La Franja

El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català « Xarxes socials i llengües.

Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán

Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.

En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.

Font: Adecco

Lenguas autonómicas

El nivel de requerimiento de lenguas autonómicas en la oferta de empleo ha vuelto a crecer en este último año como ya hiciera en el pasado, pasando del 6,14% al 6,45% actual, tendencia que, con ligeros altibajos, se mantiene constante análisis tras análisis. Las regiones que valoran más el conocimiento de las lenguas locales son Cataluña, País Vasco y Baleares, con un 36,12%, 18,4% y 9,6% respectivamente. En el caso de Galicia, la valoración de su lengua en el empleo es del 7,9%, mientras que en la Comunidad Valenciana el idioma autonómico se requiere en un 6,47% de las ofertas.

[TAULA]

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán. Tras ellas, figuraría la Comunidad de Madrid, donde el 83,95% de sus ofertas para lenguas regionales corresponde también al catalán. Por su parte, el euskera está muy presente en la oferta de Navarra (99,76%) y en La Rioja (98,89%).

Por sectores, el ámbito sanitario es el que reúne un mayor número de ofertas que requieren conocer una lengua autonómica, en concreto un 43,06%. Dentro de él, el catalán es el idioma más valorado con un 85,4%. Otros sectores muy relevantes en relación a la demanda de idiomas autonómicos son comercio y servicios, sobre todo de la lengua catalana, que está presente en un 70,2% y un 54% de sus ofertas de empleo, respectivamente. Dentro de la empresa, las áreas en las que se percibe un mayor aumento en la demanda de candidatos con conocimientos de lenguas autonómicas son: Servicios Generales, Atención al Cliente y Calidad, con el 32,54%, el 32,53% y el 19,22%, respectivamente.

Viles i Gents :: “Olivera d’Aragó” nou treball de l’Àngel Villalba :: July :: 2012.

Viles i Gents :: Nacionalismes lingüístics :: July :: 2012.

Viles i Gents :: Independència o mort :: July :: 2012.

Viles i Gents :: Escena Humana… tercer tomb per Don Joan :: June :: 2012.

Viles i Gents :: Espanya en un atzucac :: June :: 2012.

PAMI (Plataforma d’Afectats per Mancances Idiomàtiques) « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 20 de juliol de 2012

Quan ens afligeix un problema, tendim a agrupar-nos en associacions i plataformes. D’aquesta manera compartim experiències amb d’altres afectats, tenim més força i és més fàcil trobar solucions als nostres mals. A casa, per exemple, som d’una associació de pares amb fills malalts de càncer i d’una de malalts d’esclerosi múltiple, entre d’altres. Penso que déu n’hi do, però ja se sap que aquestes coses vénen com vénen. Tenim la sort, però, que no ens cal ser d’una associació de gent afectada de no parlar català. Perquè això sí que ho sabem fer, gràcies a Déu i als nostres pares, que es van ocupar de transmetre’ns la llengua familiar. Per això, quan a Sergio del Molino –columnista del diari digital en aragonès Arredol– li van demanar una signatura els de la plataforma d’afectats “No Hablamos Catalán”, el seu impuls de bon ciutadà va ser recomanar a la senyora una acadèmia on pal·liar aquesta mancança, ja que, tal i com escriu, “sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors”. Els que ens dediquem al món de la comunicació, sabem que una de les normes bàsiques per a transmetre positivament el nostre missatge és no usar mai expressions de negació. Tanmateix sempre hi ha excepcions, i en aquest cas em fa l’efecte que els de la plataforma d’afectats per la mancança idiomàtica comuniquen just allò que són: un grup amb l’objectiu de destruir l’actual realitat lingüística (parlants, escriptors, estudiosos i, en definitiva, els fets sostinguts per totes les universitats i la RAE) per a substituir-ho pel desert monolingüe. Si això ho traslladéssim al patrimoni material, seria l’equivalent a enderrocar tots els edificis tradicionals que hi ha a l’Aragó per aixecar-ne uns d’estètica “Marina d’Or”. Potser és aquest el paradís que imaginen: tots els aragonesos parlant només castellà i vivint en cases idèntiques. A mi no m’agrada. I a vostès?

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

Catalán aragonés oriental-2

Temps de Franja 114

Calaceit.

Senyores, senyors,

 Hem rebut la vostra lletra del  3 de juliol  per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.

Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.

Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,

Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja  

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Ni fiel ni balanza « Lo finestró del Gràcia.

Article publicat a l’Heraldo d’ahir, dia 10 de juliol, on podreu assabentar-vos de les meues reflexions sobre la consideració del català a la Franja i a tot l’Aragó en general.

(Punxeu sobre la imatge per poder llegir l’article fàcilment)