Viles i gents: “Gelades i l’Emigrant pena-rogí” 9 febrer 09UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística. 
trackback , edit post

Publicat a La Comarca el 10 de febrer de 2012

La humanitat ha viscut sempre lligada a l’entorn climàtic que l’envolta. Però gràcies a la tecnologia, cada vegada menys. Les gelades d’esta setmana han estat històriques, i alguns punts alts del Matarranya les màximes no han superat los zero graus en dies.
L’any 1956 se va registrar també una gelada històrica. Va ser tremendament superior a l’actual. Va escomençar el dos de febrer, com la d’enguany. Les gelades no es van aturar fins finals de mes. Lluís Rajadell arreplegue testimonis orals al seu llibret “1956, l’any de la gelada”, que coincidixen en què les mínimes van baixar dels 15º davall zero al mateix Vall-de-roures. Això va provocar la gelada de gran part dels olivars, sustent bàsic per a moltes famílies.

No és menys cert que l’estructura econòmica també estave en un procés de canvi. Barcelona s’estave industrialitzant de manera accelerada, i eixe procés requerie l’entrada de més mà d’obra. Tant l’impacte climatològic de les gelades a l’agricultura i a la moral de la zona, com la reestructuració industrial, van marcar el futur del Matarranya fins avui dia: la despoblació.

Desideri Lombarte va emigrar justament l’any 1957, en plena crisi. Explicava eixa vivència de l’Emigrant pena-rogí en clau d’amarga supervivència:

La mare mos va fer la maleta,/ mig plorosa, mig contenta./ Lo vestit dels domenges, / tres camises, la de portar, la nova i la vella. / Les sabates als peus –no en teníem més que unes–.

I el calaix que va quedar forro. / (…) / A la cartera onze bitllets d’a cent / i cap d’a mil / i un nugo al pit.

Dins d’estes efemèrides, també coincideix que el dimarts 7 de febrer Desideri haurie fet 75 anys. En este motiu, l’Associació Cultural del Matarranya participe el domenge a una caminada al Tossal dels Tres Reis per a commemorar-ho.

Viles i gents: “Gelades i l’Emigrant pena-rogí” « Xarxes socials i llengües.

Viles i Gents :: Acotolar paraules :: January :: 2012.

Viles i Gents :: Urdangarín i la infanta :: January :: 2012.

Viles i Gents :: Escena Humana… brindant per La Traviata :: January :: 2012.

La puja

Publicat al periòdic La Comarca, columnma «Viles i gents», del 27 de gener de 2012

Viles i Gents :: La puja :: February :: 2012.

(Publicat Diario de Teruel, el dissabte 4 de febrer del 2012)

És ben sabut que part dels nostres intel•lectuals, institucions i mitjans de comunicació s’esforcen de fa temps en destruir aquest patrimoni dels espanyols que són les llengües minoritzades —aragonès, basc, català … . Fent això han aconseguit que molts conciutadans interioritzen aquest missatge destructor, creant en les mateixes víctimes —els ciutadans de llengua aragonesa, basca, catalana, …— profunds complexos d’autoodi, que de vegades esclaten violentament, com en els recents i tètrics fets de la Codonyera i la Freixneda. Una de les tècniques més utilitzades consisteix en ridiculitzar aspectes de la llengua que es desitja discriminar. I és així com l’autoodi i l’afany autodestructiu s’ha pogut escampar en col•lectius que en principi hi pareixien immunes. Podem veure que determinats grups i associacions profundament compromesos en l’estudi, foment i reforma de l’aragonès ridiculitzen importants mesures en el mateix sentit per part del Consello d’a Fabla Aragonesa. Un dels camps més atacats és l’ortografia del Consello: si ja és ridícul, argumenten, escriure zezina o eraldica, encara ho és més grafiar Biba Balenzia! I així aconsegueixen l’aplaudiment barat d’un públic profundament acastellanat i immers en l’autoodi, al qual li costa molt d’entendre que allò que val per al castellà —la distinció de ‘v’ i ‘b’— puga no ser-ho en aragonès. La reforma ortogràfica del Consello és criticable per diverses raons, però en cap cas no se la pot titllar de ridícula. Se’n ridiculitza també la formació de neologismes: en els primers anys de les reformes del Consello és proposà de dir fablaluén en comptes de telefono, però aviat es va retirar per por que passés el que realment ha passat amb animal tetador per mamifer/mamifero. Aquí hom s’hi ha rabejat, mostrant aquest mot com el súmmum del ridícul. Però ni fablaluén ni animal tetador tenen res de ridícul: són exemples d’uns altres procediments per a crear neologismes: mentre determinades llengües, i entre elles la castellana, tendeixen a crear neologismes a partir del grec i del llatí, d’altres ho fan a partir del propi vocabulari —com és el cas de l’alemany Fernsprecher (=fablaluén) o Säugetier (=animal tetador). De ridícul pónt, d’autoodi molt.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Animal tetador :: February :: 2012.

Llengua i seducció

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca)

-Divendres, 16-3-12, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).

21:00:  Sopar  presentació del llibre Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert, coeditors.

-Dissabte, 17-3-12, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

10:15.- Ponència Un món, dues literatures, mil punts de vista a càrrec de Francesc Serés, escriptor. Presentarà: Francesc Ricart.

11:00.- Ponència La antiseducció del genocidi a càrrec de Josep Ma. Prim, assagista i autor del llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida Presentarà: Quim Gibert, psicòleg.

11:45.- Descans

12:15.- Xerrada sobre «L’experiència d’Escola Valenciana, federació d’associacions per la llengua», a càrrec de Diego Gómez, en representació de l’entitat. Presentarà Àngel Velasco, filòleg.

12:45.- Ponència Renaixement de la llengua hebrea. Un model a seguir a càrrec de Tessa Calders, directora de l’Institut del Món Juïc. Presentarà: Ma. Eugènia Cabrera, hebraista.

Programa complementari del cap de setmana:

17:00.- Passeig per la Fraga antiga a càrrec de Joaquim Salleras, historiador. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

-Diumenge, 18-3-12

10:00: Eixida Naturalista amb José Luis Escuer, biòleg. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent, Fogaril i calaixera, Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Fundació Reeixida.

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte

Os suyos vecíns feran una cursa o domingo dica o Tossal d’els Tres Reis ta remerar-lo.

8 febrero, 2012 | Cultura, Matarranya | Autor: Arredol | 

Desideri Lombarte (Foto: lafranja.net)

Desideri Lombarte ye un d’os escritors contemporanios mas importants d’a literatura catalana en Aragón, destacó como poeta, encara que tamién escribió teyatro y novela, fació treballos de rechira historica y antropolochica, articlos d’opinión, amás de numerosos debuixos tar ilustrar os suyos treballos.

Estió tamién un important dinamizador cultural que fació parti d’os movimientos culturals que emercheban con fuerza en os anyos ueitanta con a ilusión d’a democracia. Entre atras cosas, treballó a-saber-lo por a dignificación d’a suya luenga en Aragón y estió miembro fundador y vicepresident de l’Asociación Cultural d’o Matarranya y un d’os organizadors en Aragón d’o II Congreso d’a Luenga Catalana.

Naixiu o 7 de febrero de 1937, en o preto d’a Guerra Civil Espanyola, d’o Mas del Molinar, en o temin de Penyarroya de Tastavins. A os quaranta y quatre anyos, a gravetat d’o suyo estau de salut, con afeccións renals y cardiacas l’obligan a deixar a suya faina de delineant y decide adedicar-se a la suya gran pasión, escribir y investigar. Asinas, a suya trachectoria como escritor se concentra en os diez zaguers anyos d’a suya vida. Una decada prodichiosa, curta pero intensa, mientres a quala produce una gran y variata obra. Morió en octubre de 1989, con cinquanta y tres anyos, quan yera en l’inte mas rico y prolifico d’a suya trachectoria literaria.

Con motivo d’o 75º aniversario d’a suya naxedura, os suyos vecíns, ta conmemorar-lo, feran una gambada o domingo 12 de febrero por totz aquers pinars y cortixos que acompanyón a suya memoria y a suya obra como eterno emigrant, dica o Tossal d’els Tres Reis.

Fuent: https://www.lafranja.net/?p=8452

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte | Arredol.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012

A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.

Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.

En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.

Paco « L’esmolet.

Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys lagalvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en laRenovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,

ni aniré a pasturar més bous al prat.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració « Xarxes socials i llengües.

Al migdia, truca la meva filla gran, perquè se li han trencat la carpeta i l’estoig, i em demana que li’n compri de nous. Com que no som dels que renovem cada curs tot el material, sinó que el reutilitzem fins que diu prou, no la puc tractar de pocatraça. A les set de la tarda, he d’anar a la reunió de pares amb la tutora de la petita. Abans de sortir de la feina, m’adono que porto un forat als pantalons, a la part de l’entrecuix, i sort que ho he vist, perquè hauré de seure en una cadira infantil, i no em puc imaginar l’espectacle sense sentir vergonya. Com que no tinc temps de passar per casa, m’atanso a una botiga per comprar uns pantalons, no passa res, hi ha rebaixes, penso. En trobo uns de la meva talla que no estan malament, però que mai no m’hagués posat si no fos una urgència. Abillada amb dignitat, ara sí, m’acosto a una papereria que hi ha a la vora. Demano una carpeta amb classificadors de plàstic. Senzilla? Em pregunten, sí, dic, i m’envien a la secció d’arxivadors. Passo de llarg el material de disseny i de marca – com m’agraden els llapis Faber Castell, ho confesso – i insisteixo amb la demanda. Negra, blava o lila? Em pregunta la dependenta. Aquesta mateixa, li dic, negra. Llissa o a ratlles? Uf, això sembla una franquícia de cafès, a ratlles, contesto, després de mirar de cua d’ull la que està més a mà. I ara un estoig. De quin tipus, em demana. Un estoig, dels estoigs aquells que portes bolis, llapis, colors i tot això. Ah, un estoig, em diu. Sí, un estoig – sóc perseverant. No en tenim. No replico, pago i me’n vaig de pressa. Arribo deu minuts tard a la reunió de pares, però puc seure en una cadira infantil sense patir vergonya. Escolto amb atenció la xerrada de la tutora sobre l’educació cap a l’autonomia personal i, després, els plans de millora que han implementat. A les nou, cap a casa. Volia escriure sobre la igualtat d’oportunitats i sobre el mèrit, aquests valors que ha posat en debat (almenys al meu debat) el candidat a les primàries republicanes dels Estats Unit Mitt Romney, i han aparegut les meves filles i el col·legi, potser per una tendència a viatjar entre l’abstracte i el concret i viceversa. Estats Units manté encara el somni de ser una societat meritocràtica, on es premia el mèrit, però un índex baix de mobilitat social posa en qüestió aquest atribut. A Europa, ens fa goig pensar que som més de la banda de la redistribució, tanmateix, l’índex de mobilitat social és més alta, tot i que pot ser que ens moguem pocs quilòmetres. És ben veritat que, com deia Abraham Lincoln tots naixem iguals, però és l’última vegada que ho som, i per això ens preocupa la igualtat d’oportunitats, que es tradueix en un ensenyament de qualitat i accessible a tothom, perquè desenvolupem el talent individual i, així, es premiïn els mèrits. I, ara, em quedo astorada en la pregunta: quins mèrits valorem?

http://empassapelcap.blogspot.com/2012/02/merits.html?spref=fb

2011, mf033 

Bajo el título de ‘Cultura Libre’, llega el primer libro disco editado por Magofermin en el que se pueden encontrar 24 temas (14 de ellos totalmente inéditos) de bandas como Mallacán, Prau, Gen, Visión Túnel, Interlude, Picore o Los Draps, entre otros, que se acompañan de un libro de 104 páginas en el que las bandas participantes dan a conocer su visión sobre los derechos de autor y su gestión en la sociedad actual. Además, el texto también cuenta con aportaciones de José Manuel Dorado (miembro de la La Pantera Rossa proyecto dirigido hacia la acción cultural y comprometido con la economía social y solidaria), Ignasi Labastida i Juan (miembro destacado del proyecto de Creative Commons en Cataluña y España), Javier Prenafeta (abogado especialista en Tecnologías de la Información y la Comunicación), Eme Navarro (fundador del proyecto colectivo y multidisciplinar: La Taberna del Escocés, músico de Blue Identity y autor de canciones) y las ilustraciones de Fer (Prau).

‘Cultura Libre’ se podría definir como un trabajo en el que se refleja la apuesta del colectivo por la libertad de gestión de los derechos de autor. Un proyecto basado en la participación de todos los grupos vinculados al colectivo y que supone un claro estandarte de la idiosincrasia de Magofermin.

El proyecto, que empezó a gestarse meses atrás, une a todas las bandas que han editado sus trabajos bajo el sello y, por supuesto, con licencias libres. Esas dos características son el hilo que une las costuras de ‘Cultura Libre’, un proyecto en el que no sólo se puede escuchar la música de los participantes, sino que también,  se puede conocer su forma de entender este concepto.

Veinticuatro bandas (Gen, Big Head Down, Prau, Interlude, Txirigol, Visión Túnel, Mallacán, Inkonszientes, Déchusban, Picore, Zobux, Criatura, Temps al temps, Rottenmeyer and the Psychopunks, Rapsodia, Ya Babé, Los Draps, Rebel Spell, Himura, El Último Skalón, Switch Over, Los Olvidados de la Morgue, Ulut y Abraham Castellón) han participado en la realización de este proyecto, aportando no sólo sus canciones (14 de ellas totalmente inéditas y grabadas especialmente para este proyecto), sino que además han tenido la valentía de plasmar por escrito sus pensamientos respecto al tema de la cultura libre y que son la base principal de un libro trilingüe en el que todo su contenido se puede leer en castellano, catalán y aragonés, del mismo modo que entre los temas encontramos canciones con letras en estas tres lenguas. En este sentido, debe señalarse que este proyecto no habría llegado a buen puerto sin la colaboración en las traducciones al aragonés de Rubén, Chesús y Dabi, y de Rubén Lombarte y Marc Martí en las traducciones al catalán. Asimísmo, también Óscar (Malecon Records) tiene su pequeña parte de culpa en la realización del disco. Y Oshito Audiovisual se ha encargado de montar el diseño del disco-libro que en el mes de febrero verá la luz.

Se trata de la edición número 33 de Magofermin y como siempre editada bajo una licencia Creative Commons Reconocimento-NoComercial-CompartirIgual (by-nc-sa)

Licencias libres, diversidad, participación, melodía, pensamiento, acción…  esas son las bases de ‘Cultura libre’.

Cultura Libre | magofermin.

Fusta de cirerer de la jove estudiant de batxillerat tarragonina Irene Martí Gil ha estat el relat guanyador de l’edició d’enguany  dels premis del VIII Concurs de Relats Curts Maties Pallarès concedits per l’Ajuntament de Pena-roja. L’acte de lliurament dels guardons, tant el de pintura com el de narrativa, al que van assistir els tres autors guanyadors, va celebrar-se el 20 de gener, festa d’hivern en el municipi matarranyenc. El segon premi ha estat per al professor, originari de Montalbán, Gregori Royo Bello, resident al País Valencià, amb la narració Esto es un atraco.L’autor del relat situa l’acció del robatori en una entitat financera del Matarranya. En el mateix acte cultural també es va concedir el premi del VIII Concurs de Pintura Desideri Lombarte que va guardonar l’artista barcelonina resident a Fondespatla Íngrid Tusell amb l’obra Burbujas para un rinoceronte. Pintora que participa en l’exposició col·lectiva Matarranya Art i que s’ha pogut veure una mostra de la seua obra al castell de Vall-de-roures fins a final de febrer. Enguany el nombre de relats i de pintures presentades ha estat molt important, un centenar de textos, tant en català com en castellà, i vint-i-dos obres plàstiques que ha fet molt difícil la selecció per la qualitat de les obres recollides.

(Texte de Carles Sancho)

Els VIII premis Vila de Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 6 de febrer de 2012
Encara recordo el dia que vaig descobrir Cavall Fort. Va ser a casa dels tiets Galí-Trullenque, on hi havia abundància de llibres i discos, alguns d’ells en francès i molts en català. Estic parlant de finals dels seixanta. Jo vivia en una barriada d’immigrants, on la lectura no era l’afició estrella; i molt menys en català, una llengua vetada a les aules —més o menys com encara passa aquí a l’Aragó. Els meus pares van fer un esforç i m’hi van subscriure. Guardo pràcticament tots els números des d’aquell 140 del gener del 69, el primer que va arribar a la nostra bústia. Gràcies a ells em vaig familiaritzar amb l’ortografia de la llengua que parlàvem a casa. Evidentment no la vaig aprendre a escriure, però m’hi va ajudar quan, més endavant, ho vaig intentar. El que va aportar-me Cavall Fort, però, va més enllà: vaig descobrir els ninotaires francobelgues, escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, articles de divulgació científica, excursionisme, manualitats. Tot plegat força diferent del que llegia (amb gust també) als “TBO”, “Pulgarcito” o “TioVivo”.

Després de molt de temps, vaig tornar a la Franja i vaig trobar-me que, malgrat tants anys de democràcia, la cosa de la llengua estava fins i tot pitjor que en aquella Barcelona grisa de principi dels setanta. Vaig subscriure la meua filla gran a la revista, amb l’esperança que, si més no, no li sonés estrany això de veure escrit el català que parlem tots els de casa. Gràcies a la menuda, Cavall Fort continua arribant cada quinze dies. Els temps, evidentment, no tenen res a veure amb els d’aleshores. Ara mana l’audiovisual, i el paper de les revistes d’entreteniment ha passat a ser residual. Malgrat tot, tinc l’esperança que, si algun dia volen escriure alguna cosa en l’idioma de la família, no els soni estrany ni ‘xapurrejat’, sinó clar i català.

Cavall Fort « L’esmolet.

=========================================================
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
               www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================

Cursos de català en línia

El proper dia 31 de gener finalitza el període de matrícula dels
cursos amb tutoria de Parla.cat. Aquests cursos, que ofereix el
Consorci per a la Normalització Lingüística, començaran el dia 6 de
febrer i acabaran el 30 d’abril.

Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la
llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i
l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la
Normalització Lingüística.

Trobareu més informació a:
http://www.parla.cat
http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html

Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Parla.cat