Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

El patronat també veu inassumible que el retorn provisional de les obres d’art es dugui a terme abans del dia 25

Origen: El MNAC recorrerà contra el retorn de les pintures de Sixena i encarrega un estudi sobre els riscs del trasllat | VilaWeb

Origen: Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida

Festa Reivindicativa | Els Museus NO es toquen!

Dijous 14 de juliol de 20 a 22 hores a la Plaça del Museu de Lleida

La Plataforma d’Entitats Culturals organitza la Festa Reivindicativa Els Museus NO es toquen: fem pinya pel Museu! que tindrà lloc el dijous 14 de juliol de 20 a 22 hores a la Pl- del Museu de Lleida amb activitats artístiques, musicals i de cultura popular, visites guiades al museu i servei de bar.

Us esperem!

Descarregar arxiu (20160714_Els_Museus_NO_es_toquen.pdf)

Origen: Vila dice que se debe cumplir “el marco legal catalán”

Tampoco comunicará el 20 de julio el plan de entrega

08/07/2016

BARCELONA.- El consejero de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, envió ayer un escrito al juzgado de primera instancia e instrucción número 1 de Huesca para comunicarle que es “inasumible” trasladar los bienes del monasterio de Sijena el 25 de julio porque también se debe cumplir “el marco legal catalán”, y asimismo le informa de que tampoco ve posible comunicar al Gobierno de Aragón antes del 20 de julio la manera de trasladar estas piezas.

Hi ha una paraula que apareix sovint en els discursos del conseller Santi Vila que ja s’ha convertit en un dels conceptes claus de la legislatura

Origen: Una llengua alineada o alienada? | Bernat Puigtobella

Si llegiu les cròniques de la Jornada de Francesc Ginabreda aquí i aquí, veureu que no hi va faltar el Síndic de l’Alguer, ni un representant de la Catalunya Nord i d’Andorra, però sí que va faltar José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, que en el darrer moment, en lloc d’alinear-se, va quedar alienat de la convocatòria arran del conflicte diplomàtic originat per la polèmica de les pintures de Sixena. Els que el coneixen diuen que López Susín és un home de tracte exquisit i educat, però la realitat, tossuda, s’ha entestat una vegada més a demostrar-nos que l’alineació perfecta és una quimera i que per més bé que ens hi posem hi haurà sempre distàncies insalvables.

Origen: L’advocat del govern d’Aragó: ‘Anem un dia a Lleida i un altre a Barcelona i carreguem les obres de Sixena en un camió’ | VilaWeb

Una de les pintures que conserva el MNAC, per dipòsit de la comunitat de monges santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena el 1960: ‘Dama i joglar en un palau i lleó atacant un soldat’ (fragment de pintura mural). Cap a 1200.Una de les pintures que conserva el MNAC, per dipòsit de la comunitat de monges santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena el 1960: ‘Dama i joglar en un palau i lleó atacant un soldat’ (fragment de pintura mural). Cap a 1200.

Continua la polèmica per les obres d’art del monestir de Sixena. El govern d’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena han demanat a la jutgessa que porta el cas que la policia judicial s’encarregui de retirar les obres de Sixena que hi ha al Principat.

L’advocat Jorge Español ha explicat a VilaWeb que aquesta petició era una resposta a les declaracions de Santi Vila sobre la impossibilitat de fer aquest trasllat abans del dia 25 de juliol, com va ordenar la jutgessa. ‘Quin sentit té esperar el dia 25 de juliol si el conseller ha dit que no podria? Si la jutgessa dicta l’execució demà mateix, amb la força pública ens emportem les peces en dos dies. Anem un dia a Lleida i un altre dia a Barcelona, es carreguen en un camió especialitzat en el trasllat d’obres d’art  i en dos dies ho fem. No necessitem més temps’, ha dit Español.

Ací podeu escoltar les declaracions de l’advocat:

Español ha afegit: ‘Que el conseller repeteixi això [la Generalitat havia presentat un recurs argumentant que no era possible de lliurar-les abans del dia 25 de juliol, que va ser desestimat] és una excusa, evidentment. Les sentències es dicten per complir-les. Si no es compleixen hi ha uns mitjans per a fer-les complir. No passa res, es complirà amb l’ús de la força pública i no passa res.’

Origen: El govern d’Aragó planta Vila pel conflicte de Sixena i es retira d’una jornada sobre el català

El director general de Política Lingüística de l’executiu aragonès no assistirà a la Jornada sobre Llengua i Societat

El malestar del govern d’Aragó per l’actuació de la Generalitat en el conflicte pels béns de Sixena té ja una primera reacció. El director general de Política Lingüística de l’executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha anunciat que no participarà a la quarta edició de la Jornada sobre Llengua i Societat, que se celebrarà aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès, organitzada pel departament de Cultura i que inaugura el mateix conseller de Cultura, Santi Vila. Segons ha pogut saber l’ACN, López Susín ha comunicat als organitzadors de la jornada que declinava participar-hi  en senyal de disconformitat per l’actitud del conseller Vila en relació al litigi per l’art de Sixena. Fonts del departament de Cultura han confirmat que el polític aragonès no assistirà finalment a la jornada i que ho ha comunicat formalment aquest mateix matí.

La reacció del govern aragonès es produeix després que Santi Vila avancés aquest dimarts que era “molt improbable” poder complir el requeriment d’entregar els béns de Sixena abans del 25 de juliol, que és la data límit marcada pel jutjat d’Osca, i qualifiqués de “temeritat” i “atemptat cultural” traslladar les pintures murals del MNAC. Amb tot, la conselleria va anunciar que iniciava els tràmits administratius per al retorn de les 97 obres d’art del monestir de Sixena que es troben al Museu de Lleida i al MNAC.

A la quarta Jornada sobre Llengua i Societat d’aquest dijous s’exposaran les línies de política lingüística dels set territoris de parla catalana i es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües a partir de les enquestes d’usos lingüístics a la població realitzades al llarg dels anys 2013, 2014 i 2015.

En aquest sentit hi participaran, a més del conseller Vila, la directora general de Política Lingüística del departament de Cultura, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà; la subdirectora de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Nathalie Torres Garcia; el síndic de l’Alguer, Mario Bruno; el responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolàs Garcia, i el cap del servei de Política Lingüística del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del govern d’Andorra, Joan Sans.

Origen: La Diputación de Tarragona se hace cargo de los 4 km del tramo tarraconense de la carretera de Lledó a Horta

La proposta de resolució es votarà al ple de la cambra catalana que comença dimecres que ve

Origen: Tots els grups menys Ciutadans registren una resolució al Parlament perquè les obres d’art de Sixena es quedin al MNAC | VilaWeb

Origen: La DPT buscará apoyos para una autovía que una Madrid y la costa

Origen: Tarragona se hará cargo de la carretera de Lledó el martes

Origen: El Principat i el País Valencià signaran un protocol per promoure les zones turístiques limítrofs | VilaWeb

Mas de Barberans, al peu del massís dels PortsMas de Barberans, al peu del massís dels Ports

El conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ha avançat que els governs de Catalunya i el País Valencià signaran properament un protocol per fer promoció conjuntament de les zones turístiques que són limítrofs. Com a exemples, els dos executius promouran atractius transfronterers com les oliveres mil·lenàries del Sènia, els Ports de Beseit o les mostres d’art rupestre que es troben a la zona.

En una entrevista amb l’ACN, Baiget ha apuntat que ‘una cosa són els límits administratius i l’altra és el territori, que es continu. Hi ha recursos turístics compartits i és lògic que Catalunya i el País Valencià col·laborin’. El conseller ha comentat que durant un temps, no s’ha pogut fer aquesta tasca conjunta, però ara sí que es pot amb la nova administració de la Generalitat valenciana, i ha conclòs que aquesta promoció serà bona per als habitants de la zona i per als turistes.

Un grup nombrós de persones s’han concentrat aquest dimecres davant les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a favor de la “unitat” de les col·leccions del museu barceloní i el de Ll…

Origen: La societat civil es mobilitza a Barcelona pels béns de Sixena | Lo Finestró

Origen: Tornaran a Sixena les 97 peces? | Lo Finestró

El proper 25 de juliol finalitza el termini per a la devolució de les 97 peces –objectes i obres d’art– provinents de Sixena que ara hi són al Museu Diocesà de Lleida i al MNAC de Barcelona, 44 al primer i 53 al segon. Com és ben sabut, el 24 de maig d’aquest any, la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes per les monges santjoanistes a la Generalitat de Catalunya i al MAC (Museu d’Art de Catalunya, ara MNAC).

En faré una síntesi de les vendes d’aquestes 97 peces: el 1970, Patrimonio Nacional, que havia d’encetar una gran restauració al monestir, va aconsellar el trasllat a les cinc monges que vivien a l’hostatgeria del monestir de Sigena. Veritablement el monestir de Sixena era una ruïna on no s’hi podia viure. Abans de marxar les monges i supervisat per mossèn Jesús Tarragona, responsable del patrimoni del bisbat, amb totes les obres d’art grans que hi tenien, van carregar un camió, el qual les va deixar al Museu de Lleida en qualitat de dipòsit. També van deixar dipositats al MAC diversos objectes i obres d’art, la majoria de format petit i de relatiu valor artístic.

A principis dels vuitanta, el bisbe Ramon Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres dipositades al Museu de Lleida i al MAC. Les monges ho demanaven també insistentment, sobre tot la priora de Valldoreix, perquè no tenien diners i havien de pagar el nou convent. A més, van haver de demanar permís a Roma, perquè la quantitat era elevada. Sense descartar algunes compres anteriors, el primer contracte, ben documentat, de compra-venda de 44 peces el van signar Joan Guitart, conseller de la Generalitat i la priora, Pilar Sanjoaquín, el 21 d’abril del 1983, per un import de 10 milions de pessetes. El componien 3 tombes o urnes funeràries (Isabel d’Aragó, Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill, 1 bancal de fusta, 4 taules pintades (una del Retaule de la Pietat), 1 talla, 7 pintures de la història de David, 14 pintures variades sobre tela (segles XVII i XVIII), 10 relleus i figures d’alabastre (Retaule de Santa Anna) i 4 fragments d’imatges. Les obres es trobaven al Museu Diocesà de Lleida en qualitat de dipòsit.

La segona venda, signada per Ramon Guardans, president del Patronat del MAC i la priora, que va tenir lloc el 20 de juny de 1992, va ser de 41 objectes o lots, per import de 15 milions de pessetes. La llista d’objectes, dipositats al MAC, es componia de: 1 brodat, 2 palmatòries, 1 forquilla gran, 1 portada de llibre, 4 reliquiaris, ornaments, vestits, fragments de rajola, 2 culleres, 3 frontals de tela, 1 manípul, 1 tapa de sopera, 1 faldilla, 6 escuts en pergamí, rajoletes, 2 escudelles de Muel, pergamins, 9 llibres i 2 pintures sobre tela.

I la tercera i última venda, signada per Joan Guitart i la priora, va tenir lloc el 17 de desembre de 1992 per import de 25 milions de pessetes. Es tractava de 12 peces o lots: 1 porta policromada (18 milions), 2 peces de ceràmica, 2 llibres, 1 pintura mural, fragments de pintures murals, 2 escuts de pedra, 1 fragment de creu, 1 pedra amb tres escuts, 1 feix de papers i 1 caixa forta. Totes les peces eren al MAC.

Més enllà de les peces d’art o antigues que va comprar la Generalitat, la priora Angelina Opi va vendre també les finques agrícoles i parcel·les, pertanyents a l’orde des de temps immemorial. També llogà a les monges de Betlem les estances del monestir.

La titular del Jutjat de Primera Instància núm. 1 d’Osca, amb data 8 d’abril del 2015, va declarar nul·les de ple dret les tres operacions de venda a la Generalitat de Catalunya i al MNAC, perquè fonamentalment no es van ajustar al que preveu la legislació espanyola de patrimoni, que impedeix alienar el contingut moble d’un bé d’interès cultural sense una autorització prèvia de l’administració competent, a més de considerar com a una unitat indivisible tots els béns de Sixena.

El cas és que després de recursos d’apel·lació i d’empara, de conflictes de jurisdicció, de declaracions i contradeclaracions per part de la Generalitat i el govern d’Aragó, el 24 de maig passat  la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes a Catalunya. D’altra banda, amb data 31 de maig, la Generalitat va comunicar que havia presentat un nou incident d’execució davant del Tribunal Constitucional, que se suma al que es va presentar l’11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern de la Generalitat defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d’execució.

Cal dir que, allà pel mes de febrer, un intent d’acord entre el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, per  retornar a Sixena els 53 objectes i obres d’art que hi són al MNAC va quedar en orris, com era d’esperar.

La Universitat de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i tots els partits polítics de les terres de Ponent, a excepció del PP i Ciutadans, mantenen una forta oposició a retornar a l’Aragó cap dels béns del Museu de Lleida provinents de Sixena. Quinze entitats culturals lleidatanes han exigit a la Generalitat que es posicioni “de forma decidida i clara” a favor de la unitat de les col·leccions dels museus, reclamant que utilitzi “tots els mecanismes legals i administratius” per bloquejar la sortida de les peces.

Què en pensa el lector? Tornaran al Monestir de Sixena les 97 peces?

Josep Miquel Gràcia  

Origen: El efecto tractor

  • Escrito por  Eva Defior

Dice el consejero de Presidencia que el hotel cinco estrellas de Monroyo tendrá un «efecto tractor». Creará 150 puestos de trabajo indirectos y en 2023 habrá tenido 9.000 huéspedes. ¡Mama mía! Para conseguir esas cifras no piensen en sentarse a verlas venir estimados lectores. Ya vimos cómo ese lugar, la Torre del Marqués, reunió

a lo más granado de la jet nacional durante unos años pero no se supo mantener la marca cuando el empresario se arruinó. Ahora, por suerte, alguien emprende y arriesga más de 5 millones de euros con la idea de un hotelito de ensueño. Hace años que se lo vienen pensando, pero no se atreven a dar el paso y no vendrán con un pan bajo el brazo. No basta con recibirlo, conviene acompañarlo, con apoyos, facilidades y sinergias. Después, se trata sólo de ponerle un envoltorio trendy de agroturismo y trabajar con calidad. En el Matarraña han sabido ver ese camino bien con ideas y esfuerzo en positivo.
Me pregunto si cuando tengamos un hotel de cinco estrellas alcanzaremos al fin el nivel de las provincias españolas con categoría. Tendremos que crear una marca “top” de exclusividad que ponga en valor lo excepcional de nuestro entorno; agreste, salvaje, silencioso, virgen. No es difícil, no es política, es cosa de todos, de eliminar fronteras, de trabajar en equipo. En estos tiempos resulta complicado recordar que el paisaje, los ríos, las montañas y las mismísimas personas no entienden de límites competenciales. El turista morellano se pasea sin problema por Monroyo, o el de Arnes cruza a la Vía Verde de Cretas sin despeinarse. El sábado nuestro presidente Lambán se reunió con su homólogo Ximo Puig para resaltar esta evidencia, que por desgracia ha sido olvidada mucho tiempo. Las tierras de frontera están dejadas de la mano de Dios, por lejanas y poco pobladas.

 

No son granero de votos, aunque ahora la cosa ha cambiado, y un sufragio del pueblo más recóndito vale un Potosí. Aún así es de merecer el esfuerzo conjunto para montar la parafernalia de campaña en pleno pie de obra.

Con esta foto, ya casi llenamos nuestra pared de instantáneas dedicadas a los actos de campaña en la N-232 a lo largo de la historia de la Democracia. Es una tradición consolidada, sí señor. Las carreteras tercermundistas que cosen los dobladillos de nuestra tierra bajoaragonesa nos han impedido crecer, ahora cabe reivindicar una conexión por autovía digna. Eso daría para un montón de fotos más. En este tramo, Dios Mediante, solo queda el cuadro de la inauguración. Aprovechen ahora, las elecciones también son un excepcional “efecto tractor”. Obligan a cumplir en tiempo y forma a quien gobierna, impulsan a proponer y permiten al ciudadano tener la sartén por el mango.
Bienvenidos sean pues éste y tantos otros proyectos que nos eleven a los cielos de los lugares que merece la pena visitar. Tiene tela que sean personas de fuera quienes vengan a enseñarnos que esta tierra vale la pena, como ya hizo en su día Gemma en la Torre del Visco. Creó una corriente a favor en el Matarraña, que instituciones y agentes sociales han sabido seguir. Sean declaradas pues de “interés autonómico” estas iniciativas y gestionadas con sentido común.

Hace más de un lustro, sin estrellas el Bajo Aragón consiguió no estrellarse con la llegada de pilotos y equipos de alto poder adquisitivo y exigencias variadas a Motorland. Son los visitantes con más poder adquisitivo que recibimos, pero no hemos sabido crear casi nada a su alrededor aún. ¡Soñamos con que ahora sea la leche! Soñamos con que vengan a toda mecha surcando los túneles y viaductos de la nueva N-232 a Monroyo con este “efecto tractor” aerodinámico, que ojalá sea moderno, multifunción, y también sirva para segar los campos y labrar la tierra.

La Diputació de Lleida, la Paeria i Consell Comarcal del Segrià, a més de partits polítics, s’adhereixen al manifest promogut per entitats culturals

Origen: Clam lleidatà perquè l’art de Sixena es quedi a Catalunya | VilaWeb

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja