Source: Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua

Número actual

Vol. 1 (2025)

Volumen inicial de la Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
Director: Javier Giralt Latorre

Amb la colaboració de:

Govern d’Aragó
Ministeri de Cultura

Publicat: 01-10-2025

Número complet

• PDF (aragonès)

• Pròleg

  1-4

  • PDF

• Normes de publicació

  225-239

  • PDF (aragonès)
  • PDF
  • PDF (espanyol)

• Crèdits

  • PDF (aragonès)

Articles

• Clima i hàbitat a l’Alt Aragó i Astúries segons els refranys meteorològics

  José Enrique Gargallo Gil

  5-29

  • PDF

• L’associacionisme lingüístic a la Franja d’Aragó: característiques i trajectòria

  María Dolores Gimeno Puyol

  30-52

  • PDF

• Retos y aportaciones de las lenguas de Aragón a la lingüística actual

  Iraide Ibarretxe Antuñano

  53-74

  • PDF (espanyol)

• Morceguello ‘rata penada’, aragonesisme del País Valencià?

  Josep Martines Peres

  75-110

  • PDF

• Aspectos de la sintaxis del chistabino

  Brian Mott

  111-132

  • PDF (espanyol)

• La llengua de Jesús Moncada

  Artur Quintana i Font

  133-147

  • PDF

• La transmissió de la llengua popular entre el segle XV i el segle XX. Testimoni d’un inventari del 1423

  Javier Terrado Pablo

  148-172

  • PDF

• Un palacio en dos lenguas: toponimia de la Aljafería bajomedieval

  Guillermo Tomás Faci

  173-192

  • PDF (espanyol)

• Para una fonética diacrónica del aragonés: evolución de las vocales etimológicas

  Jesús Vázquez Obrador

  193-224

  • PDF (espanyol)

Veure tots els números

Source: CHA Baix Aragó-Casp invita a Jorge Azcón a visitar Maella “para mostrarle su ubicación en el mapa”

“A Mallén es parla maellà” o “es diu Aragó Oriental; no ens agrada la Franja” són, per diferents raons i per la mateixa a la vegada, alguns dels titulars destacats que va deixar el president aragonès, Jorge Azcón, el passat dijous a Barcelona.

El president aragonès, Jorge Azcón, ha feit palés, una vegada més, la seua catalanofòbia i el seu desconeixement de la cultura i identitat pròpia de la Franja de Ponent, administrativament part de la comunitat autònoma que governa. Tot i mostrar la seua ignorància sobre on es parla català i quins llocs formen part de la Franja, Azcón es va atrevir a atacar la unitat de la llengua i va tornar a exigir a la Generalitat que acate la sentència sobre les pintures murals de Sixena.

En un col·loqui organitzat per ‘La Vanguardia’ este passat dijous a Barcelona, Azcón va parlar sobre alguns dels temes candents a la comunitat autònoma aragonesa. Tot i que gran part de l’acte va estar dedicat a analitzar, si se’m permet este verb, el conflicte judicial i polític derivat de la sentència contra el MNAC pel cas de les pintures murals de Sixena, el líder del PP aragonès també va deixar anar alguna perleta sobre la llengua pròpia de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Continuar… Azcón confon Mallén i Maella: “No ens agrada la Franja” – Lo Pregó de la Franja

• En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
• Lo conoce bien usted.
• Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
• Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
• Entens, entens, entens…
• Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
• ¡Aragón oriental!
• … o Aragón Oriental
• No nos gusta la Franja
• Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
• Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
• El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
• Alguien sí lo duda
• Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
• Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
• Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
• A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.

Source: Passeig triomfal del president de l’Aragó – Crònica de la visita d’Azcón a Barcelona

😎 Eiiii, com portem un poc de lio en lo que tindrem estos pròxims mesos, i la veritat és que hi ha molta cosa, tos tornem a dixar per aquí l’agenda de lo que quede d’octubre, novembre i desembre (això no vol dir que no se pugue incorporara alguna coseta més……)

▶️▶️▶️▶️ Aneu reservant-tos los dies perquè hi ha concerts que seran de traca !!!!

👉 I recordeu, pròxima parada: dissabte 18 d’octubre en KALE BORRAJA i MALAGANA !!!!

Source: L’enquesta de Jean-Joseph Saroïhandy a Roda d’Isàvena l’any 1905 | Estudis Romànics

L’enquesta de Jean-Joseph Saroïhandy a Roda d’Isàvena l’any 1905

Source: Entrevista a Carles Terès sobre la figura d’Hipòlit Solé – Matarranya al dia – Podcast on iVoox

Entrevista a Carles Terès sobre la figura d’Hipòlit Solé

▶️ Lo pròxim divendres 26 de setembre, a les 19.00 h, tindrem la projecció del documental ‘Carretera a Gusen’. Una peça audiovisual que narre lo viatge de més de 2.000 quilòmetres en bicicleta que va fer Àlex Cirera per recordar i rendir homenatge al seu iaio, Félix Izquierdo García (naixcut a Jorcas -Teruel-), que va morir al camp de concentració de Gusen.

👉 I al acabar la projecció, Alex Cicera @alexciarer, protagonista del documental, i Juan Manuel Calvo, president de la ‘Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme’ (Amical de Mauthausen y otros campos), faran una breu xerrada en la que parlaran del documental i dels la història de les persones de la nostra província (entre elles, quatre veïns i una veïna de Massalió) que van ser víctimes dels camps d’extermini nazis.

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 de desembre de 2025 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca.
El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de desembre de 2026, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estiga en procés de realització.
La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·licite i siga concedida una pròrroga.
L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital.
Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
Apartat 116
22520 Fraga

7a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis.
El premi es pot declarar desert.
El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

8a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

9a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà els drets de publicació i difusió del treball, que es farà sempre en català.
L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les Beques de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA
Fraga, 30 de maig de 2025

beques IEBC-IEA 2025

Dissabte, 4 d’octubre de 2025

11:00 Benvinguda de l’Alcalde

Presentació de la Jornada per part de la presidenta D’ASCUMA i dels representants dels Amics de Nonasp

Record a l’Hipòlit Solé.

Documental produït per Amics de Nonasp i dirigit per Santiago Ráfales sobre l’escriptor Terenci Moix i les seues arrels a Nonasp

12:00 Presentació de llibre de Xavier Solé sobre la pedra seca.

13:00 Presentació del projecte turÍstic-cultural ‘Racons Històrics del terme de Nonasp’

Visita guiada a la vila de Nonasp

14:00 Dinar de germanor. Menú 25€. Cal enviar un correu a acmatarranya@gmail.com, o trucar al 628697751 abans del 29 de setembre.

Actuació de Florencio i Manolo, cantautors nonaspins.

Museu Etnològic. Visita guiada al museu amb la Pepa Nogués, antropòloga organitzadora del museu en el seu inici.

Taller musical de música tradicional per xiquets i majors

Carles Sancho&Francisco José

Cloenda de la Jornada.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Source: Una investigació analitza el paper de les xarxes socials en la vitalitat del català a la Franja de Ponent – Xarxa Vives d’Universitats

(Publicat a La Comarca, 28/8/2025)

Natxo Sorolla

Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.

L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per supost, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse en una «garantia de la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.

Continuar llegint… ¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües