Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: DECRETO

Fecha de disposición: 5/04/11

Fecha de Publicación: 18/04/11

Número de boletín: 77

Órgano emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE

Título: DECRETO 89/2011, de 5 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa del Catalán.

Documento en PDFFirma Registros

Texto:

El Estatuto de Autonomía de Aragón, en su artículo 71.4 atribuye a la Comunidad Autónoma la competencia exclusiva sobre lenguas y modalidades lingüísticas propias.

En ejercicio de dicha competencia, se aprobó la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cuyo objeto se configura en su artículo 1 como el de reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el uso de sus lenguas y modalidades lingüísticas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado. Es asimismo objeto de esta Ley propiciar la conservación, recuperación, promoción, enseñanza y difusión de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Dicha Ley regula, en su artículo 15, las Academias de las lenguas aragonesas, de modo que se crean la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán como instituciones científicas oficiales que constituyen la autoridad lingüística del aragonés y del catalán en Aragón, respectivamente, y corresponde al Gobierno de Aragón aprobar los estatutos de cada una de las Academias en los que se fijará su composición, organización y funcionamiento.

Por otra parte, el Decreto 18/2009, de 10 de febrero, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba la estructura orgánica del Departamento de Educación, Cultura y Deporte, con la modificación introducida por el Decreto 140/2010, de 20 de julio, del Gobierno de Aragón, en el subapartado ad), apartado 2 del artículo 1, atribuye a este Departamento la competencia en política lingüística.

En su virtud, a propuesta de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte y, previa deliberación del Gobierno de Aragón, en su reunión del día 5 de abril de 2011,

Artículo único.-Se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa del Catalán, que se incorporan con Anexo a este Decreto.

Disposición transitoria.

En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de estos Estatutos la Academia Aragonesa del Catalán se dotará de un Reglamento de régimen interno, aprobado por la mayoría absoluta del Pleno, que desarrollará e integrará lo dispuesto en los Estatutos y el resto de la normativa aplicable.

Disposición final única.-Entrada en vigor.

El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial de Aragón».

Zaragoza, 5 de abril de 2011.

Artículo 1. Naturaleza.

La Academia Aragonesa del Catalán es una institución científica de carácter oficial y público, que constituye la autoridad lingüística del catalán en Aragón, y goza de personalidad jurídica propia y ejerce sus funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria, para garantizar su objetividad e independencia.

Artículo 2. Fines.

Los fines de la Academia Aragonesa del Catalán son:

a) Investigar y formular las normas gramaticales, en su caso, del catalán en Aragón teniendo en cuenta sus variedades lingüísticas.

b) Inventariar y actualizar su léxico.

c) Estimular el uso, enseñanza y difusión del catalán en Aragón y de sus distintas modalidades.

d) Defender y promover el catalán en Aragón y sus modalidades y velar por los derechos lingüísticos de los hablantes del catalán en Aragón.

d) Colaborar en la formación del profesorado.

e) Establecer el criterio de autoridad en las cuestiones relativas a la normativa, actualización y uso correcto de la lengua catalana en Aragón

f) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto del catalán en Aragón, su promoción social, así como sobre la determinación oficial de los topónimos (los nombres oficiales de los territorios, los núcleos de población y las vías interurbanas) y los antropónimos.

g) Las que, en el ámbito de su competencia, le encargue el Gobierno de Aragón.

Artículo 3. Régimen Jurídico.

La Academia Aragonesa del Catalán se rige por estos Estatutos y por su Reglamento de régimen interno, sin perjuicio de lo que establece la normativa general para estas instituciones.

Artículo 4. Normativa lingüística.

Cuando las instituciones públicas aragonesas deban utilizar el catalán en Aragón estarán obligadas a utilizar la norma lingüística que corresponda a la declaración de uso histórico efectuada para dicha lengua.

Artículo 5. Sede.

La Academia Aragonesa del Catalán tiene su sede institucional en el lugar que determine su Reglamento de régimen interno y su sede administrativa en Zaragoza. Esta última podrá ser compartida con los demás órganos y servicios previstos por la Ley 10/2009 de uso, promoción y protección de las lenguas propias de Aragón, o que se creen en desarrollo de esta.

Sin perjuicio de ello se podrán establecer subsedes territoriales y se podrán celebrar sesiones en cualquier municipio de la Comunidad Autónoma de Aragón.

Artículo 6. Lengua de la Academia.

El catalán en Aragón con sus modalidades, lengua propia de Aragón, lo es también de la Academia Aragonesa del Catalán.

Artículo 7. Académicos.

La Academia Aragonesa del Catalán se compondrá de un máximo de 21 académicos de número y de un número indeterminado de académicos correspondientes y académicos de honor.

Artículo 8. Requisitos de los académicos de número.

En virtud de lo establecido en la Ley 10/2009, los académicos de número deberán ser filólogos, personalidades de las letras, de la enseñanza, de la comunicación y/o de la investigación de reputada solvencia en el ámbito del catalán en Aragón o contar con una producción reconocida en el campo de dicha lengua.

Artículo 9. Cese de los académicos de número.

Los académicos de número cesarán en su condición en los casos siguientes:

a) Por defunción.

b) Por renuncia expresa.

c) Por incapacidad manifiesta o inhabilitación declarada por resolución judicial firme.

Artículo 10. Derechos y deberes.

1. Son derechos de los académicos de número:

a) Asistir, con voz y voto a las reuniones de los órganos de los cuales formen parte, así como acceder a los acuerdos y resoluciones adoptados por cualquiera de los órganos de la Academia.

b) Poder ser elegidos como miembro de los órganos de gobierno de la Academia.

2. Son deberes de los académicos:

a) Asistir a todas las reuniones de los órganos de la Academia de los cuales forme parte y cumplir las obligaciones inherentes a los cargos y a las funciones para las cuales han sido elegidos.

b) Mantener la confidencialidad de las reuniones que se acuerde que sean de carácter reservado.

Artículo 11. Órganos de Gobierno.

Son órganos de gobierno de la Academia Aragonesa del Catalán:

1. El Pleno.

2. La Junta de Gobierno.

3. El Presidente.

Artículo 12. Del Pleno

El Pleno es el órgano máximo de la Academia y estará formado por la totalidad de los miembros de número.

El Pleno resuelve todo lo que se refiere a la vida colectiva de la Academia, aprueba las líneas generales de actuación y el presupuesto y controla la gestión de los cargos y de los otros órganos de gobierno.

Podrá ser ordinario o extraordinario. Su funcionamiento se regirá por lo que establezca el Reglamento de régimen interno.

Artículo 13.-De la Junta de Gobierno.

1. La Academia contará con una Junta de Gobierno que actúa por delegación del Pleno y ejerce el gobierno ordinario de la institución. Su funcionamiento se regirá por lo que establezca el Reglamento de régimen interno.

2. Estará formada por el Presidente, el Vicepresidente, el Tesorero, el Secretario y los vocales que, en su caso, establezca el Reglamento de régimen interno.

Artículo 14. Del Presidente.

1. El Presidente es el representante ordinario de la Academia, preside el Pleno, la Junta Directiva y cuida la ejecución de los acuerdos.

2. El Presidente será elegido por el Pleno de entre sus miembros de número por mayoría absoluta.

3. El Presidente elegido será nombrado por decreto del Presidente del Gobierno de Aragón y tomará posesión en acto público y solemne.

4. El Presidente será sustituido, en casos de ausencia, enfermedad o vacante, por el Vicepresidente.

Artículo 15. Cese.

El presidente cesará por:

a) Finalización del mandato.

b) Renuncia.

Artículo 16. Del Vicepresidente.

Corresponde al Vicepresidente:

1. Asumir las funciones del Presidente en su ausencia o por delegación expresa de este.

2. Colaborar en cuantos asuntos le pueda requerir el presidente para el buen funcionamiento de la entidad.

Artículo 17. Del Secretario.

El Secretario de la Academia, elegido por mayoría simple por el Pleno tiene entre sus atribuciones:

a) Preparar y cursar el orden del día de las sesiones de la Academia, previamente fijado por el Presidente.

b) Redactar, autorizar y certificar las actas.

c) Llevar el libro de actas.

d) Las otras que se determinen por estos Estatutos y el Reglamento de régimen interno.

Artículo 18. El Tesorero.

Corresponde al Tesorero:

1. Responsabilizarse del patrimonio y de la contabilidad de la Academia.

2. Realizar los cobros y pagos necesarios para el normal funcionamiento de la Academia.

3. Elaborar las cuentas anuales y el balance para su aprobación en el Pleno Extraordinario, además de rendir cuentas ante el Presidente o ante la Junta de Gobierno cuando estos lo requieran o él lo estime oportuno.

Artículo 19. De los órganos de trabajo.

1. Las secciones y las comisiones son los órganos de estudio, de información y de asesoramiento de la Academia.

2. Las secciones son órganos colegiados estables creados por el Pleno, que atienden con carácter general las competencias básicas atribuidas a la Academia.

3. Las comisiones son órganos de carácter eventual que puede crear el Pleno con una finalidad concreta, cumplida la cual se extinguirán.

Artículo 20. De las relaciones externas de la Academia.

1. Corresponde al Presidente y a la Junta de Gobierno la proyección externa de las actividades de la Academia.

2. La Academia podrá establecer relaciones con las diversas instituciones afines de las otras lenguas del Estado.

3. La Academia podrá firmar acuerdos y convenios de colaboración con otros organismos académicos, científicos y culturales.

Artículo 21. Del régimen patrimonial y económico.

La Academia podrá ostentar la propiedad de toda clase de bienes y derechos, de acuerdo con lo establecido en estos estatutos y en el resto las disposiciones vigentes, y, entre ellos, los siguientes:

a) Las consignaciones previstas en los presupuestos de la Comunidad Autónoma de Aragón.

b) Los bienes que le sean adscritos o cedidos por el Gobierno de Aragón o por cualquier otra administración pública, así como los que, por cualquier título, formen parte de su patrimonio.

c) Los productos y rentas de su patrimonio.

d) Los ingresos que obtenga, como contraprestación de sus servicios, actividades o productos.

e) Las subvenciones, herencias, legados, donaciones, patrocinios y cualquier otra aportación voluntaria de las entidades u organismos públicos o privados, así como de los particulares.

f) Los convenios y otros acuerdos de carácter económico con empresas e instituciones.

g) Los créditos, préstamos y otras operaciones que pueda concertar, con la autorización previa del Gobierno de Aragón.

h) Cualesquiera otros recursos que le puedan ser atribuidos.

Artículo 22. Del Presupuesto.

El presupuesto de la Academia, una vez aprobado por el Gobierno de Aragón, se integrará como sección en el proyecto de Ley de Presupuestos de la Comunidad Autónoma de Aragón.

Artículo 23. Adquisiciones de bienes.

La Academia Aragonesa del Catalán podrá adquirir los bienes que, de forma legal, acuerde el Pleno.

Artículo 24. De la reforma de los Estatutos.

1. A iniciativa del Presidente o a petición de un tercio de los académicos podrá plantearse la modificación de estos Estatutos, que deberá ser aprobada por la mayoría absoluta de los miembros de la Academia.

2. Una vez adoptado este acuerdo, la propuesta de modificación se elevará al Gobierno de Aragón para que sea aprobada definitivamente.

Boletín Oficial De Aragón.

Article d’Artur Quintana a la revista Beceroles

A la revista Beceroles, número 4, recentment editada, Artur Quintana ha publicat l’interessantíssim article “La Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. Unes consideracions”, on tracte dels precedents remots i directes de la Llei de Llengües i fa una anàlisi dels continguts més criticables.

La revista es pot trobar a la Llibreria Viladric http://www.la2deviladrich.cat/. També conté altres articles força interessants.

L’article d’Artur Quintana el podeu veure en pdf aquí.

mitjançantArticle d’Artur Quintana a la revista Beceroles « Lo finestró del Gràcia.

Viure a Alemanya i ensenyar català
Després d’acabar la carrera, l’Artur va obtenir una beca i se’n va anar a viure a Alemanya. Allà s’hi va estar durant 30 anys. Avui recorda aquella etapa de la seva vida i els seus ensenyaments com a professor de català.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:33 | Visualitzacions : 364 | Comentaris : 0
Votes : (0)
L’exili del seu pare
L’Artur recorda el dia que les tropes franquistes van entrar a Barcelona i com el seu pare va decidir que es refugiarien a casa d’uns oncles mentre emprenia l’exili.
Categoria : Història
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:15 | Visualitzacions : 360 | Comentaris : 0
Votes : (0)
La Codonyera i la defensa de la llengua
Després de 30 anys a Alemanya, l’Artur i la seva dona van decidir instal·lar-se a La Codonyera (Aragó), on realitza una gran i àrdua tasca per la defensa de la llengua catalana a l’Aragó.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:14 | Visualitzacions : 354 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Els minyons escoltes i el català
L’Artur parlava català però no sabia escriure’l. Però als 14 anys, quan el seu pare va tornar de l’exili, el va portar amb els Minyons Escoltes i és allà on l’Artur comença el seu aprenentatge en l’escriptura del català, una cosa que continuarà amb el pas dels anys.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:03:01 | Visualitzacions : 338 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Germanista, romanista i traductor
Després de començar la carrera de medicina, l’Artur es va passar a Filosofia i Lletres. Allà va estudiar germanística i romanística. Avui recorda els seus inicis en la literatura alemanya, així com els seus treballs en la traducció, bàsicament de l’alemany al català, però també d’aquella mateixa llengua al castellà, i ocasionalment de diverses llengües -occità,anglès, aragonès, romanès, castellà i turc- al català
Categoria : Treball
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:06:36 | Visualitzacions : 308 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Una família trilingüe
L’Artur recorda com va conèixer la seva dona a Colònia (Alemanya), amb qui va formar una família que practica el trilingüisme (alemany, català i castellà) sense complicacions i com una cosa natural per entendre’s entre tots.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:42 | Visualitzacions : 304 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Memòries i estampes familiars
L’Artur parla de la seva obra La Vall de Balat, memòries aragoneses des del 1948 fins al 2003 i projecta un llibre per als seus néts sobre estampes familiars.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:01:36 | Visualitzacions : 293 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Articulista i lliurepensador
L’Artur fa un repàs de la seva activitat com articulista, especialment a la revista Temps de Franja i al Diario de Teruel, i com a escriptor, majoritàriament de llibres i articles de germanística i romanística, aquests darrers referits majoritàriament a l’Aragó de llengua catalana, d’on ha estudiat els diversos parlars. L’Artur és un defensor de la llengua i continuarà fent aquesta tasca mentre el cos “aguanti”.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:04:53 | Visualitzacions : 249 | Comentaris : 0
Votes : (0)

mitjançantThe MEMORO Project.

Hora
dimarts, 29 / març · 19:00 22:00

Lloc
Sede del Justicia de Aragón

Don Juan de Aragón n.º 7
Zaragoza, Spain

Creat per

Més informació
Autores: José Ignacio López Susín y José Luis Soro Domingo. Título: “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre”, libro n.º 48 de la Colección editorial del Justicia de Aragón. Confirmar asistencia en el teléfono 976.20.35.65

Presentación libro “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón” (4).

L’espanyol del nen de “Pa negre”
“Si per a aquests és costós parlar en català també ho és per a nosaltres parlar en espanyol per la senzilla raó que no som millors que ells”
Molt il•lustratives, les paraules de l’historiador basc –basc de naixement i espanyol d’addicció– Fernando García Cortázar sobre el nivell d’espanyol de Francesc Colomer, el nen osonenc que interpreta el personatge de l’Andreu a la pel•lícula “Pa negre”, d’Agustí Villaronga. Quan l’entrevistador del diari Heraldo de Aragón li pregunta si recomanaria “Pa negre”, ell respon: “No l’he vista. Però amb relació als Goya sí que em sembla dramàtic –i si no fos així, poc respectuós amb un premi nacional– que el nen que va recollir el guardó no pogués expressar-se amb correcció en espanyol. Ens endinsa en aquest gran problema que és l’agressió a l’idioma comú i que va en perjudici dels mateixos habitants catalans”.

És tota una declaració de principis nacionals espanyols, certament. Però sobta una mica que aquest personatge no hagi tingut escrúpols de servir-se d’un nen de tretze anys emocionat i obligat a parlar per primer cop davant d’un auditori ple de gom a gom. Tot queda aclarit, tanmateix, quan, en la mateixa entrevista, i responent a la pregunta “Què n’espera, del nou mil•lenni?”, García Cortázar respon: “Esperem que el segle XXI posi, en la mesura que pugui, un cert ordre en els desordres causats per les disset autonomies”.

En aquestes declaracions destaquen, si més no, tres elements que constitueixen l’eix al voltant del qual gira la ideologia de García Cortázar. Un, la llengua espanyola com a instrument de reafirmació de l’imperi; dos, el sistema autonòmic com a amenaça desintegradora de l’Estat nació; i tres, la necessitat urgent de frenar el desacomplexament nacional de Catalunya. Tres elements que, com una mena de Santíssima Trinitat, són una mateixa cosa i es sintetitzen en un principi sagrat: “Espanya, nació única, indivisible i indissoluble”. No cal dir que davant d’una demostració de fervor religiós com aquesta, és força inútil oposar-hi raonaments. Amb tot, és important no renunciar a fer-hi algunes consideracions.

Diu García Cortázar que el nen va ser “poc respectuós amb un premi nacional”. Caldria preguntar-li per què. Potser perquè la metròpoli considera una falta de respecte que un fill de les colònies, en ser nomenat bon minyó, no parli com un fill de La Mancha? Cal tenir en compte que el Goya no és un premi nacional, per a un català. És un premi espanyol, com el César és un premi francès. Els premis nacionals de cinematografia dels catalans es diuen Gaudí i es lliuren anualment a Barcelona. I si l’Estat espanyol fos un Estat veritablement democràtic, catalans, bascos i gallecs haurien de poder expressar-se en la seva llengua, no pas en espanyol, en ser guardonats per uns premis estatals. A Catalunya, per altra banda, com es pot comprovar cada any en els Gaudí, tothom pot expressar-se en la llengua que vulgui sense que ningú ho qualifiqui d’agressió. En tot cas, si hi havia una cosa que feia sentir vergonya aliena, eren els intents d’Andreu Buenafuente de ser més espanyol que els espanyols dient dao, hablao, pensao, comentao… A més, el seu exercici d’autoodi va trobar una magnífica manera de manifestar-se gràcies a la beneita irrupció de Jimmy Jump cobrint el Goya amb una barretina. Ràpidament, Buenafuente, “como catalán”, va demanar perdó i va arribar a la violència verbal afegint que si l’hagués enxampat l’hauria atonyinat sense estar-se de res. És la reacció de manual de l’esclau enamorat de l’amo, que quan veu un dels seus fent una ximpleria, per petita que sigui, de seguida se sent culpable i demana perdó. Si fa no fa, com els catalans que s’incomoden quan un catalanoparlant no canvia de llengua davant d’un hispanoparlant. Ells també ho consideren una ximpleria. Evidentment, l’acció de Jimmy Jump és una bretolada estúpida. Però s’ha de reconèixer que no fa mal a ningú i que, per tant, la voluntat d’estomacar-lo només es fonamenta en l’autoodi: “Sobretot que l’amo no es rebaixi a apallissar un inferior. Ja ho faig jo mateix”.

Pel que fa a les declaracions de García Cortázar, sentint les emocionades paraules de Francesc Colomer com una “agressió a l’idioma comú”, només dir que expressen diàfanament la incapacitat mental d’aquest personatge per entendre que la llengua comuna dels catalanoparlants és el català en la mateixa mesura que la dels hispanoparlants és l’espanyol. I si per a aquests últims és costós parlar en català també ho és per a nosaltres parlar en espanyol per la senzilla raó que no som millors que ells. Tot plegat, és una qüestió de respecte. Un respecte que ens els Goya podria començar per la pronúncia correcta dels noms catalans. N’hi hauria prou que els diversos actors i actrius que lliuren l’estatueta posessin en la pronúncia del català el mateix zel que posen en la pronúncia de l’anglès.

mitjançantL’espanyol del nen de “Pa negre”.

Cinga Fòrum ’11

Llengua i emoció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

 

Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11

Franja i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

Programa:

Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).

21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.

Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.

10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.

11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.

11:45.- Descans

12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.

12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Ramon Camats, filòsof i professor de la UdL.

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Col·labora: Fogaril i Calaixera, Òmnium Cultural de Ponent i Casal Jaume I de Fraga.

 

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 12-3-11:

16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.

17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Diumenge 13-3-11:

10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: Museu de la Mina de Mequinensa.

Los pueblos del Bajo Aragón que “no hablan castellano”

Portada del libro editado por Rolde de Estudios Aragoneses

Los pueblos del Bajo Aragón “que no hablan castellano”

Primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (y II)

Ramón Mur

María Pilar Benítez Marco, en su libro ‘María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón’ al que me refería ayer, cita a varias mujeres del Bajo Aragón que investigaron en el catalán que se habla en muchas poblaciones: “A ese catalán de Aragón, al de Maella, que estudió María Trinidad Bondía Benedicto, y al de Fraga, que investigó, a través de su antroponimia y toponimia, Esther Regina Santamaría Novell, pude volver a acercarme gracias a personas que conocí, en su mayoría, durante mis ocho años de estancia en el lugar donde lo aprendí, en Tamarit de Llitera: Mariona Martínez Dorado, Emma Bravo Santamaría, Ana Domínguez Ibáñez, Juan José Enériz Torres y Maria Dolores Gimeno Puyol”.

Por lo que se refiere al Bajo Aragón, la filóloga de la Universidad de Zaragoza cita a dos mujeres de principios del siglo XX naturales de un pueblo del Mezquín donde nacieron y residen excelentes cultivadores tanto del catalán común como del propio de Aragón. Son Felipa Molins Velilla y Pilar Rebullida Sancho. Ambas fueron colaboradoras del Estudio de Filología de Aragón (EFA) del que era director Juan Moneva y Puyol.

De Pilar Rebullida Sancho, la autora del libro afirma que su “colección de voces del Bajo Aragón no sólo tiene el mérito de ser, hasta el momento, la primera recopilación léxica dialectal conservada realizada por una mujer en nuestra Comunidad, sino de presentar, además, aspectos innovadores con respecto a otras colecciones coetáneas”.

Pilar Rebullida, casada con Miguel Sancho Izquierdo, rector de la Universidad de Zaragoza, realizó fichas para el EFA sobre ‘voces del Bajo Aragón’. Fue un trabajo único hasta entonces y pionero. Me ha resultado especialmente relevante su estudio en dos aspectos. El primero es que en ningún momento llama catalán al habla de los pueblos de los que ella procede y tampoco ‘chapurriau’. Esta última acepción no la he podido encontrar en ninguna de las 240 páginas del libro de María Pilar Benítez Marco. Habría sido del todo entendible que Pilar Rebullida, desde su evidente recelo hacia el catalán, hubiera observado que al habla de estos pueblos las gentes la denominan ‘chapurriau’. Pues ni eso.

En todo caso, no todos los aragoneses de los tiempos del EFA recelaban del catalán. En una carta de Carlos Estevan, vecino de Valdealgorfa, aunque natural de Belmonte, a su tío Juan Pío Membrado se afirma de Juan Moneva que es “incompatible con el género humano y [está] empeñado en hablar catalán”. Por lo visto, el director del EFA y mentor de todas las mujeres aragonesas, pioneras en filología, tenía mal genio pero no daba la espalda al catalán como uno de los tres idiomas de Aragón.

El propio Moneva dirigió a Membrado esta carta en la que se utiliza una ortografía gramatical inequívoca:

“Senyor Joan Píus Membrado i Ejerique.

“Benvolgut amic i compatriota:

“Haig sabut de l’Asamblea municipalista a Barcelona, i encara qu’em trobava llest per anar-hi, ben llegida la seva convocatoria, n’on puc, car no’ns han deixat lloc als sigulars individuus qu’estudiem mes no tenim representación des municipis. Aixó’s remeiaría artificialmente donant-mi una representación: sería peró un curanisme llegt; els pobles tenen d’esser representants per la gent d’ells mateixos.

“Vull, aixó apart, fer constar devant vos, capdevanter del moviment, que no es cap mancament de voluntat ho que’m tè lluny de d’aquixa tasca de ruralisme.

“Molt vostre, Joan.

“Saragossa, lo 14 juny 1914” La carta se conserva en el Archivo Membrado de Belmonte.

Pero lo más llamativo en el trabajo de Pilar Rebullida es la distinción que hace entre los pueblos “que no hablan castellano” y los que sí lo hablan. ¿Había en su época algún pueblo en el Bajo Aragón donde no se hablara castellano? Sí y no. Ella hace esta distinción por reminiscencias históricas. Es decir, que hasta que no se inició la alfabetización, a principios del siglo XX, justamente en su época, en los pueblos que hoy llamamos bilingües sólo se hablaba un idioma y ese tal no era el castellano. Mas tarde llegó la escolarización universal de la población al medio rural y ésta se hizo sólo en castellano. A partir de ese momento, en los pueblos catalanohablantes se sabía utilizar los dos idiomas, aunque sólo en uno de ellos, en castellano, se sabía leer y escribir, además.

Pero la distinción que hace Pilar Rebullida ni siquiera hoy es un disparate. Es decir, que hoy se puede hacer la observación de que hay pueblos en el Bajo Aragón en que no se habla castellano. Se pregona en castellano, el culto católico se celebra en castellano, el médico atiende en castellano, el boticario también despacha medicamentos en castellano y los maestros de escuela enseñan mayormente en y el castellano. Pero lo que es hablar, hablar en la calle y a todas horas, los vecinos de muchos pueblos del Mezquín, del Bergantes y del Matarranya, no hablan, es verdad, en castellano.

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 5356 (20100810) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com

Los pueblos del Bajo Aragón que “no hablan castellano” | Entre pàginas.

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui 20 febrer 20UTC 2011

Posted by xarxes in internet, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post

Fa alguns dies que vam tenir una conversa telefònica amb l’Avui. N’han tret un article, amb intervencions també de F. Xavier Vila i Moreno:

Els internautes impregnen el català a la xarxa malgrat l’Estat

Diferents estudis evidencien que la gran difusió de la llengua a internet es deu a l’activisme dels usuaris

El nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès

20/02/11 15:00 – Barcelona – Natàlia Ríos

La Queta ha estat l’última gran protagonista d’una campanya per difondre l’ús del català. Va ser l’any 2005 Foto: A. PUIG / ARXIU. 1

El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.

I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.

Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.

Voler servir el clients

En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.

“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.

I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.

El domini ‘.cat’ celebra cinc anys

Dijous passat, va fer cinc anys que es va registrar la primera pàgina web amb el domini .cat. D’aquí a pocs dies, ja hi haurà 48.000 pàgines a internet amb aquest domini, segons anuncien els responsables de la Fundació puntCAT.A més, el domini ha crescut anualment per sobre del 15% de mitjana. No obstant això, l’últim any l’increment encara ha estat més significatiu, amb un 18%. Hi ha, doncs, camí per córrer.

La Fundació puntCAT destaca també que la presència del domini .cat ha ajudat en aquests anys a donar visibilitat a Catalunya, a fer que es conegui arreu del món i a explicar a les multinacionals que el català és també un mercat important.

De les piulades a la música

Després d’aconseguir que el català estigui disponible a Youtube, flog.cat demana la traducció d’Spotify

Twitter facilitarà les eines perquè els usuaris facin la traducció

20/02/11 15:00 – Barcelona – N.R

L’opció de Twitter en català tot just ha començat a prendre forma per la pressió dels internautes Foto: ANDREU PUIG.
El gegant Google ja ofereix ara la llengua catalana en la majoria dels seus productes
Xarxes socials, vídeos, blogs, fotografies…A poc a poc els internautes han anat aconseguint que el català formés part de totes les eines que arriben a les seves vides de la mà de grans multinacionals. Facebook, Tuenti, Fotolog i Youtube ja es poden fer servir en català, i Twitter acaba d’anunciar que també el facilitarà. Ara, el següent repte per als usuaris és Spotify, una aplicació per a la reproducció de música, que es va llançar al mercat l’octubre del 2008.

Daniel Olivares, administrador de flog.cat i impulsor del moviment per a la traducció al català de Youtube i Fotolog, explica que fa unes setmanes que han posat en marxa aquesta campanya “tant per poder traduir l’aplicació com per ampliar el catàleg de música en català”. Aconseguir-ho és, segons Olivares, “molt important per a la comoditat dels usuaris i per a la normalització de la llengua que fem servir”. Cada 15 dies envien les signatures aconseguides a l’empresa i intenten contactar directament amb els seus directius per polsar les seves intencions. De moment, ja tenen 760 adhesions.

De fet, fa només una setmana que s’ha anunciat que hi haurà Twitter en català. I de nou, serà possible gràcies als internautes, tant per la pressió que han fet per aconseguir-ho com per la mateixa execució de la traducció.

L’anunci del director executiu d’aquesta xarxa de microblòguing, Dick Costolo, va arribar després que per mitjà d’una ‘piulada’ el portal tecnològic Geeks.cat li preguntés, durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, si pensaven traduir Twitter al català.

A més, en els darrers dies, una campanya impulsada per l’analista tecnològic, Albert Cuesta, havia recollit a la mateixa xarxa 3.000 signatures de suport per demanar la traducció.

Val a dir, però, que el juliol del 2008 ja van començar a gestar-se moviments per reclamar-ho. Després de veure que Facebook s’havia traduït al català, Anna Peña va obrir una pàgina en aquesta xarxa per demanar el mateix amb Twitter, que estava aterrant en aquells moments a Catalunya. Una causa que ja aleshores va aconseguir 696 adhesions. “Si el català és una llengua potent a la xarxa, és normal que les eines que més utilitzen els internautes es puguin fer servir en aquesta llengua”, argumenta Peña.

En vista de la pressió, la reacció de Twitter ha estat la mateixa que la d’altres empreses a la xarxa: facilitar als usuaris les eines necessàries perquè ells mateixos facin la traducció. Twitter –una empresa de 350 treballadors i uns 75 milions d’usuaris– només es pot utilitzar en set idiomes: anglès, francès, italià, alemany, castellà, japonès i coreà, lluny encara dels 67 que ofereix Facebook.

De la mateixa manera, fa tot just un mes que és possible disposar del català en el servidor de vídeos més popular d’Internet. En aquest cas, també ha estat necessària una campanya prèvia de recollida de firmes per aconseguir-ho. No obstant, a Youtube, de Google, ha estat la mateixa empresa la que ha ofert aquesta possibilitat a través del navegador. Google ja ofereix el català en la majoria dels productes com és el cas del cercador, del Gmail, el Google Maps, l’iGoogle i Google Ocean, així com el seu servei de traduccions en línia. Fites que, segons Peña, esdevenen “un pas més per a la normalització de la nostra llengua”.

Enllaç i enllaç

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui « Xarxes socials i llengües.

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja

TV3 ha tancat al País Valencià (web). Fa algun temps que els nostres veïns més propers al Sud, van reclamar TV3 a Els Ports. Però a la Franja, encara que el Govern d’Aragó i el Govern de Catalunya van signar fa cinc mesos un protocol per a compartir senyals de TV3 i AragónTV, encara hi ha grans problemes de recepció. Al Matarranya no es veu a La Codonyera, La Portellada, Fòrnols, La Freixneda, la Torre del Comte, Pena-roja i tants altres que no tenen senyal directa de Mont Caro. Per això, lafranja.net se solidaritza per la recuperació de les senyals de les televisions i ràdios en llengua catalana (valencianes, catalanes, balears i andorranes).

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja | La Franja.

Cinga Fòrum ’11

Llengua i emoció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11

Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

Programa:

Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).

21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.

Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.

10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.

11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.

11:45.- Descans

12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.

12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Berta Menén, estudiant de psicopedagogia.

Organitza: Fogaril i Calaixera i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent i la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga.

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 12-3-11:

16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.

17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Diumenge 13-3-11:

10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

Nota: Totes les propostes són de franc.

Per fer nit a Fraga:

1.- Hotel Casanova, Av. Madrid 54, 974 471990.

2.- Pensió Trèbol, Av. Aragó 9, 974 471533.

La complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias: El caso del valle de benasque

Coutado Doménech, Esperanza
MEDRANO MIR, Mª GLORIA (dir.) ; SANAGUSTÍN FONS, Mª VICTORIA (dir.) ; HUGUET CANALÍS, ÁNGEL (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2009
(Psicología y Sociología)

Abstract: La progresiva desaparición de las lenguas minoritarias en todo el mundo, en aras de una cada vez mayor globalización, es un tema preocupante y de candente actualidad, no sólo por lo que supone de pérdida lingüística sino de elemento fundamental del patrimonio cultural para sus hablantes, principalmente, pero también para la comunidad y país al que pertenecen. Aragón no es ajeno a este problema pues en su territorio se conservan, con mayor o menor vitalidad, un conjunto de lenguas minoritarias, procedentes en su mayoría del aragonés, y que perviven a duras penas en pequeños valles del Pirineo. Y entre estas destaca especialmente el patués, lengua hablada desde siempre en el Valle de Benasque, situado en la zona más oriental de los Pirineos, lengua considerada de transición y que actualmente es la variedad mejor conservada y con mayor número de hablantes de todas. El objetivo de esta tesis era conocer y comprender las causas que han llevado al patués a desaparecer paulatinamente de las esferas públicas de la sociedad y quedar relegada a los círculos más íntimos y familiares. Y uno de los medios más adecuados para conocer y comprender la evolución de la vitalidad de una lengua es analizar las actitudes de sus hablantes. Para el estudio de actitudes existen diversas vías entre las que encontramos las técnicas de investigación cuantitativa, a partir de encuestas, y las técnicas de investigación cualitativa a partir de la observación previa y las entrevistas. Y sólo a partir de estas últimas, y en concreto de la entrevista, podemos analizar no sólo los datos concretos acerca de las actitudes lingüísticas hacia una lengua sino el porqué de dichas actitudes y todo el bagaje personal, afectivo, cultural, histórico y social que genera dichas actitudes y que determina finalmente la vitalidad de una lengua. Con este marco de fondo hemos constatado que, si bien las actitudes lingüísticas hacia el patués de los habitantes del valle de Benasque son positivas, la vitalidad de la lengua está directamente influenciada por el componente conductual de dichas actitudes que, frente al mayoritario signo positivo que presentan el componente cognitivo y afectivo, muestra una tendencia neutra e incluso en algunos casos negativa, consecuencia directa de unos acontecimientos históricos, económicos, culturales y sociales que han marcado la evolución del valle de Benasque y, en consecuencia, del patués y que hemos analizado en nuestra investigación.

Keyword(s): Patués ; Lenguas minoritarias ; Actitudes linguísticas ; Vitalidad etnolinguística ; Valle de Benasque ; Evolución socioeconómica

Knowledge area: Sociología

Department: Psicología y Sociología

Notes: Presentado: 20 04 2009;PhD

Record created 2009-06-25, last modified 2010-09-14

Texto completo (spa):
Download fulltextVer el archivo PDF

mitjançantLa complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias | Tesis – Digital Repository at University of Zaragoza Spain.

Us enganxo l’article que han fet a Vilaweb sobre la Sentència del Suprem contra la immersió lingüística a Catalunya. Em van contactar per aprofundir en la situació de les llengües a l’ensenyament a la Franja:

Manca de suport institucional a la Franja

A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels vuitanta. L’assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada, nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.

En aquests últims vint anys llargs l’assignatura optativa del català s’ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat d’estudiar català, i els centres ensenyen l’assignatura si hi ha una demanda mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l’assignatura és voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials públiques), estudien català, i quan acaben l’ensenyament obligatori tenen un nivell similar al nivell C de català del Principat.

A banda l’assignatura optativa, en alguns centres de la Franja també hi ha els anomenats ‘projectes lingüístics’, encara molt minoritaris, que inclouen l’ensenyament d’algunes assignatures en català. Aquests projectes van néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport institucional.

Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha minvat. Per això diu que, si el català no s’implanta a les escoles, serà difícil que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una llengua ‘pròpia, original i històrica’.

Resta de l’article: El català a les escoles de tot el país.

Algunes preguntes de Vilaweb sobre el català a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Este viernes 22 de octubre presentaré en el Centro Aragonés de Barcelona  a las 19:30 h. el libro que he realizado durante años sobre María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón y en el que se recoge información inédita sobre estas pioneras de nuestras lenguas, sobre su obra también desconocida y, sobre todo, sobre María Moliner y su vinculación con la Filología Aragonesa.

Font: Maria Pilar Benítez

Lenguas propias de Aragón: Procesos de revitalización social
Director: José Enrique Gargallo Gil. Profesor Titular de Filología Románica de la Universidad de Barcelona
Secretaria: Mª del Carme Alcover Pinós. Técnica Asesora del Gobierno de Aragón.
20 y 21 de octubre de 2010

Miércoles, 20 de octubre
10:00 Conferencia inaugural. Las lenguas de Aragón en su contexto romance. José Enrique Gargallo Gil. Profesor Titular de Filología Románica de la Universidad de Barcelona.
11:30 Las lenguas propias de Aragón y su ordenamiento jurídico. Mª del Carme Alcover Pinós. Técnica Asesora del Gobierno de Aragón.
13:00 Presencia del catalán en documentación notarial aragonesa: siglos XIV y XV. María Rosa Fort Cañellas. Profesora Titular de la Universidad de Zaragoza. María Teresa Moret Oliver. Profesora Ayudante de la Universidad de Zaragoza.
16:30 Café literario. Literatura y escritura en lenguas minoritarias.  Con Mª Victoria Nicolás, Anchel Conte, Susanna Barquín y Juli Micolau (escritores). Recital poético.

Jueves, 21 de octubre
10:00 Aportación de la toponimia para un mejor conocimiento del aragonés Jesús Vázquez Obrador. Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza.
11:30 Mesa redonda. La producción cultural y artística: Perspectivas de futuro. Antón Abad (músico), Mario Sasot (editor),
Ángel Vergara (productor musical), Pilar Benítez (escritora).
13:00 Clausura. Juan José Vázquez Casabona. Viceconsejero de Cultura del Gobierno de Aragón. Actuación musical.

Dar a conocer el valor de la diversidad lingüística de las lenguas minoritarias del mundo en una sociedad global.

  • Exponer la realidad de las lenguas propias de Aragón.
  • Historia y cultura.
  • Mostrar procesos de recuperación y medidas de conservación, uso y promoción.
  • Reflexionar sobre la realidad actual, perspectivas de futuro y retos que se presentan.

INTERÉS ACADÉMICO Y SOCIAL

Las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés. En este encuentro se pretende ofrecer un mejor conocimiento de éstas a la ciudadanía aragonesa, como muestra del Aragón plurilingüe, y ofrecer un foro de debate acerca de la nueva realidad sociolingüística aragonesa surgida de la aprobación de la Ley de Lenguas.

Escuela Politécnica Superior. Sede UIMP Pirineos. www.uimp.es
Ctra de Cuarte s/n 22071 Huesca
Tel.: 974 239 300, Ext. 853002 – Fax: 974 239 302
Correo electrónico: gestuimp@unizar.es
http://www.uimp.es/blogs/pirineos/
Solicitud de matrícula: www.uimp.es/estudiantes/matriculacion-pirineos.html hasta el 19 de octubre de 2010
Precio: 72 €. Solicitud de becas: http://www.uimp.es/estudiantes/becas-pirineos.html Plazo hasta el 8 de octubre de 2010. Código: 60UQ

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Postals d’estiu « L’esmolet.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja