Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus | Arredol.

Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus

Semana intensa ta l’aragonés parada por Nogará en Zaragoza y o concello de Graus y a SLA en a localidat ribagorzana

17 abril, 2012 | Cultura, Ribagorza, Zaragoza | Autor: Arredol |

Ista tercera semana d’abril as luengas d’Aragón prenen o protagonismo en dos ciclos paraus en Zaragoza, por l’Asociación Nogará y en Graus, paradas por o concello d’a localidat. Son as XIX Chornadas d’as luengas d’Aragón de Zaragoza (d’o 24 dica o 28 d’abril) y as cinquenas Chornadas d’as Luengas d’os Pirineus en Graus dende o 20 d’abril dica o 22.

Por o que fa a Graus, o cabo semana s’imple d’os parlaches d’a Ribagorza y d’a resta de luengas d’os Pirineus con un programa a saber lo d’intresant. O viernes 20 prencipian istos diyas con una actividat ta os chicotz d’a casa,en o chardín d’a Biblioteca, a las 5 horadas. Se ripresentará la Contraleyenda de San Jorge, en a qual, dos d’os presonaches charran en aragonés d’a Ribagorza. Una mica más tardi, enta las 20, y en l’espacio Pirineos, se presentarán dos publicacions d’a colección Biblioteca Pirineus d’editorial Xordica. L’editor Chusep Raul Usón ferá la introducción a un volumen de replega de textos en belsetán de Leonardo Escalona y unatro en aragonés ribagorzano de Damaso Carreras, obra que cofinancia o concello de Graus. En rematar a presentación, Xavier Tomás d’a Sociedat Lingüistica Aragonesa, ferá una disertación sobre as luengas pirinencas, o suyo estau y as suyas sensacions sobre o present y o futuro d’as mesmas.

O sabado 21, en a plaza Mayor de Graus, torna o Poetián, un recital poetico y mosical en aragonés, que en ista ocasión recupera un espectaclo de 2009 “El casorio”, basau en os poemas de Cleto Torrodellas y Pablo Recio. O domingo, ta trancar o programa, s’entregarán os premios d’o concurso Condau de Ribagorza, dotaus con premios de 700 y 300 euros, y que ha feito que en os zaguers anyos s’haigan creyau más de 100 obras en aragonés empentadas por o concurso.

Entremistanto, y dende o martes 24 d’abril, l’asociación Nogará ha parau as suyas tradicionals Chornadas d’as Luengas d’Aragón que iste anyo plegan a la suya decinuena edición y que se fan, unatro anyo más, en o Centro Joaquín Roncal d’a capital. O martes, a la meya t’as 8, se presenta o libro-disco “Le’n dicié a la nueit” d’o poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, que ha traduciu a suya obra a totas as luengas ibericas, incluyida l’aragonés.

Arredol será present o miercols 25 a las 7 horadas, en una charrada que leva por titol “L’aragonés en o sieglo XXI: comunicación y nuevas tecnolochías” en que se charrará d’iste diario dichital, d’o corrector/traductor aragonés-castellán y de Softaragonés, con a presencia de Jorge Romance, Juan Pablo Martínez y Santiago Paricio. O chueves será o turno d’o cine, con o pase d’o curtometrache baixoribagorzano “Cosetas d’adentro” d’a directora Lola Gracia, mientres que o viernes, se presentará en Zaragoza os dos nuevos libros d’a Biblioteca Pirineus que ya habrán estau presentaus en Graus bells diyas antis, a cargo de Chusep Raul Usón de Xordica. Ixe mesmo viernes tamién se fa o tradicional concierto d’as chornadas, que iste anyo cuenta con a presencia d’os valencians La Gossa Sorda y os aragoneses Zarrakatralla Folk. O concierto, en l’Arena Rock, prencipiará a las 10 d’a nueit, y ye a unica actividat que no ye de gufanya, ya que a dentrada vale 10 euros.

O sabado 28, de maitins, se trancan as chornadas en a plaza Asso d’o vico d’a Madalena, con una clase d’aragonés en a carrera, chuegos tradicionals, recital de poesía en aragonés y un socalce.

Us pengem el ‘Temps de Franja’ de l’abril: hi podreu trobar reportatges sobre la despoblació a la Franja, Gran Scala o la propera modificació de la Llei de Llengües

L’Institut d’Estudis del BaixCinca

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.

Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón

http://www.facebook.com/events/133465333451679/

«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro» « Xarxes socials i llengües.

L’afirmació l’ha fet el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp. La web de la comarca, que abans deia que era aragonès oriental i ara ja diu que és català, va millorar pel pacte de govern PSOE-PAR-CHA. En vam parlar al post La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya.  Tot i això, el seu president, del PAR i castellanoparlant, senta càtedra afirmant «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro»

Amb poc més de 20 paraules concorre amb múltiples incorreccions i barbaritats. Les llengües no s’estudien amb opinions de gent que no les parla, si no amb recerca científica. I la recerca científica diu, sense cap escissió, que a Maella, Favara, Nonasp i Faió es parla català. L’aragonès es parla actualment a uns quants kilòmetres, al Pirineu, i no al Baix Matarranya. Pot discutir si en època medieval es parlava aragonès, català o una parla de transició al seu poble, Casp, però no al Baix Matarranya.

Diu que és la llengua materna. No només descuida per complet que és un terme sexista i incorrecte: “la denominació llengua materna és esbiaixada ideològicament i inadequada conceptualment”. A més, també es descuida que el castellà també és la llengua inicial de molta gent, com totes les llengües que es transmeten, que són les llengües inicials dels seus parlants.

Però a més, diu que no s’escriu. Com que no s’escriu? Que desconeix per complet tota la literatura en català de la Franja? Que desconeix
que el capellà de Maella Guillem Nicolau traduïa del llatí al català l’any 1387? Finalment, per sumar-se a les contradiccions habituals, acaba afirmant que és distinta al català pur. Lo parlar de Batea és distint del català pur, lo parlar de Barcelona és distint del català pur, i el parlar de Maó també. Com lo seu parlar també és distint del castellà pur. Simplement perquè no hi ha llengües pures.

La Comarca del Bajo Aragón Caspe cambia el «aragonés» por el «catalán».

La Comarca del Bajo Aragón Caspe cambia el «aragonés» por el «catalán»

Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental»

La comarca del Bajo Aragón Caspe ha cambiado en su web el idioma que hablan las poblaciones de Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón. Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental».

Según el presidente comarcal, Carlos Alastuey (PAR), tan solo se han adaptado a lo que dice la actual Ley de Lenguas. Sin embargo, el comité local del PAR en Caspe, junto al de Monzón y Alcañiz, unieron a sus bases hace unas semanas para pedir que se reconozca el «aragonés oriental» y que se elimine el catalán de la Ley de Lenguas. Esta formación quiere reformular junto al PP la actual Ley de Lenguas para que, al contrario de la Comarca, el idioma que se habla en la Franja pase de «catalán» a «aragonés». El cambio se ha realizado a petición del consejero de Cultura y concejal de CHA en Nonaspe, Hipòlit Solé, quien presentó el nuevo texto a los miembros de la Junta de Gobierno. Solé dejó un plazo de 15 días para posibles sugerencias pero al no presentarse ninguna se procedió al cambio. Alastuey quiso separar la opinión de su partido, que se opone, con la del consejo comarcal y la realidad cultural de la zona. «Somos una coalición de tres y debemos estar unidos», reconoce Alastuey. No hay que olvidar que el PAR gobierna en coalición con el CHA y PSOE, este último impulsor de la Ley en la anterior legislatura. «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro», asegura el presidente. Por su parte, Solé se basa en la comunidad científica, entre ellos la Real Academia Española de la Lengua y la Universidad de Zaragoza, como los principales valedores de que los cuatro pueblos forman parte del catalán noroccidental. Además, el consejero recuerda que en 1997 tanto el PP como el PAR afirmaban que hablaban catalán. «Supongo que después de 15 años seguiremos hablando la misma lengua, ¿no?. Todo lo que huele a catalán no está bien visto en Aragón», concluye el nonaspino. El nuevo documento explica que los cuatro municipios se enmarcan en el conjunto de «hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de trancisión hacia el valenciano». Además, reconoce que esta «confluencia» de características otorga a este conjunto de hablas su «personalidad particular». Por último, deja claro que desde la Comarca «velaremos» por la aplicación de la Ley para conseguir que, «los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados».

Quan la ciència s’imposa a la ignorància o la mala fe « Lo finestró del Gràcia.

Quan la ciència s’imposa a la ignorància o la mala fe

La comarca del Baix Aragó Casp ha canviat a la seua web el nom de la llengua que parlen els pobles de Maella, Favara, Nonasp i Faió. Si abans l’apartat “Coneix els nostres pobles” especificava que els seus veïns parlen “aragonès oriental” ara diu “català nord-occidental”.

El canvi s’ha realitzat a petició del conseller de Cultura i regidor de Chunta Aragonesista a Nonasp, Hipòlit Solé, el qual va presentar el nou text als membres de la Junta de Govern. Solé va deixar un termini de 15 dies per a possibles suggeriments però al no presentar-se cap es va procedir al canvi. Enhorabona al Conseller Hipòlit Solé.

Entreu a: http://www.comarcabajoaragoncaspe.com/presentacion/conoce-pueblos-comarca-PRES69.php

Entrevista a Temps de Franja 113 « L’esmolet.

Entrevista a Temps de Franja 113

CARLES TERÈS, PREMI GUILLEM NICOLAU 2011 DEL GOVERN D’ARAGÓ
«Per a escriure no n’hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un món del no-res»
// Ramon Mur

Presentació:

Carles Terès Bellès és una d’aquelles persones creatives per naturalesa. Un mestre baix aragonès, d’Alcorisa —quina casualitat—, va ser qui en la seua Catalunya natal va fomentar-hi l’hàbit de llegir i escriure. Des de llavors, Terès no ha deixat de llegir constantment, que és la millor manera d’esdevenir l’escriptor que també és des de la seva infantesa i que l’ha portat a conquerir el Premi Guillem Nicolau 2011 del Govern d’Aragó per a escriptors aragonesos en català. Sense abandonar mai la lectura i l’escriptura, Terès va orientar la seva vocació creativa cap al dibuix des del qual va saltar al disseny gràfic del que és un brillant professional a Alcanyís i comarca des de 1993. Parlar amb Carles Terès és un plaer pel seu ric català, pel seu interès per descobrir nous camins en tots els ordres de la vida i, sobretot, perquè s’ha convertit en un excel·lent ambaixador del Baix Aragó que parla català allà on vagi.

——————————————————————————————————————————

Entrevista:

Pregunta. És vostè un escriptor de vocació tardana?
Resposta. De fet va ser la meua primera vocació. Vaig tenir com a professor a l’EGB a Miguel Omedas, alcorisà, un magnífic pedagog. Ell em va fomentar l’hàbit de l’escriptura. Mai no he deixat d’escriure, però la vida em va dur per camins que em van allunyar de la possibilitat de la creació literària seriosa.
P. Van ser el col·lectiu ‘Viles i gents’ o les seves col·laboracions a Temps de Franja les seves plataformes de llançament?
R. En certa manera sí. L’escriure una columna amb una extensió acotada, va fer que hagués d’«esmolar» el què volia explicar i m’ha ensenyat a ser més precís en el llenguatge.
P. Prefereix la narrativa de ficció a l’assaig o és a l’inrevés?
R. Com a lector, indubtablement la narrativa. A l’hora d’escriure també prefereixo la ficció. Per escriure’n no n’hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un món del no-res. Millor dit, cal recrear un món a partir de les experiències pròpies i les que imaginem.
P. Què és la licantropia?
R. Els instints ancestrals que mantenim, més o menys apaivagats, sota la racionalitat que ens governa.
P. I creu que es donen casos de licantropia als boscos i muntanyes del Baix Aragó?
R. Sempre he estat un enamorat del bosc i els espais despoblats, especialment dels del meu país, que és on sento el batec d’alguna cosa molt profunda. Potser és pel fet d’haver-me criat a Catalunya: allà l’excursionisme era una religió. Els licantrops m’observen, emparats per la vegetació que s’apodera dels bancals abandonats per l’home. A voltes la seua presència em produeix basarda, però vull creure no em volen cap mal; només estimular-me la imaginació.
P. Corren bons temps per a la literatura?
R. Jo crec que sí. Vivim uns temps excepcionals: tenim tots els clàssics i els contemporanis que s’hi van afegint.
P. Què aporta el dissenyador gràfic que sempre ha estat vostè a l’escriptor que ara és també?
R. Potser la concisió, la jerarquització. Hi ha una part de creació, és clar, però sempre cal supeditar-la a l’objectiu, a l’encàrrec. Saber quina és la funció de cada element, prescindir d’allò sobrer… el mateix que en la literatura.
P. El Baix Aragó ha estat comarca inspiradora de variada literatura. Quin nou tema li agradaria a vostè desenvolupar en el futur?
R. Em sedueixen les vides anodines que amaguen secrets insospitats. La barreja de les coses que ens passen a tots (sentiments, relacions, desitjos…) amb la zona obscura i misteriosa.
P. Vostè ha col·laborat amb diversos mitjans informatius. Com veu avui el panorama informatiu al Baix Aragó?
R. A nivell comarcal hi ha un sol grup de comunicació (això sí, ben potent) i poca cosa més. Dels mitjans aragonesos em dol l’anticatalanisme que indefectiblement apareix en notícies i articles. I a nivell estatal… hi ha un monocultiu asfixiant de mitjans de dreta.
P. La crisi econòmica ha aturat un desenvolupament esperançador de les agències de publicitat i de disseny gràfic en el Baix Aragó o mai l’horitzó va ser massa clar?
R. Els anys 93 a 96, van ser durs perquè la gent no acabava d’entendre què era això del disseny gràfic. Tot i així vam aconseguir una bona quantitat de clients que han anat augmentant a base de feina i compromís. Ara la cosa està molt malament per a tots els sectors, i en el disseny gràfic ho notem força.
P. Al marge de totes les dificultats tan ben conegudes per tots, la situació, en general, del català ha millorat o empitjorat en els pobles bilingües del Baix Aragó des que vostè es va establir a la comarca?
R. El que s’ha avançat ha estat a costa de l’esforç titànic d’uns pocs conscienciats que estimen la seua terra. La majoria d’escriptors franjencs usen el català tot i no haver-lo après en condicions; la creació cultural està millor que mai, però la població continua manipulada per les elits de sempre, pels mitjans de comunicació conservadors, per la tele-escombraria… L’idioma s’està desfent sota la mirada complaguda d’alguns professors que no assumeixen que la nostra llengua és més important per a nosaltres que els retaules gòtics, perquè és l’herència viva de la gent del territori.
P. Quina és la diferència més notable, la que més l’ha sorprès, entre el català del Matarranya i el del Mesquí-Bergantes?
R. Sentir parlar als parents d’Aiguaviva o als amics codonyerans és un plaer que m’ha fet estimar encara més el nostre idioma, en descobrir-lo tan ric i variat en una porció tan petita de terra.
P. La natura d’aquesta terra aporta algun altre senyal d’identificació?
R. Hi ha certes plantes, animals, motius arquitectònics… És un element més a tenir en compte a l’hora de fer imatges corporatives.
P. La comarca del Baix Aragó ha millorat, empitjorat o està estancada respecte a quan vostè va arribar?
R. Del 93 ençà ha fet un canvi espectacular, com a molts altres llocs d’Aragó. La bonança econòmica i, sobretot, els ajuts que arribaven d’Espanya i Europa hi ha contribuït. Espero que les empreses i associacions aguantin aquesta travessa del desert, perquè si no la zona podria tornar a caure en la letargia.
P. Vostè va ser regidor de Torredarques. Una experiència per mai més repetir?
R. En el moment de plegar, sí que vaig dir «mai més». És una feina molt àrdua que no té la més mínima retribució, si més no en aquella època de la Mancomunitat del Matarranya. El pitjor de tot és que sempre hi havia algú que se sentia perjudicat pels acords municipals. Però un o altre ho ha de fer, si no la cosa no funcionaria. De moment, ja tinc prou feina a casa.
P. És difícil explicar què és el Baix Aragó a Barcelona?
R. Moltíssim. Aquí ens acusen de «catalanistes». A les meues filles, que són aragoneses de cap a peus, encara algú els ha dit «catalana» com a insult, només perquè parlen una llengua aragonesa no castellana. En canvi a Barcelona no existim. A la majoria tant se’ls en dóna la nostra llengua comuna. La paranoia aragonesa del pancatalanisme és una fal·làcia grotesca. Som un destí turístic i prou. Quan vénen els barcelonins, et diuen (en el supòsit que parlin català) «anem a dinar a “Calaceite”» o «vaig a posar benzina a Monroyo». Ni tan sols empren els topònims reals!
P. Quina mena de llibres li agrada llegir i quins s’atreviria a recomanar?
R. Bàsicament de narrativa. Darrerament he quedat atrapat per la manera d’escriure d’en Murakami. Els dos llibres de David Vann que he llegit són impressionants. La pell freda d’Albert Sànchez Piñol és brillant, també. I Olive Kitteridge, d’Elisabeth Strout. El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga, és un dels millors llibres que mai he llegit.
P. Prefereix el llibre de paper o el digital?
R. En digital encara no he llegit res. Per a mi, el plaer del paper (el disseny de la coberta, la facilitat d’us, el remenar a la llibreria…) fins ara és insubstituïble.
P. Un lloc o punt en el Baix Aragó on es va quedar mut d’admiració?
R. M’emocionen els indrets solitaris, amb feixes devorades pel bosc i masos abandonats on encara s’hi perceben els treballs de la gent que els habitava. I el paisatge lluminós que es veu només eixir de Mont-roig cap a Torredarques: m’eixampla el cor.

——————————————————————————————————————————

Requadre:

Referent cultural del Baix Aragó
// R.M.

Vaig conèixer Carles Terès al diari La Comarca del Baix Aragó l’any 1994. Acabava d’establir-se a Alcanyís amb el propòsit d’exercir la seva professió de dissenyador gràfic al Baix Aragó. Aquells primers passos no van ser fàcils de cap manera. Però es pot dir avui que Carles va ser un aventurer, un impulsor d’una activitat professional llavors poc coneguda a la comarca. Nascut a Barcelona el 1962, de pares procedents de Estopanyà i Queretes, va decidir establir-se entre Alcanyís i el poble de la seva dona, Torredarques. I aquí, a la terra baixaragonesa, segueix amb la seva família a la qual van arribar dues filles per a les quals Carles encara ha de treballar moltes hores al seu estudi de dissenyador.
Al llarg d’aquests anys, Terès ha estat de tot al Baix Aragó, fins i tot regidor de Torredarques, secretari de l’Associació Cultural del Matarranya, dissenyador i coordinador de la revista Temps de Franja, l’única publicació d’Aragó en català. Forma part des de 1995 del col·lectiu ‘Viles i gents’, columna en català que es publica cada setmana a La Comarca i té el seu espai propi a Internet, L’esmolet.
Des del disseny gràfic i el dibuix fins a la literatura, Terès abasta un camp molt extens de promoció artística creativa. Carles Terès és ja un escriptor del Baix Aragó en català i, sens dubte, un destacat referent cultural a la Terra Baixa.

Treballar, menjar bé i no perdre els nervis és el títol d’un article que vaig escriure fa gairebé nou anys, en una època en què les prioritats eren diferents, quan el temps era un bé molt preuat, i moltes butxaques es podien permetre el luxe de comprar hores de feina domèstica per dedicar-les a l’oci. No renego del contingut d’aquell article, perquè la indústria agroalimentària ha esmerçat esforços en recerca i innovació per presentar als consumidors una oferta de preparacions alimentàries saboroses, fàcils i ràpides de preparar. En aquests moments, però, les preferències han variat a una bona part de les cases. Per això, i perquè veig que les generacions joves pateixen d’una mancança important en la cultura culinària, em permeto demanar a les senyores que veu aixecar el país en èpoques d’escassetat, les que us trencàveu la closca per preparar menges equilibrades – encara que no sabéssiu ben bé la teoria, però la pràctica, carai, la pràctica, que bé que la portàveu! – les que estiràveu els jornals precaris i aconseguíeu, oh meravella, posar cada dia el plat a taula, que ens ensenyeu a fer-ho. Som en una època d’ajustos, i cal ser creatius. No és el pitjor moment de la nostra història, però sí que es fa necessari fer memòria i transmetre com es preparen els menús setmanals amb un pressupost més ajustat. La nostra història gastronòmica és plena d’imaginació i misèria, així que, ara que les coses van bé, però no tant com ens agradaria, serà fàcil que apareguin nous artistes de la cuina, i que llibres fonamentals com La Teca, d’Ignasi Domènech, presideixin la lectura de fogons. I, justament, del cuiner català Ignasi Domènech és una recepta de truita de patates sense ous ni patates, que recull l’historiador Carlos Azcoytia: es frega el fons d’un plat amb un gra d’all, s’hi afegeixen tres o quatre gotes d’oli, sal, quatre cullerades de farina, una culleradeta de bicarbonat, un polsim de pebre blanc en pols, i vuit o deu cullerades d’aigua. Es bat la pasta fins que no hi hagi grumolls, i es deixa reposar deu minuts, de manera que s’obté una equivalència a cinc ous. A part, s’agafa la pela gruixuda de tres taronges, es ratlla la part colorada fins que només queda la blanca, que es talla en trossets petits i aplanats, com si fossin patates. Les peles es posen a bullir dues o tres hores, per matar-ne el gust, s’escorren, se salen i es posen a fregir amb una mica de ceba. Després, es barregen les no-patates amb els no-ous i es fa la truita. Ignasi Domènech, per cert, va publicar La Teca l’any 1924, i va viure fins al 1956, amb la qual cosa va haver de patir, també, els anys negres del segle xx, els 40, quan Néstor Lujan es preguntava quins menús es poden construir en una setmana amb oli, cafè i mongetes seques, o quins plats es poden cuinar amb bacallà, pasta de sopa i sucre blanc. Amb aquestes lectures, segur que retrobarem la cuina i admirarem la creativitat de debò.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Retrobar la cuina.

Con motivo del Día Internacional del Libro y la festividad de San Jorge, patrón de Aragón, la Comarca del Matarraña/Matarranya quiere invitaros a LEER y a ESCUCHAR de manera ininterrumpida la lectura pública de los poemas del libro Ataüllar el món des del Molinar de Desideri Lombarte. No dudes en participar, ESCOGE TU POEMA e inscríbete.  Cada participante irá leyendo un poema.  Se puede leer un mismo texto conjuntamente entre varias personas.  Con TU PARTICIPACIÓN estamos dando a conocer la gran riqueza literaria que existe en el Matarraña.  Esta primera edición está dedicada a la obra de DESIDERI LOMBARTE. La lectura será el lunes, 23 de abril, a las 12:00 horas en la Plaza de España de Calaceite. En la web: www.comarcamatarranya.com   podrás encontrar el libro Ataüllar el món des del Molinar para escoger tu poema. Infórmate de qué poemas puedes leer e inscríbete antes del 17 de abril en:

Comarca del Matarraña/Matarranya Dpto. de Cultura

Associació Cultural del Matarranya

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 113, abril 2012

Diumenge passat vaig poder passar (això sí, d’una esgarrapada) pel maset de les Capçades. Tot i ser un dia lluminós i fotogènic —ja m’enteneu: assolellat però amb uns estètics nuvolets escampats pel cel molt blau— el maset estava trist. Ell també ha patit de la llarga licantropia i, a més, estava afectat per la persistent sequera hivernal. De fet n’havia retardat la visita precisament per por de trobar-me els arbrets, plantats ara fa quatre o cinc anys, morts d’inanició, de set. I l’interior de l’edifici amb el rastre dels ratolins —els propietaris de facto— escampat pertot. Tanmateix no tenia excusa: havia de fer unes fotos per Queretes (de fet el meu poble) i la dona m’havia fet l’encàrrec habitual: «si vas a Queretes, porta llorer». I és que enfront del maset hi ha un vell llorer; segons el tiet l’únic de la contrada. L’amenitat de l’indret és innegable, i el llorer hi contribueix en gran mesura. No puc evitar esmentar el que n’escriu l’Estellés al Quadern de Bonaire: «A cada casa hi havia una garba de fulles de llorer, que s’emplenava de pols al llarg de l’any, penjada d’un clau a la cuina; però hi havia un moment que inevitablement entrava en acció i llavors es prenia una fulla de llorer o dues i sortia un guisat —uns trossos de patata, uns trossos de carn— d’una gràcia palatal perfecta, fora de tota ponderació. La fulla de llorer, al plat, era una inutilitat, una generositat, una irrisió; però atorgava al menjar un aroma penetrant grat, perdurable». Vaig comprovar l’abnegada resistència dels arbrets i l’enigmàtica absència de traces dels ratolins. Finalment, amb l’excusa d’aplegar una garba de fulles, vaig entregar-me a l’abraçada perfumada del llorer. Abans de marxar, vaig abocar-me al pou. El pam d’aigua que hi restava em retornà la meua imatge des de la profunditat. Vaig recordar La vella del fons del pou, d’en Pau Riba. És el que té això de vagarejar en solitud: els pensaments naveguen a la deriva per les circumvolucions del cervell.

«Una inutilitat, una generositat, una irrisió» « L’esmolet.

30 dones del segle XXI

EL POBLE
Calaceit és un municipi de poc més de 1.000 habitants, de la comarca del Matarranya. Una terra a la cruïlla entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià.

La seua privilegiada situació, la tranquil·litat, la ben conservada arquitectura i el paisatge l’han convertit les darreres dècades en poble d’acollida de nombrosos artistes i escriptors a la recerca d’inspiració…

José Luis Soro han dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren peligro de desaparecer totalmente por la política del Gobierno de Rudi.

El Presidente de la Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, ha denunciado este miércoles en Bruselas la futura limitación anunciada por el Gobierno de Aragón de la ley aprobada en 2009 para la protección de las lenguas minoritarias de la región, el catalán y el aragonés.

Soros, acompañado del vicesecretario de Asuntos Europeos de CHA, Miguel Martínez Tomey, ha dicho ante el Consejo de Europa que las lenguas de Aragón corren el riesgo de desaparecer totalmente por los planes del gobierno regional del PP de derogar la Ley de Lenguas.

El CHA ha entregado a la eurodiputada del BNG Ana Miranda y el alto funcionario del Consejo de Europa Ilya Subbotin toda la documentación sobre el estado actual de “desprotección” de las lenguas aragonesas a modo de “llamada de socorro”, en palabras del presidente de CHA.

Soro ha explicado que las medidas de fomento de las lenguas aragonesas que se preveían en la Ley de Lenguas, como la creación de una academia normativa oficial o su presencia en los medios de comunicación, nunca se ha desarrollado.

El CHA pide el apoyo del Consejo de Europa dado que España es firmante de la Carta de las Lenguas Minoritarias, que vela por el fomento y aplicación de las medidas de protección de las lenguas.

“Sabemos que no podemos pedir milagros al Consejo de Europa”, ha dicho Soros a Subbotin, “pero les presentamos nuestros argumentos para que actúen como garantes de la Carta de Lenguas Minoritarias”.

El alto funcionario del Consejo de Europa ha invitado al CHA a exponer sus quejas ante el Secretariado de la institución, en Estrasburgo.

La eurodiputada Ana Miranda, por su parte, ha querido mostrar “toda la disposición” para llevar a cabo iniciativas de apoyo a las lenguas aragonesa desde el Parlamento Europeo.

El grupo de la Alianza Libre Europea (ALE) ha invitado al CHA a participar en una de sus reuniones mensuales del Intergrupo de Lenguas Minoritarias del PE en Estrasburgo para exponer su problemática.

CHA pide en Bruselas protección para el catalán y el aragónes | Heraldo.es.

Com el Govern d’Aragó (PP, PAR) no aplica la Llei de Llengües, el president de Chunta Aragonesista, José Luis Soro, ha traslladat a la Unió Europea la seua queixa per l’incompliment de la Llei de Llengües d’Aragó. Soro es va citar amb l’alt funcionari del Consell d’Europa Ilya Subbotin i es va reunir amb els eurodiputats d’ALE Ana Miranda, José Luis Linazasoro i Tatjana Zdanoka. E. P. Quan un govern no compleix les lleix, com pot exigir que les compleixin els ciutadans?

Incompliment de la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.