Del 24-26 de maig se celebrarà el 50è Col·loqui de la Societat d'Onomàstica a Mequinensa i a Calaceit. La inscripció per assistir a les sessions és de franc: https://t.co/ksU6ClumVzpic.twitter.com/lSgR9BnuHj
Programa del MAGAZIN del dissabte 4 de maig de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Lectura del primer premi del II Certamen de relats curts de La Veu del Baix Matarranya. Inés Mera Gallego.
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Límits de l’humor”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30- 12:40.- Lectura del segon premi del II Certamen de relats curts de La Veu del Baix Mataranya. Rosa Brunet Roc.
12:40-12:55.- Dintre del programa escolar “Recreos Activos”, els alumnes participants del CRA Favara – Nonasp “Dos Aguas”, ens faran la crònica de la seva estada en el CRIEZ de Saragossa.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver i Raúl Valimaña.
13:10-13:25.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech.
13:40-14.-“Concurso”dentro del programa “Recreos activos” del CRA Fabara- Nonaspe .
Participants: Inés Mera, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Rosa Brunet, Participació especial d’escolars del CRA Dos Aguas de Fabara- Nonaspe, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Roberto Albiac, Paco Doménech, Marcos Calleja i Elías Satué.
Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar la falç pel groc dels blats / ni esperaré si mou la garbinada, / ni aniré a pasturar més bous al prat». Mos va dixar. No tinc un sol record d’haver coincidit en ell. Per més que segur vam compartir temps i espai. Però la primera imatge que tinc d’ell és d’una commemoració de la seua mort a Pena-roja l’any 1990. En los meus 10 anys, estava a primer fila. Però ni per prodigi infantil ni per res paregut: encara no tenia prou vergonya per a amagar-me. Suposo que la meua ment infantil no devie aguantar les pallisses que s’hi devien repartir :-)
Però (re)descobrir Desideri Lombarte en l’adolescència va fer una marca profunda de per vida. Mai consumixco poesia, i Desideri explicave el meu món. Localisme, costumisme, ruralisme, i en llengua minoritzada. Tots aquells -ismes perseguits per l’homogeneïtzador globalisme, diana clara per al cosmopaletisme i el ciutadàdelmón®. Però Desideri, a més, és un escriptor universal. Té unes raïls que s’alimenten de l’economia de la subsistència dels Masos del Molinar, s’empelten a la Barcelona del desarrollisme, i acaben parlant-mos dels grans temes de la humanitat i la literatura: l’amistat, l’amor, la identitat, lo vincle de l’humà en la terra… i la mort. Mooolta mort!
En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen altres coneixements per opinar sobre el comportament dels jutges, d’alguns jutges vull dir, sobre el tema de la Llei d’Amnistia per als implicats en el procés català. On s’ha vist que abans d’aprovar una llei pel Parlament, gran part dels magistrats que conformen el Consell del Poder Judicial, altres magistratures, associacions o a títol individual, s’oposin a la futura llei? Un Consell caducat fa cinc anys, que repugna per inconstitucional i per la seua unilateral politització, s’aixeca com a garant de la Constitució, marcant les línies d’actuació del poder legislatiu. Continuar llegint.. Terrorisme a la carta | Viles i Gents
Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. Continuar llegint… La nosa o la por | Viles i Gents
L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda, una expressió que descriu amb exactitud un objecte, un estat, una acció, un sentiment o qualsevol altre aspecte de la vida i del món que ens envolta. Quan d’adolescent vaig decidir que havia d’escriure en el meu idioma —precisament per això, perquè era el meu—, em va tocar d’aprendre tot el vocabulari que no m’ensenyaven a estudi. Les paraules que emprava eren les domèstiques, les més íntimes, i em mancaven tots els registres literaris, tècnics o formals. Llegir sempre havia estat un plaer, però va fer-se més gran quan em servia per eixamplar els límits de la llengua de la meua família. Continuar llegint… Les belles paraules
Vam cursar l’ESO tenint la sort —ara en som conscients— de trobar-mos al nostre camí a la professora de català (i també de plàstica!) Teresa M. Ballester (E.P.D.) En lo compromís i l’orgull per davant de ser d’esta terra, concretament del poble de Mont-roig de Tastavins, mos va intentar transmetre la seua passió per la nostra llengua catalana, donant-mos a conèixer l’obra d’alguns dels paisans que hi han escrit
Projectada a la paret de classe, un dia mos va mostrar la fotografia d’un home en bigot llegint un llibre; ere Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937-Barcelona, 1989). No recordo gaire cosa més que este detall del dia que mos lo va presentar Si no fore perquè. En lo temps, ataüllant los llibres que tenim per casa, em vaig començar a familiaritzar amb aquell desconegut Desideri.
Poeta emocionant i proper, narrador irònic i captivador, autor teatral eficaç, assagista precís, polivalent i meticulós, dibuixant, activista cultural i no sé quantes coses més
Totes estes capacitats se li poden atribuir merescudament a l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte, aprofitant el 35 aniversari de la seua desaparició. Llàstima. Quantes aportacions més a la nostra cultura, la del Matarranya, haguere pogut donar si no haguera mort massa prompte!
Els masos, testimonis silenciosos d’històries antigues, són com poemes gravats en pedra i fusta, narrant les vivències dels seus habitants al llarg dels segles
Desideri Lombarte, amb la seva ploma inspirada, ha capturat l’essència d’aquestes construccions rurals en la seva poesia, transportant-nos a un temps passat, ple de simplicitat i lligams profunds amb la terra.
Un dels problemes endèmics d’Espanya es la macrocefàlia de les capitals
El contrast existent entre les grans ciutats, urbanites i industrials, i les microscòpiques aldees que jalonen el món rural, com vestigis d’un passat que tothom pareix haver oblidat.
El llibre ‘D’arbres i progressies’ de Josep Miquel Gràcia Zapater es va presentar a la Codonyera dijous sant 28 de març a la Sala Cial i Tiarra a casa de l’escriptor i poeta. El volum és el número 8 de la col·lecció en català de ‘Lo Trinquet’ que publica l’Instituto de Estudios Turolenses que depèn de la Diputació Provincial de Teruel. A la presentació hi van assistir una cinquantena de persones que van omplir tot l’aforament del local. La Sala Cial i Tiarra és un lloc acollidor i molt especial que conté un museu de ferramentes tradicionals, sobretot de fusteria perquè anteriorment ho havia segut, un espai artístic amb algunes obres artístiques dels Finestrons del Gràcia, on combina la fusta, la fotografia i la poesia, i un auditori. Un lloc ben entranyable de la casa de l’escriptor on s’hi han organitzat presentacions de llibres, xerrades, reunions culturals i audicions musicals.
Rosa Lis, Tomàs Bosque, Carles Sancho i Josep Miquel Gràcia. / Sigrid Schmidt von der Twer
J. M. Gràcia llegeix vora el subdirector de l’IET, Santiago Martínez. / Sigrid Schmidt von der Twer
A la presentació hi van participar el nou vicedirector de l’IET l’alcanyissà Santiago Martínez i els tres membres del Consell Editor de la col·lecció: Artur Quintana -director-, Josep Miquel Gràcia i Carles Sancho. Inicià els parlaments Santiago Martínez que es presentà com a nou vicedirector de l’entitat, en el seu primer acte oficial com a tal, agraint al públic assistent a la convocatòria literària-musical i impressionat pel lloc tan especial on es va programar la presentació. Satisfet pel nou volum de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i es mostrà disposat a donar tot el seu recolzament al projecte literari per seguir continuant i impulsant l’edició de nous títols en la nostra llengua. Carles Sancho parlà de la col·lecció: com es va iniciar el 2009 a proposta de la directora de l’IET Montserrat Martínez, els títols que han aparegut i la programació de nous volums. I es lamentà de la paralització de la col·lecció en català de l’actual Govern d’Aragó. Artur Quintana parlà del llibre de Josep Miquel Gràcia que es presentava i de la seua trajectòria com a poeta. Argumentava que en el volum s’han publicat dos poemaris molt diferents. El primer s’anomena ‘D’arbres, flors, fruits i llavors…’ que transporta a Quintana al poemari ‘Els fruits saborosos’ d’en Josep Carner … «tendresa i amor n’hi ha en tots dos poetes [i de] melangia en trobareu a muntó». Al segon, ‘Progressies’, es força diferent, on hi «predomina … el recorrent de l’absurd de la nostra existència … la ironia, la burla i l’enjogassament … Ironitza i es burla d’uns i altres, i de sí mateix com a economista». Gràcia, a continuació, en llegí una selecció de textos dels dos poemaris publicats. Entre el públic assistent: Carles Terès dissenyador de la col·lecció i productor gràfic, el periodista i escriptor Ramon Mur, un altre escriptor José Ramon Molins, tots dos tenen programades la traducció en català d’obres seues que es publicaran a la col·lecció i el vicepresident de la Comarca del Bajo Aragón Alberto Carmona, veí de la Codonyera.
Artur Quintana durant la seua intervenció. / Sigrid Schmidt von der Twer
La segona part de l’acte va consistir en una presentació del llibre i disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’ dedicat al poeta pena-rogí, de pròxima edició. El cantautor de la Codonyera va fer una referència de la seua relació amb l’escriptor matarranyenc i també a la seua etapa com a membre destacat de la Nova Cançó Aragonesa que recentment han commemorat els cinquanta anys de la seua irrupció. Bosque cantà ‘Les velles paraules’ a cappella, escoltàrem un parell de temes més del seu nou disc ja gravat, entre elles ‘La masovera’, i altres temes de la seua primera etapa com a cantautor en la dècada de finals del seixanta, setanta i primers dels vuitanta del segle passat. La bona sonoritat de la sala i l’excel·lent equip de reproducció van fer la vetllada a la Codonyera molt emotiva i difícil d’oblidar.
Acabàrem la convocatòria amb una llarga xerrada acompanyada d’uns bons cocs de recapte d’Alcanyís, carquinyolis del forn Llerda de Queretes i tot regat amb excel·lent cava Bayod-Borràs de la veïna vila de Fórnols.
Part del públic assistent. / Sigrid Schmidt von der Twer
Ja és a la vostra disposició el llibre-disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte‘ En aquest treball Tomàs Bosque fa un merescut homenatge a Desideri Lombarte i eleva els seus poemes a una categoria superior, els recrea musicalment, els converteix en cançó i els interpreta buscant d’apropar-se a l’expressivitat del seu creador, per intentar donar més autenticitat als textos. Ha estat editat pel mateix autor i per l’ASCUMA, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Rolde de Estudios Aragoneses, l’Ajuntament de Pena-roja, el Grupo de Acción Local Bajo Aragón-Matarraña, la Comarca del Matarranya/Matarraña i l’Instituto de Estudios Turolenses.
El podeu adquirir a la secció Contacte posant-hi les vostres dades i marcant l’opció “Vull adquirir una publicació”.
El libro disco Tomás Bosque canta a Desideri Lombarte, editado por la Associació Cultural del Matarranya, cuenta con la colaboración de REA, entre otras entidades.
El cantautor Tomás Bosque firma este hermoso homenaje al poeta de Pena-Roja de Tastavins Desideri Lombarte, fallecido en 1989.
Quien en la década de 1970 formase la vanguardia de la canción popular aragonesa junto a José Antonio Labordeta, Joaquín Carbonell y La Bullonera, ofrece una colección de diez canciones repletas de emotividad y amor por el paisaje, en catalán del Matarranya.
Ocho de ellas musican poemas de Lombarte y las otros dos («Muntanyes del Matarranya» y «La masovera») son poemas de Bosque. Además de las letras de las canciones, el libro contiene textos de Carles Sancho y Josep Miquel Gràcia.
El libro disco podrá ser adquirido, en primicia en Zaragoza, el 23 de abril en el puesto de Rolde de Estudios Aragoneses en el Día del Libro (Paseo Independencia, 5). Esa tarde, Tomás Bosque firmará ejemplares para todo quien lo desee.
Precio especial para socios y socias de REA
Su PVP es de 20 euros. Pero socios y socias lo podemos adquirir por tan solo 12 euros. Si te interesa, responde a este mensaje y acordaremos la entrega.
J. M. Gràcia llegeix vora el subdirector de l’IET, Santiago Martínez. / Sigrid Schmidt von der Twer
Artur Quintana durant la seua intervenció. / Sigrid Schmidt von der Twer
Part del públic assistent. / Sigrid Schmidt von der Twer