La Franja

Source: No en tenim d’altre | Lo Finestró

Source: Presentació a la Codonyera del projecte d’«Atlas Lingüístico del Bajo Aragón» – Temps de Franja

// Artur Quintana

El dissabte 9 d’agost del 2025 al Saló de la Casa de Cultura de l’Ajuntament, aquell on, com deureu recordar, van tenir lloc els ominosos Fets de la Codonyera del 20 de març del 2010 —on va anar d’un pèl que no acabessin en linxament dels que informaven sobre l’aleshores recent Llei de Llengües—, doncs allà mateix es va presentar, en el marc de les Setmanes Culturals d’aqueixa vila, el projecte d’Atlas Lingüístico digital del Bajo Aragón, entenent com a Bajo Aragón l’actual Comarca del Bajo Aragón. Aqueix projecte fou presentat per un del seus autors, lingüista, especialitzat en entonació, de la UNED barcelonina adscrita a la de Madrid.

Després d’una breu presentació de 0,8 minuts en català i 2,2 en castellà per part de l’escriptor Jose Ramón Molins Margelí, el ponent va iniciar el seu parlament enraonant-nos en castellà, tal com havia estat anunciat al programa distribuït per l’Ajuntament Codonyerenc, si bé les projeccions dels escrits amb què el ponent sovint acompanyava les seves paraules eren en català. El projecte s’ha creat, deia, perquè tots els tres atles anteriors –ALPI, ALEANR i ALDC— que havien inclòs algun, bastants o molts punts de la Comarca, si bé en el darrer cas només a la seva àrea més oriental, eren dels anys trenta, seixanta i noranta del segle passat, i no tots han estat digitalitzats. En aquest nou Atles han preguntat 120 paraules a dotze de les 15 localitats de la Comarca: 8 de llengua castellana i quatre de catalana que el presentador oralment anomenava chapurriado, i xapurriat a l’escrit. Això ha estat fet a sis informants per localitat dividits en tres grups d’edat: fins a 20, entre 20 i 40 i de 60 enllà, i s’ha observat que a les viles de xapurriat han dit que tot ells anomenen així el que parlen, mentre que en les de castellà han dit que el nom del que parlen era castellà, tret d’algun cas entre les generacions de fins a 20 anys que deien que era espanyol, tot i que un s’ha corregit i ha dit castellà. També en les 120 paraules enquestades els investigadors han maldat per triar mots susceptibles de tenir origen aragonès, llengua parlada a l’àrea central i occidental de la Comarca en segles passats. Una important novetat ha estat d’incloure-hi l’entonació, tant oralment com gravada, dels informants. El ponent ha afegit que, amb comptades excepcions, ha tingut moltes facilitats per part dels ajuntaments per a fer les enquestes i trobar informants. La feina de replega, ara ja acabada, ha estat feta majoritàriament l’any passat, i ha estat molt interessant i enriquidora per al ponent mateix. Aqueix ha lloat la gran riquesa lingüística de la zona de chapurriado, i que no s’hauria de perdre,afegint que, entre els factors que n’amenacen la continuïtat, hi ha el fet que la zona on el xapurriado s’ensenya a l’escola tenen mestres que no en saben. En iniciar el torn de preguntes li vaig dir en català que jo entenia que coneixent ell com s’havia manifestat el públic codonyerenc quan els Fets, no podia arriscar-se a anomenar català la llengua catalana que parlen, si no volia ser escridassat o pitjor encara, però que era inacceptable que l’anomenés també així en els textos que presentava i comentava, per molt que fent-ho coincidís amb l’opinió del nostre president d’afirmar que a l’Aragó mai no s’hi ha parlat, ni s’hi parla, ni s’hi parlarà català, i es mostrés amb ell contrari a les declaracions de la romanística internacional segons les quals a l’Aragó es parla català. Vaig afegir que els parlants codonyerencs des de Casp han estat sotmesos a unes elits molt majoritàriament catalanòfobes, i se’ls fa molt difícil ara d’alliberar-se’n, però que ell, com a científic, si volia mantenir-se digne, no hauria de compartir. Vam mantenir diàleg, també en català per part del ponent, i així mateix ho va fer en aqueixa llengua a unes quantes preguntes o comentaris de part del públic fetes igualment en català, fins que un barceloní de llengua catalana present entre el públic va mirar de reconduir al castellà, dirigint-se-li en aqueixa llengua al ponent. I ho va aconseguir, que el ponent, amb uns breus comentaris en castellà, va cloure l’acte.

Source: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Per Moisés Pérez

Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.

Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.

La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.

«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.

L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».

A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.

«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.

Ofegament econòmic

La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.

«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».

L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.

Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.

«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.

SOS lingüístic

L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.

«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.

Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.

«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.

Source: Mequinensa impulsa un programa per a promoure el català a les escoles arran de la negativa del govern de l’Aragó

• El programa inclou els quatre centres educatius del municipi i s’hi faran activitats cada any

Imatge d’arxiu de participants en la concentració en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó a la plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

L’Ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa “Sirgant Moncada”, una nova iniciativa educativa i cultural destinada a fomentar l’ús del català als centres escolars del municipi. El projecte s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor local Jesús Moncada, Camí de sirga, peça clau de la narrativa contemporània catalana.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

// Carles Sancho

Continuar llegint… Ramon Mur és el nou Premi Franja – Temps de Franja

Publicat a La Comarca, 25/7/2025

Natxo Sorolla

Als anteriors Viles tractàvem l’extremadreta en termes teòrics, i en relació a l’actualitat més immediata de la batalla Trump-Musk. Ha arribat lo moment de revisar si l’extremadreta global contemporània (Trump, Orbán…) té paral·lelismes en referents històrics. Per a Jason Stanley, que és professor de filosofia a Yale, les similituds són clares, tal com expose al seu reconegut llibre Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida (2018). Continuar llegint… Fatxes: cadenes entre passat i futur (III) | Xarxes socials i llengües

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de l’herbassar groc d’un estiu que tot just hem encetat.

Van dir que aquests dies tindríem una onada de calor, i vet aquí que l’han encertada. Maleïda precisió de la ciència meteorològica. El refugi de frescor de Torredarques va perdent efectivitat. Els pins callen, tremolen amb la llepada del vent sobreescalfat: saben que és una promesa de flama. Continuar llegint…  L’scroll infinit de la vida

Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…

La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.

Continuar llegint… Figues

Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill

Continuar llegint…  Reutilització

XXIV HISTÒRIES DEL RIU 2025.
Dissabte 2 d’agost de 2025
La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA (Saragossa) al 107.6 de la FM, també ens pots seguir via internet , a la nostra página web “ La Veu del Baix Matarranya”.
El programa es repetirá el diumenge 3 d’agost
12 hores de ràdio en directe. De 9 a 21 hores
9-9:05 SINTONIA (5 minuts) Així m’agrades Matarranya, de Ángel Villalba.
9:05- 9:20
La moda i el cuidado dels cabells. Ana Ballesteros . (15 minuts)
9:20- 9:30 Mari Tere Roc Valls , presidenta de les Dones Favaroles (10 minuts)
9:30- 9:55
Recreacionisme històric de la Batalla de l’Ebre. Sant Sebastià, Faió en festes. Roberto Cabistany, alcalde de Faió. (25 minuts)
9:55-10:10
Sanitat al món rural. Balbino Serrano, metge de Nonasp. (15 minuts)
10:10-10:30
Què llegim? Raquel Llop Labaila i Judith Bielsa ( 20 minuts)
10:30- 10:40 Gent del Matarranya pel món – Favara . Miguel Cubeles , frare marista – França ( 10 minuts).
10:40-10:50 Gent del Matarranya pel món. Maella. Anabel Pastor viu a Dublin (Irlanda) (10 minuts)
10:50- 11
Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rusticco, ( 10 minuts)
11: 11:30

Tertúlia: “El futur que ja és aquí” . Gent jove i preparada parlaran de (IA) inteligència artificial, nous treballs, xarxes socials, política , vivenda, relacions…
Adrian Sancha, Óscar Brunet, Delfín Roc , Judith Bielsa, Raquel Llop, Silvia Cubeles. (30 minuts)
11:30- 11:45 Històries de Nonasp. Josep Mª Ráfales
(15 minuts)
11:45-12 Històries de Favara. Paco Doménech (15 minuts)
12-12:30
Àgora. “Els Tatuatges”. Arancha Bielsa, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Neus Valls, Elías Satué. (30 minuts)
12:30- 12:45 Natxo Sorolla, sociòleg (15 minuts)
12:45-12:55 El xef maellà Rubén Catalán (10 minuts)
12:55- 13:10 Històries de Maella , Yolanda Abad.(15 minuts),

13:10-13:25 Històries de Faió. Pepita García Vallespí. Una persona de Faió que recorda l’altre Faió (15 minuts)
13:25-13:40 Marcos Víctor Calleja, President de la Societat de Caçadors de Favara. (15 minuts)
13:40- 14 Música per a recordar. Ramón Balaguer, (20 minuts)
14- 15
Resum de programes de producció pròpia, emesos durant la temporada 2024-2025 . Marcos Calleja Bañeras i Luis Carví (60 minuts)
15-16
MIX , amb música i músics de la comarca (clàssics i moderns) (José Peris, Carlos Satué, Negoci de Corbs, Puvalls, Ángel Villalba, grups de jota, coral de Casp…( 60 minuts) Luis Carví , Marcos Calleja
16-16:30
Festes de Maella. Virginia Rufín Barberán concejal de festes i comissió (30 minuts)
16:30-17
Tertúlia esportiva .- Ciclisme, José Miguel Latorre, José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver de futbol Sala, Jorge Mas del pàdel…(30 minuts)
17-17:30
Festes de Favara. Comissió i concejal de festes Víctor Taberner Barriendos (30 minuts)
17:30- 17:45 El cine. Lifo Ros (15 minuts)
17:45- 18:15 Festes de Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas , concejal de festes i comissió. (30 minuts)
18:15- 18:45
Tertúlia econòmica. ”Tenim futur?”. Alberto Balaguer, agricultor de UAGA, Michel Campanales, cunicultura, Raúl Valén president Cooperativa de Casp- porcí-, Alberto Cervera gerent cooperativa de Favara, Miguel Zurita Gimeno (president Riera i Frtas García). (30 minuts)
18:45- 19
Inés Mera Gallego , farmacéutica y dietista – nutricionista. ( 15 minuts)
19-19:10
Gent del Matarranya pel món. Nonasp . David Roc Roc desde Suècia (10 minuts)
19:10-19:20 Gent del Matarranya pel món. Faió .Adrián Llop Recha . Oslo – Noruega(10 minuts)
19:20- 19:55 Les músiques del món. És l’hora boja de la marató:
• Parla amb JAVI, o truca al 976635263, i dedica una cançó a qui tu vulguis. (35 minuts)
QUINS SÓN ELS RACONS MÉS BONICS DEL TEU POBLE?
19:55- 20:10 Maella. Roser Quintana Zapater, responsable de la casa natal-museo de Pablo Gargallo . (15 minuts)
20:10-20:25 Nonasp. Maite Oset Borrás. (15 minuts) .
20:25- 20:40 Faió. Pepita Solé Villanova . (15 minuts)
20:40- 20:55 Favara. Jose Luis Albiac Balaguer . (15 minuts)
20:55-21 Final de la marató.
Recordo als participants la importància de seguir l’horari.
Recordo, als que participen a les seccions amb més d’un persona, que solamente tenim una línia telefònica, per tant la seva presència a l’emissora és imprescindible.
Recordo que les trucades es faran desde el telèfon de l’emissora 976 635 263.