Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Estudian el uso social del catalán en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El Departamento de Cultura catalán y el Campus Íberus impulsarán varias publicaciones sobre la situación el catalán en la zona oriental de Aragón.

Agencias. Lérida Actualizada 22/01/2016 a las 16:32

El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6% de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

Según ha señalado el Departamento de Cultura, el estudio tendrá como materia prima los resultados de la encuesta sociolingüística realizada en 2014 en este ámbito territorial por la Dirección general de Política Lingüística de dicho departamento.

Los primeros análisis ya han permitido determinar que un 80,2 % de la población adulta sabe hablar catalán; un 94,1% lo entiende, y el 74,7% declara que lo sabe leer.

La competencia de escritura es mucho más baja, como revela el hecho de que sólo la mitad de los que saben hablar en catalán declara que sabe escribir en esta lengua.

Asimismo, los primeros resultados de la encuesta, que aporta los datos para llevar a cabo el estudio, reflejan que la media de uso del catalán (49,9%) es similar a la del castellano (46,5%).

En cuanto a la lengua de identificación, un 49,6% de la población de esta zona aragonesa considera que su lengua es el catalán y el 40,6% declara que es el castellano.

El trabajo de campo del sondeo, coordinado por la Dirección general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña y ejecutado en el marco de un convenio entre el Departamento de Cultura y el Consorcio Campus Iberus, comparte la metodología y los criterios seguidos en la Encuesta de usos lingüísticos de la población en Cataluña 2013 (EULP).

El Campus Iberus es un proyecto conjunto de las universidades públicas de Lérida, Aragón, Navarra y La Rioja, que tiene como objetivo la cooperación estratégica entre estos centros para crear un campus de excelencia en el entorno del río Ebro.

El estudio sociolingüístico sobre la Franja, que será dirigido técnicamente por la Dirección general de Política Lingüística con el asesoramiento de la Universidad de Zaragoza, se enmarca en las acciones que el Departamento de Cultura lleva a cabo conjuntamente con los responsables de Andorra, el Alguer y las Islas Baleares para conocer el alcance del uso del catalán.

Por otro lado, y de manera conjunta entre la Dirección general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña, el Consejo General de los Pirineo Orientales y la Universidad de Perpiñán, se ha iniciado también el análisis de los datos obtenidos en la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Cataluña norteños.

La decisió del PP, quan era al govern de l’Aragó, de denominar LAPAO el català de la Franja, ha ajudat els seus parlants a prendre consciència que parlen català. Ho diuen les primeres de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics del català a la Franja. Ho ha explicat la directora de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, a la reunió que es fa a Lleida per començar a analitzar les dades d’aquesta enquesta a les comarques de la Franja. Les primeres dades que s’han fet públiques de l’ús del català a la Franja entre la població adulta s’han valorat molt positivament. El català l’entén el 94% dels habitants, el 80% el parla, més del 74% el sap llegir i el 41% l’escriu. També us hem informat que una alumna de l’institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell ha mort i dues companyes seves han quedat ferides greus en l’accident que hi ha hagut aquest matí a la carretera N-145, al municipi de Valls de Valira.

Origen: “Catalunya migdia Lleida”: Els parlants de la Franja, conscients que parlen català

  • L’estudi sociolingüístic sobre la Franja, dirigit per la Direcció General de Política Lingüística, comptarà amb l’assessorament de la Universitat de Saragossa
  • El treball s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura duu a terme conjuntament amb els responsables d’Andorra, l’Alguer i les Illes Balears, per conèixer l’abast de l’ús del català
El Departament de Cultura i el consorci Campus Iberus impulsaran conjuntament un estudi i diverses publicacions sobre la situació del català i el seu ús social a la Franja d’Aragó. L’estudi tindrà com a matèria primera els resultats de l’enquesta sociolingüística duta a terme el 2014 en aquest àmbit territorial per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Les primeres anàlisis ja han permès determinar que un 80,2 % de la població adulta sap parlar català; un 94,1% l’entén, i el 74,7% declara que el sap llegir. La competència d’escriptura és molt més baixa, pel fet que només declara que la sap escriure la meitat dels que saben parlar-la.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el director general de política lingüística de l’Aragó, José Ignacio López, i el director executiu del Campus Iberus, Óscar López s’han reunit avui a Lleida per tal d’establir les bases per a  impulsar l’estudi. A la reunió hi han participat també Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Javier Giralt, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa; Chabier Gimeno, professor del Grup d’Estudis de la Societat del Risc del Departament de Psicologia i Sociologia de la Universitat de Saragossa; Ramon Sistac, professor de Dialectologia Catalana de la Universitat de Lleida i director de l’Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu i Natxo Sorolla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Oficina CRUSCAT, a més de diversos experts de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Els primers resultats de l’enquesta, que aporta les dades per a dur a terme l’estudi, assenyalen que la mitjana d’ús del català (49,9%) és similar a la del castellà (46,5%). Pel que fa a la llengua d’identificació, un 49,6% de la població de la Franja considera que la seva llengua és el català i el 40,6% declara que és el castellà.
El treball de camp del sondeig, coordinat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i executat en el marc d’un conveni entre el Departament de Cultura i el Consorci Campus Iberus, comparteix la metodologia i els criteris seguits en l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013 (EULP).
El Campus Iberus es un projecte conjunt de les universitats públiques de les terres Lleida, l’Aragó, Navarra i La Rioja, que té com a objectiu la cooperació estratègica entre els centres per tal d’esdevenir un campus d’excel·lència a l’entorn del riu Ebre.
L’estudi sociolingüístic sobre la Franja, que serà dirigit tècnicament per la Direcció General de Política Lingüística amb l’assessorament de la Universitat de Saragossa, s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura duu a terme conjuntament amb els responsables d’Andorra, l’Alguer i les Illes Balears, per conèixer l’abast de l’ús del català.
D’altra banda i de manera conjunta entre la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consell General dels Pirineus Orientals i la Universitat de Perpinyà també s’ha iniciat l’anàlisi de les dades obtingudes en l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord.

Origen: Cataluña dice ser “padre adoptivo” de las pinturas de Sijena y niega su devolución – Detalles – Aragón Radio – Detalles de la noticia

Cataluña dice ser “padre adoptivo” de las pinturas de Sijena y niega su devolución

El letrado de la Generalitat ha comparado hoy la relación de Cataluña con las pinturas murales del monasterio de Sijena con la de un “padre adoptivo” con su hijo adoptado y ha rechazado su devolución a Aragón tras alegar que posee un título que acredita su depósito permanente en la comunidad catalana. En la segunda sesión de la vista que se sigue en el Juzgado de Primera Instancia 2 de Huesca, los abogados de la Generalitat, Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) y Estado han vuelto a cuestionar la legitimidad del Gobierno aragonés y del Ayuntamiento de Villanueva de Sijena para reclamar por vía civil las pinturas.

Durante el juicio, que ha quedado en suspenso a expensas de la práctica de dos pruebas testificales pendientes consideradas como necesarias desde la parte catalana, han comparecido diversos peritos a instancia de los demandados para defender la permanencia de las piezas en el MNAC y advertir de los riesgos derivados de su traslado.

Estos peritos, vinculados directa o indirectamente con la institución museística, han señalado que las pinturas, tras el incendio del monasterio al inicio de la Guerra Civil, no hubieran sobrevivido si hubieran permanecido en su emplazamiento y han desaconsejado su traslado por los daños “irreversibles” que podrían originarse. Así lo ha asegurado el jefe del Área de Arte Medieval del MNAC, Jordi Camps, para quien las pinturas de Sijena son “obras maestras” de la pintura románica del siglo XII y “piezas clave” de la colección que alberga la institución museística.

Los frescos se conservan en la actualidad sobre un soporte de tela y de madera y, según los peritos contratados por la parte catalana, no soportarían un nuevo arrancado para su reintegración a los muros de la sala capitular de Sijena. La juez se ha interesado, sin embargo, sobre la posibilidad de llevar a cabo el traslado de las pinturas en su actual soporte, opción que los peritos han admitido como posible.

En el turno de conclusiones, el letrado del gobierno aragonés, Alberto Gimeno, que actúa por cesión de derechos de las monjas sanjuanistas, ha reprochado a la parte catalana haber centrado el debate en la labor de conservación y custodia de las pinturas, sin entrar a lo largo de la vista en “el fondo de la cuestión” y con argumentos más técnicos que jurídicos.

Por su parte, el abogado del Ayuntamiento de Villanueva de Sijena, Jorge Español, ha calificado de “irrelevantes” los informes periciales aportados desde Cataluña y ha subrayado que lo “verdaderamente importante” en la causa es el título de depósito bajo el que permanecen las piezas en el MNAC.

El letrado del MNAC, Albert Garriga, tras insistir en la “falta de legitimación” de los demandantes para reclamar en los tribunales las pinturas de Sijena al no ser sus propietarios, ha asegurado que la demanda civil es un “caballo de troya” introducido en un debate meramente administrativo referido a cuestiones patrimoniales.

El abogado de la Generalitat, Javier Muñoz, ha informado de la presentación previa de un conflicto de jurisdicción al entender que la demanda interpuesta en vía civil invade competencias administrativas de la administración catalana en materia de patrimonio.

Por su parte, el letrado del Estado, Guillermo Enríquez, ha rechazado la demanda tras advertir que los escritos remitidos en 1941 y 1961 desde la Dirección General de Bellas Artes para instar la devolución de las pinturas son “meras comunicaciones”. EFE

El Estatuto aragonés abre la puerta a incorporar municipios y territorios de otras comunidades sin la exigencia de que sean limítrofesEl artículo que regula ese proceso, que incluye consultas populares, lleva vigente desde 1982 y fue incluido pensando en enclaves como Petilla o Ademuz

Origen: Aragón se ofrece, por ley, para acoger a municipios secesionistas del soberanismo catalán

Origen: Ximo Puig demanarà un nou canal múltiplex perquè TV3 i IB3 es puguin veure al País Valencià | VilaWeb

Origen: La Vuelta de Alcañiz terminará en Peñíscola

Origen: OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA

Vaigue per davant que com a ateu practicant que sóc m’importen ben poc les obres d’art relacionades amb l’Església, i encara em fa menys goig que uns capellans puguen decidir -a mitges amb altres institucions, encara sort- d’un patrimoni cultural que se suposa tan important. Els béns de la Franja, però, tenen un valor afegit: presenten un debat més polític i territorial que cultural. I no només ho dic jo, sinó que també ho va afirmar Josep Giralt, director del Museu de Lleida en una entrevista per Catalunya Ràdio el passat mes d’abril.

Les poblacions de la Franja, excepte algunes situades al Matarranya, van pertànyer al bisbat de Lleida des de la seua creació al segle XII fins la reforma que va acabar l’any 1998, amb els darrers llocs traspassats a la diòcesi de Barbastre-Montsó. L’única voluntat del canvi era fer coincidir els límits eclesiàstics -que tanta importància política havien arribat a tindre- amb les fronteres autonòmiques, cosa que va fer perdre al bisbat més de 100 parròquies. Llavors, des de l’Aragó va començar una campanya política i mediàtica perquè les obres del Museu Lleida tornessen a Barbastre -si és que es pot tornar allà on no has estat mai-. Des de Lleida, els diferents organismes no han considerat legítimes les resolucions que obligaven a portar les obres a Barbastre, i a dia d’avui continuen a la capital de Ponent.

Els béns han tornat una vegada més a la primera línia d’informació franjolina gràcies (o per culpa) del nou bisbe de Barcelona Juan José Omella, natural de Queretes i que també va ser bisbe de Barbastre. Omella també és partidari de portar els béns a Barbastre, no per justícia històrica ni res paregut, sinó per voluntat política. Si es vol veure quin tipus de franjolí és Omella, només cal llegir les paraules que va dedicar cap a la seua llengua en una entrevista a l’ABC, on va afirmar parlar “un catalán malo” i que treballaria per aprendre millor la llengua de Barcelona. Sí, un sinyor de Queretes mirant d’aprendre la llengua que fa 70 anys que parla.

foto de Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Des d’una òptica catalanista, els béns de la Franja han de romandre a Lleida com a part de la cultura catalana que són. O, si tanta ràbia els fa que estiguen dins del límits autonòmics catalans, poden reclamar que tornen a la Franja, però no a Barbastre on mai han estat. Està clar que a la Franja hi ha una manca d’infraestructures on poder conservar les obres i de voluntat política des del Govern d’Aragó per conservar cap patrimoni propi. Exemple d’això és l’estat de Vil•la Fortunatus a Fraga, a més de totes les troballes romanes que van anar a parar a Saragossa. D’això ningú se’n queixa, tot i que Saragossa queda molt més lluny que Lleida per a qui vulgue anar a gaudir d’un dia cultural i visitar les obres. Per alguna cosa Lleida és la capital econòmica i social de referència de les gents de les comarques centrals de la Franja.

Marcel Pena, periodista lliterà

Origen: DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

  • Escrito por 

El tramo ferroviario Caspe – Fayón está garantizado al menos hasta diciembre del 2016. Así lo ha confirmado el consejero de Movilidad y Vertebración del Territorio del Gobierno de Aragón, José Luis Soro, en una rueda de prensa en la que ha anunciado el acuerdo al que han llegado con RENFE.

La empresa ofrece un plazo de doce meses al ejecutivo autonómico para negociar el convenio de mantenimiento de los servicios ferroviarios con Madrid. Para ello prevén convocar una Comisión Bilateral, aunque no ofrecen plazos debido a la incertidumbre en la conformación de un nuevo gobierno central.

La alarma saltaba hace unas semanas cuando la consejería aragonesa anunciaba su intención de dejar de subvencionar los trenes que eran de competencia estatal y rescindir así el convenio que mantenían con RENFE. En ese momento, el Gobierno de Aragón comenzó una ronda de conversaciones con la entidad ferroviaria con el fin de conseguir tiempo hasta llegar a un acuerdo con el gobierno central. La última de ellas se produjo esta semana y en ella se ha acordado este plazo. “RENFE siempre ha mostrado su predisposición y prueba de ello es éste plazo. Esperamos finalmente poder renegociar estas competencias con Madrid por el bien de todos los aragoneses que es nuestro máximo interés”, afirmó Soro.

En el caso de que ambas administraciones no lleguen a un acuerdo, RENFE facturaría a DGA cuatro millones de euros. .

Hasta finales del 2016, los vecinos de Fabara, Nonaspe y Fayón mantienen sus paradas en sus respectivas estaciones tanto en el primer tren de la mañana con conexión a la capital aragonesa como en el último de la tarde.

Socios/as y amigos/as de Rolde de Estudios Aragoneses:

El viernes 18 de diciembre, a las ocho de la tarde, se presentará el libro de Antonio Peiró: Emigrantes y política. Aragoneses en Cataluña, editado por la Fundación Gaspar Torrente. Será en el hotel Don Yo de Zaragoza (c/ Bruil, 4-6),
Esta presentación se enmarca en los actos organizados por esta Fundación, dentro del “Día de las Libertades Nacionales de Aragón” (ver más info).

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250

www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Origen: Alcañiz acogerá una jornada pro taurina para aficionados catalanes

La afición taurina catalana ha escogido la capital del Bajo Aragón para celebrar una jornada reivindicativa de la tauromaquia. La Federación de Entidades Taurinas de Catalunya buscaba un lugar en el que poder disfrutar de su afición fuera de su comunidad. En 2012 entró en vigor la prohibición de las corridas de toros en Cataluña después de que el parlamento aceptara una Iniciativa Legislativa Popular por 68 votos a favor, 55 en contra y 9 abstenciones.

Alcañiz ha sido la escogida por su cercanía con Cataluña, porque es una zona con afición taurina y porque su plaza vive un «buen momento». «Se lo ofrecí y me dieron el visto bueno enseguida», explica el empresario de la plaza, Alberto García. El gerente de Tauroemoción prevé que puedan llegar hasta la capital bajoaragonesa más de 3.000 personas que beneficiarían al sector de la hostelería.
Desde la Federación recalcan que no se trata de un acto cerrado y que estará abierto a todos los aficionados. «Queremos reivindicar lo que estamos viviendo en Cataluña para que no crezca. Fuimos los primeros en caer pero la prohibición se puede extender a otras comunidades», afirma Enrique Guillén, vocal de la Federación. El impulsor de la jornada asegura que también quieren demostrar que la tauromaquia tiene muchos seguidores en Cataluña, especialmente entre el público joven. «Quieren hacer ver que es algo antiguo pasado de moda cuando no es así», opina Guillén.
La jornada reivindicativa se celebrará el día 6 de marzo. Comenzará con una clase gratuita de toreo con novillos y por la tarde tendrá lugar una corrida de toros y novillos a beneficio de la Federación. Tanto los toreros como las cuadrillas que participarán serán catalanes. El cabeza de cartel es el diestro Serafín Marín.

Se renueva el contrato
Por otro lado, el Ayuntamiento de Alcañiz y Tauroemoción firmarán próximamente la prórroga del contrato de gestión de la plaza de toros municipal para 2016 por 24.000 euros. La empresa fue la ganadora del proceso de ajdudicación del coso taurino en 2014. El contrato era bianual prorrogable por dos años más anualmente. Ahora había que renovar y las dos partes han estado de acuerdo. «Tauroemoción ha levantado la plaza y ha conseguido atraer a aficionados. Ha sufrido un cambio radical en los dos últimos años», asegura el concejal de Fiestas de Alcañiz, Nacho Carbó.
El contrato se renueva en las mismas condiciones. A cambio de 24.000 euros, el empresario debe organizar, cómo mínimo, durante las fiestas patronales un festejo mayor, vaquillas todas las mañanas y el fútbol vaca. «Todos los extras no nos cuestan dinero. Me hace especial ilusión que se organize aquí una fiesta reivindicativa de Cataluña. Además, será bueno para la hosteñería porque, como mínimo, los aficionados comerán aquí», opina.

Origen: Estevan: «Con los pies en el suelo, veo difícil la A-68. Apuesto por las variantes»

Los 13 kilómetros de la N-232 en Monroyo que ahora se están reparando llevan 20 años esperando las obras. Han pasado por años de bonanza económica en los que tampoco se hizo nada.
Ahí se juntaron una serie de factores que no tuvieron que ver con la política, salieron mal las cosas. No obstante, hay que pedir responsabilidades a los que gobernaron entonces.

Origen: DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

Prevén una reunión con el nuevo Gobierno central con la que habrá que establecer otras cuestiones dudosas del convenio actual “existen dudas jurídicas ya que el Gobierno de Aragón está pagando trayectos fuera de las fronteras de Aragón como son las extensiones hasta Lleida o Caudiel”… Origen: DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

  • Màrius Pont Fandos Membre de l’ANC i d’Òmnium Cultural
  • 20/11/2015 17:33
Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic “Lo Grifonet”, que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l’Ebre a persones que, per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre o de les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional d’Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d’un d’aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.
Va nàixer a Barcelona i ha passat la major part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca del Matarranya, arran de l’elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar característic d’aquella població, i s’hi va sentir tan atret que ja mai més ha deixat de ser codonyerà i d’estar vitalment vinculat a la Franja de Ponent.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït de l’anglès i de l’occità, però sobretot de l’alemany. Ha publicat nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua catalana de la Franja i de l’aragonès. Ha participat en els reculls de literatura popular catalana a l’Aragó i s’ha implicat en els moviments culturals d’aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de la Franja, i a hores d’ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens arriscat afirmar que els treballs d’Artur Quintana han suposat una injecció a la tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que s’ha anat fent des d’associacions, llibreries, editorials, grups musicals o actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració.
Em prenc la llicència d’apuntar que, igual com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres s’ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l’oblit en què sovint tenim al territori cataloparlant de l’Aragó, conèixer-lo i apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l’Ebre, a la cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports de Tortosa-Beseit i de l’Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues cançons, llegir els seus escriptors i escriptores… que són, en definitiva, els nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i escriptores.
Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana, “quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és obvi!”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja