Skip to content

Archive

Category: Activisme

Dos lenguas mejor que una

(Article publicat a La Comarca d’Alcanyís, el passat divendres, dia 27″

“José Miguel Gràcia*

Hace ya unos cuantos años, la Associació Cultural del Matarranya publicó el cuadernillo bilingüe, “Dos llengües millor que una”, sobre las experiencias y resultados de las clases de catalán en las escuelas e institutos de la Franja, por los profesores Ángel Huguet y Pietro Cucalón. De las diversas e interesantes conclusiones de la publicación, quiero destacar tres de ellas: (a) que cuanto más alto era el nivel de catalán de los alumnos, más alto era el nivel de castellano, (b) que los alumnos que asistían a las clases de catalán evidenciaban un conocimiento matemático superior al de los compañeros que no asistían a las mencionadas clases, i (c) que para conseguir un bilingüismo pleno era muy recomendable impartir algunas asignaturas en catalán.

Recientemente he leído un documentado artículo de Josep Corbella en La Vanguardia con el mismo título del cuadernillo, en donde he descubierto llamativos resultados y consecuencias del bilingüismo bajo unas determinadas condiciones. El mencionado artículo se basa en los trabajos de los investigadores Albert Costa, Núria Sebastián, Antonio Rodríguez-Fornell, Laura Bosch y otros. Me limitaré ha comentar aquellos puntos que más me han llamado la atención.

Un niño de cinco meses es ya capaz de distinguir entre dos idiomas, si la madre habla uno y el padre otro. Durante la etapa escolar, los alumnos bilingües tienen más capacidad que los monolingües para concentrar su atención en estímulos relevantes e ignorar los irrelevantes, independientemente del nivel de inteligencia. En cuanto al aprendizaje de una nueva lengua, hay que tener en cuenta que si los niños aprenden mal su fonética, después les resultará muy difícil su corrección.

Dominar dos idiomas obliga a una gimnasia mental permanente que mejora el sistema de control ejecutivo del cerebro. El Institut d’Investigació de Bellvitge cree que el aprender una lengua nueva puede ayudar a personas que han padecido daños neurológicos, dado que el cerebro tiene más plasticidad de lo que se creía hace unos años. Sería un error decir que las personas bilingües son más inteligentes que las monolingües, no obstante el bilingüismo cambia el cerebro, haciéndolo más eficiente cuando se realizan diversas actividades al mismo tiempo.

Albert Costa manifiesta también que el bilingüismo tiene algunos costes: en tests diseñados para encontrar palabras con rapidez entre las 50.000 que puede tener archivadas en el cerebro un universitario, los estudiantes bilingües suelen tardar un 5 % más de tiempo, se retrasan unos 30 milisegundos en un ejercicio que suele resolverse en 600 milisegundos y les pasa más a menudo que tienen una palabra en la punta de la lengua. Suelen tener, los bilingües, un vocabulario un poco más reducido en cada una de las lenguas, pero la suma de las dos es mucho más elevado.

El beneficio de pasar de dos lenguas a tres está muy poco estudiado, por lo tanto todavía es una hipótesis de trabajo la consideración de su beneficio marginal. Los beneficios del multilingüismo son de índole muy diferente —no por ello menos importantes— y hay que contabilizarlos en el apartado de la cultura, de la implementación de la carrera profesional, de la satisfacción personal y del mercado de trabajo en general. Con relación al aprendizaje de una tercera lengua, en Cataluña, los estudiosos del tema recomiendan hacerlo cuanto antes en la primaria y sobre todo hacerlo con profesores nativos.

Hasta aquí me he limitado a exponer las principales características o ventajas del bilingüismo que están muy relacionadas con los períodos de la infancia y juventud de las personas, pero, miren por donde, he descubierto en el artículo en cuestión un importantísimo efecto positivo del bilingüismo en las personas de edad avanzada: según los estudios del Instituto de Investigación Rotman de Toronto (Canadá), los síntomas de alzheimer aparecen, como media, cinco años más tarde en personas bilingües frente a las monolingües. No es que el bilingüísmo prevenga el alzheimer, es que las personas bilingües se defienden mejor del mismo. Malo, malísimo es, en cualquier edad, padecer la enfermedad descrita en el año 1906 por el neurólogo y psiquiatra Alois Alzheimer, pero si por ser bilingüe cabe la posibilidad de retrasarla unos cinco años, a los que  tenemos una cierta edad y practicamos el bilingüismo nos es muy grato decir: “Hosanna el bilingüisme”

*Escritor”

Dos lenguas mejor que una « Lo finestró del Gràcia.

AVUI: CIU, FINS I TOT A LA FRANJA

les fronteres del Principat i ha permès que Convergència Democràtica de la Franja(CDF), partit associat a CDC que es presentava per primer cop en diversos municipis, hagi aconseguit una alcaldia. Ha passat al Pont de Montanyana, un petit poble de 150 habitants situat a la Ribagorça, a peu de la carretera de Lleida a la Val d’Aran. De les cinc regidories en joc, CDF n’ha aconseguit tres. Ara els tres han de decidir qui d’ells serà l’alcalde. Ho volen fer parlant abans amb els altres regidors electes (l’exalcalde del PSOE i un edil del PP), però tenen assumit que els toca ser-ho a un d’ells tres. “M’hi van posar a mi, al primer lloc de la llista, perquè algú havia d’anar allà, però això no vol dir que jo sigui l’alcalde”, adverteix Javi Bergua, propietari d’una petita empresa d’esports d’aventura que organitza sortides en caiac pel congost de Mont-rebei. Bergua i els seus companys de candidatura, sense experiència prèvia en política local, es van presentar sota aquestes sigles “perquè ens va molt bé tenir el suport d’un partit, s’han de fer molts tràmits”. A més, les sigles de Convergència ja els inspiraven confiança, “i pel que es veu al poble també agrada”. Agradarà a la Diputació d’Osca o a Saragossa? “Potser no tant. Ja veurem com ens reben. Nosaltres treballarem pel poble, i sabem que tenim un partit al costat que ens pot ajudar”.
Catalans o aragonesos? “Jo tinc clar el que sóc: administrativament aragonès, però la meva cultura i la meva llengua és la catalana”, diu Bergua. “Som de la Franja”, resum al seu costat Judith Montero, també regidora electa de CDF. L’alcaldia de CDF és una illa en una comarca on predomina un PSOE sota la influència de Marcel·lí Iglesias, nascut a Bonansa. En canvi la candidatura de CDF al Pont de Montanyana va optar per aquestes sigles també per oposició a aquest predomini i per la feina al territori de l’eurodiputat Ramon Tremosa, amb arrels familiars a Areny de Noguera, on té una residència i d’on ha sorgit el nucli de militants de CDF a la Ribagorça. “Tremosa està treballant molt a la UE pels cabals mínims als rius, i això és clau per al Pont de Montanyana”, diu Bergua. El Noguera Ribagorçana passa pel poble amb un cabal molt reduït, ja que Endesa capta l’aigua a la persa de Sopeira, uns quilòmetres més amunt, i la utilitza per generar electricitat. “Ara l’Ajuntament lluitarà pel riu: o ens donen l’aigua, o ens compensen econòmicament”. També els preocupa la futura conversió de la carretera en autovia, que posarà en perill el negoci dels restaurants del poble, i la recepció del senyal de televisió: han de captar TV3 orientant les antenes cap al Pont de Suert, malgrat tenir repetidor propi. Hi ha hagut alcaldes de sensibilitat catalanista a la Franja, com Jaume Borbón, d’IU, històric alcalde de Mequinensa. Però mai un partit d’aquest signe havia guanyat en un municipi. A banda de CDF, ERC ha aconseguit un regidor a Calaceit (Matarranya), Paulí Fontoba, que ja era al consistori sota les sigles de l’Entesa

mitjançantBARRULL 2011.

La Plataforma contra la Autopista Eléctrica prevé acciones jurídicas y sociales y contactos políticos


La Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona, reunida ayer en Puente de Montañana, analizó tanto el informe de impacto ambiental como el anteproyecto de esta línea de alta tensión que salieron a información pública el pasado día 19 de mayo y en el que se detalla el trazado definitivo que, aseguraron desde el colectivo, “reproduce exactamente el de la Graus-Sallente invalidado por el Supremo también el 19 de mayo, aunque de 2005”, recordaron. Alrededor de 40 personas asistieron a este encuentro en el que se fijaron las acciones futuras del colectivo que prevén acciones jurídicas, manifestaciones sociales y contactos políticos.Puente de Montañana acogió esta reunión a la que asistieron, por parte aragonesa, la Asociación de Amigos y Residentes en Torres del Obispo, Ecologistas en Acción de Monzón, Carrodilla Sostenible y representantes políticos de Tolva, Puente de Montañana y Capella. En primer lugar, se analizaron los dos documentos que permanecen en información pública desde el pasado día 19 de mayo relativos a la línea de alta tensión Monzón-Isona. Desde el colectivo, aseguraron que el trazado definitivo coincide con el de la Graus-Sallente desde Monzón a Isona y “dicen que es el de menor impacto ambiental de las 17 alternativas restantes, aunque sigue afectando a los dos LIC de Laguarres y el Isábena”.Molestos porque se haya sacado a información pública en un periodo en el que todavía no están constituidas las administraciones tras los últimos comicios municipales y autonómicos –tienen un plazo de información de 30 días-, los miembros de la plataforma acordaron, como primera medida, “solicitar al Gobierno de Aragón el informe técnico que determina que la alternativa Graus-Sallente es la de menor impacto ambiental, aunque habrá que esperar a que se constituyan las Cortes”.Por otra parte, la Plataforma contratará un servicio jurídico para estudiar posibles acciones legales, además de contar con Pedro Costa Morata como asesor técnico. También se cerró el compromiso con IU para que tramite en el Congreso la misma pregunta que en su día hizo Labordeta sobre la postura del Gobierno español en relación a este asunto. El eurodiputado catalán de CiU, Ramón Tremosa, preguntará asimismo sobre el cambio de posición del Gobierno de España sobre el tema. Por último, se acordó realizar nuevas asambleas en localidades como Capella y llevar a cabo una sentada de oposición a la línea en Graus, cuyas fechas están todavía por cerrar.

sapeira: La Plataforma contra la Autopista Eléctrica prevé acciones jurídicas y sociales y contactos políticos.

Fira del Llibre Ebrenc

El pròxim cap de setmana tindrà lloc a Mora d’Ebre la 8a Fira del Llibre Ebrenc i 4a Fira d’Espectacles Literaris (LITTERARUM). Un programa farcit d’actes i espectacles durant els dies 3, 4 i 5 de juny.

Com en els passats anys, l’Associació Cultural del Matarranya hi serà a la fira amb un estand amb les seues publicacions.

Dins dels actes programats i en allò que fa referència al Matarranya i més concretament a l’ASCUMA i els seus associats, trobem un espectacle musical del grup TEMPS AL TEMPS amb cançons i poemes de Desideri  Lombarte, Juli Micolau i Germán Bernús.

A les taules de presentació de llibres, el dissabte  hi serà Artur Quintana presentant Roda la Mola: poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies; Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sallés presentant el seu llibre Literatura oral a Faió, Favara i Nonasp; i Marta Momblant amb el seu llibre La venta de l’hereva. El diumenge 5, Tomàs Bosque presentarà Melodia provençal: poesia, música i prosa.

Un munt d’actes que podeu veure al programa.

Fira del Llibre Ebrenc « Lo finestró del Gràcia.

Entrega del Premi Guillem Nicolau 2010

Hora
divendres, 3 / juny · 20:00 23:00

Lloc
Pl. Aragón (Capitania) Zaragoza

Creat per

Més informació
Entrega del Premi Guillem Nicolau 2010 a Merche Llop amb la novel·la “Ressò en l’obscuritat”

mitjançantEntrega del Premi Guillem Nicolau 2010 (2).

COMMANDO RAMONE en directe a massalió

IV Fira Cerç de Massalió

La Fira Cerç es celebrarà enguany el dia 4  de juny.

IV Fira Cerç de Massalió « Lo finestró del Gràcia.

 

 

Fotos de Club de la Joventut (Massalió) – Fotos del mur.

Como siempre, como mientres totz istos anyos d’esnavesar o disierto, como quan no ha habiu lei, u los meses que si en hemos teniu…a sociedat civil tien a parola.

Parixe agora que a chicota lei de luengas, timida, callada, que quasi caminaba á amagatons tien os suyos diyas marcaus. Decadas de luitar en as asociacions, en os lugars, en as escuelas, en as cantas, ta que agora tot ixe triballo que levo a una lei de menimos se’n vaiga por o sumidero d’a historia. Pero a nusatros rai. Ye hora de continar en o camin. Con u sin lei, con refirme legal u sin refirme legal, ye a sociedat civil a que ha feito posible que ista luenga perviva. Y asinas continara estando.

No quieren que charremos. No volen que parlem. Pero a nusatros rai. Continare-mos. Seguirem. Charraremos. Parlarem. Ye a nuestra cultura, a nuestra historia, as nuestras radices, as nuestras voluntatz.

Tu, yo, nusatros, totz, a sociedat civil contina tenendo a parola.

Emplega-la.

A sociedat civil tien a parola | Purnas en o zierzo.

Demà a les 19.00 hores a la Plaça de l’Ajuntament de Vall-de-roures assamblea per una democràcia real. Lo Matarranya se sume a les protestes de tot lo món i té previst fer continuïtat a les mobilitzacions del 15-M. Ja ho sabeu. Si voleu dir la vostra, demà a les set de la tarde, assemblea a Vall-de-roures

CDF s’imposa a les eleccions municipals del Pont de Montanyana, un poble de la Franja de tan sols 148 habitants.

 

 

El catalanisme està de relativa enhorabona a la Franja de Ponent: de les sis candidatures sobiranistes presentades, dos n’han obtingut representació en forma d’un regidor d’Esquerra a Calaceit (on ja havia estat escollit al 2007 amb el nom d’Entesa per Calaceit) i quatre regidors (majoria absoluta) de Convergència Democràtica de la Franja, filial de CDC, al Pont de Montanyana.  El Pont serà doncs, el primer poble de la Franja de Ponent governat per un partit català i catalanista. Per la seua banda, Chunta Aragonesista, impulsora de la Llei de Llengües i únic partit d’àmbit aragonès que reivindica al seu programa la cooficialitat del català a la Franja, ha obtingut un total d’onze regidors.

 

Pel que fa als resultats generals, el PSOE guanya clarament en nombre total de regidors.

 

______________

 

RESULTATS TOTALS


Regidors PER COMARQUES (colors disposats per nombre de regidors):

 

PSOE guanya a 9 municipis, PP a 6, PAR a 2 i CDF a 1.

_____________

 

PSOE guanya a 8 municipis i PAR a 4.

__________


PSOE guanya a 3 municipis, PP a 1 i PAR a 1 .

___________

 

PAR guanya a 11 municipis, PP guanya a 10 i PSOE a 7.

___________

 


PSOE guanya a 27 municipis, PAR a 18, PP a 17 i CDF a 1.

____________

 

 

CAPITALS DE COMARCA (colors disposats per nombre de regidors):


___________

 

 

RESULTATS CDF I ERC (colors disposats per percentatge de vot):

 

 

____________________________________________________________________________

 

* Resultat al Pont de Montanyana contrastat amb diversos mitjans, però exposat amb prudència. No deixa de ser estrany que CDF guanyi per majoria de 4 a 1 presentant-se al poble per primera vegada, i que a més ho faci amb un 39% dels vots per un 31% del PSOE. EDITO: sembla confirmat.


Aclariments:

-Els municipis estan agrupats en comarques naturals, no en comarques oficials. No he inclòs els municipis castellanoparlants (en molts casos introduïts de manera artificial fa pocs anys o a les acaballes del darrer segle) ni els de parla aragonesa de la Ribagorça, com tampoc no he respectat els límits provincials ni els límits de les comarques del Baix Aragó (Terol) i Baix Aragó-Casp, creada el 2003.

-He inclós com a municipis de la Franja quatre municipis que tot i tindre com a principal nucli de població un poble de parla aragonesa, tenen sota la seua administració nuclis de població catalanoparlant. D’una altra manera, estos pobles no haurien pogut eixir representats.

Racó Català – Fòrums – [Franja de Ponent] Històrica primera alcaldia d’un partit català a la Franja. RESULTATS COMPLETS DE LES MUNICIPALS A TOT EL TERRITORI..

Entrevista amb el senyor Isidor Marí

A primers de juliol, la revista Temps de Franja publicarà una entrevista —de recomenada lectura— amb el senyor Isidor Marí, director de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Us avanço unes fotografies fetes durant la conversa que vaig mantenir amb el senyor Marí a la seu de l’IEC.

Isidor Marí Mayans (Eivissa, 1949), llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va estar professor de la Facultat de Filosofia i Lletres a les Illes Balears (1972-1980), on dirigí el departament de Llengua Catalana. En el transcurs dels anys, el seu interès passà de la cultura popular a la sociolingüística. Del 1980 al 1996 treballà al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya com a cap de servei d’Assessorament Lingüístic i com a sotsdirector general de Política Lingüística. Des de 1989 és membre de la Secció Filològica de l’IEC i l’any 2007 va rebre el Premi La Lupa d’Or de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana. El 2010 és elegit president de la Secció Filològica de l’IEC.

Cal fer esment també a la seua important faceta com a músic. Ha actuat en solitari i com a component dels grups “Isidor i Joan”, “Uc” i “Falsterbo Marí”.

Entre les seues obres destacarem: L’estandardització de la llengua catalana (1981), La nostra pròpia veu (1984), El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991), Un horitzó per a la llengua (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1998), La cultura en Eivissa i Formentera (2001) i nombroses obres col·lectives de1983 fins a 2006.

La seua discografia es compon: amb el grup “Uc”, Cançons d’Evissa, En aquesta illa tan pobra, Una ala sobre el mar i Toc i repicó. Amb “Falsterbo Marí”, Salta un ocell i Cor de crom, i en solitari, Ansa per ansa.

L’Institut d’Estudis Catalans es troba ubicat a l’antiga Casa de Convalescència, un edifici del segle XVII construït gràcies a la generositat de Pau Ferran. Situat a l’esquerra de la Rambla, al cor del Raval de Barcelona, forma part del gran conjunt sanitari integrat per l’antic Hospital de la Santa Creu, que també comparteixen l’actual Biblioteca de Catalunya i el Col·legi de Cirurgia, posteriorment, Facultat de Medicina i ara seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

José Miguel Gràcia

Entrevista amb el senyor Isidor Marí « Lo finestró del Gràcia.

Data:

26/05/2011

Lloc:

Aula 3.2 Edifici Carner. 13:15- 14:30 h.

La conversa amb l’autor girarà al voltant del llibre Contes russos.

L’assignatura “Literatura catalana: corrents i autors coetanis” convida a compartir la classe amb Francesc Serés | Departament de Filologia Catalana.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja