El programa d’Aragón TV sosté que el «chapurreau» no té res a veure amb el català i, de fet, no en respecta la grafia normativa.
“Any 2012 després de Crist. La gent parla castellà. Tota? No! Una localitat poblada per irreductibles aguavivans resisteix encara i sempre a l’invasor. La parla d’aquesta localitat de 700 habitants és una de les més originals de tota la comunitat. Els lingüistes s’hi refereixen com a “el parlar d’Aiguaiva”, encara que popularment és coneguda com a chapurriau.” Així comença el reportatge especial que la televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, va dedicar la setmana passada a la localitat franjolina d’Aiguaviva de Bergantes (el Matarranya) i, més concretament, a la seva parla, que en cap moment es reconeix com a català.
El programa, ¡Bien dicho!, assegura que “el conegut com a chapurreau o Parlar de Aiguaviva ha estat estudiat per nombrosos lingüistes d’arreu del món, sorpresos per la seva pervivència i peculiaritats. ¡Bien dicho! el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos”.
La presentadora va preguntant als habitants del municipi com és diu, en chapurreau, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la població. Quan arriba al mercat, i s’hi troba carxofes, exclama: “Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!“. En un altre fragment, troba més similituds entre el chapurreau i l’italià que no pas amb cap altra llengua.
Durant el programa, en què s’insisteix en el caràcter singular, familiar i completament testimonial de l’idioma chapurreau, un dels entrevistats també afirma: “Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s’entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d’altres, d’altres.”
“Pot ser que l’origen d’aquesta particular forma de parlar sigui la ubicació del poble, fronterer de dues comunitats amb les seves respectives llengües, o pot ser que, com als còmics d’Astèrix, tinguin el secret d’una poció màgica per convertir la seva parla en irreductible. La repartiran a l’escola?”, s’acaba preguntant el programa.
El chapurreau
Ja a la Declaració de Mequinensa, signada el 1984 pels alcaldes de 17 municipis de la Franja, es negava qualsevol legitimitat a la denominació de chapurreau, equiparable al tracte pejoratiu que té el mot patois envers el català a la Catalunya Nord: “Rebutgem les denominacions despectives de chapurreau i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”.
Amb aquesta denominació, de fet, és com anomenen el català de la Franja els grupuscles aragonesos contraris a la unitat de la llengua.
Malgrat tot, la Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP ja ha dit que tombarà.
Un cas gens aïllat
El programa en qüestió, però, no és l’únic que Aragón TV ha emès en contra del català. El Polònia particular de la cadena, Oregón Televisión, ja va abonar al tòpic contra la llengua l’any 2010, assegurant: “Enseñaremos catalán, es decir, chantajear al gobierno y poner la ele gorda.”
El programa sosté que els aiguavivans tenen una poció màgica que els permet mantenir viva la “llengua pròpia”.
El 
