La Declaració de Mequinensa es va signar l’1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis aragonesos catalanoparlants d’Areny de Noguera, Benabarre, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinc , Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, juntament amb el conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó (DGA), José Bada.
Un document on es reconeix que a Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana pertany al patrimoni cultural aragonès i es demanava el reconeixement de la realitat lingüística a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.
Entrevista a José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent
10.03.2024 – 21:40
Tal com va passar el 2013, el govern de l’Aragó, format pel PP i Vox, ha tornat a atacar frontalment el català. L’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. De fet, el president, Jorge Azcón, ha negat públicament que a l’Aragó es parli català.
Això ha causat una reacció popular i política a la Franja de Ponent. L’Ajuntament de Mequinensa va organitzar un acte reivindicatiu en defensa de la llengua bo i aprofitant el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, va demanar de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català.
Per analitzar aquesta resposta, parlem amb José Ramón Noguero, fundador i coordinador del Moviment Franjolí, una plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent, tant a les xarxes socials com amb campanyes de sensibilització lingüística.
—Fa dues setmanes, es va commemorar el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa. D’ençà de llavors, s’ha avançat en el reconeixement de la llengua catalana a l’Aragó o s’ha anat enrere? —La fita principal de la Declaració de Mequinensa va ser la implantació de l’ensenyament voluntari del català. Actualment, es fan tres hores setmanals de català a les escoles i instituts de la Franja. També hi ha uns quants instituts que apliquen programes bilingües. Això permet que l’alumnat pugui obtenir un nivell oficial de català i, el més important, pugui escriure i llegir en català, cosa que, per exemple, a mon pare li costa molt. Als joves de la Franja no ens poden dir que no parlem català. L’hem estudiat. Ara bé, no s’ha aconseguit ni la toponímia bilingüe, ni que els plens dels ajuntaments siguin en català. En alguns llocs se’n fan… però si hi ha un regidor castellanoparlant, ja és impossible. En definitiva, hem avançat, malgrat que no tant com voldríem.
—L’acte que es va fer a Mequinensa va reivindicar la llengua catalana enfront dels atacs del govern aragonès format pel PP i Vox. Com valoreu aquesta resposta?
—Em sembla bé que la gent del territori es mogui per la llengua. Ara, en l’acte es va insistir molt en el fet que som a l’Aragó… I ja ho sabem! No cal reafirmar-nos com a aragonesos cada vegada que volem defensar el català. Som a l’Aragó. Ho posa al DNI. Els que han d’acceptar que la llengua catalana és també de l’Aragó són els qui ho neguen.
—És un esforç clar per a deslligar-se políticament del Principat. —Sincerament, no cal dir-ho cinquanta vegades. Sabem perfectament d’on som i què parlem. És indubtable que la gent de la Franja de Ponent vol pertànyer a l’Aragó. A més, els catalanòfobs no ho entendran per més que els ho expliquis. A vegades sembla que hem de demanar permís per ser aragonesos i parlar català, que és el que hem fet tota la vida. Com si encara fóssim en una dictadura. Doncs no, som en una democràcia i hem de fer respectar els drets lingüístics. Fa vint anys que hauríem d’haver reformat l’Estatut d’Autonomia i haver convertit el català i l’aragonès en llengües oficials a les zones on es parlen.
—Fa dos mesos, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu? —No té raó. A la Franja es parla català des de fa gairebé mil anys. De fet, va ser introduït durant la reconquesta. La negació sorgeix de l’anticatalanisme que tenim a l’Aragó. Ja va passar el 2013 amb la llei de llengües que van impulsar Luisa Fernando Rudi, del PP, i el Partit Aragonès (PAR), en què anomenaven al català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO). Però no la van poder implantar, perquè tothom es va negar a anomenar-la així.
—Com han estat rebudes aquestes paraules a la Franja de Ponent?
—No gaire bé perquè és tornar a allò que ja havia passat fa deu anys. A la Franja no hi ha cap problema ni amb la llengua, ni amb la condició administrativa. Som un territori fronterer i ens interessen tant la banda aragonesa com la catalana. Molts tenim família i relacions a banda i banda. Busquen un problema on no hi és.
—Ara mateix, el català s’ensenya en els centres de primària i secundària com a assignatura optativa. Creieu que existeix el risc real que desaparegui?
—Dependrà molt dels pares i els professors. Si els pares volen que continuïn les classes i, com va passar el 2013, els professors es neguen a aplicar les directives, des de Saragossa no podran aturar res. Ara mateix les classes són voluntàries. Les cursa el 90% dels alumnes perquè volen. Això és un 90% de famílies que volen aprendre la seva llengua. Pensa que per a aspirar a poder estudiar o treballar a Catalunya, cal acreditar un nivell de català. Per tant, no sé si s’atreviran a enfrontar-se a aquesta gent, malgrat que Vox és molt Vox.
—El Moviment Franjolí què reclameu als polítics en matèria lingüística? —Que s’asseguin en una taula i apliquin el que diu la ciència. Han de fer cas als lingüistes i als dialectòlegs. Els polítics són els únics que creen aquesta batalla.
—Creieu que aquesta bel·ligerància contra la llengua pot implicar un vot de càstig contra la dreta a la Franja de Ponent? —Encara queden tres anys per a les pròximes eleccions, de manera que és complicat de fer-ne una previsió. Però mirant enrere, el 2013, moltes agrupacions locals del PP i el PAR ja es van haver de significar contra la llei de llengua que aquests mateixos partits impulsaven a les Corts. No podien dir a la gent del carrer que parlaven LAPAO. Era ridícul. I els va afectar. Ajuntaments importants, com ara el de Fraga i el de Castellonroi (Llitera), van passar de mans de la dreta al PSOE. Per tant, sí que hi ha un vot de càstig a la Franja. Però cal dir que les coses han canviat molt. Ara també hi ha Vox, el nombre de parlants de català ha baixat i ha arribat força immigració. Ja veurem si això fa canviar les coses.
—Els partits polítics fan prou per defensar el català a l’Aragó? —Ho fan sempre amb la boca petita. El PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) defensen el català perquè no tenen cap més remei. Temen que aparegui un altre partit a la zona que els desplaci. Val a dir que la CHA es mou més per l’aragonès.
—En les dues legislatures anteriors, precisament eren el PSOE i la CHA els qui tenien la majoria a les Corts. Han fet prou per blindar la llengua? —En vuit anys de govern, han regulat una mica l’ensenyament, alguna coseta de toponímia, però poca cosa més. Van trigar sis anys a constituir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. No podien haver fet res més? Hem trigat vuit anys a aconseguir el que ara perdrem en un any.
—Pot sorgir cap alternativa política a la Franja de Ponent centrada a defensar la realitat lingüística? —És complicat. Va existir Convergència Democràtica de la Franja, lligada a Convergència Democràtica a Catalunya, i no se’n van sortir. A Calaceit (Matarranya) hem tingut molts anys Entesa per Calaceit, que penja d’Esquerra Republicana. Però si et fixes en les eleccions europees del 2019, els partits catalanistes van rebre uns sis-cents vots… Amb això no aspires a entrar a les Corts de l’Aragó.
—Per què costa tant de vertebrar aquestes opcions polítiques a la Franja?
—No hi ha una connexió real entre les comarques de la Franja. Entre el Baix Cinca i el Matarranya hi ha una barrera per la manca d’infrastructures, que són vitals per a la connexió entre les persones. Les carreteres són en molt mal estat, tampoc hi ha una connexió directa amb ferrocarril, ni una línia de bus. La relació entre els pobles és més horitzontal, de Fraga amb Lleida o de Vall-de-roures amb Tortosa o Alcanyís, que no pas vertical.
PP, Par y PSOE rechazan, durante la última sesión plenaria, una moción de CHA que insta a DGA a no eliminar la mención expresa al «aragonés y al catalán de Aragón»
La sesión plenaria contó con un nutrido número de oyentes./ L.C.
Polémica por la lengua durante la última sesión municipal que se celebró en Valderrobres. El rifirrafe se produjo durante el debate de una moción que el grupo municipal de Chunta Aragonesista presentó en el orden del día y que instaba al Gobierno de Aragón a mantener la redacción actual del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés.
En dicho artículo 4 se recoge, expresamente, que «el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón». Lo hicieron después de que el nuevo ejecutivo autonómico de PP-VOX anunciase, como parte de su acuerdo de gobierno, la futura modificación de este artículo.
La propuesta fue rechazada por el resto de grupos políticos (PP, PAR y PSOE). «Pedimos que se respete la denominación de chapurriau que el nombre que nosotros, nuestros padres, abuelos y antepasados siempre hemos utilizado. En el actual texto se dice directamente que es catalán de Aragón y no se respeta, como sí sucede en Baleares o en la Comunidad Valenciana, la denominación que se le da a lo que aquí se habla», explicó el alcalde Carlos Boné. El primer edil añadió que «si lo que persigue la Ley es la conservación de nuestro idioma, la mejor manera es denominarlo chapurriau«.
No obstante, la sesión contó con numerosos vecinos que asistieron como oyentes a la sesión plenaria precisamente al incluirse este punto. Por su parte desde CHA manifestaron su temor porque se «vulneren» los derechos lingüísticos de los hablantes y recordó la modificación de 2013 que se refería a ambas lenguas como LAPAO y LAPAPYP. «En los últimos años se ha dotado a las lenguas de protección institucional y visibilización que han supuesto una mejora notable en su estudio y un impulso a su difusión. Por ello instamos a que se mantenga el actual artículo 4», explicó Iñaki Belanche, portavoz de CHA.
Desde la formación aragonesista subrayaron que su intención es «instar» al ejecutivo a que no modifique la redacción del citado capítulo. Por su parte Boné subrayó que, a su juicio, «en ningún momento se plantea» regresar a las denominaciones de 2013. A este respecto, desde la Asociación Amics del Chapurriau, cuyos integrantes estuvieron presentes en la sesión plenaria, expresaron, se informó a través de un comunicado, su respaldo a la postura expresada durante el debate de la moción de los portavoces del Partido Popular y Partido Aragonés y apuntaron a que Chunta Aragonesista «se quedó sola» en la votación.
Hermanamiento con Lespignan
Otro de los asuntos que se aprobaron durante la última sesión plenaria hizo referencia al hermanamiento entre Valderrobres y el municipio francés de Lespignan, de algo más de 3.000 habitantes y que está situado en Occitania. Fue hace varios meses cuando los representantes municipales del municipio francés visitaron Valderrobres. «Somos dos pueblos con muchas similitudes, les encantó Valderrobres, su alcalde nos subrayó esa similitud y manifestó que nuestro municipio les enamoró y por ello hemos iniciado los trámites para hermanarnos», concluye Boné.
Lo 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa convoca centenars de franjolins de Nord a Sud
// M. D. Gimeno Puyol
L’1 de febrer de 1984, un moment històric es va gestar al Castell de Mequinensa. 17 alcaldes de la Franja van estampar les seues signatures en una declaració que avui perdura com a símbol de la lluita pels drets lingüístics dels catalanoparlants aragonesos. Eren moments d’eufòria democràtica i d’empatia autonòmica en les diferències. Quatre dècades després, este 24 de febrer de 2024, l’Ajuntament de Mequinensa ha marcat l’aniversari en una jornada reivindicativa que també commemorava el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Representants de diverses associacions culturals van debatre el text del manifest, coordinats pels regidors Darío Vidallet i Raquel Caballé. La sol·licitud de cooficialitat del català va ser una de les principals demandes, destacant-ne el paper com a llengua materna, pròpia i històrica a l’Aragó trilingüe; i es va consensuar la supressió del complement a la denominació “català d’Aragó”, considerat superflu i sense paral·lel en altres llengües. Una vintena d’associacions de la zona catalanoparlant hi van participar, entre les quals l’Associació Cultural del Matarranya, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, Iniciativa Cultural de la Franja, Fem Memòria, Gent del Matarranya, Clarió-Associació de Famílies en Defensa del Català, CSA l’Argilaga i “La Nit en Blanc” de Massalió, Associació Cultural i Gastronòmica La Barraca 2.0, Amics de Nonasp… Entre els activistes de l’aragonès hi havia Rolde de Estudios Aragoneses.
Concentració a la plaça de l’Ajuntament. / Ajuntament de Mequinensa
Més de tres-centes persones, entre les quals es trobaven càrrecs electes municipals i provincials, es van concentrar a continuació a la plaça de l’Ajuntament al voltant d’una pancarta trilingüe que proclamava: “Soy de Aragón, hablo castellano / Soc d’Aragó i parlo català / Soi d’Aragón, charro aragonés”. Esta afirmació era la resposta a les restriccions polítiques en matèria lingüística del nou Govern d’Aragó, que ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística i les subvencions a les associacions culturals de les llengües minoritàries i que qüestiona la seua denominació científica. A la benvinguda de Antonio Sanjuán, l’alcalde de Mequinensa, va seguir la lectura del manifest: Teresa Ladrero, alcaldessa d’Ejea de los Caballeros i vicepresidenta de la Diputació Provincial de Saragossa, ho va fer en castellà; Raquel Caballé, filla de l’alcalde que va ser l’amfitrió mequinensà l’any 1984, en català; i José Manuel Latorre, diputat provincial i alcalde de La Almunia de Doña Godina, en aragonès. S’havia avisat tots els ajuntaments catalanoparlants, en un esforç organitzatiu notable; cal comentar que algunes corporacions conservadores van ignorar la invitació i no la van cursar als representants de l’oposició. Un grapat de vocables de Saidí (mullarero, calçotí, torretes…) exhibits en forma de minipancartes, les fotos espontànies dels manifestants davant del faristol oficial i les converses en vells amics dels pobles veïns van crear un ambient festiu en lo riu davant i un sol esplendorós, testimonis vibrants de la diversitat cultural i lingüística de la Franja. Molts dels assistents venien de la comarca del Baix Cinca, la presència de ribagorçans era nombrosa —i més, proporcionalment—, alguns van acudir del sud llunyà a l’Alt Matarranya i el Mesquí, però es va trobar a faltar la Llitera.
Representants d’associacions i institucions a l’escenari de la sala Goya. / Ajuntament de Mequinensa
L’acte central commemoratiu, a les 12 h, va desbordar l’aforament de la Sala Goya. S’hi van llegir poemes de Desideri Lombarte i relats de Jesús Moncada per part de membres del grup de teatre La Garbinada, posant en valor la rica tradició literària de la regió. La projecció del documental “En el corazón de las lenguas de Aragón: los hablantes” va oferir testimonis emocionants de parlants de català i aragonès sobre la importància de protegir la seva llengua materna. La veu del professorat la van representar la mequinensana Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, qui va recordar les evidències documentals i històriques que avalen l’existència de tres llengües a Aragó. I Mariví Basallo, cap del departament de Català de l’IES Baix Cinca, reivindicant lo dret dels alumnes a parlar i escriure la seua llengua pròpia.
Un col·loqui moderat per Míriam Riau —periodista de TV3 que conduïa l’acte, també mequinensana— va reunir tres dels alcaldes firmants de la declaració de 1984: Marcelino Iglesias, de Bonansa, José Albiac, de Nonasp, i Joaquín Pallarés, d’Areny. Les seues paraules tenien més de reflexió sobre la celebració històrica que sobre l’actualitat, perquè si en aquell moment van aconseguir incloure l’assignatura en català a l’ensenyament, ara continua sent d’elecció optativa i sense reconeixement al currículum, anomalia que ha ocasionat problemes enguany a l’Institut de Vall-de-roures. Iglesias, expresident d’Aragó —que va enllestir la Llei de Llengües tard i sense reconèixer l’oficialitat de les minoritàries—, va recordar oportunament que el govern conservador de Santiago Lanzuela va reconèixer el català i l’aragonès a la Llei del Patrimoni i a l’Estatut d’Aragó com llengües de la comunitat autònoma, en uns moments en què el PP pactava amb la CiU del president veí Jordi Pujol; però, amb dades de fa 40 anys, va afirmar que la Franja és la zona a on lo català està més viu, sense tenir en compte les greus circumstàncies actuals: trencament de la transmissió familiar de la llengua, efectes letals de la despoblació i la no integració lingüística dels immigrants.
Col·loqui amb Marcelino Iglesias, José Albiac i Joaquín Pallarés. / Ajuntament de Mequinensa
L’esperit de la jornada, en definitiva, anava en sentit d’afirmació pròpia i de reclamació política, tal com va remarcar un emotiu discurs final de l’alcalde Antonio Sanjuán, recolzat a l’escenari pels representants de les associacions que van subscriure el manifest. Una excepcional actuació de la fragatina Júlia Cruz, acompanyada al teclat per Carla Azanuy, interpretant cançons pròpies i d’altres cantautors —Serrat, Llach, la Sílvia Cruz…—, va concloure en bellesa i sensibilitat un dia feliç d’una Franja que aspira a preservar la llengua i cultura heretades. Caldrà fer una nova Declaració de Mequinensa?
Exigen que ambas lenguas sigan siendo protegidas como propias de la Comunidad y rechazan las intenciones del gobierno PP-Vox de eliminar este reconocimiento.
ACTUALIZADA 24/2/2024 A LAS 13:13
Concentración con la pancarta reivindicativa de las tres lenguas a las puertas del Ayuntamiento de Mequinenza este sábado
DPZ
Más de 300 personas se han manifestado este sábado en la plaza del Ayuntamiento de Mequinenza para defender el aragonés y el catalán de Aragón en un acto en el que han participado vecinos y cargos electos de más de 40 municipios de las tres provincias (diputados autonómicos y provinciales y cargos políticos de diferentes partidos) y en el que también han estado representadas más de 20 entidades sociales y culturales.
El encargado de dar la bienvenida a todos los asistentes ha sido el alcalde, Antonio Sanjuán, quien a recordado que este acto se ha celebrado en la semana del Día Internacional de la Lengua Materna y que además ha servido para celebra el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
“Ese documento del que tan orgullosos estamos sentó las bases del reconocimiento, la dignificación y la enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón”, ha subrayado Sanjuán. “Los 17 municipios que lo rubricaron el 1 de febrero de 1984 reivindicaron que en Aragón se hablan diferentes lenguas y que el catalán que se habla en nuestra tierra pertenece al patrimonio cultural de Aragón, por eso en el contexto actual de amenaza a nuestras lenguas hemos querido que en la conmemoración de este 40 aniversario haya también una concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón”.
Manifiesto y acto reivindicativo
Durante la concentración se ha leído un manifiesto en las tres lenguas de Aragón. La vicepresidenta de la Diputación de Zaragoza y alcaldesa de Ejea de los Caballeros, Teresa Ladrero, lo ha leído en castellano; la concejala de Mequinenza Raquel Caballé lo ha leído en catalán; y el diputado provincial y concejal de La Almunia de Doña Godina José Manuel Latorre lo ha leído en aragonés.
Más de 300 personas han tomado parte en este acto reivindicativoDPZ
Antes de la concentración ha habido un encuentro de entidades culturales y después se ha celebrado un acto reivindicativo en la Sala Goya centrado en la conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza. Ha incluido intervenciones de diferentes firmantes del documento, lecturas de textos en catalán a cargo de del grupo de teatro Garbinada de la asociación La Dona y la actuación de Júlia Cruz y Carla Azanuy.
La Diputación de Zaragoza se ha sumado a esta reivindicación con la presencia de Ladrero, quien ha exigido que se mantenga el reconocimiento legal del aragonés y el catalán como lenguas propias de la Comunidad tal y como aprobó la institución provincial en el último pleno.
“Ese reconocimiento legal es el reflejo de un hecho natural y consustancial a nuestra tierra: Aragón es un territorio que tiene la suerte de contar con una gran riqueza lingüística en la que el castellano es la lengua que hablamos todos, pero en el que también se habla catalán y aragonés en sus distintas variedades. Negar esa realidad es negar la evidencia, y quien niega la evidencia solo busca el enfrentamiento y el conflicto”, ha destacado Ladrero, que ha estado acompañada de los diputados provinciales Abraham Martínez, Alfredo Zaldívar y José Manuel Latorre.
“El señor Azcón y sus socios de la ultraderecha siguen desplegando la agenda más reaccionaria y vuelven a utilizar políticamente las lenguas de Aragón creando un problema donde no lo hay” (Teresa Ladrero)
En este sentido, la vicepresidenta de la Diputación de Zaragoza ha recordado que el presidente de Aragón, Jorge Azcón, ha confirmado que el gobierno PP-Vox quiere cambiar la ley para suprimir la consideración del aragonés y del catalán como lenguas propias de la Comunidad, un anuncio que Ladrero ha calificado como “una provocación y un afán de revancha”.
“Al igual que han hecho con la derogación de la ley de memoria histórica, el señor Azcón y sus socios de la ultraderecha siguen desplegando la agenda más reaccionaria y vuelven a utilizar políticamente las lenguas de Aragón creando un problema donde no lo hay y humillando a esos miles y miles de aragoneses que hablan catalán y aragonés en sus día a día con toda naturalidad”, ha denunciado la vicepresidenta.
“Las lenguas, todas las lenguas, son un instrumento de comunicación que sirve para tender puentes, para enriquecernos social y culturalmente y para hacernos más diversos”, ha recordado Ladrero. “Por eso quienes quieren utilizarlas para generar enfrentamientos nos van a tener en frente como nos tuvieron hace 11 años. Podrán cambiar la ley, pero ni siquiera las leyes pueden cambiar lo que está totalmente implantado y normalizado en la sociedad aragonesa”.
Cada 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, lo que en Aragón significa que sus habitantes pueden festejarlo, al menos, en castellano, en aragonés o en catalán.
Este año, la efeméride se vive en un clima de denuncia pública desde distintos sectores por las declaraciones del presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, y otros miembros del Ejecutivo, asegurando que en la comunidad “no se habla catalán”, y su decisión de que ambas lenguas –el catalán y el aragonés– no se incluyan en el listado de propias.
Sus palabras han provocado que cerca de 300 profesores de la Universidad de Zaragoza firmen una carta en defensa del patrimonio lingüístico. A esta última polémica se suma la supresión de la dirección general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón propiciada por el Ejecutivo PP-Vox. La política de lenguas vuelve a ser motivo de disputa partidista, algo que alertan las asociaciones que luchan por preservar este patrimonio cultural.
“Ojalá supiéramos respetar las lenguas como la herencia humana de pueblos milenarios que son, y que nos pueden proporcionar información muy valiosa sobre el medio en el que vivimos y cómo era antes”. María José Girón, una de las fundadoras de Im Fent, colectivo que busca visibilizar la lengua y, en especial el ribagorzano, es una de las hablantes de ribagorzano que hay en Aragón. Es su lengua materna.
“Yo lo aprendí de mis padres, que tuvieron que dejar pronto el colegio y, al no sentir la presión de tener que hablar en castellano, lo mantuvieron bastante”, explica. Recuerda algunos años de su infancia en los que “nos autocorregíamos, porque hablar ribagorzano no molaba nada” y cómo con el paso del tiempo su relación con la lengua y su protección ha ido cambiando. “Más allá de las etiquetas, se deben proteger las lenguas. No somos conscientes de la inmensa pérdida que han supuesto los últimos veinte años”, lamenta.
En contra del “reclamo identitario”
En su caso, es crítica con la política lingüística actual y con la del anterior Gobierno. “El Gobierno de (Javier) Lambán creó una dirección general de Política Lingüística, pero sus criterios no siempre fueron acertados”, considera. Ahora, lamenta también que la lengua sea utilizada como un “reclamo identitario”. “Las lenguas no tienen que pagar el pato de la historia de su país”, reflexiona esta filóloga y profesora de Inglés.
Los registros reflejan el retroceso de población aragonesa que habla aragonés o catalán en Aragón. Según un estudio de la Universidad de Zaragoza que destacaba el filólogo y profesor de Lengua Aragonesa, Francho Nagore, tan solo el 2% de la población habla aragonés (unos 25.000 hablantes) frente a los 1.351.492 habitantes que hay en Aragón.Un 4% usa el catalán en su día a día para comunicarse en la zona fronteriza con Cataluña, pero el 96% restante lo monopoliza el castellano.
Según Nagore, la mayoría de ese 2% son hablantes pasivos. “Muchos conocen la lengua, pero solo la usan en situaciones excepcionales. Normalmente no la hablan por cuestiones de estigma, por vergüenza y porque se tiene la concepción de que los que hablan fabla, generalmente, son gente inculta de los pueblos. Eso provoca que los jóvenes únicamente aprendan palabras sueltas y que la lengua se apague poco a poco”, explicó a este diario.
La reacción académica a Azcón
Chabier Gimeno es uno de los promotores del manifiesto que han firmado más de 250 profesores de la Universidad de Zaragoza. El texto va dirigido al Gobierno de Aragón tras las declaraciones del presidente Azcón, según quien en Fraga se habla “fragatino” y rechazó que en la comunidad se hablara catalán.
Gimeno es profesor del Departamento de Psicología y Sociología y miembro del Seminario Aragonés de Sociolingüística y recuerda que “académicamente, nadie pone en duda que en Aragón se hable catalán”.
Lo atestiguan, recuerda, los proyectos de investigación en torno a la materia, los departamentos dedicados a la lengua catalana “desde hace décadas en la Universidad de Zaragoza” o la mención a la lengua aragonesa en titulaciones como Magisterio en Huesca. “Incluso la Real Academia de la Lengua declara que el catalán se habla en varios territorios, e incluye Aragón”, señala.
“La universidad ha reconocido esta situación lingüística. Lo que no tiene sentido es que desaparezca la lengua del ámbito jurídico y que no haya habido ningún tipo de consulta con la Universidad de Zaragoza”, añade. “Nadie nos ha preguntado cuál sería la mejor política lingüística para Aragón”, denuncia.
“Sabemos que hay menos de mil jóvenes que hayan recibido el aragonés de sus padres y apenas quedan 8.500 hablantes nativos”
Ahora, dice, profesores y alumnos se preguntan qué pasará con todos esos proyectos en marcha si desde la legislación aragonesa se niega la mera existencia de la lengua en la comunidad. “En el plano académico, la posición es unívoca: en algunas zonas de Aragón se habla catalán”, zanja.
Desde el ámbito académico recuerdan que, según la UNESCO, el aragonés es una de las lenguas que están en riesgo de desaparición en todo el mundo.
“A través de un proyecto financiado por el Ministerio de Universidades estamos analizando los datos y sabemos que hay menos de mil jóvenes que hayan recibido el aragonés de sus padres y apenas quedan 8.500 hablantes nativos”, alerta.
Lo mismo constata Girón. “Vamos veinte o treinta años tarde. Nuestros hijos ya no viven en un entorno en el que se hable ribagorzano, como sí tuvimos algunos de nosotros”, lamenta. Y mientras tanto, unos y otros coinciden en que las lenguas propias no deberían politizarse, sino protegerse. Más aún cuando están en riesgo, según los expertos.
La vicepresidenta de la DPZ ha exigido que ambas lenguas sigan siendo protegidas como propias de Aragón y ha calificado de «provocación» el anuncio del gobierno PP-Vox de que va a suprimir ese reconocimiento legal
Celebración del día de la lengua materna en Mequinenza. / DPZ- Aranzazu Navarro
Más de 300 personas se han concentrado este sábado en Mequinenza para defender el aragonés y el catalán de Aragón en un acto en el que han participado vecinos y cargos electos de más de 40 municipios de las tres provincias y en el que también han estado representadas más de 20 entidades sociales y culturales.
La Diputación de Zaragoza se ha sumado a esta reivindicación con la presencia de la vicepresidenta, Teresa Ladrero, quien ha exigido que se mantenga el reconocimiento legal del aragonés y el catalán como lenguas propias de Aragón tal y como aprobó la institución provincial en el último pleno. «Ese reconocimiento es el reflejo de un hecho natural y consustancial a nuestra tierra: Aragón es un territorio que tiene la suerte de contar con una gran riqueza lingüística en la que el castellano es la lengua que hablamos todos pero en el que también se habla catalán y aragonés en sus distintas variedades», expone. «Negar esa realidad es negar la evidencia, y quien niega la evidencia solo busca el enfrentamiento y el conflicto», ha destacado Ladrero, que ha estado acompañada de los diputados provinciales Abraham Martínez, Alfredo Zaldívar y José Manuel Latorre.
En este sentido, la vicepresidenta de la Diputación de Zaragoza ha recordado que el presidente de Aragón, Jorge Azcón, ha confirmado que el gobierno PP-Vox quiere cambiar la ley para suprimir la consideración del aragonés y del catalán como lenguas propias de Aragón. Un anuncio que Ladrero ha calificado como «una provocación y un afán de revancha».
«Al igual que han hecho con la derogación de la ley de memoria histórica, el señor Azcón y sus socios de la ultraderecha siguen desplegando la agenda más reaccionaria y vuelven a utilizar políticamente las lenguas de Aragón creando un problema donde no lo hay y humillando a esos miles y miles de aragoneses que hablan catalán y aragonés en sus día a día con toda naturalidad», ha denunciado la vicepresidenta de la institución provincial. «Las lenguas, todas, son un instrumento de comunicación que sirve para tender puentes, para enriquecernos social y culturalmente y para hacernos más diversos. Por eso, quienes quieren utilizarlas para generar enfrentamientos nos van a tener en frente como nos tuvieron hace 11 años. Podrán cambiar la ley, pero ni siquiera las leyes pueden cambiar lo que está totalmente implantado y normalizado en la sociedad aragonesa», ha añadido.
La concentración
La concentración se ha celebrado en la plaza del Ayuntamiento de Mequinenza y en ella han participado más de 300 personas. Entre ellas ha habido vecinos y vecinas de Mequinenza y de otras localidades, pero también alcaldes y concejales de más de 40 municipios de las tres provincias aragonesas; diputados autonómicos y provinciales; cargos políticos de diferentes partidos; y representantes de más de 20 entidades sociales y culturales.
El encargado de dar la bienvenida a todos los asistentes ha sido el alcalde de Mequinenza, Antonio Sanjuán, quien a recordado que el acto de hoy se ha celebrado en la semana del Día Internacional de la Lengua Materna y que además ha servido para celebra el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza. «Ese documento del que tan orgullosos estamos sentó las bases del reconocimiento, la dignificación y la enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón», ha subrayado Sanjuán. «Los 17 municipios que lo rubricaron el 1 de febrero de 1984 reivindicaron que en Aragón se hablan diferentes lenguas y que el catalán que se habla en nuestra tierra pertenece al patrimonio cultural de Aragón, por eso en el contexto actual de amenaza a nuestras lenguas hemos querido que en la conmemoración de este 40 aniversario haya también una concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón», ha aseverado.
Manifiesto y acto reivindicativo
Durante la concentración se ha leído un manifiesto en las tres lenguas de Aragón. La vicepresidenta de la Diputación de Zaragoza y alcaldesa de Ejea de los Caballeros, Teresa Ladrero, lo ha leído en castellano; la concejala de Mequinenza Raquel Caballé lo ha leído en catalán; y el diputado provincial y concejal de La Almunia de Doña Godina José Manuel Latorre lo ha leído en aragonés.
Antes de la concentración ha habido un encuentro de entidades culturales y después se ha celebrado un acto reivindicativo en la Sala Goya centrado en la conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza. Ha includo intervenciones de diferentes firmantes del documento, lecturas de textos en catalán a cargo de del grupo de teatro Garbinada de la asociación La Dona y la actuación de Júlia Cruz y Carla Azanuy.
Esta manifestación coincide con el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
Cartel del acto conmemorativo del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza..
E.P.
La localidad zaragozana de Mequinenza conmemorará este sábado, en coincidencia con la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna, el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza y acogerá además una concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón.
La declaración se firmó el 1 de febrero de 1984 por el que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón José Bada y el entonces alcalde anfitrión Sebastián Caballé, en un acto en el que participaron 17 primeros ediles y que sentó las bases del reconocimiento, dignificación y enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón.
En el documento se reconocía que, en Aragón, “se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón” y sirvió, entre otras cuestiones, para impulsar la enseñanza del catalán en las aulas.
Desde el Ayuntamiento de Mequinenza se ha llegar esta invitación a los hablantes de las lenguas propias de Aragón y, por extensión, a toda la sociedad aragonesa en un momento en el que se vuelve a poner en duda el reconocimiento del catalán de Aragón y el aragonés, informa el consistorio mequinenzano.
Así, el sábado se ha programado un encuentro con entidades culturales que arrancará con la concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón en la plaza del Ayuntamiento, y a continuación, a las 12.00 en la Sala Goya, tendrá lugar el acto de conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
En este acto habrá intervenciones, lectura de textos a cargo de del Grupo de Teatro Garbinada de la Asociación “La Dona”, manifiesto y la actuación de Júlia Cruz y Carla Azanuy, que podrá seguirse en directo por internet a través de los canales del Ayuntamiento de Mequinenza.
Para el Ayuntamiento, se repite una situación similar a la ocurrida en junio de 2013 con la aprobación de la Ley de Lenguas que estableció que las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón serían la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP) que motivó la segunda Declaración de Mequinenza.
Un documento firmado por 28 ayuntamientos, en esta ocasión con Magda Godia como anfitriona, en el que se denunciaba el ridículo de esa denominación, que “no tiene ningún fundamento científico ni académico”, y se pedía la derogación de la norma.
Alrededor de 250 investigadores y profesores de la Universidad de Zaragoza han firmado ya una declaración en la que defienden el reconocimiento e interés del catalán en Aragón y de la lengua aragonesa. Lo hacen tras las últimas afirmaciones del presidente Jorge Azcón, en las que señalaba – el pasado 31 de enero – que en Aragón “no se habla catalán”. Este próximo miércoles, día 21 de febrero, se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna.
Esta declaración académica recuerda que el catalán y el aragonés son materias docentes en varios grados de la propia Universidad de Zaragoza, y con investigadores que participan en proyectos financiados a nivel estatal.
En sus estudios, estos expertos analizan su perspectiva lingüística, histórica y social. A esto se suma los Cursos de Verano o las publicaciones de la propia editorial universitaria. Otras monografías y artículos académicos dan cuenta de estos estudios.
Uno de los impulsores de este manifiesto, el sociólogo Natxo Sorolla, remarca que “tanto el catalán como el aragonés forman parte de la docencia de la Universidad de Zaragoza, hay diferentes grupos de investigación y son lenguas que forman parte de la vida cotidiana, como la plataforma de gestión en línea se puede elegir tenerla en catalán o en aragonés”. Son dos lenguas que “no son ajenas a la comunidad académica”.
Recuerda Sorolla que “el conocimiento científico y académico que tenemos sobre estas lenguas las denomina históricamente como ‘catalán’ y ‘aragonés'”. Así, “estas afirmaciones sobre que no existe o no se habla en catalán en Aragón confrontarían con la realidad del mundo académico”.
En esta declaración añaden que negar esta realidad vulnera la Carta Europea de las Lenguas regionales o minoritarias y temen que el Gobierno de Aragón intervenga en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua.
Cabe recordar que el acuerdo de gobernabilidad PP – Vox, que facilitó que Jorge Azcón fuera proclamado presidente, incluye la revisión de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas.
Entrevista a Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, ara que l’executiu format pel PP i Vox ataca el català a la Franja de Ponent
El president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, davant la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
Pere Millan
Albert Salamé (fotografies)
Quan fa quaranta anys de la històrica Declaració de Mequinensa, el govern de l’Aragó, format per PP i Vox, ha tornat a obrir la capsa de Pandora lingüística. I ha atacat frontalment el català. El 31 de gener, el president autonòmic, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Va dir que a la Franja de Ponent s’hi parlaven “modalitats lingüístiques pròpies” i no una llengua que –a parer seu– s’hi vol imposar.
Setmanes abans, ja havia suprimit la Direcció General de Política Lingüística de l’executiu i havia eliminat el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a petició de la ultradreta. Per a explicar la situació, el president de l’acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, Javier Giralt, ens rep al despatx de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. És filòleg i expert en dialectologia i història de la llengua. Com a bon professor universitari, s’explica amb claredat i no defuig cap pregunta.
—Fa deu dies, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu com a director de l’institut que vetlla precisament pel català i com a president de l’acadèmia de la llengua? —El president del govern de l’Aragó s’equivoca. Totes les recerques sobre la literatura i les varietats dialectals de la Franja del 99% dels filòlegs i lingüistes, tant de l’àmbit catalanoparlant com romanístic, coincideixen a dir que a l’Aragó s’hi parla català. Hi ha hagut una evolució del partit cap al no-reconeixement de la catalanitat lingüística de la llengua que es parla a la Franja. Això no és nou. El 2011, que és quan el PP va fer la llei de llengües actual, ja deien que a l’Aragó no s’hi parlava català. Anys abans, havien aprovat la llei de patrimoni cultural aragonès, que especifica que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies. Davant d’aquestes afirmacions, que no tenen cap base científica, l’única cosa que es pot dir és que és un error i que els interessos per a dir-ho no són ni lingüístics ni filològics. M’agradaria saber quins són els assessors del president Azcón a l’hora de fer aquesta afirmació. Ell no és filòleg ni lingüista; per tant, algú el deu haver assessorat per dir-ho.
—El govern de l’Aragó ha tancat la Direcció General de Política Lingüística. Temeu que també pugui tancar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —No ho tinc clar. Una Direcció General de Política Lingüística depèn de la voluntat política del govern de torn. En canvi, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua existeix perquè ho diu la llei del 2013 que va aprovar el PP. Una altra cosa és l’estructura interna de l’acadèmia. Actualment té dos instituts: el de l’aragonès i el del català. Si decidim que a l’Aragó no s’hi parla català, no té sentit mantenir un institut i uns acadèmics adscrits al català. Aquest és el dubte que tenim. Per tant, no sabem quins canvis interns pot patir l’acadèmia i quin pot ser el futur de l’entitat.
—Com ho heu entomat, que el govern us hagi deixat sense finançament? —Inicialment, l’acadèmia tenia assignada una subvenció nominativa per part del govern de l’Aragó de 20.000 euros. Ara bé, per a cobrar-los, havíem de demanar un avançament de 10.000 euros i la resta demanar-la amb un crèdit. Això el primer any va funcionar. Vam poder-hi invertir 15.000 euros. El 2022, l’entitat bancària ja no ens va facilitar el préstec i vam haver de treballar amb 10.000 euros. El 2023, amb el nou govern, en un principi el pressupost incloïa una partida de 20.000 euros per a l’acadèmia, però una esmena de Vox la va fer retirar. Ara no tenim ni un duro assignat.
—Com us afecta el funcionament? —Podem continuar funcionant gràcies a la voluntat dels acadèmics de mantenir reunions de treball i de tirar endavant projectes que no suposen cap despesa de diners. És molt difícil, perquè hi ha iniciatives que han requerit diners per a posar-les en marxa i ara en necessitarien per a continuar. Com que tampoc no sabem en quin lloc quedarà l’acadèmia, som en una situació d’impàs.
—Quines tasques fa l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —Les tasques de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua són determinades per la llei de llengües del 2013, que actualment és vigent. Són vetllar per les dues llengües minoritàries que tenim a l’Aragó, l’aragonès i el català. Vetllar per l’ús en diversos àmbits de la societat, per la difusió en l’ensenyament i per normativitzar-les, és a dir, determinar quin és l’estàndard. En definitiva, el que fa qualsevol acadèmia, com la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia de la Lengua.
—Les últimes dades de l’enquesta d’usos lingüístics indiquen que el català es va perdent entre els joves de la Franja. Un 68% dels més grans de seixanta-cinc anys el tenen com a llengua inicial, mentre que entre el jovent (15-29 anys) només és un 34%. Per què passa això? —La principal raó és l’arribada de gent no catalanoparlant a la Franja. És un fenomen que afecta tots els territoris de parla catalana. Els nouvinguts no parlen català, no l’aprenen i fan que la gent autòctona acabi parlant-hi en castellà. D’altra banda, es talla la transmissió intergeneracional de la llengua. És a dir, veiem pares catalanoparlants que ja no l’utilitzen amb els fills. Això afecta també l’ús habitual de la llengua per part dels joves. És comú que molts joves catalanoparlants no el facin servir per a comunicar-se amb els amics.
—Malgrat això, la Franja continua essent el territori de parla catalana amb un percentatge més alt de parlants. —No sé si actualment encara ho és. Diria que les coses han canviat. Cal tenir en compte que a la Franja el català s’ensenya com una assignatura optativa. En alguns llocs, fins i tot fora de l’horari lectiu. No tenim la situació de Catalunya, el País Valencià o les Illes, on hi ha un ensenyament com a llengua instrumental i en molts més àmbits. Aquí només tenim a Fraga un institut on es practica un ensenyament bilingüe. Això fa que a la resta de zones de parla catalana hi hagi un coneixement i una capacitat d’ús de la llengua més alts.
—Creu que hi ha el perill que aquesta estructura d’ensenyament desaparegui aquests mesos vinents? —L’experiència ens demostra que tant amb governs socialistes com populars l’ensenyament de la llengua catalana s’ha mantingut. Tinc la confiança que així serà, perquè la gent de la Franja té interès a aprendre-la. No tan sols perquè estan convençuts que és la llengua pròpia, sinó perquè és un instrument que els ajuda a trobar feina a Catalunya o al País Valencià.
—Tant en els governs anteriors del PP com en l’actual, hi ha hagut un esforç manifest per esborrar la paraula “català” de la vida pública. Aleshores, es va fer emprant mots com “chapurreau” o el LAPAO, i ara es parla de fragatí o maellà. D’on creieu que sorgeix això? —És evident que el terme “català” sempre ha fet nosa. És un nom que a l’Aragó no agrada, malgrat que en alguns moments semblava que aquest problema se superava. Persones pròximes al govern o al PP reconeixen que, si el nom fos un altre, no hi hauria cap problema amb la llengua. Si eliminem el concepte català, hem de denominar d’alguna manera aquestes llengües que es parlen. El que desprenen les paraules d’Azcón que mencionàveu abans és la idea que a l’Aragó tenim unes llengües i unes modalitats lingüístiques i que s’han de defensar. Quines llengües? No ho sabem. Si anem a les modalitats, citen el fragatí, el maellà i lliterà… Efectivament, això són modalitats. Però modalitats d’una llengua. I aquí no volen dir que és català, però no hi poden posar cap més nom. Hi ha molta gent que està convençuda que si parla fragatí també parla català. Aquest és el camí que hauria de seguir el govern. Volem defensar les modalitats? Sí. Però dins el marc d’una llengua reconeguda i històrica, que és el català. Com l’andalús ho és dins del castellà.
—En declaracions a Heraldo de Aragón, l’executiu PP-Vox ha atacat l’institut assegurant que hi ha el risc que a l’Aragó s’hi acabi parlant el “català de Barcelona” en lloc de la varietat lingüística pròpia de la zona. És un altre parany? —Podríem pensar que hi ha un gran desconeixement del govern, però al darrere d’aquestes declaracions hi ha una voluntat clara, que és evitar com sigui que s’identifiqui la llengua de la Franja amb el català i amb l’estàndard del català. Si una llengua s’ensenya a l’escola, se n’ha d’ensenyar la normativa, no les modalitats. La idea que tenen és que el català estàndard és el de Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans ha fet molta feina per crear un estàndard inclusiu i incloure-hi les varietats dialectals. En l’estàndard hi ha un munt d’elements fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que són propis del català occidental, que és on se situa el català de la Franja.
—Creieu que el català és en una situació d’emergència lingüística a la Franja? —Tenim uns polítics que volen esborrar-ne totalment la realitat lingüística. Ara hi ha un missatge negacionista i la gent se’l creu. Qui diu que parla català s’alia amb la política que es fa a Catalunya, és pancatalanista i defensa Puigdemont. S’embolica tot, perquè interessa embolicar-ho. Abans parlava del PP, però ara tenim Vox. Això sí que és una emergència, perquè insistiran constantment en el fet que cal eliminar tot el que faci olor de català. I el problema és que el PP necessita Vox i segurament li farà cas. Però no podran eliminar la llengua.
—Anar contra el català dóna vots en determinades zones de l’Aragó? —És claríssim. És un discurs molt interessat, però no tan sols del PP o Vox. El PSOE tampoc no s’ha caracteritzat per defensar obertament el català. L’ex-president Marcelino Iglesias, catalanoparlant de Bonansa (Ribagorça), va aprovar la llei de llengües d’aquella manera a final de legislatura, quan ja era clar que perdria les eleccions. Al president Javier Lambán no l’he sentit mai dir que a l’Aragó també tenim l’aragonès i el català. De fet, no es va dignar a rebre l’acadèmia en cap moment, malgrat que havia estat el seu govern que l’havia impulsada. Ningú no vol que l’identifiquin amb el que succeeix a l’altra banda de la frontera administrativa. Aquí a Saragossa és molt difícil d’entendre que a l’Aragó s’hi parla català.
—Ara fa quaranta anys de la Declaració de Mequinensa. Creieu que pot ser el moment d’impulsar-ne una altra? —Sé que han programat una reunió d’ajuntaments i associacions de defensa del català. És possible que hi hagi una tercera declaració, sobretot si el govern manté la idea d’eliminar el nom de “català”. Si s’impulsa, estarà molt bé, però ja sabem que servirà de ben poc, perquè la del 2013 tampoc no va servir de gran cosa. Malgrat això, és positiu que els ajuntaments, que són els implicats directament a la zona catalanoparlant, es manifestin i expliquin la realitat lingüística de la zona. Però si finalment l’Ajuntament de Mequinensa la promou, em fa la sensació que el suport serà ben mínim. Si mirem el color dels ajuntaments a la Franja, ara mateix, és ben blau. En alguns casos, fins i tot en col·laboració amb Vox.
—I en l’àmbit de l’acadèmia, quines accions teniu previstes per a respondre els atacs del govern a la llengua? —De moment, no n’hem pensat cap. Estem una mica a l’aguait de les decisions definitives que prengui el govern. Només sabem, per algunes converses, que volen mantenir una mena de relació d’assessorament. Però si la volen, l’han de respectar i assumir. Estem a l’expectativa.
—Per a la resta de territoris que parlen català, la Franja de Ponent és una gran desconeguda. Això és un problema també? —Crec que sí que hi ha consciència que a la Franja s’hi parla català. A Catalunya es coneix perfectament la Franja. Des del punt de vista del País Valencià, crec que el coneixement es limita més a la zona del Matarranya, per les relacions històriques que hi ha hagut. Això no vol dir que estiguem protegits, però sí que tenim aquest suport. El que no ens ajuda és que a Catalunya es digui com ha de ser la política lingüística a l’Aragó o es facin manifestacions sobre quina n’és la realitat lingüística. Això aquí no s’entén. Jo ho entenc, perquè si un territori catalanoparlant és atacat, qui l’ha de defensar? La resta de territoris on també es parla. També hi ha hagut polítics que han defensat que la Franja hauria de formar part de Catalunya per motius històrics. Això encara ajuda menys. Al contrari, desperta el discurs anticatalanista.
—Malgrat el context, aquests últims anys han sortit iniciatives positives per a la llengua com A escampar la boira, primer programa en aragonès i català d’Aragón TV, la televisió pública. Com s’explica? —Aquest programa es feia perquè hi ha hagut una voluntat política al darrere. És evident que hi havia sintonia entre la Direcció General de Política Lingüística i la televisió autonòmica. El presentador parlava aragonès i algun dels col·laboradors català. Així es posava de manifest la realitat lingüística existent. El programa funcionava sense cap problema i això era el més important: demostrar que no hi ha cap problema perquè cadascú parli la seva llengua i que hi ha una entesa perfecta.
—Ara mateix, en quina situació es troba l’aragonès? —Per desgràcia, la llengua aragonesa és en una situació molt complicada. No sabem quants parlants té, però sabem que van disminuint. La transmissió intergeneracional es va tallar fa molts anys. En aquest sentit, crec que és pràcticament irrecuperable.
—S’han pres mesures per a revertir-ho? —Els darrers anys, la Direcció General de Política Lingüística va fomentar una mica més l’ensenyament de l’aragonès. Per exemple, la Universitat de Saragossa va incorporar en el grau de magisteri una menció en aragonès, amb l’objectiu d’ampliar el nombre de mestres ben formats en la llengua. Això pot ajudar a fer que les classes d’aragonès continuïn i que els nens el puguin conèixer, entendre, llegir i parlar. Ara, recuperar-ne l’ús en tots els àmbits socials és molt difícil, per la impossibilitat de fer-lo servir fora de l’àmbit familiar o local. Això complica que pugui tenir una vida llarga. Tot i això, si s’ha mantingut des de l’edat mitjana, qui sap quants anys encara li poden quedar. Per una altra banda, el fet que no tingui un estàndard definit també en dificulta l’ensenyament.
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000
Representantes de las cuatro asociaciones, entre ellas Associació Cultural del Matarranya, durante la presentación del informe./L.C.
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón- lenguas propias de la Comunidad según la legislación vigente con casi 50 años de historia-, han presentado al lugarteniente del Justicia de Aragón, Javier Hernández, sendos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza sobre la adscripción de las distintas variedades dialectales al aragonés o al catalán de Aragón, así como las zonas en que se hablan.
Asimismo, han presentado una queja sobre la «desprotección legal» en que quedarán estas lenguas si se suprimen sus nombres de la Ley de Patrimonio Cultural. Consideran que en tal supuesto se infringe la normativa estatal e internacional, especialmente la Carta Europea de las lenguas que obliga a todas las administraciones públicas, siendo la cuarta competencia exclusiva de la Comunidad Autónoma según el Estatuto de Autonomía.
Por otro lado, subrayan en su queja «la omisión de las competencias concretas» en materia de lenguas en el decreto que regula las otorgadas a la de la Dirección General de Patrimonio, donde aparece como una «cuestión colateral».
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000.
En la reunión agradecieron al Lugarteniente la sensibilidad de la institución de El Justicia para con la pluralidad lingüística, desde el año 1993 en que el entonces Justicia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en el que sentaba sin ningún género de dudas la adscripción de nuestras «modalidades» lingüísticas al aragonés y al catalán, exigiendo su protección y una actuación decidida de la Administración aragonesa.
![Cartel del acto conmemorativo del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza...AYUNTAMIENTO...20/02/2024 [[[EP]]]](https://www.lafranja.net/wp-content/uploads/2024/02/zaragoza-convocada-este-sabado-la-celebracion-del-40-aniversario-de-la-declaracion-de-mequinenza.jpeg)
