragó s’hi quedaran més buits que lo Convent del Desiart.

Quatre gats.- Los pocs que hi quedarem al B.A. si segueix la política actual i els polítics només pensen en ells i els seus negocis. Motorland, sí; Hospital públic, no. No tenim solució.

Almosta.- En aragonès ‘alpada’. Tot lo que hi cap en les dos mans juntes. Si hi ha que agafar alguna cosa, els que tenen les mans més grans surten afavorits.

Pessic.- Un pessic d’arròs, sucre, sal, pebre…Hi ha pessics que enamoren. De moment juguem al “Piç piciganya, oli de la ganya…” que tant li agrade d’escoltar al senyor de les cartes al Director.

Eternitat.- Lo que tarden en aplegar els e-mails a alguns ajuntaments de la Franja, a poques paraules que tinguen escrites en català. Ni els obren. 

Munt.- Un munt de gent, d’olives, de problemes. Un munt de riure escoltant les entrevistes radiofòniques als inventors de llengües, com ara la LAPAO, que no convé escriure ni aprendre a escola.

Viles i Gents :: La nova Llei de Llengües :: June :: 2013.

-Article publicat a La Comarca el 7 de juny del 20013-
Tinc com a llengua pròpia, que em van transmetre els meus pares, una que em permet relacionar-me amb onze milions de persones d’Aragó, Catalunya, València, les Illes i sud de França. La vaig haver aprendre a escriure als trenta anys quan vaig emigrar al Principat i que m’ha servit per a dedicar-me professionalment a la docència durant trenta-cinc anys. Ara uns polítics aragonesos, obsessivament anticatalans, em diuen que la meua llengua no és el català del Matarranya sinó la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. I han fet una nova Llei de Llengües on diu que crearan una Acadèmia de la Llengua Aragonesa que elaborarà una gramàtica per a la nova llengua. Després vindrà la formació del professorat per a impartir la matèria, les gramàtiques i els textos didàctics, la investigació i promoció, la creació literària, la introducció en l’administració… Els polítics aragonesos del PP i PAR deien que feien una nova Llei de Llengües perquè l’anterior era inassolible en un temps de crisi, quan no calia inventar-se cap llengua perquè ja existia. Ara la nova, com podeu comprovar, els eixirà de franc.
Després de donar-li moltes voltes a la nova proposta lingüística del nostre govern aragonès, veig que no em convencen prou els seus arguments. I he decidit que prefereixo seguir parlar i escriure una llengua per a continuar relacionant-me amb onze milions de persones i no crear-me, seguint els seus propòsits, una nova frontera lingüística on no existeix. No m’interessa aprendre la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental que com a molt em serviria per a comunicar-me amb quaranta mil parlants de la nostra comunitat i que en seran molt menys perquè de ben segur que molts faran el mateix pensament que jo: continuaran parlant i escrivint en català.
Sento que els nostres governants es prenguen tantes molèsties per a tant poc profit.

Homenatge – YouTube.

Homenatge al filòleg fragatí Josep Galán (1948-2005), a ell que va estudiar en profunditat la seva llengua i les particularitats que presenta a l’anomenada Franja de Ponent i que va defensar-la. Sempre present.

Parlo la llengua de Desideri Lombarte
Parlo amb l’accent de Josep Galán,
Canto els mots de Manuel de Pedrolo
i els versos de Maria Mercè Marçal.

Àngel S.

Mir Manel

Brutal esta cançó d’homenatge a Josep Galan. Josep Galan, un pioner en la lluita pel català a la Franja, el pioner. El vam enterrar un dissabte, el 29 d’octubre de 2005, al fossar de Fraga, a les 10 del maití. Hi heva molta gent, jo vaig escriure este sonet eixa mateixa nit.

Josep, hi ha molta gent avui astí:
polítics d’Aragó que, sempre en va,
t’han dit “La Llei de Llengües se farà”
fa un any i dos i quatre… “Sí, home, sí”.

Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig “heralds” que escriuran despús-demà
—mentre enrunen el nostre català—
que tu eves un històric franjolí.

Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d’Aragó
a qui t’univa un ideal comú;

i, a més a més, Josep —ho saps, ja ho sé—
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t’estimava per ser tu.

Tertúlies a la fresca | El lloc on van a parar les discussions de l’estiu d’Alcampell.

Un estiu més hem programat un cicle de xerrades a la ‘fresca’. Ací teniu el programa de les Tertúlies a la fresca [2013] [VF]:

Esperem que les tronades, tan freqüents durant les raderes setmanes, mos deixen fer petar la xerrada a la fresca. Si no mo n’anirem a cobert (a la famosa ‘casa de la cultura’).

Hi sou tothom convidat!

Barrena (IU) pide a Rudi que cambie políticas o dimita.

La presidenta ha remarcado que con la nueva Ley de Lenguas “protegemos más las modalidades lingüísticas, procurando que sigan como están”

Comment diviser (la langue) pour mieux régner en Espagne | Marc Pomerleau.

La «lapao», un nouveau symbole de sécessionnisme linguistique anti-catalan

Depuis quelques mois, et dans la foulée de la montée du mouvement indépendantiste en Catalogne, la langue catalane fait l’objet de nombreuses attaques de la part des anticatalanistes d’Espagne. Curieusement, certaines attaques perpétrées contre la langue catalane ont lieu non pas en Catalogne même, mais dans les régions catalanophones voisines au sein de l’État espagnol, le dernier épisode s’étant déroulé dans la communauté autonome d’Aragon.

Au mois de mai 2013, le gouvernement d’Aragon, appuyé par Parti populaire (PP) et le Parti Aragonais (PAR), a ainsi approuvé une nouvelle loi linguistique destituant le catalan comme langue propre d’une partie de la population aragonaise. En fait, ce n’est pas tant la langue qui a été destituée, mais plutôt le catalan, c’est-à-dire «le nom» de la langue. Cela peut sembler étrange, mais ce n’est pas surprenant lorsque l’on connait le penchant anti-catalan de certains décideurs espagnols. La solution adoptée en Aragon: rebaptiser la langue catalane «langue aragonaise propre de l’aire orientale», dénomination qui a l’avantage – grâce à un détour terminologique perfide – d’éliminer toute référence au catalan et à la Catalogne.

Cet anti-nom, de même que celui de l’aragonais devenu «langue aragonaise propre des aires pyrénéennes et prépyrénéennes» a provoqué l’indignation des linguistes, philologues et autres spécialistes de la langue. Dans les médias et sur les réseaux sociaux, ces noms et leurs acronymes «lapao» et «lapapyp» ont été tournés en dérision, certains internautes créant de savoureux néologismes comme «lapaophone» ou «lapapypophone». Mais les conséquences de ces noms de langue risibles vont au-delà de l’amusement: il en va de l’avenir même de ces langues en Aragon. La Société catalane de sociolinguistique en appelle d’ailleurs à la communauté scientifique internationale afin de dénoncer cette situation qui contrevient à la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires, ratifiée par l’Espagne en 2001.

Cette décision du gouvernement d’Aragon démontre une fois de plus que certains secteurs nationalistes espagnols n’ont rien à faire des langues dites «régionales» d’Espagne. Pour ces derniers, le multilinguisme espagnol est une tare et l’une des façons de s’en défaire consiste à réduire ces langues à de vulgaires patois sans importance. À leur grand dam, il est difficile d’y arriver avec le catalan, langue parlée par 10 millions de personnes, dont près de 60 000 dans la région appelée «frange d’Aragon». En prétendant que la «langue aragonaise propre de l’aire orientale» n’est pas du catalan, on réduit considérablement son poids démographique et politique.

Et ce n’est pas nouveau: ce dernier épisode n’est qu’un autre chapitre du sécessionnisme linguistique anti-catalan. Coïncidence ou pas, ce sécessionnisme n’est présent qu’en Espagne, ayant d’abord frappé Valence dans les années 1980, puis les Baléares et maintenant l’Aragon. Dans les régions catalanophones situées au-delà des frontières espagnoles, soit le département français des Pyrénées-Orientales, la Principauté d’Andorre et la région d’Alghero en Sardaigne, le mouvement est plutôt contraire, les gouvernements et la société civile de ces territoires faisant de plus en plus la promotion de la langue et de la culture catalanes tout en multipliant les ententes de coopération linguistique et culturelle avec la Catalogne.

Quelques réactions Twitter en Espagne (en VO)
Le billet se poursuit après la galerie

Évidemment, et comme toute autre langue d’ailleurs, la langue catalane n’est pas homogène: elle s’est développée à la faveur de circonstances historiques, politiques et sociales propres à chaque région. Les différences entre les diverses variétés ne sont toutefois pas assez importantes pour affirmer qu’elles constituent des langues distinctes. En fait, l’intercompréhension est pratiquement absolue entre les diverses variétés de la langue. Linguistiquement parlant, ce qu’on appelle le valencien, le baléare et maintenant la lapao sont incontestablement des variétés de catalan. Tout comme le sont le barcelonais, le roussillonnais en France et l’alguérois en Sardaigne. Le problème réside essentiellement dans le nom de la langue, le catalan, qui ne plait pas à ceux et celles qui en ont contre la Catalogne et contre le catalanisme.

L’épisode aragonais vient s’ajouter à bien d’autres événements anti-catalans récemment survenus en Espagne, comme l’expulsion du Congrès de députés catalans ayant « osé » s’exprimer dans leur langue dans cette institution espagnole, ou bien les arrestations par des policiers de citoyens ayant eu le malheur de leur adresser la parole en catalan. Sans oublier la récente déclaration du ministre espagnol de l’Éducation, José Ignacio Wert, à l’effet que le gouvernement espagnol avait «intérêt à espagnoliser les élèves catalans.»

Bien que l’anticatalanisme existe depuis fort longtemps dans la péninsule ibérique – l’exemple le plus notoire étant celui du régime franquiste (1939-1975) – ce sentiment semble reprendre de la vigueur depuis la tenue de récentes manifestations monstres en faveur de l’indépendance de la Catalogne à Barcelone. Le président de la Generalitat Artur Mas s’est d’ailleurs engagé à tenir un référendum sur la souveraineté en 2014, référendum que Madrid tente d’empêcher par tous les moyens, surtout que le « oui » a le vent dans les voiles.

Paradoxalement, ce n’est pas tant la langue catalane qui est au cœur des débats actuels sur l’indépendance. Évidemment, cet élément demeure très important, mais avec la crise économique qui secoue l’Espagne, la question du déséquilibre fiscal entre la Catalogne et l’État espagnol pèse lourd dans la balance. C’est toutefois à l’élément le plus distinctif de la société catalane que les anticatalanistes s’en prennent: sa langue. Et cela risque fort bien d’inciter davantage de Catalans à opter pour l’indépendance.

#DebateAragón2013 Soro (CHA): “Aragonés y catalán seguirán vivos a pesar del PP-PAR” – YouTube.

Twitter / CHACortes: Rudi defiende #lapao #lapapyp:”lo ….

Rudi defiende #lapao #lapapyp:”lo nuestro no es sectarismo”,dice,”solo queríamos que no hubiera normalización del catalán” #DebateAragon13

La Litera pide derogar la Ley de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

EL PARTIDO Socialista en la comarca de La Litera (Huesca) llevó ayer al pleno ordinario una moción por la que pedía la derogación inmediata de la Ley de Lenguas, aprobada en mayo por el PP y el PAR en las Cortes. Ambos tienen mayoría absoluta en la comarca pero dos consejeros del PAR votaron a favor y se aprobó por 12 votos a 9. E. P.