Aquests darrers tres anys de govern del PP a l’Aragó, amb el suport de l’extrema dreta, han empitjorat encara més la ja precària situació del català de la Franja de Ponent i de l’aragonès. El mateix president, Jorge Azcón, ha repetit en més d’una ocasió que a l’Aragó no s’hi parla català. En aquest context, les partides pressupostàries destinades a la promoció de les llengües pròpies s’han congelat o reduït. En l’àmbit educatiu, no s’ha impulsat cap mesura per a fomentar l’ensenyament del català, que continua essent optatiu i molt desigual segons el territori.

En el pla institucional, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua no ha estat formalment suprimida, però ha quedat pràcticament arraconada, sense nous encàrrecs ni cap impuls polític. La política lingüística ha quedat així atrapada en una estratègia de paràlisi que, en el cas de llengües minoritzades, equival a una erosió sostinguda.

Ara les eleccions a les Corts d’Aragó, que es faran diumenge, obren la porta a una renovació del taulell polític. En conseqüència, algunes d’aquestes tendències i directrius poden canviar. Per aquest motiu, analitzem les propostes en matèria lingüística que presenta cada partit al programa electoral per a les eleccions del 8 de febrer.

Sense cap mena de dubte, els partits d’àmbit aragonès són els que dediquen més espai a la qüestió lingüística. En aquest marc, la Chunta Aragonesista (CHA) presenta, de llarg, el programa més explícit i ambiciós en matèria de política lingüística. El fet que la formació es presenti tota sola, sense el suport de Sumar, reforça un perfil clarament aragonesista, que es tradueix en l’assumpció, sense ambigüitats, que l’Aragó és un territori plurilingüe i que aquesta realitat ha de tenir una translació clara en l’àmbit legal, institucional i administratiu.

Així, proposa de reformar l’estatut d’autonomia aragonès per incloure-hi un reconeixement explícit del català de l’Aragó i de l’aragonès com a llengües cooficials, en compliment del que estableix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. A més, suggereix la recuperació i reforç de la Direcció General de Política Lingüística i la reactivació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

A banda, defensa mesures per normalitzar la presència del català i l’aragonès en l’educació, l’administració i fins i tot els mitjans de comunicació públics. En l’àmbit educatiu, la CHA propposa una presència estable i garantida del català i l’aragonès en totes les etapes del sistema educatiu, amb materials didàctics específics i professorat format. En aquesta línia, també diu que cal crear una especialitat docent en llengua aragonesa per a impulsar-ne l’ensenyament en escoles i instituts. Finalment, és l’única candidatura que parla obertament de recuperar i normalitzar la toponímia oficial en les tres llengües.

Per la seva banda, la candidatura d’Aragó–Terol Existeix és força tèbia quant a la llengua al programa electoral. La formació no parla explícitament ni del català ni de l’aragonès, sinó que es limita a esmentar-hi “les llengües de l’Aragó” i proposa de reconèixer-les com a patrimoni de tots els aragonesos, sense concretar com es vehicularia aquest reconeixement. En una línia similar a la de la CHA, també defensa de promoure aquestes llengües mitjançant la reactivació de la Direcció General de Política Lingüística.

Paral·lelament, la formació ha difós un vídeo enregistrat a la Franja en què assegura, després d’haver-se reunit amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), que cal fomentar l’ensenyament del català als centres educatius.

Finalment, el Partit Aragonès és el que para menys atenció a la qüestió lingüística. D’entrada, tampoc no esmenta ni el català ni l’aragonès, sinó que es limita a parlar de “modalitats lingüístiques aragoneses”. A més, evita explícitament la qüestió de la cooficialitat. Alhora, atorga molta importància al fet que les polítiques lingüístiques hagin de ser dirigides únicament des del govern de l’Aragó, tot evitant el que qualifica de “interferències” d’uns altres governs o institucions. En aquesta línia, defensa la promoció lingüística, però “sense imposicions”.

Quant als partits d’àmbit estatal que es presenten a les eleccions a l’Aragó, la candidatura que dedica més espai a la qüestió lingüística és la que conformen Sumar i Esquerra Unida. Com fa la CHA, el programa esmenta explícitament el català, però ho fa en clau cultural, no pas en termes de drets lingüístics ni de cooficialitat. La llengua solament hi apareix com un bé a preservar, no com un dret a exercir.

A més, promet de garantir la presència estable del català i de l’aragonès al sistema educatiu, més enllà de projectes puntuals, amb una oferta suficient per a tot l’alumnat que hi estigui interessat. Ara, no s’hi defineix l’abast de l’ensenyament del català, ni si ha de ser obligatori o optatiu, ni quins mecanismes cal activar per a garantir-ne la continuïtat.

La candidatura formada per Podem i l’Aliança Verda inclou en el programa un apartat específic sobre llengües, però ho fa amb un plantejament genèric i poc concret. Eviten en tot moment d’esmentar explícitament el català de l’Aragó i opten per una formulació àmplia basada en el concepte de “llengües i modalitats lingüístiques pròpies”.

A banda, la coalició defensa el compliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i afirma que l’administració ha de garantir els drets lingüístics dels parlants de les llengües pròpies de l’Aragó. Tanmateix, aquest compromís no es concreta ni en termes d’estatus legal ni de reconeixement, en cap punt no es parla de cooficialitat, ni s’identifiquen quines llengües han de tenir aquests drets. En l’àmbit administratiu, es compromet a regular l’ús de les llengües pròpies davant les administracions públiques, però sense detallar-ne l’abast ni els mecanismes. En educació, el programa preveu de garantir places docents amb perfil lingüístic a les zones on hi ha llengües pròpies, però evita d’especificar si això inclou el català i l’aragonès, en quines etapes educatives o amb quin grau d’obligatorietat.

Ni PP ni PSOE no esmenten la qüestió lingüística

Ni el programa electoral del Partit Popular ni el del Partit Socialista –els dos partits que tots els sondatges situen en primera i segona posició– no fan cap menció a la qüestió lingüística.

Aquest fet no és cap sorpresa. Aquestes darreres legislatures, en què el govern de l’Aragó ha estat encapçalat per un dirigent del Partit Popular, l’executiu ha atacat tant el català com l’aragonès. Més enllà de la congelació de qualsevol política lingüística d’aquests darrers tres anys, anteriorment els populars ja havien impulsat una llei de llengües, el 2013, que feia canviar el nom del català de la Franja i de l’aragonès per LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i LAPAPIP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca), respectivament.

Aquest canvi, que negava la unitat de la llengua catalana, va tenir conseqüències especialment negatives en la formació posterior i en el món laboral, perquè va posar en risc la validesa de les titulacions de català i en va debilitar encara més la protecció.

Quant als socialistes, la seva relació amb les llengües pròpies de l’Aragó ha anat variant amb els anys. En l’etapa en què el partit era encapçalat per Marcel·lí Iglesias, va mostrar una certa sensibilitat cap al català i l’aragonès. En canvi, amb el canvi de direcció amb Javier Lambán al capdavant, el Partit Socialista va fer un viratge que avui es materialitza en un programa electoral que no inclou cap proposta en l’àmbit lingüístic.